Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: altres temes
Fot-li, que som catalans!
26 mar 2006
Mama, vull un aeroport
/(/()0000((((((( --->

Diu el mite que fa anys, Per tenir a ratlla els estranys,

Per evitar que trapelles

Agradats de grans mamelles

En directe amb tot el gruix

Del Maxim's i el Moulin Rouge

-meravelles de l'Edèn-,

Ens envaïssin per tren,

Van fer vies espanyoles

A tenor amb les titoles,

O si més no amb el desig

-Que més d'un la té un esquitx-,

Més amples, més ufanoses

Que les de terres mimoses.

I és que d'ençà d'aleshores

I des de totes les vores

De cap via, de cap port

I molt menys d'un aeroport,

Ni que fos per un cargol,

No se'n pot perdre el control.

Així amb Renfe hem triomfat

Puntuals i amb netedat,

Tal com sap tot ciutadà

Vell indígena o forà.

I a les nostres autopistes,

Que ja són les més benvistes,

Anem pagant els peatges,

Xurriaca, no massatges.

No deixem per verd Ibèria

Per recuperar matèria,

La joia de la corona

Ja no és una mamona.

-Jo vull l'aeroport del Prat,

ja estic prou sodomitzat!

I diu l'home de Madrit,

Tot llustrós i benparit:

-Et deixo ballar sardanes,

Et pots passejar amb marranes,

Hem parlat dels teus calés,

No pot ser, sempre en vols més!

Què més vols, els avions!

No em toqueu més els collons.


The Flying Burrito Brother

AENA. Siglas de Aerocuentos Estuprefactos y Nausufragación Astronómica.

Aerocatafòbia. Histèria pròpia de passatgers catalans de vols transoceànics, vols europeus, vols de pont aeri, vols regionals, i què més vols, consistent a no tolerar acudits sobre la negociació amb Madrit del control de l´aeroport del Prat*.

Aerocateràpia. Tractament contra la aerocatafòbia*, que consisteix a provar d'agafar un avió al Prat en un migdia de pont llarg, havent de demanar un taxi, circular per la Gran Via, fer el check-in amb tres maletes i gos, treure diners del caixer, comprar els diaris, esmorzar a la cafeteria, resistir l'olor del lavabo, passar controls policials amb roba d'hivern, arribar a la porta d'embarcament, passar control d'embarcament, mirar als ulls el personal de cabina, aguantar la música d'ambient, escoltar les explicacions del cap de cabina, seguir atentament les instruccions de vol, entendre l'anglès del pilot, i arribar a destinació saludat per la veueta que t'ho anuncia en català sense deixar-t'hi la pell.

Aero-drom. Sistema de vol de patent catalana que utilitza les velles rutes dels dromedaris saharians per arribar als gran aeroports internacionals per compte propi.

Aerofàgia. Bossa d'aire de reserva, acumulada a l'estómac pels negociadors estatutaris a Madrit, amb vistes a ampliar arreu de Catalunya el nombre de Societats Colombòfiles de Vol a Esbufecs (SoCoVoEs).

Aeromodelisme.cat. Varietat de joc de la Play-Station©, en la qual l'aviador català de vol sense motor és cec, manc de la mà dreta, coix del peu esquerre, té morenes, el seient és de plàstic, ha d'arribar a l'hora exacta a la inauguració, en ple hivern, de la nova terminal de Barajas pels reis d'Espanya, a Guadalajara l'espera una tempesta tropical, des de Getafe li endinyen uns supositoris aeris que ni t'ho explico, i ha d'aterrar en un aiguamoll de la Manxa.

Prat, el. Camp d'entrenament pel vol simulat de la raça de gallets i gallines de la seva marca registrada.


La conjuració de plastilinaAra resulta que no ens donaran l'aeroport amb l'Estatut sinó que, en cas de bon comportament, arribarà com a graciós i posterior traspàs governamental. Arribarà si arriba, i en les condicions en què vulgui el ministre de torn. Ens és posposat sobretot perquè, un cop finit el procés estatutari, ja no disposarem els catalans d'aquest temible alçaprem per fer força a Madrid anomenat "mameu-vos-la en pau i foteu-vos aquesta merda de patracol per la regatera del darrera, que a nosaltres no ens hi cap".

Si els factòtums de Fomento es desquadriculessin, adoptarien les subtileses de la imperial política romana, de manera que traspassarien tot d'una el Prat amb l'única condició que el gestionés Iniciativa, només Iniciativa, Iniciativa en exclusiva. Ja veuríeu com el primer any del triomfal traspàs el nombre de viatgers descendiria de trenta a quinze milions. Al cap d'un parell d'anys, els hangars sobreeixirien de teranyines, els vols foren desviats a Girona o a Reus, s'excavarien les pistes per fer-ne nous aiguamolls, la torre de control es reciclaria en observatori ornitològic d'aus becudes i sancalloses.

"¿Fins quan, oh centralisme de plastilina, arribaràs a abusar de la nostrada ruqueria? ¿Quan de temps encara ens creurà a la inòpia el teu furor? ¿Fins a quin cel s'enlairarà la teva desenfrenada audàcia? ¿No t'han fet cap impressió la guàrdia nocturna del Tripartit, la manifestació dels idus de febrer, l'aplec de tota la gent de bé? ¿No veus que la teva conjuració de plastilina ha estat dominada pel fet que tots la coneixem? Vull, pares conscriptes, ésser benèvol, però ja m'estic considerant jo mateix culpable d'indolència i covardia...

O voles tu, o em deixes volar a mi!"

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Fot-li, que som catalans!
26 mar 2006
L'aeroport construit en un espai natural comporta el fet d'escollir entre la natura o el que es ven com "el be del país". Les instituciona ja han escollit i entre ells els anomenats "ecologistes de debò" del consistori pratenc que per construir la tercera pista van donar permís a AENA per talar 40.000 pins de la pineda litoral en dues fases diferents. Una acció ben ecològica amb tots els permisos ministerials que calguin. La nova tercera pista ubicada en un espai natural i a sobre de reduides dimensions ha creat des del primer dia de funcionament problemes als veïns de Gavà, El Prat, castelldefels, Viladecans, Begues i fins i tot Sitges. Però aquests deuen ser problemes menors, les nombroses manifestacions, recullides de signatures, controls sonomètrics, evidencies de l'impacte sobre el Delta i les persones no serveixen de res davant la realitat que ens volen imposar personatges de fora del Baix que clamen per un gran aeroport sempre i quan ells no carreguin amb les conseqüències. La mateixa hipocresia d'aquells que es queixen de narcosales, presons o el pas de l'AVE no per la seva existència sino perque els hi posen a davant de casa, i la lluita que emprenen és la d'enviar el marron a un altre. Amb l'aeroport passa el mateix, tothom té dret a opinar i dir excepte els veïns i pobles afectats per aquesta macroinfraestructura.

Actualment els empresaris, consorcis i patronals catalanes demanen junt amb els polítics de tot pelatge la necessitat d'una quarta pista. El fet és que aquesta es ven com una necessitat de país per fer competitiu l'aeroport de Barcelona, i com que la realitat és tossuda i practicament no hi ha espai més per incloure aquesta quarta pista, la seva aposta està en fer-la dins del mar. Així anem pujant el desproposit i els politiquets que es van vendre que la tercera pista era necessària i que solucionaria un problema, ara veuen que dos dies després d'inaugurada ja es parla de que tampoc serveix i volen més. Amb tot el seu jeto d'hipòcrita ecologista els regidors d'IC ara s'exclamen de que no hi ha més espai, de que s'atacarien les reserves naturals, les mateixes que ells han dilapidat i de que la solució està en buscar d'altres alternatives a l'aeroport barceloní utilitzant d'altres com el de Reus, Sabadell o Girona.

Quina galta la d'aquests politiquets falsament ecologistes repetint els mateixos arguments que els ecologistes de veritat ja els deien davant la construcció d'una tercera. Ara i així, aquests d'IC a sobre quedaran com els que es neguen per causes ecològiques, quan les mateixes causes que servien per negar-se a la tercera les utilitzen per negar-se a una quarta. Mentrestant a la gent li venen la moto que el més important que queda de l'estatut és si els avionets els gestiona la Gene o l'estat. Gran qüestió que fa que molts patriotes de mena s'exclamin i demanin la competència exclusiva com si els fos la vida, i aquests mateixos defensaran una quarta i una cinquena pista si cal per demostrar del que som capaços, encara que no hi hagi espai hi ha mar per tirar endavant, i així la destrossa definitiva d'un delta es convertirà en qüestió d'estat no per ser un fet gravíssim sino per la gràcia de desenes de milers de bons catalans que la demanaran fins a les últimes conseqüències. Confondran el bé de les linies aeries amb el seu bé, el major tràfic aeri com una qüestió personal que segons ells ens donarà beneficis a tots. Sense donar-se compte que els que surten guanyant són els de sempre i ells simplement seran els tontos útils de l'opinió pública que davant la pregunta "cal eixamplar l'aeroport?" enlloc de pensar en l'impacte sobre les reserves naturals i les persones del voltant pensaran en criteris econòmics, tant és que ells no vegin un duro, tant és que els veïns de l'aeroport no parin de queixar-se, la quarta pista i la competència de l'aeroport és un fet importantíssim perque així ho diu la tele, els nostres polítics i la gran majoria d'empreses aeronaútiques, i ells tot cofois diran que si a la desaparició d'un Delta.

Si voleu més pistes foteu-les a les Rambles!! I una terminal a la Generalitat o a l'ajuntament de Barcelona aquí us deixem escollir el que més us interessi.

Prou agressions al Delta.
Sindicat