Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: corrupció i poder
Pisos a Barcelona: situació extrema
26 mar 2006
Pisos a Barcelona: situació extrema
Els joves barcelonins ja no poden viure a la seva pròpia ciutat. Els vells tampoc. Entre mig, la població adulta pateix uns lloguers i unes hipoteques mai vistes en la història. La zona més barata de la ciutat és Nou Barris, on el lloguer s'en va a gairebé 700 euros al mes. La més cara, la "zona alta" de la Diagonal -però també zones com el Born o Passeig de Gràcia-, allà on viuen còmodament els culpables de la situació El primer que va fer Franco, en envahir Barcelona, al 1939, va ser repartir el sòl de la ciutat entre grans burgesos falangistes: Samaranch, Tries, etc es van convertir, des de llavors, en amos i senyors de les vides privades dels barcelonins.

Avui, un jove d'entre 18 i 30 anys ja pot donar-se per satisfet si cobra 700 euros cada mes. Per tant, és pràcticament impossible que pugui llogar un pis ell sol o amb la seva parella. L'Estat no li ofereix ni la beca de la que frueixen els joves francesos, que cobreix fins a un 60% del lloguer (l'anomenada beca CAF, que Sarkozy voldria abolir).

Mentre els polítics discuteixen sobre l'Estatut, es vanaglorien de catalanitat, criden al Congrés per anar fer el cafè junts un cop ja no hi son les càmeres de TV, els joves pateixen en silenci una situació d'explotació nova, profundament injusta. No arriben a final de mes i no poden pagar-se un lloguer a Barcelona, a la seva ciutat.

La gent gran, que fruïa de lloguers baixos, és tractada de "cuc" pels especuladors inmobiliaris i obligda a abandonar les seves vivendes, a causa de la pressió mafiosa. Nuñez i Navarro, Vallehermoso, Ferrovial conjuntats amb diversos bancs, així com una munió de "petits" propietaris que son capaços de tenir, a Barcelona, 300 pisos en propietat, son els noms dels especuladors del sol, que haurien de sortir a la llum pública. La vergonya no pot seguir amagada.

Ells han inventat una forma de barbàrie basada en una privatitzció extrema i ridícula de la vivenda. Ser propietari d'un pis és potser és el gran somni de molts. Somni trencat, avui, per hipoteques i lloguers insoportables, que construiexen una vida gratuita,veritablement de somni, per als propietaris de finques i els banquers.

Les eternes vacances d'aquests últims es paguen amb l'esforç de famílies senceres, de les precàries pensions dels grans, del treball brossa del jovent. La ministra de Vivenda del PSOE, mentre, diu que amb 30 metres cuadrats el joves ja es conformen. Tornem, doncs, al franquisme, als pisos ridículament minusculs on les classes treballadores havien de viure a la força. Però cal dir no. Els joves, els vells, els adults i els nens, tots, vinguin d'on vinguin mereixen viure en cases de 200 metres cuadrats pagant lloguers baixos amb tota mena de comoditats integrades.

Una Administració i uns mitjans de comunicació preocupats per aquesta realitat han de combatre, doncs, aquells que fan impossible que els diners guanyats amb la suor i patiment dels llogaters no vagin íntegrament destinats a usufructurar els bancs i els propietaris de pisos. Si no ho fan ells, ja és hora que l'esquerra comunista -en l'Administració i fora d'ella- ho tingui present en la seva agenda de urgències i prioritats, de cara a sumar esforços amb els descontents.

Si se surt al carrer contra la guerra d'Irak, cal sortir al carrer contra la guerra dels constructors i propietaris especuladors de finques. I pressionar, així, al Govern de l'Estat per que, esperem que un dia no llunyà, intervingui directament en l'afer.
Mira també:
http://www.psuc.org
http://www.jovescomunistes.org

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Pisos a Barcelona: situació extrema
26 mar 2006
Eso esta muy bien y lo mismo pienso yo, si se sale a la calle por lo de la guerra de Irak como es que no se sea capaz de salir a la calle por problematicas cotidianas que atañen a todos.
La vivienda, los transportes, las corrupciones politicas, la mala calidad del aire en Barcelona, la contaminación acustica, el derecho al trabajo bien remunerado, etc. Entonces que pasa en este pais se prefiere solidarizarse con problemas que estan a miles de km de distancia y se prefiere no ver los nuestros propios que estan a dos pasos, que raro?. Tambien aqui interesa a muchos poliíticos tener un único debate, el del nacionalismo. Por algo será.
Re: Pisos a Barcelona: situació extrema
26 mar 2006
molt bé el text. Quan sortim? Si ho mou algú amb capacitat de convocatòria podria ser massiva. És un tema que ja s'ha tractat moltes vegades i desde fa anys a indimèdia. Quan fem la mani?
Re: Pisos a Barcelona: situació extrema
27 mar 2006
molt bé, que corri la veu doncs; que es tregui el tema quan estiguem amb amics, coneguts o amb companyes i companys que formin part d'alguna associació que hi pugui donar suport... som milers...
...els que tinguin experiència en muntar alguna plataforma unitaria...
durant unes setmanes proposem idees, que es vagin comentant...........sortirà bé
Sindicat