Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Octubre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
  01 02 03 04 05 06
07 08 09 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31      

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* %sArticle
Notícies :: @rtivisme : educació i societat : especulació i okupació
crònica de la xerrada de Manel Delgado a l'Ateneu de l'Eixample
24 mar 2006
Entro una mica tard i en consequència la crònica que en faré tot seguit serà algo incompleta. Ho se pero em perdono jo mateix.
..Al passatge Conradí s'hi estan asseguts uns quants "colegues de l'ampolla"; jo vaig directe a les portes de fusta i la sala és gairebé plena.
M'assec a última fila i escolto.


.
MD1.JPG
Crònica de la xerrada de Manel Delgado a l'Ateneu de l'Eixample
.


El profesor M.Delgado ha centrat avui la seva xerrada en la defensa del dret a fer servir els espais públics d'una forma lliure i ha criticat els actuals models de ciutats que tendeixen a reglamentar-ho tot excesivament, coartan la llibertat de les persones i limiten ostensiblement els usos potencials dels espais per part de la gent.

Durant una bona estona el profesor ha contraposat diferents conceptes que defineixen l'anomenat "espai públic". Ha criticat la postura d'aquells que ens volen fer creure (i imposar) que els carrers son solsament vies de trànsit i que les persones que hi caminen son unicament vianants que es desplaçen d'un lloc a un altre. Per al Manel l'espai públic és un espai de caos (en el sentit més físic de la paraula) dins el qual la societat s'autoorganitza i genera valors col.lectius que son algo més que la simple suma dels pensaments individuals. Tanmateix en Manel i paralelament també ha defensat que cada individuu creix com a persona rodejat d'elements els quals, alguns o molts d'ells acaben essent amb el temps molt significatius -elements que no necessariament han de coincidir, ni molt menys amb els monuments o d'altres elements considerats oficialment significatius, es clar-. Aquests ítems acaben formant part de la historia individual subjectiva de cadascú i apunta que cal defensar-los dels capricis obsesivament reformadors de segons quins arquitectes..

Aquí s'ha cuallat un cert debat en tant que una de les noies del públic ha intervingut com a defensora d'alguns arquitèctes. Manuel Delgado ha acceptat la crítica a la seva aparent generalització fent ús de la seva propia autocrítica en quant antropóleg .. pero ha continuació encara ha estat més vehement quan ha fet una alegoria dels descampats, els quals ha vingut a dir, son ara més necessaris que mai donat que hi ha un excés d'arquitectura per tot arreu. També ha portat la memoria del difunt Enric Miralles, el qual en el seu dia va sorprendre un cop a tothom quan en una interpelació sobre projectes d'arquitectura que li van fer es veu que va respondre que "no calia fer res". Per Manel això va ser un gran coratge i creu que s'ha de rescatar.

En la intervenció a l'Ateneu també ha parlat dels fluxes, del magma comunicatiu, sempre legítim si ve desde baix, que sorgeix dels espais públics i alhora troba en ells moltes de les seves raons de funcionar. Ha exposat exemples un tant dispars pero coherents en la seva argumentació: Les reivindicacions socials contra la guerra d'Irak, la marató del Corte Inglés i el cas de les protestes veïnals per la narcosala de Nou Barris. Moviments tots d'apropiació de l'espai públic per exercir un dret natural. El tema ho ha lligat també exposant l'afinitat de termes tals com "Moviment" (de la gent) i "Movilització". Per altre banda ha posat en rellevancia la proximitat del concepte de festa i el concepte de revolta -"de la festa a la revolta sols hi ha un pas" em sembla que ha dit-
i per tant també de la por que tenen alguns de que tota festa acabi convertintse en revolta.
Per a Manel el dret a la festa és tant legítim com el dret a la revolta i ambdues coses cal excercirles precisament en els espais públics car son ells els àmbits de la seves raons de ser com a col.lectius.

Paral.lelísmes més abstractes o potser de caire estètic els ha establert quan fent ús de la simbologia de certes pel.lícules u obres mestres com ara "La Batalla d'Alger" ha presentat a la societat movilitzada com una boira impossible d'atacar o de controlar per part de les forces represores de "l'ordre públic"..

Per últim el professor Delgado (ique x cert de prim no en te gaire) ha portat un dvd amb un curtmetratge, el qual un cop s'han apagat els llums s'ha projectat al fons sobre el llençol blanc que s'hi ha col.locat exprés. El començament és contundent i especialment provocatiu i polèmic, ja que mostra una colla de joves destrossant a conciència uns quants cotxes aparcats així com un dels propietaris o conductor desesperat intentant convencerlos de que desisteixin. Les destrosses prosegueixen i a continuació els joves s'hi enfrenten a la policia amb còctels molotov. Acompanyat per cançons de música rap la tercera seqüencia mostra un parell de joves que anaven amb una vespa els quals son fredament abatuts i morts per uns policies que els obligaven a detenirse. No recordo el títol del film pero malgrat les polèmiques primeres imatges sembla que preten ser un clar alegat en defensa del dret a la revolta, dret que s'explicita del tot en la última imatge a mode d'epitafi tot mostrant un dels articles francesos de la històrica Declaració dels Drets de l'home, on apareix escrit que el dret a la revoltarse en condicions d'injusticia no sols és un dret sagrat sino que és un deure de tot poble, o de qualsevol part de qualsevol poble.

.
MD2.JPG
Crònica de la xerrada de Manel Delgado a l'Ateneu de l'Eixample

This work is in the public domain

Comentaris

Re: crònica de la xerrada de Manel Delgado a l'Ateneu de l'Eixample
25 mar 2006
La pel.lícula es diu "Ma 6-T va crack'er".
Re: crònica de la xerrada de Manel Delgado a l'Ateneu de l'Eixample
25 mar 2006
Gracias por tu crónica. La verdad es que Delgado podría representar un personaje a caballo entre el gordo Falstaff y el agudo Villon festejando divertidamente en un burdel su última trapacería. No creo que su gesto popular y su discurso rebelde ganasen nada con una figura más enjuta. A menos que tenga algun serio problema de salud, no le vamos a pasar ninguna dieta.
Re: crònica de la xerrada de Manel Delgado a l'Ateneu de l'Eixample
25 mar 2006
Merci pel nom de la peli. La xerrada va ser molt interessant :)

Salut!
Re: crònica de la xerrada de Manel Delgado a l'Ateneu de l'Eixample
08 abr 2006
L'espai buit tb és arquitectura, i aquí no estic d'acord quan es diu que hi ha un excés d'arquitectura. Diriem que hi ha un excés de construcció. Perquè d'espai buit i públic cada dia n'hi ha menys. Per exemple en el Forum tenim moltíssim espai buit però inutil, deshumanitzat i per tant no té res d'espai públic, no té gent, no té moviment. Aquí és on fracassa la manera de generar ciutat. Entenc l'arquitectura com un procés de transformació o no, de creació-destrucció d'espai per a fer més agradable la vida a la ciutat. L'arquitectura ha de ser una demanda dels desitjos i necessitats de les persones i alhora del temps, una deriva.
salut! sóc la qui en la xerrada va comentar a Manuel Delgado que no totes les arquitectes ens preocupàvem únicament de que la maqueta de l'edifici quedés guai. Molt bé la seva reacció, encara que estem d'acord en que és una llàstima però l'ofici cada cop va més per aquí, i més des de les Escoles d'Arquitectura. I bé, doncs estem com sempre i com mai...mort a l'acadèmia i assalta a la cultura!

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more