Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: laboral
Cada cosa pel seu nom(27-3/3-4): "Vive la France"
27 mar 2006
aff_cpe.jpg
Des de fa unes setmanes, podem veure com el nou projecte de reforma laboral per a joves (CPE), impulsat pel primer ministre francès Dominique de Villepin, ha topat amb una contundent oposició per part de Sindicats i associacions dâestudiants de tota França. Una de les mesures més controvertides dâaquesta llei consisteix en permetre a les empreses acomiadar sense compensacions als joves menors de 26 anys durant els primers 24 mesos de contracte laboral. Fins ara, la resposta dels estudiants universitaris ha estat clara i contundent, fins al punt de tancar 60 de les 84 universitats franceses. Per altra banda, els sindicats de treballadors també sâorganitzen per exigir la retirada del projecte de llei com a condició prèvia a la negociació amb el govern.

Tanmateix, els intents de diàleg amb els agents socials han estat un fracàs, reflectint el poc interès del govern de dretes per a establir un consens ampli entre tots els sectors implicats a lâhora dâimpulsar una reforma tan important com aquesta. Per aquest motiu i amb lâobjectiu de pressionar el govern, els sindicats i associacions dâestudiants continuen les mobilitzacions, les quals culminaran en una vaga sectorial (que amb el pas de les hores, sâestà convertint en general) convocada pel dimarts 28 de març, amb la finalitat de paralitzar el país i forçar una retirada de la CPE, de la mateixa manera que es va aconseguir, fa gairebé un any, que el NO guanyés en el Referèndum sobre la Constitució Europea.

Quins interessos hi ha darrera?

Des de la CJC-Joventut Comunista, creiem que aquesta proposta de reforma laboral respon a uns interessos cada vegada més allunyats dels treballadors i les treballadores, mostrant la cara més deshumanitzadora de lâactual sistema econòmic imperant. Aquesta llei significa un retrocés pel que fa als drets laborals adquirits en lluites històriques i busca prioritzar els beneficis econòmics de les empreses en detriment dâun dels colâ¢lectius més desfavorits de la societat: els joves. No és casual que lâactual president del FMI recolzi la proposta de llei de Villepin, adduint que és un mal menor necessari per reactivar lâeconomia de lâestat francès. Això no fa més que evidenciar lâobjectiu dels organismes internacionals (tals com lâFMI, BM,...) els quals no tenen cap interès en vetllar pels interessos de la majoria, sinó que els supediten a la ânecessàriaâ? estabilitat dels mercats i el manteniment de les âregles de jocâ? que assegurin un sistema econòmic neoliberal.

Per això mateix, des de la CJC-Joventut Comunista veiem amb preocupació una possible implantació a França de la present reforma laboral. Aquest fet crearia un precedent en un estat de la UE, obrint la porta a reformes laborals similars (o pitjors, depenent de les correlacions de força) a altres països europeus. Ara més que mai, la seva mobilització també significa la lluita de tots els joves del nostre país en contra de la precarització del treball. Cedir davant el CPE significa acceptar que els drets laborals poden ser moneda de canvi per a desencallar lâactual estancament de les economies europees.

I nosaltres què?

Mentre a França els i les joves prenen els carrers, els instituts i les universitats per defensar els seus drets, aquí a Catalunya es va posant de moda el âbotellonâ?. No es tracta de fer aquí comparacions que resulten odioses però sí que ens agradaria enviar dos missatges ben clars. El primer als mitjans de comunicació, perquè posin fi a lâactual campanya de criminalització generalitzada de les persones joves, plena de tòpics i que no va a lâarrel dels nostres problemes: treball precari, habitatge inaccessible, educació privatitzada...

El segon missatge és per a tots els i les joves catalanes, perquè hem de ser conscients de que aquestes que acabem dâenumerar, són les veritables causes per les quals no ens podem emancipar, per les quals no podem iniciar un projecte de vida autònom. Per tant, per molt que es pugui considerar que pràctiques com la del âbotellónâ? són una expressió del malestar que aquesta impossibilitat ens provoca, creiem que ha arribat el moment de dir prou, de canalitzar la ràbia cap a la participació i la mobilització, de reconèixer sense por que les borratxeres colâ¢lectives no són revolucionàries i que, com ens demostres els companys francesos, amb lâorganització i la lluita, es poden canviar les coses.

Per totes aquestes raons, volem fer una crida a tota la societat catalana, i en especial als joves, per a que ens sumem a la concentració convocada pel dimarts 28 de març davant el Consulat Francès de Barcelona en solidaritat amb les associacions dâestudiants i sindicats del país francès.
Mira també:
http://www.joventutcomunista.org

This work is in the public domain
Sindicat Terrassa