|
|
|
Notícies :: corrupció i poder : ecologia |
|
Eivïssa: Destrossa, Repressió i Resistència
|
|
|
per bacalla |
27 mar 2006
|
|
EIVISSA: DESTROSSA, REPRESSIÓ I RESISTÈNCIA |
Encara duc terra d’Eivissa aferrada a les sabates. Terra humida de ferida fresca, perfumada per arrel de savina junÃpera, arrabassada de sobte. Terra agredida per mà quines apocalÃptiques, actuant impunement sota la protecció policÃaca enviada per un govern, suposadament progressista, per protegir els negocis de destrucció d’un altre govern, de rapinyaires, cacics i negociants. Terra honrada, per la dignitat dels resistents, per la força de la raó, per la immensa fortalesa atresorada en cossos aparentment febles, inexperts i indefensos davant la brutalitat. Terra que és la nostra terra, malgrat que un mur de silenci, molt més alt que la distà ncia marina, intenti evitar que l’exemple eivissenc arribi a Mallorca.
A hores d’ara, Eivissa és escenari d’una orgia destructora, de presumptes il·legalitats i d’imposicions antidemocrà tiques. He vist amb els meus propis ulls l’activitat embogida de maquinà ria pesant, deixant al seu pas trossos de paisatge lunar, amb mètodes d’esbucament que recorden Palestina, amb la ciutadania saturada d’impotència i indignació. La intenció polÃtica és molt clara: de moment, “marcar el terrenyâ€? per a que, durant setmanes, la moral dels qui veuen tot això, cada dia, es mini davant els fets consumats. Que s’interioritzi aquest procés com a irreversible, davant el qual no val la pena resistir. I que s’interpreti que, els qui ho fan, actuen des d’interessos espuris.
A Eivissa, l’agressió al territori, i la repressió, són complementà ries i inseparables. Per això, la responsabilitat polÃtica és clara i compartida: mentre el PP, dels Matas i Matutes, barreja polÃtica i negocis, i sepulta Mallorca i Eivissa sota una mortalla d’asfalt i ciment, el PSOE, de Zapatero i Socias, envia les forces armades per imposar antidemocrà ticament aquesta destrossa, de legalitat més que dubtosa. PP i PSOE, una ma renta l’altra, i tot plegat (que ningú no ho oblidi) ho pagam nosaltres. Perquè, a més de que l’astronòmica factura de les autopistes deixarà els comptes públics penjats quasi mig segle, la despesa de la repressió també la pagam entre tots: cada vehicle, cada uniforme, cada pistola, cada fusell, cada porra, cada pilota de goma, cada escut, cada casc, i tots els sous i les dietes dels qui utilitzen tot això contra la població, estan pagats amb els nostres impostos.
Crònica d’avui, un dia qualsevol. De bon matÃ, han tornat a haver detinguts. Aquesta vegada, set. A primera hora, la gent intentava evitar una nova agressió, oposant-se a l’obertura d’un vial per la part de darrera de Ca’n Malalt. Aquest vial, tan innecessari com la resta de les faraòniques obres, té un objectiu molt especÃfic: ofegar en mig de l’asfalt, com si fos un dibuix d’en Quino, el negoci familiar d’horticultura, ja envaït anteriorment, d’en Antoni Planells, Malalt, sÃmbol del moviment cÃvic de resistència, persona honrada i progressista, home d’una peça.
Però la mala baba dels agressors no s’ha aturat aquÃ: cap a mig dia, i una vegada obert per la força aquest vial, algú ha ordenat a l’operari d’una mà quina d’excavació fer un forat d’un metre i mig de fondà ria per vuit d’ample, a l’extrem de l’única sortida que li quedava a en Toni i als seus veïns, acaramullant la terra a modo de tanca, i deixant als represaliats sense poder sortir de ca seva. La resposta ciutadana ha estat immediata: un nombrós grup de gent compromesa, uns amb aixades, un altre amb una pala, i d’altres amb les pròpies mans, han aconseguit omplir el forat, desfer la tanca i obrir el pas. En aquestes condicions, cada petita victòria té un valor incalculable.
És necessari, imprescindible, que els germans eivissencs no quedin tot sols. A Mallorca tenim una alta responsabilitat en aquest conflicte, que ja dura més de dos anys, i del qual no es tenien notÃcies fins fa quatre dies. No només hem de menester, tots plegats, actes de suport i solidaritat cap a la resistència eivissenca (*). A més d’això, la millor solidaritat que podem donar als companys pitïusos és, justament, defensar Mallorca, amb la mateixa coherència i decisió que a Eivissa ells defensen la seva illa.
(*) Solidaritat mallorquina amb Eivissa. Dia 1 d’abril, 17,00 hores, Pl. Espanya, Palma.
Pep Juárez, Secretari general de CGT-BALEARS |
This work is in the public domain |
|
Re: Eivïssa: Destrossa, Repressió i Resistència
|
per parrai
parrai82@hotmail.com |
27 mar 2006
|
|
una abraçada a tots els mallorquins i eivissencs que s'han plantat. La makina del ciment porta primer les macroautopistes, després venen els barris de casa adosada amb enanito i gos, i finalment el centre comercial. Al principat és el ke ja fa 10 anys ke ens està passant, aki ens diuen però ke si i plantem uns kuants molins de vent l'assuntu és sostenible. |
|
Re: Eivïssa: Destrossa, Repressió i Resistència
|
|
per vilafranca del penedès |
28 mar 2006
|
|
molts ànims als illencs! |
