|
|
|
Notícies :: corrupció i poder : xarxa i llibertat |
|
La guerra de la galà xia internet
|
|
|
per ¡rebel.lÃo! |
25 mar 2006
|
Rosa Miriam Elizalde
Rebelión
El Senyor de la Guerra ha declarat que el terreny de la Gran Batalla s'ha desplaçat al món virtual. Semblaria un acudit. És com si un Quixot, sense cap de les intencions filantròpiques de l'Il·lustre Fidalgo, es llancés contra molins digitals per a afalagar a Dulcineas corporatives. |
Però, independentment de propòsits radicalment oposats, Donald Rumsfeld i Alonso Quijano estan en els extrems si es medeixen amb la taula rasa de la racionalitat. El cà lcul del Secretari de Defensa nord-americà gela la sang: “Caldrà dependre menys dels mitjans de comunicació impresos tradicionals�, ordena, i en aquestes poques paraules es concentra tota una gran croada que, en realitat, s'havia iniciat en els dies de glòria de Papà Bush durant la primera Guerra del Golf, però que ara amb Bush fill arriba a la categoria de dogma bèl·lic.
El nou escenari de l'ofensiva “contra el terror� ja està fred i curosament delineat en l'estratègia dels falcons nord-americans. En un article publicat a finals de febrer pel Council on Foreign Relations, titulat “La guerra dels mitjans contra el terror�, Donald Rumsfeld reconeix que els enemics �tenen la capacitat per a actuar amb rapidesa amb un nombre relativament petit de persones i amb recursos modests en comparació de les enormes i oneroses burocrà cies dels governs democrà tics�. No obstant això, afegix, “hem començat a adaptar-nos... Els governs lliures han de fer que la planificació de les comunicacions sigui un component fonamental de tots els aspectes d'aquesta lluita.�
Què significa això? Primer, que Washington no solament es va adaptar, sinó que va crear les instà ncies i l'instrumental reglamentari que intenta legitimar la intervenció del Pentà gon en à mbits la competència dels quals corresponia anteriorment als ministeris “civils� encarregats de la propaganda. I, segon, que estan aplicant a marxa forçada l'arsenal tà ctic prèviament dissenyat. Amb el mateix sigil amb que van organitzar les presons i els vols secrets, van activar en tot el món “centres d'operacions de premsa que funcionen durant les 24 hores del dia�, situant per primera vegada “la Internet i altres mitjans d'informació no tradicionals� sota l'escrupolosa vigia dels experts del Pentà gon i de les agències d'intel·ligència nord-americanes.
Les accions d'aquests centres assalten tots els dies els titulars de premsa, de manera dispersa, però constant. El cas més sonat, el qual va implicar al Pentà gon i a un dels seus subcontractistes, el Lyncoln Group, com redactors d'articles que presentaven en mèdies iraquians l'ocupació nord-americana des d'un punt de vista favorable a EUA, és potser el model perfecte de com s'instrumenta l'estratègia.
L'operació va estar dissenyada per a emmascarar qualsevol relació amb l'Exèrcit nord-americà . Amb una exquisida organització, gairebé com un mecanisme de rellotgeria, els membres del Lyncoln Group van comprar estacions de rà dio i de periòdics, van traduir els materials i es van fer passar per periodistes independents o executius de publicitat. Mentre això ocorria, els camaleònics funcionaris d'EUA, dintre i fora de l'Iraq, juraven promoure els “principis democrà ticsâ€?, la “transparència polÃticaâ€? i la llibertat “de premsaâ€?, advertint de passada als sevs nous i vells aliats europeus que el que envaïx i dicta les lleis és Estats Units, i punt.
Encara que les pròpia legislació nord-americana formalment prohibeix que l'Exèrcit porti a terme operacions psicològiques o introdueixi propaganda a través dels mitjans, militars citats pels Angeles/ Estafis @argumentar<vblex><ifi><3><pl>/ que, amb la Internet, els esforços del Pentà gon s'estan executant sota el supòsit que la premsa alternativa internacional exerceix influència negativa en els nord-americans, i per tant, forma part del seu à mbit de competència.
“Ja no hi ha forma de separar els mitjans estrangers dels domèstics. Aquestes lÃnies definides ja no existeixen,â€? va dir als Angeles Estafis un contractista privat que es dedica a L'Iraq a operacions d'informació per al Pentà gon i que es va negar a revelar el seu nom.
Però aquest no és l'únic exemple de la transnacional medià tica del Pentà gon. A través del Comando Europeu dels EUA a l'OTAN, els militars nord-americans administren, fins i tot, llocs Internet en nom d'altres institucions, reals o suposades. Els més coneguts, http://www.balkantimes.com (destinat a la propaganda nord-americana sobre els Balcans) i http://www.magharebia.com (per al Magreb), són utilitzats a més en estratègies de guerra bruta i com estacions de monitoratge dels mitjans digitals d'aquestes regions.
Si alguna cosa ha quedat evidenciat en l'escà ndol de l'espionatge domèstic que sacseja a la Casa Blanca, és la recerca obsessiva de dades, en particular aquella que interessa als militars nord-americans. Després dels atemptats contra les Torres Bessones, el potencial per a analitzar, legal o il·legalment, immenses bases de dades, va tenir com a conseqüència la creació d'un programa dit Total Information Awareness (Coneixement Total de la Informació), desenvolupat per l'almirall John M. Poindexter, ex assessor de Seguretat Nacional de Ronald Reagan i responsable, durant el primer mandat de W. Bush, de programes en el Departament de Projectes d'Investigació Avançada de la Defensa.
Encara que el Congrés va cancel·lar el programa a l'octubre de 2003, va permetre una excepció especÃfica per a les “eines de processament, anà lisi i col·laboració de l'espionatge antiterrorista en l'estrangerâ€?. En aquell moment, l'almirall Poindexter, una de les figures clau del Cas Aniran-Contra per a finançar a la contra nicaragüenca en els anys de la Revolució sandinista, va sostenir que el seu programa havia aconseguit accelerar per deu la velocitat de recerca d'amenaces estrangeres en bases de dades. Seria difÃcil imaginar el poder que té avui?
Quan Rumsfeld es referia en el seu article del Council on Foreign Relations a les “noves organitzacions i els nous programes que estem articulant�, segurament tenia en ment la intervenció directa, per les bones o per les males, de les bases de dades de les principals companyies que brinden serveis als usuaris de la web. En aquest cas, el pretext ja no és “la lluita antiterrorista�, sinó la variant criminal més comuna en la Xarxa: la pornografia infantil.
Durant el mandat de Clinton, el govern nord-americà va tractar en dues ocasions d'aplicar una llei de control d'Internet, els tribunals la van anul·lar amb l'argument que limitava la llibertat d'expressió. L'actual administració nord-americana ha tornat de nou a la cà rrega, i amb èxit. Va aprofitar el precedent de Microsoft, que va accedir a lliurar les dades dels seus usuaris, mentre Bill Gates es reunia amb George W. Bush, per a imposar a Google la fiscalització dels seus servidors, mijantçant tribunals.
Paral·lelament, estan treballant en un programa encara poc conegut cridat Advise destinat a organitzar una immensa base de dades de tota informació digital vinculada a sistemes empresarials i comercials, que registrarà cada interacció en lÃnia que hagi tingut qualsevol ciutadà amb empreses o serveis públics, creuant-la amb dades com els del Document d'Identitat, la seguretat social, targetes de crèdit o de telèfon.
“El resultat és la possibilitat de tenir fitxat a tot el món amb la seva vida i història. Aquà no es tracta d'interceptar missatges, sinó de determinar per anà lisi prèvia perfils de persones perilloses (pedófiles, terroristes, violadores o qualsevol altre perfil) i buscar en aquesta base de dades el que correspon potencialment als perfils, procedint llavors a una vigilà ncia especial d'aquestes persones�, afirma Manuel Castells, catedrà tic de la Universitat de Berkeley, Califòrnia, i el més important expert internacional del que es denomina “ el capitalisme de la informació�.
Per què la Internet? Perquè sent filla predilecta del Pentà gon, que la va crear en els 60 per a interconnectar els seus programes de mort, la Xarxa de Xarxes s'ha convertit en l'espai articulador de la resistència mundial contra l'hegemonia militarista nord-americana. Rumsfeld i els seus lloc-tinents saben que en aquest món dissenyat, mesurat, organitzat i fitxat per la galà xia digital, la proposta d'alliberament no està irremeiablement condemnada. No oblidem que una computadora -i el cable que enllaça una amb una altra- és solament un instrument. I si un grapat pot usar aquest instrument per al mal, als milions de condemnats els quedarà el recurs de desconnectar-lo i utilitzar-lo per al bé. Exemples abunden. Però aquest serà el tema d'un pròxim comentari.
....……
*Disponible al diari El Tiempo, de Bogotá (26 de febrer de 2006) http://eltiempo.terra.com.co/opinion/colopinew/columnesdeldia/ARTICULO-W
Los Angeles Estafis: “Guà rdies escriuen articles presentats com reporters noticiosos. Alguns oficials objecten la prà ctica�. 30 de novembre de 2005.
Castells, Manuel: “Internet, llibertat vigiladaâ€?. A: Rebelión, 13 de febrer de 2006. http://www.rebelion.org/notÃ;cia.php?aneu=26743 |
This work is in the public domain |
