Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: corrupció i poder
ERC= Mafia asquerosa
25 mar 2006
erc despide a currantes con contrato laboral ,tras acosarles de que o se afilian a erc o los despiden.

hace una semana despidieron a un colega por no aceptar pagar a la mafia politica de erc.

Ahora leo esto en el pais


ERC exige cuotas a trabajadores de la Generalitat para mantenerles en su puesto

La medida afecta a cargos políticos y también a personal laboral ajeno al partido
Esquerra Republicana de Catalunya ha enviado decenas de cartas a trabajadores de la Generalitat exigiéndoles el pago de una cuota mensual a una fundación del partido si quieren mantener su puesto de trabajo en la Administración catalana. La carta, con diferentes versiones y firmada por el secretario de organización del partido y secretario general del primer consejero de la Generalitat, se ha enviado no sólo a cargos políticos de primer y segundo nivel, sino también a personal laboral no funcionario ajeno al partido y que ya trabajaba en la Generalitat bajo el Gobierno de Convergència i Unió.

Las misivas, a las que ha tenido acceso EL PA�S, informan a sus destinatarios de que "uno de los recursos financieros del partido son las aportaciones económicas de todos sus cargos públicos electos o designados por Esquerra Republicana", y que éstos están sometidos a la Carta Financiera del partido, un documento aprobado por el Consejo Nacional de ERC y que justifica el despido o el cese de quienes se niegan a pagar.

Uno de los elementos más polémicos es que esta comunicación también la han recibido personas sin ninguna relación con Esquerra pero que trabajan con contratos de obra o bajo régimen de personal laboral en departamentos dirigidos por Esquerra. Los republicanos cuentan con seis consejeros.

Ya en la primera carta que recibieron los trabajadores a finales del año pasado, el secretario de organización de ERC les instaba a ponerse en contacto con la gerente del partido para formalizar el pago. Los que no lo hicieron recibieron una segunda carta con una fecha límite para ponerse al día y en un tono mucho más directo. "Si antes de la fecha indicada no te pones en contacto con nosotros me veré en la obligación de dar cumplimiento al mandato del Consejo Nacional del pasado 17 de diciembre de 2005 y poner en conocimiento de este órgano el estado de cumplimiento de la Carta Financiera". Y concluye: "Comprenderás que es una circunstancia nada agradable para mi".

Duplicidad de cargos

El firmante de las cartas es Xavier Vendrell, secretario de organización y finanzas de Esquerra y uno de los hombres fuertes del partido en el Gobierno catalán. Vendrell también es, desde el pasado 7 de junio, secretario general del primer consejero de la Generalitat. De este departamento dependen numerosos organismos públicos, como el Instituto Catalán de la Mujer, la Secretaría de Juventud y ámbitos como la política lingüística o deportes.

Según establece la Carta Financiera de Esquerra, "en el caso de que una persona permanezca sin regularizar su situación en dos informes consecutivos, la Ejecutiva Nacional exigirá a la persona responsable de su nombramiento la destitución inmediata de su cargo". Para los militantes del partido, hacer caso omiso a sus obligaciones financieras implica la expulsión inmediata.

La duplicidad de cargos de Xavier Vendrell en el Gobierno y en el partido hace que, como secretario de organización de ERC, pueda exigirse a sí mismo, como secretario general del primer consejero, el cese o el despido de determinadas personas que tiene bajo su responsabilidad directa en la Generalitat.

Contactado por este periódico, Vendrell, admitió ayer ser el responsable de las misivas y defendió su contenido y sus objetivos amparándose en el reglamento interno de Esquerra Republicana. "Cualquier persona que trabaje en un departamento de la Generalitat sin ser funcionaria está allí porque tiene la confianza del consejero, y por lo tanto es un cargo de confianza, por eso debe pagar al partido", afirmó.

¿Incluye esto a los interinos que desempeñaban labores en la Generalitat con anterioridad a la llegada de ERC al Gobierno? "Sí. Cualquier persona no funcionaria, y por lo tanto susceptible de ser sustituida por otra, debe hacer su aportación al partido, aunque no sea militante". Y ello no sólo incluye a asesores y personal de alta calificación. "También administrativos o telefonistas", añadió Vendrell.

El secretario de organización de ERC también aseguró que "todas las personas que ocupan un cargo a propuesta del partido conocían con antelación sus obligaciones con la Carta Financiera".

Este periódico ha contactado con diferentes receptores de la misiva, que aseguran no haber tenido conocimiento de la existencia de estas cuotas hasta que, un año y medio después de la llegada de ERC al Gobierno, recibieron la primera notificación del partido, que les fue remitida a su lugar de trabajo.

Vendrell atribuye el malestar que se vive en determinados sectores de la Generalitat, e incluso en el seno del partido, a la acción "malintencionada" de algunos que se creen legitimados para "saltarse las normas". "Esquerra es un partido republicano, nosotros no tenemos reyes, y aquí pagamos todos", remachó Vendrell, quien aseguró que no ha dado la orden de despedir o cesar a nadie por incumplimiento de la Carta Financiera.
Mira també:
http://www.elpais.es/articulo/elpporesp/20060325elpepinac_18/Tes/espana/ERC/exige/cuotas/trabajadores/Generalitat/mantenerles/p

This work is in the public domain

Comentaris

Re: ERC= Mafia asquerosa
25 mar 2006
Los reyes son los padres
Re: ERC= Mafia asquerosa
26 mar 2006
O.o
Re: ERC= Mafia asquerosa
26 mar 2006
El nou Estatut davant l'hora de la veritat
congrés · El ple de la cambra baixa n'aprovarà dijous el redactat comparacions · Tots els partits excepte el PP reconeixen que el text és millor que el del 1979 ERC · ERC creu que no és assumible la retallada després del pacte Zapatero-Mas El VOT · El debat se centra ara en la posició dels republicans
Francesc Homs (CiU)
1) Donades les circumstàncies, sincerament crec que sí. Els canvis de Madrid són fruit d'una conjuntura concreta que jo mai he pensat que fos històrica: un govern central menys compromès del que se'ns va pronosticar, un govern català dominat per un partit que depèn políticament de Madrid, i la primera força nacionalista del país desplaçada a l'oposició, tot i haver guanyat les eleccions catalanes.

En aquest escenari calia, inevitablement, apujar molt el llistó per després, en la negociació, treure'n tot el possible. Això és el que hem fet des de CiU. Mentrestant, el senyor José Montilla anunciava que presentaria esmenes, el senyor Antoni Castells -conseller d'Economia del tripartit- predicava en contra d'una agència tributària única en mans de la Generalitat, i els senyors d'ERC ho consentien tot amb un esplèndid silenci de complicitat.

En tot cas, és cert que l'Estatut acordat és menys que l'Estatut proposat, però molt més que el que el tripartit va plantejar d'inici. En aquest context sorprenen les lamentacions d'aquells que fa uns mesos ho aplaudien tot o, si més no, ho callaven tot.

2) Aquesta és la comparació que ens permet saber què guanyem si diem sí al nou Estatut. En aquest sentit, és innegablement un pas endavant. Per les millores i, sobretot, per les novetats: s'escriu que Catalunya és una nació; s'afirma que l'autogovern també es fonamenta en els drets històrics del poble català; s'equipara el català al castellà; es preveu la Generalitat com a administració única; es suprimeixen les Diputacions; es defineixen les competències exclusives, les compartides i les executives; es duplica el nombre total de competències; es reconeix la participació a l'exterior i, particularment, a la UNESCO; es crea la comissió bilateral per participar en les decisions de l'Estat, etcètera.

A més, per primera vegada el model de finançament establert a l'Estatut podrà ser aplicat perquè no hi ha cap clàusula de remissió a les lleis de l'Estat en aquesta matèria. Model que, per cert, segueix l'estructura de la proposta del Parlament: cessió àmplia de tributs, previsió de la seva recaptació total, nous mecanismes de distribució dels recursos. Per primera vegada, la Generalitat no haurà d'estar pendent de les transferències de Madrid...

3) L'Estatut de 1932 va patir més canvis que el de 1979 i que l'actual. De fet, i per posar un exemple, només reconeixia Catalunya com a regió. Ni tan sols com a nacionalitat.

De totes maneres, d'aquella època és interessant recordar que quan el president Macià va tornar de Madrid amb l'Estatut de Núria sota el braç, alguns sectors de Catalunya el van esperar amb cartells que posaven "Macià traïdor". Després, tothom ha convingut a reconèixer que tant de bo aquell Estatut hagués durat 25 o 30 anys.

4) M'hi vaig reunir per primer cop fa prop d'un any i mig, el mes de novembre del 2004. D'aleshores, i d'ara, en tinc la mateixa impressió: això del nou Estatut no li agrada gaire, ni tampoc amb els canvis introduïts. De tota manera, en la feina de president de la comissió constitucional ha estat capaç d'actuar amb una gran diligència, neutralitat i eficàcia. Molt hàbil.

5) Tenim ganes de poder explicar amb calma els guanys d'aquest nou Estatut. Quan ho fem pels pobles i barris, veiem que la gent queda alleujada, respon positivament i, fins i tot, amb un punt de grata sorpresa. Des d'aquest punt de vista, el referèndum és un repte de primer nivell i que depèn només de la mentalitat de la gent. Els del tot o res tenen el no. La resta tenim el sí.

Pel que fa al tripartit, ens trobem que la gent del carrer no entén res. De totes maneres, estic convençut que ERC acabarà dient que sí al nou Estatut. I amb ella la major part de les veus queixoses que se senten. Ho faran per coherència, però també per mantenir el poder. Altrament, és molt difícil justificar els silencis de fa un any quan la direcció d'ERC no només havia renunciat al sobiranisme i a Catalunya com a prioritat política, sinó que apostava entusiàsticament pel federalisme i per l'Estat espanyol com a punt de referència de l'acció política.

De totes maneres, personalment i com a nacionalista, ja m'agradaria una direcció d'Esquerra Republicana coherentment independentista: trencant amb els socialistes -únics autors de les retallades- i dient no a l'Estatut en el referèndum. Sempre he defensat que era positiu per a Catalunya que hi hagués una força política que marqués horitzó i una altra que, mentrestant, fes camí.

1) La proposta de reforma de l'Estatut que surt de la Comissió Constitucional no sols no desvirtua el text aprovat pel Parlament sinó que, precisament per ser fruit d'un acord amb el PSOE, convertirà el desig d'aprofundir en l'autogovern de Catalunya en realitat.

2) Hem aprofitat l'experiència de 25 anys per millorar el text i hem aconseguit el reconeixement de la singularitat nacional catalana, especialment pel que fa al reconeixement dels drets històrics recollits a l'article 5, al règim lingüístic, i a la consideració que la denominació de nacionalitat, que és com la Constitució de 1978 recollia la realitat nacional catalana, és sinònim de la definició de nació aprovada per àmplia majoria pel Parlament de Catalunya. Tindrem més competències i amb més garanties per al seu exercici efectiu per part de la Generalitat.

Tindrem un finançament que no sols proporcionarà més ingressos, sinó que crearà l'Agència Tributària de Catalunya amb competències sobre gestió, recaptació, liquidació i inspecció de tributs propis i amb possibilitats de consorci amb l'Agència estatal d'administració tributària pels tributs cedits; amplia la capacitat normativa de la Generalitat, assegura plenament la seva autonomia i suficiència financeres, impulsa uns mecanismes de solidaritat justos i transparents, i assegura un fort increment de la inversió pública de l'Estat a Catalunya.

3) No hi ha color. L'Estatut del 1979 responia a un determinat moment històric i a una determinada correlació de forces. L'Estatut sorgit del Parlament i l'aprovat per la comissió constitucional del Congrés el superen àmpliament. Només cal recordar que a partir d'ara podrem gestionar els ferrocarrils de rodalies, la inspecció de treball, les autoritzacions de treball dels immigrants, les beques de l'ensenyament obligatori, que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya serà l'última instància judicial i que a través de sengles lleis la Generalitat assumirà la gestió dels ports i participarà de forma determinant en la gestió dels aeroports de Catalunya.

4) Ha estat un paper enormement positiu, ha promogut un debat lliure, ha impedit qualsevol intent de filibusterisme parlamentari i ha assegurat que es complís el calendari previst. La seva experiència i autoritat polítiques han jugat a favor dels interessos de l'acord i, per tant, dels interessos de Catalunya.

5) No em resigno al fet que ERC, un cop hagi manifestat el seu rebuig al text en el Congrés, pugui comparar-lo amb l'Estatut vigent i constatar que és un avenç significatiu, es quedi ancorada en el no. El seu discurs podria ser: no és el que volíem, és molt més del que tenim, no ens oposarem que s'aprovi.

1) El text aprovat a Madrid consuma la retallada acordada per Mas i Zapatero. El no d'ERC és coherent amb la defensa del text aprovat pel Parlament i amb les aspiracions de la gent que es va manifestar el 18-F i ens demanava fermesa malgrat les pressions i amenaces de tot signe. Són moltes coses les que s'han perdut però, com els manaments de Déu, es resumeixen en dos: l'ànima i la cartera, la Nació i el finançament.

2) El projecte del 2006 és millor en molts aspectes que l'Estatut vigent. ERC hi ha contribuït com el qui més, a pesar del fracàs en temes essencials. Amb tot, el text del 1979 es va aprovar després de quaranta anys de dictadura. Ara, després de 30 anys de democràcia, no s'ha acceptat un model d'Estat plurinacional. Aquesta decepció la comparteixen molts catalans per als qui aquesta Espanya ha deixat de ser atractiva i Zapatero, algú que no compleix la seva paraula.

3) L'Estatut de Núria de 1931 va ser afaitat per les Corts de la República el 1932. El mateix que ha passat ara i va passar el 1979 amb el projecte de Sau. A Núria, Catalunya es definia com un Estat autònom i atribuïa a la Generalitat plenes atribucions sobre ensenyament, règim local, justícia, l'ordre interior, aviació civil... Vull dir que mai els partits espanyols han respectat les aspiracions sorgides de Catalunya, fins i tot quan s'han expressat democràticament i seguint els procediments legalment establerts.

4) Com el déu Janus, Guerra té dues cares: el del president de comissió irònic i educat, que ha conduït els debats amb flexibilitat i correcció, però sense perdre mai de vista els interessos del PSOE; i el Guerra polític, màxim exponent de la tradició jacobina secular del socialisme ibèric, a qui, en ocasions, l'ha delatat el rostre i la paraula

5) Queda un tram per recórrer, primer en el ple del Congrés de Diputats i després en el Senat. Intentarem aixecar el llistó novament. Esperem assolir la gestió de l'aeroport i alguna millora en el finançament. Mirarem també de passar el rasclet amb les seleccions esportives o el marc de relacions laborals. Si no hi ha canvis substancials, ERC no hi donarà suport. El tripartit i el pacte del Tinell tenen tanmateix llarga vida si Zapatero i el PSOE ens deixen tranquils.

1) L'Estatut que surt de la Comissió Constitucional del Congrés segueix tenint molts problemes que, al nostre entendre, seran un impediment per al creixement de la societat catalana. No s'ha fet un Estatut pensant en com millorar i oferir més serveis als ciutadans, s'ha fet un Estatut per repartir poder polític; poder entre polítics. En la nostra opinió, és un Estatut que genera inseguretat jurídica, i les societats per créixer necessiten tot el contrari: necessiten seguretat jurídica.

2) L'Estatut de Sau, el de 1979, amb independència del seu text, del seu articulat, té un valor molt important: és l'Estatut de tots. És l'Estatut que vàrem fer tots els partits polítics amb voluntat de convivència entre tots els catalans i tots els espanyols. La reforma d'Estatut que s'està tramitant és només la d'uns partits, la d'una visió determinada de Catalunya, legítima, però només una visió. No crec que sigui un bon negoci passar d'un Estatut de tots a un Estatut d'una part.

3) Comparar Núria amb Sau o amb el projecte de reforma és un error. És com comparar, voler comparar, la societat de 1931 amb la de 1979 o amb la del segle XXI. La Catalunya i l'Espanya del segle XXI no tenen res a veure, afortunadament, amb la Catalunya i l'Espanya de 1931. Els Estatuts no haurien de ser, ni ser valorats, com a instruments polítics per aconseguir objectius polítics. Són, haurien de ser, instruments jurídics destinats a establir el marc de relacions i de funcionament que tingui com a objectiu millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

4) Alfonso Guerra s'ha limitat, i això és molt, a presidir d'una manera molt correcta tant la comissió constitucional com la ponència en el Congrés. Ha complert amb el seu paper institucional. Altra cosa són les opinions i opcions polítiques del senyor Guerra, que en el seu paper institucional ha sabut deixar al marge.

5) Nosaltres en el referèndum defensarem i explicarem a la societat catalana els nostres plantejaments. Aquesta reforma considerem que no és bona per a la societat catalana i no és bona per a la convivència de tots amb tots. És un Estatut fet des d'una òptica intervencionista; defineix un model de societat determinat, un model de societat d'esquerres, que no és compartit per una àmplia majoria de ciutadans. Genera, com ja he dit, inseguretat jurídica. I, en posar en qüestió la Constitució i el model de l'Estat de les autonomies, posa en qüestió el model de convivència que tots els catalans i tots els espanyols ens donàrem a la Transició i que ens ha permès en aquests anys créixer i progressar com a país.

"ERC acabarà dient que sí per coherència amb el que diu el projecte, i també per mantenir-se en el poder"
Miquel Iceta (PSC)
"No hi ha color; el nou Estatut supera àmpliament el del 1979, que corresponia a una altra correlació"
"Després de 30 anys de democràcia, no s'ha acceptat un model d'Estat plurinacional"
Joan Ridao (ERC)
Re: ERC= Mafia asquerosa
26 mar 2006
així és com funciona el món, xavalins. a veure si desperteu d'una vegada i apreneu com funciona de veritat la política.
"Colócanos, colócanos..."
26 mar 2006
Però i això, què? De veritat penseu en els grans ideals que diuen defensar els polítics. S'emboliquen en la bandera roja, en la de quatre barres o en la de dos barres, per a què? Doncs aneu a la base material: per obtenir recursos.

Sincerament, és tan fort el que ha fet ERC? Què fan els altres? No són els partits unes màquines d'atorgar feinetes i càrrecs als seus seguidors?
Mireu, si no, qui guanya les adjudicacions de feines en cada administració. Clientelisme del PSC en tota la Corporació Metropolitana, clientelisme del PP quan governava a Galícia, clientelisme de Ciu quan governava a la Catalunya catalana...

Com li deia un personatge d'una copla de Carlos Cano a Felipe Gonsales. "Colócanos, colócanos, ay, por tur mare, colócanos..."

Si això ho ha tret a la llum el BOE, és a dir, El Pais, la cosa està clara: deu estar pressionant d'alguna manera a ERC per alguna cosa. Són lluites d'interessos i de poder sempre. No cal que siguin lluites de poder entre partits, em sembla que tots sabeu ja que a dins de cada organització també es produeixen aquestes lluites. En fi, entre falcons va la cosa. I, potser, com em diu sempre un amic, ningú no és sant en aquest món. I potser té raó: molt pitjor que no ésser sant és ser un ingenu, i pensar, per exemple, per posar tan sols un exemple, que en la lluita entre Endesa i Gas Natural hi havia en realitat una lluita per defensar els interessos de Catalunya.

En tot cas, l'únic que podem fer és donar les gràcies a ERC per la claredat d'actuació en aquest cas. Tot i que segur que diuen que ho han fet en benefici de la pàtria. Ah, la pàtria! Què redimoni serà això de la pàtria que tothom té a tothora a la boca? I, pel que veig, s'ho passen bé. Què pena que jo no tingui una pàtria ni un mal ideal que fotre'm a la boca. És que alguns hem nascut, realment, desgraciats...
Re: ERC= Mafia asquerosa
26 mar 2006
Si us plau, no crítiquem coses que estant ben fetes i ho fan les candidatures politiques que encara tenen gent militant, gent que s'ho creu i treballa per canviar les coses.
Vendrell
26 mar 2006
Xavier Vendrell i Segura (1966). Hijo y sobrino de los líderes chaqueteros CiU del clan Vendrell i Llop. Entre los 19 y los 25 años militó en las bandas terroristas Moviment de Defensa de la Terra y Catalunya Lliure, organizaciones disueltas en 1991 cuando una buena parte de los militantes ingresaron en ERC como consecuencia del acuerdo en el que intervinieron el entonces secretario general de ERC, Ãngel Colom, y el fiscal jefe de la Audiencia Nacional, José Leopoldo Aranda.
Xavier Vendrell fue âel primer caso prácticoâ? (expresión usada por la propia fiscalía), de aquellas medidas de gracia que obligaron a los terroristas al abandono de las armas, la presentación voluntaria ante el juez, la delación de los delitos y la solicitud de perdón. Se les aplicó el generosísimo artículo 57 bis b del Código Penal. Uno de los camaradas acogidos a la indulgencia del 91 era Jaume Renyer, que acompañó a Carod en la cita de Perpiñán con Ternera.
ERC situó al nuevo Vendrell en las entidades públicas bajo control de los nacionalitas: Avui, Catalunya Ràdio, COM Ràdio (PSC) y El Far, un marrullero semanario comarcal del PSC en el que estaban implicados Montilla y Maragall. En el orden institucional, Xavier Vendrell ha ejercido correlativamente de concejal, teniente de alcalde, consejero comarcal y diputado hasta 2003.
Desde 1996 lleva las finanzas de ERC y la tesorería de la Fundació President Josep Irla i Bosch, bolsillo trasero del partido que ha recibido subvenciones. Una de las facturas se refiere a una cena homenaje del mito nacionalista Francesc Ferrer i Gironès, ex falangista, impulsor maulet, socio inmobiliario del obispo de Gerona y RIP a fecha de hoy.
Xavier Vendrell está asentado, desde el 2 de febrero de 2006, en el consejo de administración de TUNELS I ACCESSOS DE BARCELONA SA, empresa que explota el peaje más caro de Cataluña. Hizo doblete ante notario: el mismo 2 de febrero de 2006, fue nombrado presidente de la AGÃNCIA DE PATROCINI I MECENATGE SA, sociedad pública de la Generalitat. Están registradas varias subvenciones de la agencia dedicadas al sufragio del ocio personal de Vendrell, fundamentalmente un grupo casteller de Cornellà animado por él mismo y un centro excursionista del que fue presidente local. Su papá, la parienta y el hermano pequeño tienen carguillos en ERC.
Pasan de largo el asesinato de Emilia Aldoma, la del marine, los 26 heridos y los 150 atentados con explosivos que la comparsa de Vendrell reivindicó en su día. Han patrocinado la reciente campaña contra Jiménez Losantos, profesor al que dispararon. Vist i plau. Y ahora Vendrell remite una carta para ti a los empleados de la Generalitat. Es la segunda generación del darwinismo Pujol.
Redado no t'enteras
26 mar 2006
El marine no va morir en cap acció de TLL, sinó de l'ERCAN, misteriosa organització que després de fer una campanya d'atemptats contra interessos nordamericans va desaparéixer sense que no hi hagués hagut mai cap detenció. I tenint en compte que l'oncle Sam no li fa cap gràcia que volin el seu consolat ni li tirin granades als bars d'alterne de la VI Flota, no s'entén com es que aquí no van detenir ningú, ni que només fos per interrogar-lo. Bon interrogant... a veure si algun dia arribem a saber què va passar.
Respecte a en Xavi Vendrell, no diré res al seu favor, només que no posaria mai la mà al foc per una persona com ell: xaquetero que va vendre companys per salvar-se el cul!. No m'estranya que ara es dediqui a extorsionar treballadors/es de la Generalitat, ERC faria bé de desempallegar-se d'aquest impresentable stalinista de dretes.
Sindicat