|
|
|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Article de Lluis Perez sobre l'alto el fot d'ETA
|
|
|
per xxx |
27 mar 2006
|
|
|
|
Adjunto aquest article que m'ha semblat interesant.
El PP y el alto el fuego de ETA: don't feed the troll (en castellano)
La Wikipedia define un troll como "una persona que escribe mensajes groseros u ofensivos en Internet, por ejemplo en foros, para interrumpir la discusión o enfadar a sus participantes. La palabra también se usa para describir dichos mensajes". Cualquiera que tenga alguna experiencia como miembro de una lista de correo abierta o como participante habitual de un foro de Internet se habrá encontrad con alguno. En algunos temas, los trolls son especialmente presentes. Pasa en el campo del software libre (les inacabables flamewars entre usuarios de GNOME y de KDE, tan salpicadas de trolls), y también pasa en el campo de las discusiones polÃticas en Internet.
Que tiene que todo esto con el alto el fuego de ETA? Un momento que ahora llegaremos.
Ayer, felizmente, Euskadi Ta Askatasuna anunció un alto el fuego permanente. Es muy probable que este alto el fuego sea definitivo, no tanto por la dudosa buena voluntad de ETA como por el hecho de que por primera vez en la Historia las dos partes negociadoras principales (ETA y el gobierno español) no solo quieren la paz, sino que la necesitan. ETA, porque está acabada: su cúpula ha sido detenida, el reclutamiento de nuevos militantes es cada vez mas escaso, su "protagonismo terrorista" ha sido desplazado por la actualidad del terrorismo integrista islámico, su apoyo social es mas bajo que nunca y, sobretodo, el rechazo abierto de la mayorÃa de la sociedad vasca a sus crimenes es palpable des de hace años. Por otro lado, el gobierno del PSOE se ha metido en una jugada muy arriesgada con tal de acabar con la violencia de ETA por la vÃa del diálogo. El objetivo es claro: desactivar la que con diferencia es la principal fuente de votos de su rival, el PP. Pero por otro lado, si las negociaciones no llegan a buen puerto y ETA retoma las armas con un atentado mortal, el resultado será exactamente el inverso: la estratègia de diálogo del presidente español habrá quedado desacreditada y el PP podrá iniciar una ofensiva con los mensajes de fondo de "nosotros ya lo decÃamos" y "Zapatero ha conseguido reactivar ETA cuando ya estaba derrotada".
Asà pues, aquà no solo juega el factor "paz". De hecho, por triste que sea, aquà lo que menos interesa a los partidos es la paz. Todos tienen claro que el futuro escenario polÃtico del Reino de España va unido inextricablemente al resultado de estas conversaciones. Por tanto aquà todo el mundo, en mayor o menor medida, tiene mucha cosa a ganar o a perder. Lo que es esperanzador es que todos los partidos, todos, sacarÃan beneficios polÃticos de la pacificación del PaÃs Vasco. Todos menos uno: el PP y en especial su sector mas ultra. Es decir, el que hoy controla el partido y todo su brazo mediático.
Asà las cosas, es de esperar que el PP y toda su red de influencias sociales, judiciales, mediáticas e incluso económicas se pondrán a toda máquina para trabajar contra la paz en el PaÃs Vasco. El futuro polÃtico de Mariano Rajoy y sus colaboradores depende de ello. En especial, donde pondrán mas carne en el asador es en el terreno de la opinión pública, allà donde pueden presionar mas eficazmente a Zapatero para evitar que pueda llegar a un acuerdo que sea satisfactorio para ETA. Y es obvio que no lo harán en base a argumentos y buenas razones, sino en base a insultos, descalificaciones, discursos del miedo y afirmaciones maximalistas. Intervendrán en el debate que generaran estas negociaciones pero no lo harán para contribuir a él sino para reventarlo. Es decir: actuaran de la misma manera en que lo hacen los trolls en Internet.
Zapatero, el PSOE y todo el resto de fuerzas polÃticas, vascas o no, deberán hacer frente estos meses a la que sin duda será la mayor y mas agresiva ofensiva "troll" de la derecha española des de los tiempos del último Felipe González. Por eso, yo modestamente les recomendarÃa que hagan caso de la sabidurÃa de los que llevamos algún tiempo en la red y nos hemos acostumbrado a tener que encontrarnos con trolls diversos cada cierto tiempo. Y es que esta sabidurÃa tiene una consigna muy clara sobre como tratar a los individuos que pretenden reventar conversaciones sin aportar nada: don't feed the troll. En cristiano: no deis de comer al troll. Si sabeis que las declaraciones de los dirigentes peperos no irán orientadas a aportar nada de utilidad al debate sobre las negociaciones con ETA sino a reventar el debate y las mismas negociaciones, entonces no les deis de comer, no les prestéis atención, no les deis lo que quieren. Pasad de ellos. Pasad olÃmpicamente de Mariano Rajoy, de Ã?ngel Acebes, de Eduardo Zaplana. Pasad de sus declaraciones, de sus insultos, pasad de todo. No os reunáis con ellos, no les deis ninguna plataforma mediática, ninguna foto, ningún altavoz. Que vuestros medios de comunicación, aquellos que os son cercanos, muestren las declaraciones de los Rajoy's de turno en segunda plana en pequeñito, dejándolas como lo que son: declaraciones irrelevantes de dirigentes irrelevantes en un proceso de paz donde no harán otro papel que el de espectadores hooligans. Conseguid con vuestra propia actitud de no dar de comer al troll (a Rajoy y compañia) que se dediquen los titulares a lo que diga Carod, a lo que diga Zapatero, a lo que diga ETA, a lo que diga Otegi, a lo que diga el BNG. Pasad de lo que digan los Fedeguicos de turno, que aunque que juraseis los Principios Fundamentales del Movimiento os seguirÃan presentando como cómplices de ETA. Mostrad a los dirigentes del PP como lo que son: una panda de sectarios marginados y aislados que quieren reventar por todos los medios un proceso de paz en el cual no participaran porque no quieren, porque no les interesa. Y la mejor manera de hacerlo no es hacerles caso y contestarles, sino negarles la comida (la atención) que buscan como trolls que son.
Señores polÃticos no-peperos: si quieren que de una vez acabe el infierno que viven tantos y tantos ciudadanos en el PaÃs Vasc, incluidos de manera flagrante los propios militantes del PP, hagan caso de la sabidurÃa cibernética. Por
el bien de todas y de todos: don't feed the troll. |
Mira també:
http://perezlozano.blogspot.com/
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
El PP i l'alto el foc d'ETA: don't feed the troll
|
|
per Corta i pega al català |
27 mar 2006
|
La Wikipedia defineix un troll com "una persona que escribe mensajes groseros u ofensivos en Internet, por ejemplo en foros, para interrumpir la discusión o enfadar a sus participantes. La palabra también se usa para describir dichos mensajes". Qualsevol que tingui alguna experiència com a membre d'una llista de correu oberta o com a participant habitual d'un forum d'Internet se n'haurà trobat algun. En alguns temes, els trolls son especialment presents. Passa en el camp del programari lliure (les inacabables flamewars entre usuaris de GNOME i de KDE, tan esquitxades de trolls), i també passa en el camp de les discusions polítiques a Internet.
Que te a veure tot això amb l'alto al foc d'ETA? Un moment que ara hi arribem.
Ahir, feliçment, Euskadi Ta Askatasuna va anunciar un alto el foc permanent. És molt probable que aquest alto el foc sigui definitiu, no tant per la dubtosa bona voluntat d'ETA com pel fet de que per primera vegada en la Història les dues parts negociadores principals (ETA i el govern espanyol) no només volen la pau, sinó que la necessiten. ETA, perquè està acabada: la seva cúpula ha sigut detinguda, el reclutament de nous militants és cada cop mes escàs, el seu "protagonisme terrorista" ha sigut desplaçat per l'actualitat del terrorisme integrista islàmic, el seu suport social és mes baix que mai i, sobretot, el rebuig obert de la majoria de la societat basca als seus crims és palpable des de fa anys. D'altra banda, el govern del PSOE s'ha ficat en una jugada molt arriscada per tal d'acabar amb la violència d'ETA per la via del diàleg. L'objectiu és clar: desactivar la que amb diferència és la principal font de vots del seu rival, el PP. Però d'altra banda, si les negociacions no arriben a bon port i ETA reprèn les armes amb un atemptat mortal, el resultat serà exactament l'invers: l'estratègia de diàleg del president espanyol haurà quedat desacreditada i el PP podrà iniciar una ofensiva diàleg amb els missatges de fons de "nosaltres ja ho dèiem" i "Zapatero ha aconseguit reactivar ETA quan ja estava derrotada".
Així doncs, aquí no només juga el factor "pau". De fet, per trist que sigui, aquí el que menys interessa als partits és la pau. Tots tenen clar que el futur escenari polític del Regne d'Espanya va lligat indestriablement al resultat d'aquestes converses. Per tant aquí tothom, en major o menor mesura, te molta cosa a guanyar o a perdre. El que és esperançador és que tots els partits, tots, traurien beneficis polítics de la pacificació del País Basc. Tots menys un: el PP i en especial el seu sector més ultra. És a dir, el que avui controla el partit i tot el seu braç mediàtic.
Així les coses, és d'esperar que el PP i tota la seva xarxa d’influències socials, judicials, mediàtiques i àdhuc econòmiques es posaran a tota màquina per treballar contra la pau al País Basc. El futur polític de Mariano Rajoy i els seus col•laboradors en depèn. En especial, on posaran mes carn al foc és al terreny de l'opinió pública, allà on poden pressionar mes eficaçment Zapatero per evitar que pugui arribar a un acord que sigui satisfactori per ETA. I és obvi que no ho faran en base a arguments i bones raons, sinó en base a insults, desqualificacions, discursos de la por i afirmacions maximalistes. Intervindran al debat que generaran aquestes negociacions però no ho faran per contribuir-hi sinó per rebentar el debat. És a dir: actuaran de la mateixa manera que ho fan els trolls a Internet.
Zapatero, el PSOE i tota la resta de forces polítiques, basques o no, hauran de fer front aquests mesos a la que sens dubte serà la major i mes agressiva ofensiva "troll" de la dreta espanyola des dels temps de l’últim Felipe González. Per això, jo modestament els hi recomanaria que fessin cas de la saviesa dels que portem algun temps a la xarxa i ens hem acostumat a haver de trobar-nos amb trolls diversos cada cert temps. I és que aquesta saviesa te una consigna molt clara sobre com tractar els individus que pretenen rebentar converses sense aportar-hi res: don't feed the troll. En cristià: no doneu de menjar el troll. Si sabeu que les declaracions dels dirgents peperos no aniran orientades a aportar res d'utilitat al debat sobre les negociacions amb ETA sinó a rebentar el debat i les mateixes negociacions, aleshores no els hi doneu menjar, no els hi doneu atenció, no els hi doneu el que volen. Passeu d'ells Passeu olímpicament de Mariano Rajoy, d'Angel Acebes, d'Eduardo Zaplana. Passeu de les seves declaracions, dels seus insults, passeu de tot. No us reuniu amb ells, no els hi doneu cap plataforma mediàtica, ni cap foto, ni cap altaveu. Que els vostres mitjans de comunicació, aquells que us son propers, mostrin les declaracions dels Rajoy's de torn a segona plana en petitó, deixant-les com el que son: declaracions irrellevants de dirigents irrellevants en un procés de pau on no faran cap altre paper que el d'espectadors hooligans. Aconseguiu amb la vostra pròpia actitud de no donar de menjar al troll (a Rajoy i companyia) que es dediquin els titulars al que digui en Carod, al que digui Zapatero, al que digui ETA, al que digui Otegi, al que digui el BNG. Passeu del que diguin els Fedeguicos de torn, que encara que juréssiu els Principios Fundamentales del Movimiento us seguirien presentant com a còmplices d'ETA. Mostreu els dirigents del PP com el que son: una colla de sectaris marginats i aïllats que volen rebentar per tots els mitjans un procés de pau en el qual no participaran perquè no volen, perquè no els interessa. I la millor manera de fer-ho no és fe'ls-hi cas i contestal's-hi, sinó nega'ls-hi el menjar (l'atenció) que busquen com a trolls que son.
Senyors polítics no-peperos: si volen que d'una vegada acabi l'infern que viuen tants i tants ciutadans al País Basc, inclosos de manera flagrant els propis militants del PP, facin cas de la saviesa cibernètica. Pel be de totes i de tots: don't feed the troll. |
|
Col·locar l'autodeterminació al centre del debat
|
|
per Guspira roja |
27 mar 2006
|
El paper dels moviments socials i/o de l'EI en tot aquest procés; hauria de ser, intentar des de les seves mÃnimes capacitats d’incidència social, col•locar en el centre de totes les discussions; l'absoluta legitimitat democrà tica (més enllà de l’acceptació, crÃtica, o simple repulsa dels mitjans utilitats per aconseguir-ho) de les demandes polÃtiques d'ETA. Que no són en absolut revolucionaries.
És a dir, el dret absolut d'un poble a decidir per si mateix el seu futur sense les amenaces ni les coaccions que estableix la constitució espanyola i l’estat, com a posseïdor legÃtim del recurs al exercici del monopoli de la violència. És a dir, repetir fins a la sacietat, la demanda a poder accedir lliurement al dret reconegut internacionalment a la AUTODETERMINACIÓ.
Aquesta "consigna buida" és totalment absent d'aquest article en qüestió. I dic buida per que és irreal, dons només expressa un desig. Un argument que tot i que irrealitzable, permet exposar a la llum publica les misèries del sistema i el discurs pretesament democrà tic, dels gestors neoliberals del estat espanyol.
Tot sembla indicar si em de jutjar per les declaracions públiques dels polÃtics, que el govern del P"SO"E no cedirà amb aquest terreny, i només sembla disposat a cedir amb en tema presos (en una primera fase; compliment de la legislació vigent; i fi de la dispersió il•legal amb el retorn dels (crec que) 300 refugiats sense causes pendents. I en una segona, retorn de la resta de refugiats i amnistia encoberta, dons segons la legislació vigent aquesta seria il•legal.
A part d'això, comentar que l’article pateix d’una dosis de subjectivisme alarmant. Amb afirmacions més basades amb impressions personals, que en el contrast de la realitat. Com a exemple, citar alguns dels seus parà graf.
"...no tant per la dubtosa bona voluntat d'ETA..." Pressuposar la voluntat de ETA em sembla agosarat; a més a més sembles oblidar tot i que no surti pels grans mitjans de comunicació, el sofriment i el cansament acumulat que han hagut de patir els membres i simpatitzant de l’Esquerra Abertzale (a les fredes dades estadÃstiques em remiteixo), aquesta violència també existeix (identificacions, retencions, detencions, agressions fÃsiques, multes, censura, tortures, presó...etc.) i per tant el desig que els deixin en pau, no s’ha de menystenir.
“...el seu "protagonisme terrorista" ha sigut desplaçat per l'actualitat del terrorisme integrista islà mic...�
El que ha canviat no és pas el “protagonisme mediaticâ€? d’ETA. El que ha canviat i sense dubte això ha afectat a ETA, és la percepció social de la lluita armada. Avui en dia l’experiència (propagandista) que va ser TL no seria possible, ni rentable polÃticament. La primera vÃctima de la guerra és la veritat (no ho oblidis mai).
Tu n’ets un bon exemple, dels efectes que pot causar una bona campanya mediatica. La primera norma de contra-insugència que s’ensenya en la militar, Escola de les Amèriques als EUA (com molt be sabreu a AI) és la mà xima que per agafar el peix primer hi ha que buidar la peixera (el poble). El primer objectiu militar de tota campanya es conquerir els caps i els cors dels enemics.
Vivim a la societat del espectacle que deia Guy Debord.
Etc. |
|
Re: Article de Lluis Perez sobre l'alto el fot d'ETA
|
|
per ... |
27 mar 2006
|
està bé l'article... sobra allò de "en cristiano"...
en quant al contingut és veritat el que diu. està clar que al sector ultra del PP, li convé molt que el procés de pau fracassi. Tot i que la postura pressa en un primer moment pel rajoy, segurament pressionat per la casa real encara que ho negui El Pais, ha estat de "col·laboració" i "crítica constructiva". El que jo crec que pot passar, en un futur a mig-llarg termini, és una divisió al PP entre els sectors liberals-monàrquics i els sectors ultres-antijuancarlistes. De fet aquest matí, donant "rienda suelta" als meus instints sadomasoquistes, he estat sentint la tertulia de la cope. Jimenez losantos, que seria com el portamveu mediàtic del sector més reaccionari, no ha parat de criticar durament a rajoy, i, a la cara, li ha cantat les quaranta al experiodista Herrero, ara eurodiputat pel PP.
Una dreta dividida, com va passar als anys setanta i vuitanta, significaria segurament uns quants governs del psoe... O tal vegada algun govern de la extremadreta com als anys d'Aznar.
En tot cas la economia seguirà el seu camí paral·lel a la política, és a dir, l'autèntic camí de la realitat, on ens donen a la majoria pel cul, però sense carinyo. |
|
|
