Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: criminalització i repressió
No és civisme, és autoritarisme
24 mar 2006
Aquest cap de setmana hem pogut veure en acció la tan polèmica Ordenança de Civisme de l’Ajuntament de Barcelona.
CADA COSA PEL SEU NOM

No és civisme: és autoritarisme!

El divendres 17 de març, sâhavia convocat arreu de lâEstat Espanyol, lâanomenat âmacrobotellónâ?. A la majoria de les ciutats on es va seguir aquesta convocatòria, la jornada es va viure amb tranquil·litat. A Barcelona, en canvi, es van produir durs enfrontaments entre els assistents i la policia.

La concentració sâhavia convocat a una de les zones amb més moviment nocturn de Barcelona, la Rambla del Raval. Ja durant el dia havien començat les amenaces per part de la policia i de lâajuntament, barrant tots els accessos a la Rambla i advertint de la presència policial durant el transcurs de la nit; però el que ningú podia preveure era lâactuació extrema dels antiavalots.

Al voltant de mitja nit es van començar a congregar els participants del âmacrobotellónâ?, i també, uns 350 policies que cobrien els accessos. Mitja hora després va començar la càrrega indiscriminada i amb violència extrema contra la gent, que va donar lloc a reaccions violentes i aldarulls, fins a altes hores de la matinada. Finalment hi va haver més de cinquanta detinguts i més de setanta ferits lleus.

El que més sorprèn és que lâactuació policial no semblava en cap cas â i així ho han demostrat els fets â encaminada a dissoldre la concentració de la forma més àgil possible, sinó, que la violència demostrada, el caràcter indiscriminat de les càrregues i la forma en que es van barrar els accessos a la zona (provocant autèntics culs de sac en que la majoria de joves van rebre cops de porra), semblaven tenir com a objectiu, realitzar una prova de força, una exhibició exemplar del que li espera a tothom qui realitzi activitats âincíviquesâ?. Sinó, com s´explica que mentre es duia a terme una actuació tan dura a la Rambla del Raval, es trigués dues hores en actuar en els carrers dels voltants, on estaven tenint lloc els fets que veritablement molestaven i perjudicaven als veins i comerciants del barri?

Des de la Joventut Comunista ens preocupa molt lâespiral repressiva i autoritària que està caracteritzant a algunes de les darreres actuacions tant de lâAjuntament de Barcelona com de la Conselleria dâInterior de la Generalitat de Catalunya. Tenim encara molt present, juntament a la dâaquest cap de setmana, lâactuació dels Mossos dâEsquadra del passat 17 de novembre de 2005, durant la manifestació estudiantil, convocada per la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública. En el mateix registre, emmarquem la situació viscuda per dues companyes nostres durant la manifestació de la Plataforma Aturem la Guerra del passat dissabte 18 de març. Quan es disposaven a penjar una pancarta al punt final de la manifestació, la Guàrdia Urbana els va prohibir fer-ho, els la va requisar i seguidament els va prendre les dades. Sembla que la possibilitat de penjar pancartes depèn de la opció política de la que un sigui.

Quins interessos hi ha darrera?

Totes aquestes actuacions, mostren lâallunyament dâaquells que les impulsen, dels problemes i necessitats reals de les persones. Sota la bandera del civisme i la convivència el que sâestà fent és retallar drets i llibertats i dificultar, encara més, la participació democràtica de la societat civil. Avancem, cada cop més clarament, cap a un concepte de âciutat aparadorâ?, dissenyada per vendreâs internacionalment, més que per a la millora de les condicions de vida dels seus habitants.

Aquesta és la solució que la dreta i un sector dels socialistes catalans, defensen des de fa un temps per resoldre els problemes econòmics de la ciutat de Barcelona. Davant del procés de desindustrialització que patim, aquesta corrent âestèticaâ? aposta per lâespeculació immobiliària i pel turisme com a formes dâenriquiment fàcil i ràpid. Més enllà de la insostenibilitat a llarg plaç dâaquest model de creixement econòmic, ens sembla inadmissible aquest intent superficial de construir una ciutat de disseny, sempre menys humana.

I el âbotellónâ??

Més enllà de lâopinió que cadascú pugui tenir sobre aquest tipus dâactivitats, creiem que val la pena fer un parell de reflexions. En primer lloc, que lâextensió dâaquesta pràctica està molt relacionada amb els elevats preus per a accedir i consumir en la gran majoria de locals nocturns i amb la manca dâaltres espais públics en que els joves puguem trobar-nos i relacionar-nos.

En segon lloc, hauríem de plantejar-nos què és el que condueix a la majoria de joves catalans a buscar a aquest tipus dâoci caracteritzat pel descontrol i el consum no sempre responsable de diverses substàncies. Probablement la resposta la podem trobar en la manca de perspectives dâemancipació i de realització personal, a la que ens aboquen unes condicions de treball precàries, un ensenyament públic degradat o lâexorbitant preu de lâhabitatge. Si a aquests fets, hi afegim els baixos índexs de participació juvenil, no és difícil arribar a la conclusió, que els i les joves, quan arriba el cap de setmana lâúnic que busquem és una estona dâevasió absoluta, sense que en valorem les conseqüències.

Llibertat, participació i democràcia.

Per totes aquestes raons, els i les joves comunistes creiem que és necessari un canvi de rumb radical de lâAjuntament de Barcelona, pel que fa a la millora de la convivència. Reafirmem la nostra oposició frontal a la famosa âOrdenança de Civismeâ? i la nostra exigència de retirada de la mateixa. En aquest sentit, felicitem al grup municipal dâEUiA-ICV, per la fermesa i la coherència demostrades durant el debat de la mateixa.

La multitud de comportaments i fets als que aquesta ordenança fa referència necessiten solucions molt més profundes i complexes, si la voluntat és, realment, resoldre els problemes de fons. Es tracta dâavançar en mesures de cohesió i integració social; de fomentar i posar mitjans per a la participació, en especial per a la dels joves; de desenvolupar polítiques que ens retornin als i les joves unes perspectives de futur dignes. I, en qualsevol cas, lâèxit de totes aquestes mesures passa per escoltar i fer participar en el seu desenvolupament, als col·lectius directament implicats.
Mira també:
http://www.joventutcomunista.org

This work is in the public domain

Comentaris

Re: No és civisme, és autoritarisme
24 mar 2006
A la pràctica totalitat de ciutats espanyoles on estava convovat el botellon, l'acte fou prohibit. El que passa és que allà la gent no va reaccionar com a Bcn. Aquí va venir gent que el botellón li importava una merda, només venien atrets per la possibilitat de cremar 4 containers, trencar faroles i tirar pedres als mossos. I és que l'espanya del lapo, el pedo no és Quintanilla de Onessimo, per pena nostra és bcn. Una ciutat que se li ha anat de les mans A joan clos Van dam, que la mal venguda al turisme.
Sindicat