Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: corrupció i poder : ecologia
Eivïssa: Destrossa, Repressió i Resistència
27 mar 2006
EIVISSA: DESTROSSA, REPRESSIÓ I RESISTÈNCIA
Encara duc terra dâEivissa aferrada a les sabates. Terra humida de ferida fresca, perfumada per arrel de savina junípera, arrabassada de sobte. Terra agredida per màquines apocalíptiques, actuant impunement sota la protecció policíaca enviada per un govern, suposadament progressista, per protegir els negocis de destrucció dâun altre govern, de rapinyaires, cacics i negociants. Terra honrada, per la dignitat dels resistents, per la força de la raó, per la immensa fortalesa atresorada en cossos aparentment febles, inexperts i indefensos davant la brutalitat. Terra que és la nostra terra, malgrat que un mur de silenci, molt més alt que la distància marina, intenti evitar que lâexemple eivissenc arribi a Mallorca.

A hores dâara, Eivissa és escenari dâuna orgia destructora, de presumptes il·legalitats i dâimposicions antidemocràtiques. He vist amb els meus propis ulls lâactivitat embogida de maquinària pesant, deixant al seu pas trossos de paisatge lunar, amb mètodes dâesbucament que recorden Palestina, amb la ciutadania saturada dâimpotència i indignació. La intenció política és molt clara: de moment, âmarcar el terrenyâ? per a que, durant setmanes, la moral dels qui veuen tot això, cada dia, es mini davant els fets consumats. Que sâinterioritzi aquest procés com a irreversible, davant el qual no val la pena resistir. I que sâinterpreti que, els qui ho fan, actuen des dâinteressos espuris.

A Eivissa, lâagressió al territori, i la repressió, són complementàries i inseparables. Per això, la responsabilitat política és clara i compartida: mentre el PP, dels Matas i Matutes, barreja política i negocis, i sepulta Mallorca i Eivissa sota una mortalla dâasfalt i ciment, el PSOE, de Zapatero i Socias, envia les forces armades per imposar antidemocràticament aquesta destrossa, de legalitat més que dubtosa. PP i PSOE, una ma renta lâaltra, i tot plegat (que ningú no ho oblidi) ho pagam nosaltres. Perquè, a més de que lâastronòmica factura de les autopistes deixarà els comptes públics penjats quasi mig segle, la despesa de la repressió també la pagam entre tots: cada vehicle, cada uniforme, cada pistola, cada fusell, cada porra, cada pilota de goma, cada escut, cada casc, i tots els sous i les dietes dels qui utilitzen tot això contra la població, estan pagats amb els nostres impostos.

Crònica dâavui, un dia qualsevol. De bon matí, han tornat a haver detinguts. Aquesta vegada, set. A primera hora, la gent intentava evitar una nova agressió, oposant-se a lâobertura dâun vial per la part de darrera de Caân Malalt. Aquest vial, tan innecessari com la resta de les faraòniques obres, té un objectiu molt específic: ofegar en mig de lâasfalt, com si fos un dibuix dâen Quino, el negoci familiar dâhorticultura, ja envaït anteriorment, dâen Antoni Planells, Malalt, símbol del moviment cívic de resistència, persona honrada i progressista, home dâuna peça.

Però la mala baba dels agressors no sâha aturat aquí: cap a mig dia, i una vegada obert per la força aquest vial, algú ha ordenat a lâoperari dâuna màquina dâexcavació fer un forat dâun metre i mig de fondària per vuit dâample, a lâextrem de lâúnica sortida que li quedava a en Toni i als seus veïns, acaramullant la terra a modo de tanca, i deixant als represaliats sense poder sortir de ca seva. La resposta ciutadana ha estat immediata: un nombrós grup de gent compromesa, uns amb aixades, un altre amb una pala, i dâaltres amb les pròpies mans, han aconseguit omplir el forat, desfer la tanca i obrir el pas. En aquestes condicions, cada petita victòria té un valor incalculable.

Ãs necessari, imprescindible, que els germans eivissencs no quedin tot sols. A Mallorca tenim una alta responsabilitat en aquest conflicte, que ja dura més de dos anys, i del qual no es tenien notícies fins fa quatre dies. No només hem de menester, tots plegats, actes de suport i solidaritat cap a la resistència eivissenca (*). A més dâaixò, la millor solidaritat que podem donar als companys pitïusos és, justament, defensar Mallorca, amb la mateixa coherència i decisió que a Eivissa ells defensen la seva illa.

(*) Solidaritat mallorquina amb Eivissa. Dia 1 dâabril, 17,00 hores, Pl. Espanya, Palma.


Pep Juárez, Secretari general de CGT-BALEARS

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Eivïssa: Destrossa, Repressió i Resistència
27 mar 2006
una abraçada a tots els mallorquins i eivissencs que s'han plantat. La makina del ciment porta primer les macroautopistes, després venen els barris de casa adosada amb enanito i gos, i finalment el centre comercial. Al principat és el ke ja fa 10 anys ke ens està passant, aki ens diuen però ke si i plantem uns kuants molins de vent l'assuntu és sostenible.
Re: Eivïssa: Destrossa, Repressió i Resistència
28 mar 2006
molts ànims als illencs!
Sindicat Terrassa