Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: altres temes
Ja ha entrat en vigor l'alto el foc permanent d'ETA
per Filòsof	24 mar 2006
ETA va anunciar dimecres a un quart d'una del migdia una 'aturada permanent de l'activitat armada' a partir de la mitjanit de dijous a avui divendres. Cal ser prudents. Significa aquest comunicat una voluntat real de finalització del conflicte armat que manté ETA i bona part de la població Vasca amb els Estats Español i Francès? Les paraules ALTO EL FOC PERMANENT signifiquen pau definitiva? Signifiquen entrega de les armes i desmilitarització de l'Estat Español? Es rendeix ETA o només és un de tants intents de frenar un temps per tornar a agafar aire? Segons Vilaweb-EL PUNT, "ETA anuncia l'alto-el-foc i afirma que al final d'aquest procés 'els bascos han de tenir dret de decidir el seu futur'. Tot i que fa mesos que s'especulava amb una treva, ETA al comunicat usa l'expressió 'aturada permanent de l'activitat armada', que dóna entenent que som davant una voluntat definitiva de deixar d'atemptar i no d'una aturada circumstancial de l'activitat. ETA demana als govern espanyol i francès que donin una resposta positiva a la nova situació 'i abandonin les actituds repressives'. Al darrer paràgraf del comunicat diu que 'la resolució del conflicte avui i aquí és possible', i confirma el compromís de continuar fent passos en aquest sentit." Ens trobem devant d'un moment que pot ésser històric o pot ser una cortina més de fum. Cal ser prudents i anar a poc a poc. No podem oblidar quines són les reivindicacions nacionals d'ETA. ETA reclama territoris dins l'Estat Español i també territoris dins l'Estat Francès (l'anomenat País Vasc Francès). El primer ministre francès ja ha fet pública la seva postura afirmant que la qüestió d'ETA és únicament una qúestió de sobirania Española i no francesa i ha afirmat una clara voluntat de no ingerència en aquest tema. Hem de ser conscients de que el final d'ETA i de la violència tant per part de l'Estat Español (Terrorisme d'Estat) com per part d'ETA (lluita armada vasca) passa pel canvi necessàri i inel.ludible del model d'estat cap a un model federal, cap a una España entesa com a nació de nacions. Penso que tots sabem que aquest escenari és avui impossible i de ser possible, estariem parlant d'una realitat que podria realitzar-se a molt llarg termini. Per tant no siguem excessivament optimistes. També és el moment de la excarceració de tots els presos polítics i no polítics que han estat relacionats amb l'anomenada "Kale Borroka" i amb l'Entorn d'ETA que no tenen delictes de sang. És el moment de les amnisties polítiques totals i de les mesures de gràcia (reducció de penes i millora de les condicions) envers els presos amb delictes de sang. És el moment de l'acostament de presos a presons d'Euskadi i també el moment de parlar d'una pau basada en la justicia, el record dels fets, el reconeixement de totes les culpes i de tots els responsables per totes les bandes i també de reconèixer a totes les víctimes per totes les bandes. És el moment del diàleg fructifer i de les concessions, és el moment de que les organitzacions de víctimes passin a un segon terme i permetin el diàleg necessàri i la pacificació, no basada en el revenjisme i el victimisme, si no en la veritat, la justicia i la reconciliació. És també el moment de parlar de la legalització de totes les formacions polítiques il.legalitzades, els sindicats, locals d'oci, organitzacions juvenils culturals, mitjans de comunicació i de tots aquells grups i col.lectius il.legalitzats per ser considerats col.laboradors d'ETA o del seu entorn. Cal una llei de restitució de l'honor i de la memòria de totes les persones afectades parcialment o mortes a resultes del conflicte (per totes les bandes) i això vol dir víctimes directes, indirectes, periodistes empresonats, etc. És el moment, en definitiva, de caminar cap a la pau, poc a poc, però amb valentia i amb convicció, sabent i partint de la base de que aquest procés ens ha de portar necessàriament cap a la construcció d'una nova convivència basada en un nou model d'Estat, l'España Federal entesa com a suma de nacions-Estat. El tema de què cal fer amb els presos és complexe. Demanaria als Fòrums d'Ermua i a les diferents associacions de víctimes del Terrorisme que com a part integrant i afectada que són del conflicte, viuen de la ràbia, l'odi i la voluntat de sang, fetge i venjança fins a cert punt comprensibles donada la seva situació de víctimes, que es mantinguessin al marge del procés de pau i s'abstinguessin d'opinar. Ara necessitem justicia, objectivitat i serenor, i aquesta gent per motius obvis, no poden mantenir una postura equilibrada. Penso que tots els presos que no tenen delictes de sang i que podriem considerar "presos polítics" haurien de ser amnistiats en la seva totalitat. Pel que fa als presos condemnats per haver assassinat indiscriminadament a persones innocents, penso que s'ha de seguir un altre procés. Pràcticament 1000 morts és una xifra molt grossa, i no crec que sigui adequat alliberar-los. No obstant, penso que és necessàri buscar la reinserció, l'acostament de presos a Euskadi i les mesures de gràcia per acurtar les penes d'aquest tipus de presos. No oblidem però que parlar del conflicte vasc i parlar d'ETA implica també parlar de la represió policial, els "suicidis" a les presons de presos d'ETA, implica també parlar del GAL, de la militarització del conflicte i també dels exiliats i de totes aquelles persones i institucions que malviuen en la clandestinitat. Totes aquestes realitats que he enumerat, són realitats que en el seu moment s'hauran de posar sobre la taula i que s'hauran d'aclarir i resoldre. Parlar d'ETA implica, en definitiva, parlar del Terrorisme d'Estat que España ha practicat i practica contra tot el que soni a basc. Aquest és també un tema que cal colocar sobre la taula i aclarir-lo. Cal buscar una pau basada en la veritat, la justicia i la reconciliació. Una pau sense vencedors ni vençuts, una pau que no oblidi la memòria però que no es basi en el revenjisme ni en la imposició, si no en l'acceptació de que tot procés de pau d'aquestes característiques implica concessions i preus polítics i que no ens ha de fer por pagar-los si així enterrem per fi d'una vegada per sempre la lacra d'ETA i la lacra d'una España massa fixada en el Franquisme.
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more