|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal : laboral |
|
Respondre a les esperances del 29 de maig
|
|
|
per 1 00 111 0 11 0 3 11 0 01 3 |
25 mar 2006
|
|
Aprofitant l’avinentesa de la celebració del 33 Congrés del Partit Comunista, que es reunirà del 23 al 26 de març, la LCR ha dirigit la següent missiva als companys i companyes del PCF. |
Carta oberta de la LCR al PCF
http://www.lcr-rouge.org/
“La vida del vostre partit arriba a un moment important, la celebració del vostre Congrés. La qüestió de les mobilitzacions contra el govern i la patronal, aixà com la problemà tica de l’alternativa, són al bell mig de les vostres preocupacions, que compartim plenament amb vosaltres.
No passa una setmana sense que el govern o la patronal anunciïn nous atacs contra els assalariats i les assalariades. Aquesta polÃtica es tradueix en una taxa d’atur que oficialment torna a augmentar, en una generalització de la precarietat i un descens del cost del treball mitjançant els anomenats “Contractes de noves feinesâ€? (CNE) i el “Contracte de primera feinaâ€? (CPE), en nous atacs contra la gent aturada... Al mateix temps, el govern deixa les mans lliures a la patronal per tirar endavant acomiadaments i tancaments d’empreses amb l’únic objectiu d’incrementar els marges de benefici dels capitalistes.
L’accés a la sanitat esdevé cada dia més difÃcil amb l’aplicació del pla Douste-Blazy, les privatitzacions i les operacions de desballestament dels serveis públics es multipliquen (Electricitat de França, Aeroport de ParÃs, Banc Postal, Societat Nacional de Comerç MarÃtim, Xarxa de Transports Metropolitans...). La fusió de la Companyia de Suez amb Gas de França accelera el ritme de privatització dels serveis públics, palesant de falsedat dels compromisos governamentals. Un cop més, l’obertura del capital representa el primer pas cap a la privatització global de l’empresa. El dret a l’habitatge és trepitjat i el poder adquisitiu de milions d’assalariats i assalariades no para de minvar.
Les revoltes del jovent de les barriades populars, el mes de novembre de l’any passat, posaven de manifest les discriminacions i la vida precà ria a què es veuen sotmeses les noves generacions, i particularment els fills i filles de la immigració. (...) Les grans manifestacions del 10 de març i del 4 d’octubre de 2005, aixà com les del 7 de febrer i el 7 de març d’enguany, combinades amb la victòria del “Noâ€? en el referèndum del 29 de maig, revelen noves potencialitats, donen fe d’una reanimació social i polÃtica.
Un dels elements més significatius d’aquesta renovació, i que indiscutiblement hi contribueix, es refereix a les relacions entre el vostre partit i el nostre. Cada cop més sovint, ens trobem els uns al costat dels altres en les lluites, i la campanya unità ria contra el Tractat Constitucional europeu ha estat un moment fort d’aquesta regeneració democrà tica. (...) Aixà doncs, la LCR ha signat la petició unità ria contra el CPE i forma part de “l’estructura d’enllaç� que s’ha constituït per tal d’organitzar, des de l’esquerra, una resposta comuna a la dreta. Els seus i les seves militants participen en la construcció dels col·lectius unitaris contra el CPE i el projecte de llei que prepara Sarkozy sobre la immigració.
Alternativa anticapitalista
Cal aturar la polÃtica de la dreta, fer fora el govern, avui mitjançant les mobilitzacions, o bé en 2007, en favor d’una alternativa antiliberal conseqüent, val a dir anticapitalista, i no pas d’una nova alternança social-liberal. Per a la LCR, les exigències plantejades des de fa anys pels moviments de vaga i per la campanya pel “Noâ€? d’esquerres assenyalen el camà d’una clara ruptura amb les polÃtiques liberals i les orientacions social-liberals del PS, reafirmades un cop més en el seu últim Congrés i a través de les seves recents propostes de reducció de les cotitzacions patronals per tal d’afavorir la contractació de joves.
Des de fa mesos, hem treballat per a la unitat d’acció i endegat el debat i les trobades en favor d’una perspectiva que anhela, en primer lloc, tota la milità ncia compromesa en la campanya i els col·lectius del 29 de maig. La LCR desenvolupa activament el debat sobre aquesta qüestió amb tots els militants i corrents presents en aquests comitès, i amb el Partit Comunista, concretament en el si dels grups de treball sobre el programa d’una alternativa, que s’estan constituint a hores d’ara entre les nostres dues organitzacions.
Dissortadament, des del nostre punt de vista, apareixen obstacles en el camà d’aquesta dinà mica unità ria. Concretament, amb el vostre desig de reunir l’esquerra del “sÃâ€? i l’esquerra del “noâ€? al voltant d’un programa antiliberal, en el mateix moment que el PS acaba de realitzar la sÃntesi de les seves tendències, sota la fèrula d’una direcció ancorada en el social-liberalisme. La lluita per una unió antiliberal i anticapitalista és incompatible amb la recerca d’acords governamentals o parlamentaris sobre la base d’una orientació semblant.
Dues esquerres
Hi ha vertaderament “dues esquerresâ€?, “dues orientacions incompatiblesâ€?, una de submissió als interessos capitalistes, l’altra de resistència. Aquesta última implica impulsar una polÃtica que correspongui a les necessitats socials sense témer enfrontar-se als interessos patronals. Això voldria dir, per a un govern, l’adopció de mesures radicals en matèria econòmica i institucional, que permetessin la mobilització dels treballadors i les treballadores a fi i efecte d’imposar les seves opcions car, això ho sabem prou bé tots i totes, les resistències reaccionà ries seran fortes i determinades.
La vostra participació en la reunió (dels partits i forces d’esquerres) del passat 8 de febrer confirma el que estem dient. Aquesta trobada no tenia pas com a objectiu principal aplegar les forces d’esquerres contra la dreta, cosa que – us ho repetim – no representa per a nosaltres cap problema. Sinó que es tractava d’endegar, com ho expressava clarament François Hollande, primer secretari del PS, la constitució d’una nova versió de la “Unió de l’esquerraâ€? amb vocació de govern. Certament, vosaltres voleu fer pressió sobre el Partit Socialista perquè trenqui amb el social-liberalisme. Ara com ara, la direcció del PS, continuant la polÃtica que ha dut a terme el govern de Jospin des del 1997 fins al 2002, assumeix la seva conversió a un capitalisme liberal que pretén, d’una manera ben demagògica, “moderarâ€?. La seva principal pretendent a l’elecció presidencial (Ségolène Royal, companya de François Hollande) presenta la polÃtica de Tony Blair com a model a seguir pel socialisme francès. Com podrÃeu, doncs, preparar al mateix temps l’alternança amb la direcció del PS... i aplegar les tendències antiliberals conseqüents? Ambdues coses són incompatibles. Cal triar.
Molta gent mira cap a les forces polÃtiques, sindicals i altermundialistes, mobilitzades unità riament (especialment, en el marc dels col·lectius del 29 de maig) pel combat antiliberal i anticapitalista durant la campanya contra el Tractat Constitucional europeu, i desitgen que poguessin seguir plegades, fins i tot en les properes eleccions. Aquesta esperança és legÃtima i la compartim. És necessari ultrapassar aquests obstacles, i no es tracta per a nosaltres d’una qüestió de persones. Que el PCF pensi que la candidatura de Marie-George Buffet representa un avantatge, és perfectament legÃtim. De la mateixa manera que la LCR pot creure que està en mesura de presentar-ne també una de bona. Es tracta del contingut. Hem de construir un moviment unitari sobre la base d’una alternativa al liberalisme, d’un programa anticapitalista que assumeixi mesures d’urgència socials i democrà tiques, d’un rebuig de qualsevol aliança governamental o parlamentà ria amb els social-liberals, d’una perspectiva de transformació radical de la societat sobre la base de mobilitzacions populars.
Ningú pot resignar-se a l’actual situació. Moltes coses depenen del vostre Congrés pel que fa a la superació d’aquests obstacles, triant el camà de la ruptura amb el social-liberalisme, en particular amb les orientacions de la direcció del PS, i treballant amb nosaltres per la unitat de les forces antiliberals i anticapitalistes, à dhuc mitjançant la promoció de candidatures unità ries de cara a les eleccions del 2007.
Nosaltres seguirem treballant per aixecar els obstacles que s’oposen a la presentació d’aquestes candidatures als comicis del 2007, associant à mpliament les corrents i forces militants que han fet possible la victòria del 29 de maig, concretament la gent del PCF i de la LCR, i molt més enllà , dels milers d’homes i dones que militen, un dia rera l’altre, contra els estralls socials que produeix el capitalisme.
Tindrem ocasió de confrontar i d’anar aclarint les nostres divergències a través de les discussions que han encetat les nostres direccions, dels grups de treball que hem decidit constituir, però també a través dels debats i confrontacions en el marc de l’acció comuna de les nostres respectives milità ncies. Ja hi ha hagut un progrés considerable, de la qual cosa ens felicitem. Mes enllà , l’opció de l’entesa afavoriria aquesta alternativa, que el jovent i la classe treballadora necessiten i que ja s’ha fet esperar massa. Unitat!�
24/03/2006
(Traduït de “Rouge�, setmanari de la LCR. 25/03/2006) Carta oberta de la LCR al PCF
http://www.lcr-rouge.org/ |
This work is in the public domain |
