|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Reflexió autocrítica
|
|
|
per Filòsof |
25 mar 2006
|
|
|
|
Segur que molts de vostès, molts de vosaltres, que participeu activament a Indymedia fent possible que aquest mitjà tingui sentit, estareu d'acord amb mi si parlo de forma crítica o molt crítica del terrorisme d'Estat que practica l'Estat Español contra moltes realitats, especialment en el terreny basc. També estareu d'acord si dic que el final dels problemes dels Països Catalans, Galiza i Euskal Herria és la independència, i també estarem d'acord si critiquem a fons el capitalisme. També seguirem estant d'acord si critico la repressió policial o el paper vergonyós i servil dels mitjans de comunicació Españols i segons com també catalans, gallecs i bascos (en menor mesura) en molts temes, per la manipulació i la mentida constant a la que ens tenen acostumats. Fins aqui segur que tots estem d'acord. Podria seguir amb la crítica, i podria aprofundir-hi i seguiriem estan d'acord. Però hi ha un punt en el que potser no estiguem tant d'acord. Vostès i jo, nosaltres, persones sensibles, d'esquerres, independentistes, comunistes, anarquistes, llibertaris, etc, estem tant fermament convençuts de la nostra oposició clara i profunda a la política de l'Estat Español en molts temes (o casi en tots), estem tant en contra de la represió policial, de les tortures constants a les presons del nostre país, del mal us de les energies, de la destrucció del medi ambient, de totes les polítiques que es fan en el terreny social i laboral, que tendim a simpatitzar ( i això d'entrada no està malament) amb els moviments autoproclamats "d'alliberament", diriem que simpatitzem amb tot allò que l'Estat anomena "delictiu" o "terrorista". Això d'entrada no està malament, convergir, simpatitzar amb la ideologia de determinats moviments que plantejen un nou model polític o d'Estat és inclús necessàri i positiu, però al mateix temps em plantejo si no haurem caigut en un error. M'explico. Jo soc dels que em considero simpatitzant i partidari del dret a l'autodeterminació dels pobles i sempre he estat partidari de la sortida pacífica i dialogada al conflicte basc. Però a vegades, en soc tant partidari ( de la ideologia) que acabo sent...condescendent i permisiu amb la metodologia i oblido, i crec que molts obviem que aquesta metodologia ha dut molts morts innocents per tots els cantons en conflicte. Podem seguir sent permisius amb aquesta metodologia pel sol fet de defensar-ne la ideologia de fons? Ara que arriben aires frescos, ara que venen temps de pau permanent i de resolució pacífica, penso que és el moment de posar-nos a pensar si no haurem estat alguns i algunes massa condescendents amb la metodologia d'ETA en nom de defensar-ne la ideologia. I que ningú em malinterpreti, la metodologia i la ideologia de l'Estat pel que fa a aquest tema, em repugna, però precisament aquest és el problema, oposar-nos a l'actitud de l'Estat pot significar defensar la metodologia d'ETA? Partint de la base de que és totalment legítim, inclús necessàri defensar la ideologia independentista basca (com és legítim no fer-ho), podem des de postures d'esquerres, madures i equilibrades, defensar la metodologia violenta? M'agradaria que tots ens paressim a pensar-ho amb profunditat. |
This work is in the public domain |
|
Re: Reflexió autocrítica
|
|
per Flor de primavera |
26 mar 2006
|
Jo crec que la pregunta que et fas se l'han de fer els bascos, i no nosaltres. No ens pertoca. És la seva lluita, són les seves decisions, les seves vivències, patiments,...
Opinar des dels Països Catalans és massa fàcil. Som nens mimats, còmodes i bocamolls. Si més no, la majoria (no va per tu, és clar, parlo en general, i jo m'hi incloc). Jo crec que no tenim dret a opinar. I ho faig extensible a la classe treballadora espanyola. |
|
Reflexió autocrítica
|
|
per Filòsof |
26 mar 2006
|
|
La pregunta és vàlida per tothom, el que tu deus voler dir és que qui ha de reflexionar sobre la seva presa de posició són els bascos i les basques i en això estic d'acord. |
|
Re: Reflexió autocrítica
|
|
per un |
27 mar 2006
|
|
massa permissius? permetre què? mira, des d'aquí és més complicat entendre-ho, podem dir que ens sembla malament que es mati, però així estem fent el joc a l'estat espanyol. Personalment opto per callar: que no és estar a favor, callar és callar, estar a favor és estar a favor i estar en contra és estar en contra. Si no distingim les tres postures fem el joc als mass media. Personalment penso que ETA ha fet molt de mal a l'esquerra independentista vasca, però aixó era també el seu problema, no tothom a Batasuna calla, sobretot callen els politícs que han de mantenir el quorum entre partidaris i detractors, però jo penso que això no es diu mai en públic. Ara comença a haver esperança... |
