Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: laboral
La nova Reforma Laboral i les polítiques de diàleg social permanent
28 mar 2006
Text original: http://www.lahaine.org/index.php?p=13434&more=1&c=1

Text traduït :
La nova Reforma Laboral i les polítiques de diàleg social permanent


x Crespo - La Haine
La nova Reforma Laboral, que s'està gestant interessadament en l'obscurantisme més absolut i per tant requereix un esforç comunicatiu honrat sobre el que està passant, suposa una nova retallada més, com totes les reformes anteriors, dels drets laborals. A més, és una mostra excel·lent el que suposa el sindicalisme, pactat en la transició i reforçat fins als nostres dies a l'estat espanyol.



Dues dates clau en el diàleg social i la política de pacte social permanent

â18 d'Octubre de 2005, després d'un any de tires i afluixes enmig d'una gran opacitat, el govern va presentar un document de 18 folis titulat DOCUMENT PER A LA TAULA DE DIÃLEG SOCIAL SOBRE MERCAT DE TREBALL. Amb l'objectiu declarat de reduir l'alta temporalitat dels contractes (5,1 milions de contractes són eventuals, el 34% del total), proposa un conjunt de mesures entre les quals hi cap destacar: 1) ampliar els col·lectius als quals s'apliqui el contracte de foment âde l'ocupacióâ? que contempla una indemnització de 33 en lloc de 45 dies per any, 2) rebaixar el marge d'intervenció dels jutges per a decidir si un acomiadament per causes objectives (econòmiques, organitzatives o productives) s'ajusta a dret; 3) reduir les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social en un 0,5% d'aquí al 2008; 4) augmentar l'àmbit d'intervenció del Fons de Garantia Salarial (FOGASA) per a assumir la indemnització d'empreses de menys de 50 treballadors (actualment de menys de 25) en cas d'acomiadaments improcedentsâ? 1.

25 d'Octubre de 2005: La CEOE, veient que el govern li tendeix la mà envers als seus interessos, contesta amb aquests 9 punts, radicalitzant encara més la proposta del PSOE :


1) Un nou contracte indefinit, de caràcter general, amb una indemnització per acomiadament improcedent de 33 dies de salari per any treballat, amb un màxim de 24 mensualitats.

El 70% dels contractes indefinits actuals ja es van abaratir amb la reforma del *decretazo del PP (20-J-2002, signada per CCOO i UGT) al reconèixer la improcedència de l'acomiadament i consignar en el jutjat social la indemnització en un termini de 48h. Quan s'engegui la reforma laboral un treballador/a acomiadat perd 12 dies per any treballat d'indemnització respecte a l'anterior legalitat.



2) Passar a fixos els contractes eventuals successius en contractes i subcontrates a condició que la indemnització per acomiadament sigui de 8 dies el primer any treballat, 10 dies el segon any, 12 dies per al tercer any i 13,5 dies per a la cambra, a partir del que, la indemnització seria de 33 dies, com en el contracte indefinit expressat anteriorment.

Ãs a dir, durant els primers 4 anys ets un treballador a la carta que estàs supeditat a una eventualitat molt àmplia. Respecte a això, val a dir, que a França volen implantar això mateix durant 2 anys, la meitat de temps del que volen implantar-lo aquí, i ja està havent mobilitzacions en el carrer. De fet a França estan frenant amb mobilitzacions en el carrer bastant potents la reforma laboral que allí els volen imposar. La passada setmana va haver importants disturbis a Paris. Mentrestant aquí, ens mobilitzem pel botelló...



3) Rebuig de qualsevol responsabilitat subsidiària de l'empresa principal respecte a les subcontrates

Amb aquesta mesura el que es pretén és modificar substancialment l'article 24 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, en que s'obliga a l'empresa principal a complir les mesures de seguretat a l'empresa subcontratada. Per exemple, l'Ajuntament de Madrid ha de fer un seguiment a la seva subcontracta TECMED en matèria de prevenció i vetllar perquè es compleixin normes de seguretat en el treball. No obstant això amb aquesta reforma no hi ha responsabilitat subsidiària ni per part de l'empresa principal ni de la subcontracta, el que augmentaria encara més la precarietat i perillositat en el treball. A més, desapareixeria la subrogació, és a dir, que si l'empresa canvia de contracta ja no té l'obligació de mantenir el lloc dels treballadors, aspecte que és legal actualment (encara que moltes vegades no es compleix).



4) Reducció en tres punts de la cotització empresarial a la Seguretat Social.

El que es tradueix que els que més tenen (els empresaris) aportin encara menys a les despeses públiques. Un nou exemple de âl'equitatiu repartiment de la riquesaâ? del que fa gala la democràcia.



5) Millorar la contractació a temps parcial en canvi d'una major flexibilitat en el temps de treball.

Ãs a dir, donar via lliure a una temporabilidad altíssima. Per exemple, treballar 2 hores al matí i altres 2 a la tarda en una empresa en diferents centres de treball. El que suposa encara més una alteració en la vida social i laboral: extensió de la precarietat.



6) Supressió de l'autorització administrativa en els acomiadaments col·lectius.

7) Revisar les causes d'acomiadament objectiu.

8) Que el jutge no intervingui en la valoració d'aquest tipus d'acomiadaments.


Aquests 3 punts van encaminats en la mateixa direcció. Suposen en la pràctica que la patronal pretén negociar només amb els agents socials, és a dir, les burocràcies sindicals i els seus quadres executius. Això vol dir que la patronal prefereix negociar amb l'alliberat de torn, amb el professional del sindicalisme que amb l'Estat (ja sigui el seu braç legislatiu o administratiu) ja que és molt menys combatiu, fins i tot, que la pròpia administració (el súmmum dels súmmums!). Amb aquesta reforma la figura de l'administració no ha de donar el seu consentiment als Expedients de Regulació d'Ocupació i no es garanteix que les causes que provoquen l´ERO siguin per causes objectives de l'empresa. Cal tenir en compte que en la pràctica això ja no es compleix: per exemple SEAT ha tingut un superàvit considerable (un 18% més respecte a anys anteriors) i, malgrat tot, s'aprova l´ERO mentre l'administració mira per a un altre costat. Ara el que volen, com sempre fan, és legalitzar els seus mafiosos tripijocs que enriqueixen als sindicats-empresaris i perjudiquen a la classe treballadora.



9) Ampliació de l'àmbit d'actuació de les empreses de treball temporal.

Ãs a dir, que les ETTs passin a desenvolupar activitats on abans no podien: en l'obra, la mineria, l'administració pública.... Quan ens parlen els sindicats i el govern que volen afermar l'estabilitat en el treball i acabar amb els accidents laborals, a què es refereixen? Com pot ser això possible amb estendre les ETTs a tots els camps laborals quan està comprovat que la temporabilidad en el treball és causa directa dels accidents laborals? A les estadístiques em remeto: des que es va aprovar la Llei de Prevenció de Riscos Laborals 08/11/95 han mort una mitjana de 5 treballadors/es diaris i 35000 ferits en accidents laborals.




Altres aspectes conjunturals sobre la Reforma Laboral i dades d'interès


El ministre de treball, Jesús Caldera, va dir tant a ràdio com a Telemadrid, a mitjans Gener, que âhavia possibilitats d'arribar en un termini curt de temps a un acord sobre la Reforma Laboralâ?. El mateix Caldera també ha manifestat: âVolem acomiadaments més atractius per als empresaris...â?.


A més cal tenir present -encara que he analitzat la proposta del govern i la patronal- que els sindicats en totes les reformes laborals s'han limitat a matisar insustancialment aquestes reformes, preservant així els interessos de la patronal. Les burocràcies sindicals han convocat vagues perquè els deixaven un tros del pastís que ells consideraven petit en el repartiment de privilegis. Aspecte que, com explicaré ara, no està passant.


Convé ressaltar que recentment s'ha aprovat una dotació de 2.541 milions d'Euros a les Comunitats Autònomes per a la gestió de polítiques de formació per a aturats a 2006. Acords de la Conferència Sectorial per a Assumptes Laborals en els quals s'acorden els criteris de distribució basats en les taxes d'atur i els demandants d'ocupació no ocupats. Quant al programa de Formació Professional per a empleats i desocupats, la quantitat a distribuir serà de 1012,9 milions d'euros. Més d'un 17% que el 2005. 84 milions es dedicaran a modernitzar els serveis de l'ocupació. Això no és casualitat, es tracta d'incentivar els instituts de formació de CCOO i UGT (untar-les encara més de diners) per a promoure que signin, una vegada més, la Reforma Laboral.


D'altra banda, s'està reformant el sistema de pensions públiques, mentre que als diputats només se'ls exigeixen vuit anys per a tenir dret a la pensió màxima, pretenen que el càlcul de les pensions s'allargui fins als 35 anys, disminuint així la seva quantia entre un 10% i un 30%. Allarguen la jubilació anticipada als 61 anys; augmenten els requisits per a les jubilacions parcials; posen en dubte les pensions de viudetat; incentiven que l'edat de jubilació vagi més enllà dels 65 anys i promouen els plans privats de pensions.


Curiosament ara, quan ha de vèncer el deute de la UGT pels mafiosos assumptes de la PSV, el PSOE ha tret endavant un decret llei per a fer efectiva la devolució del patrimoni sindical confiscat pel franquisme. Curiosament la UGT deu 150 milions per aquells tripijocs i, casualment, el PSOE calcula en 151 milions la quantitat que se li ha d´abonar a la UGT en concepte de Patrimoni Històric. Curiosament, tot això, abans de signar la Reforma Laboral...


Paral·lelament els sindicats i el govern acaben de signar una sèrie de punts comuns sobre la llei d'igualtat. S'aprovarà que el permís de paternitat sigui de 8 dies independent dels 2 dies de permís per naixement. Ho podrà agafar el pare durant les 16 setmanes de baixa de maternitat o immediatament després. Podrà acumular la reducció laboral per lactància qualsevol dona amb un any de cotització. Una hora de reducció de jornada fins als 8 anys del nen per a la mare.

Totes aquestes mesures ja sabem que són irreals en la pràctica quotidiana, doncs amb tal taxa de temporabilidad existent, l'amenaça constant de l'acomiadament, la poca consciència de classe, la perduda absoluta de referents de lluita combatius en les empreses, etc... impedeixen que es compleixin aquests i molts altres drets formalment reconeguts. A més s'estan plantejant com un gran avanç en els drets dels treballadors, just abans de pactar la Reforma Laboral. Ãs a dir, és una estratègia ben dissenyada: es vanagloriejen amb aquestes engrunes (que damunt no es van a complir per les pròpies condicions que han creat del mercat laboral) mentre els mitjans de comunicació es fan eco ràpidament, adoctrinant així a la població, fent l'efecte que els sindicats defensen els nostres drets, mentre estan negociant des de l'obscurantisme la Reforma Laboral, o el que és el mateix: unes regressions gegants en les nostres condicions laborals.


Això és el que ens oferix l'Estat, la democràcia, els seus mitjans de comunicació i els sindicats d'estat. Això és âho venim avisant des de fa temps- el que ens ofereix el col.laboracionisme de classes. Això és el car que costa pagar la pau social.






1- Paràgraf extret de l'article d'Agustín Morán titulat: La reforma laboral que se'ns ve damunt: l´alterglobalització era això.

http://www.lahaine.org/index.php?blog=2&p=11099&habiti=1&c=1.




crespez ARROBA hotmail.com

This work is in the public domain
Sindicat