Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: un altre món és aquí : globalització neoliberal : pobles i cultures vs poder i estats
Declaració de Corrent Roja davant la proposta de Estatut aprovat per la Comissió Constitucional
per x Corrent Roja	24 mar 2006
Comunicat de Corrent Roja en el qual analitza el procés i el resultat de les negociacions sobre l'Estatut de Catalunya 23-3-06. DIGUEM NO A UN ESTATUT ALIÈ A LA CATALUNYA TREBALLADORA I ALS DRETS NACIONALS 1. La Comissió Constitucional del Congrés de Diputats de Madrid acaba d'aprovar, amb els vots en contra de la dreta espanyolista, l'Estatut pactat entre CIU i Zapatero. ERC, que ha donat suport a moltes parts del text, ha votat finalment en contra, reconeixent que “el PP ha guanyat sense guanyar i ha imposat el guió�. IC-IU-EUiA han votat a favor, com fidels subalterns del PSOE. Fora de l'Estatut, han quedat aparcats alguns temes conflictius com la gestió de l'aeroport del Prat, les seleccions esportives o la circumscripció electoral europea. En nom del Govern central, el socialista Rubalcaba va deixar ben clar en la seva primera intervenció en la Comissió, que el text estatutari s'ajustava estrictament a la Constitució espanyola (ha quedat “net com una patena�). I Artur Mas, en nom de CIU, va reblar en la mateixa idea: aquest Estatut “no és el pas a l'Espanya plurinacional�. 2. L'Estatut aprovat en la Comissió constitucional respon al pacte entre el govern espanyol, representat per Zapatero, i la burgesia catalana, representada per Artur Mas, el seu portaveu polític més genuí. Un pacte que van arribar passant per sobre de Maragall, humiliant al Tripartitt i a ERC --fins a llavors “aliat preferent del govern�— i provocant importants tensions dintre del PSC. 3. El pacte Zapatero-Mas —conegut també per “Estatut de la Moncloa�— és una burla a les aspiracions nacionals catalanes i a les reivindicacions populars. Desnaturalitza el ja descafeïnat projecte d´Estatut que va aprovar el Parlament el 30 de setembre (un projecte que ja d'entrada donava l'esquena a les aspiracions de la Catalunya treballadora, s'ajustava des del seu inici als límits de la Constitució monàrquica, renunciava al dret d'autodeterminació i reconeixia a les Corts espanyoles potestat per a retallar-lo). L´“Estatut de la Moncloa� ha quedat reduït a una nova versió del vell Estatut. Gastaran milions d'euros en propaganda, però no assoliran canviar la realitat: aquest “Estatut de la Moncloa� és aliè a la Catalunya treballadora, no reconeix a Catalunya com nació ni el seu dret a decidir i no aporta més novetat que algunes noves competències (compartides amb Madrid, com és el cas de la immigració) i la promesa (que no garantia) de majors recursos i menor dèficit fiscal. Ni tan sols els jutges estan obligats a saber català. Ningú recorda que Piqué —abans de l'estirada d'orelles de Rajoy— es va identificar amb el pacte Zapatero-Mas? 4. L´“Estatut de la Moncloa� mostra, d'un costat, els límits del règim monàrquic i, d'un altre, els reals interessos de la burgesia catalana. Uns interessos que es resumeixen en la recerca d'un lloc confortable en el capitalisme espanyol i els millors exemples del qual són la OPA de Gas Natural (La Caixa) sobre Endesa, la lluita per controlar la gestió de l'aeroport del Prat (per a després privatitzar la seva gestió!) o per més diners públics per als seus negocis, a través dels acords amb l'Estat (autopistes, ports, comunicacions, ensenyament concertat, sanitat privatitzada, etc.). En realitat, la burgesia catalana, que al 1923 va donar el cop de Primo de Rivera i al 1936 l'aixecament franquista, no ha tingut mai cap aspiració rupturista amb l'Estat espanyol. Quan han utilitzat la bandera de les llibertats nacionals catalanes sempre ha estat com moneda de canvi per a pactar millors condicions per als seus negocis. El seu principal mercat segueix sent Espanya i els seus principals socis són espanyols. Necessita de l'Estat Espanyol per a protegir les seves inversions i per a expandir els seus negocis tant a Espanya com a l'exterior, sigui a Llatinoamèrica, al Marroc o l'euro-regió Pirineus-Mediterrani, la capitalitat de la qual la volen per a una Barcelona de turisme i de serveis. 5. Una vegada que les Corts Generals espanyoles aprovin el text definitiu del nou Estatut, el següent pas serà la celebració d'un referèndum per a la seva ratificació, previst --en principi-- per al 18 de juny. I aquí és on el capital i les seves institucions, a Barcelona i a Madrid, estan enormement preocupats. No en va, el passat 18 de febrer, sota el lema “Som una nació. Tenim dret de decidir�, diversos centenars de milers es van manifestar pel centre de Barcelona contra la infame campanya anti-catalana de la dreta espanyola i per a mostrar el seu rebuig davant el pacte Zapatero-Mas, el mateix que ara ha estat confirmat en la Comissió constitucional. Aquesta protesta multitudinària va deixar en evidència que el cridat “Estatut de la Moncloa�, la solució del “problema català� durant generacions segons Zapatero, quedava reduït a un arranjament temporal. A més, és perfectament possible que el nou Estatut sigui aprovat amb un suport popular més petit que el de l´Estatut de 1979. Podríem fins i tot trobar-nos amb un referèndum plebiscitat per menys de la meitat del cens i amb una forta oposició catalanista. Un resultat així deslegitimaria en el seu mateix origen al nou Estatut i abonaria el terreny per al desencadenament de conflictes institucionals, que podrien obrir una veritable crisi en el règim monàrquic heretat de la Transició. 6. Davant la perspectiva del referèndum, la continuïtat del Tripartitt es presenta obertament compromesa. Abans de la manifestació del 18 de febrer, tots contaven –inclosos Carod i Puigcercós-- que ERC, després del teatre oportú i alguna concessió menor (aeroport, peatges...), tornaria al guió, per a acabar cridant a “un Sí crític� en el referèndum. Encara no està exclòs que donin aquest “Sí crític�, però la participació multitudinària en la manifestació del 18 de febrer i la consegüent radicalització de les seves bases va retallar bruscament el marge de maniobra d´ERC, posant en dificultats als seus dirigents, veritables mestres de la maniobra parlamentària. 7. La lluita pel dret a l'autodeterminació ha de prosseguir, donant continuïtat i profunditat a les mobilitzacions del 11 i 18 de febrer; exigint a ERC (i a IC-EUiA) que es desenganxin de les butaques i se sumeixen des de ja mateix a la preparació del rebuig popular a “l'Estatut de la Moncloa� en el pròxim referèndum. La “Campanya *Unitària *per l’*Autodeterminació� (plataforma de la qual Corrent Vermella formem part, amb la nostra pròpia posició, al costat d'organitzacions i entitats independentistes), té un important paper que jugar en aquest esforç unitari, com el sector més conseqüent en defensa del dret a l'autodeterminació i de les reivindicacions de la Catalunya treballadora. 8. Per a nosaltres, sense el reconeixement del dret a l'autodeterminació no és possible parlar de democràcia ni sanar definitivament la ferida històrica del franquisme, tapada vergonyosament en la Transició. Així, per a Corrent Roja, lluitar per l'autodeterminació és també lluitar per la III República, per una democràcia que mereixi tal nom i no la paròdia actual, per una democràcia directa on puguin sentir-se la veu i les aspiracions de la gran majoria, sense l'amenaça dels poders de l'Estat heretats del franquisme i sense el poder manipulador dels diners i els seus mitjans de comunicació. 9. Per a Corrent Roja, el reconeixement del dret a l'autodeterminació és també condició per a la unió lliure i fraternal dels pobles, la dels que comparteixen la llengua i la cultura catalanes i la del conjunt dels pobles de l'Estat espanyol: una unió política i econòmica lliurement acceptada i al servei de la majoria treballadora. 10. Per a Corrent Roja l'exercici del dret del poble català a decidir el seu futur és un instrument al servei de la gran majoria i alguna cosa inseparable de les reivindicacions de la Catalunya treballadora, de la lluita per la propietat social dels mitjans de producció, pel socialisme. Així, la nostra lluita contra l´“Estatut de la Moncloa� és inseparable de la batalla contra les deslocalitzacions, els expedients de regulació com el de SEAT o la precarietat que afavoreix el Tripartitt, contra el recent “Pacte Nacional per l’*Educació� que acaben de signar -amb Consellera d´ERC inclosa- i que és un suculent regal a l'Ensenyament privat a costa de la Pública o contra el procés de privatització del ICS, fomentat des del Govern.
Barcelona, 23 de març de 2006. www.corrienteroja.org
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more