Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Octubre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
  01 02 03 04 05 06
07 08 09 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31      

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* %sArticle
Notícies :: un altre món és aquí : antifeixisme : globalització neoliberal : corrupció i poder : pobles i cultures vs poder i estats
Alto-el-foc d'E.T.A: combat per l'hegemonia ideològica
24 mar 2006
Al circ mediàtic, els canals de televisió no informen, només preparen les condicions ideològiques perquè les forces polític-econòmiques burgeses, a les quals representen, guanyin punts en aquest procés obert després de l'anunci d'ETA d'alto el foc permanent.


A l'estat espanyol pocs saben el que realment passa, la majoria de la gent tot just sap el que els interessos electoralistes de cada sector de la burgesia permeten que se sàpiga. Uns (el PSOE i els seus aliats conjunturals) parlen de "esperança i cautela", altres (el PP i els seus aliats conjunturals) de "treva-parany". Per la seva banda, l'esquerra abertzale també treballa perquè l'altre sector social, la classe oprimida (en aquest cas d'Euskal Herria), enforteixi el seu poder polític.


A pesar de la complexitat d'aquest escenari hem d'intentar extreure els elements principals que ens permetin entendre el que està ocorrent i afrontar el debat en les millors condicions possibles.
:: Quina cerca fa ETA?



D'una banda, aguditzar les contradiccions dins la classe política. Una vegada que el govern, en els seus discursos televisius, ha supeditat la creació de qualsevol taula de negociació a què ETA declari un alto el foc, ara la pilota queda en la teulada dels poderosos, obligant-los a sortir de l'immobilisme. ETA, amb aquest alto el foc, en principi no perd gens: si el govern pren mides en favor del poble basc en lluita (acostament de presos, legalització de Batasuna, etc), el procés avançaria en termes favorables; si la crisi s'intensifica (gràcies al boicot a les negociacions que realitzarà el PP), ETA hauria, com menys, demostrat novament la seva voluntat de caminar cap a la pau.


Aquest "alto el foc permanent" és, en realitat, una treva: no és cap abandó de les armes ni la renúncia definitiva a elles. És probable que des del govern s'hagi dit a ETA que necessiten "construir un consens mediàtic mínim" per a poder obrir una taula de diàleg. Aquests requisits mínims passen, en teoria, per l'abandó de les armes, alguna cosa òbviament inacceptable per a ETA (si abandonen les armes abans d'asseure's a negociar, es quedarien sense la seva moneda de negociació). Llavors, per a no repetir conceptes passats i per a donar una sensació mediàtica que ETA "ha donat un pas més enllà", el concepte utilitzat ara és el de "alto el foc permanent". El PSOE i els seus aliats han respost automàticament a l'anunci amb l'unànime qualificatiu de "oportunitat a l'esperança" i tots tan contents.




:: Què busca l'Esquerra Abertzale ?


Alguna cosa que tots els implicats saben però ningú diu, és que el problema real aquí no és un grup armat per si solament, sinó el conjunt dels sectors populars en lluita, és a dir, l´esquerra abertzale. L'alto el foc d'ETA només pretén donar-li la raó una vegada més a la IA: la voluntat de diàleg està del seu costat, no del de la burgesia.


El seu objectiu per tant és participar en el procés i conquistar, a través de la mobilització (activant al màxim a la seva militància i conquistant cada vegada més consciències), les reivindicacions que es plantegin en la taula de negociació. No cal oblidar que la *IA ha plantejat que la resolució del conflicte basc passa per la creació de dues taules de diàleg (una amb ETA i altra amb els agents socials) i fins a ara el govern només ha parlat amb claredat d'una d'elles.


Igual que en els últims anys l´esquerra independentista basca ha passat per sobre de la Llei de Partits i del Pacte Antiterrorista, aconseguint (entre altres coses) que centenars de milers de persones defensin als represaliats en el procés 18/98+ i participin en una vaga general en resposta a la mort de presos polítics bascos en les presons espanyoles, ara es tracta que sigui el poble el que agafi embranzida perquè les reivindicacions immediates (legalització de Batasuna, acostament de presos a Euskal Herria, etc) es converteixin en conquestes. Desenvolupat aquest procés en el temps, l´esquerra abertzale es trobarà en millors condicions (més gent conscienciada, compromesa i implicada en la mobilització) per a plantejar reivindicacions a major escala, com el dret d'autodeterminació o la transformació social.


Per altra banda, Batasuna ha insistit que la "implicació de la comunitat internacional en la recerca d'una solució democràtica al conflicte és un factor important". Amb aquest element es pretén blindar el procés enfront de les segures intentones per part de la ultradreta espanyolista de boicot.


És a dir, l´esquerra abertzale està llançant a la població les claus perquè el procés es desenvolupi, permetent que el poble basc sàpiga cap a on ha de caminar en aquesta lluita conjuntural.

Hi ha alguna cosa que aquesta esquerra basca ha après en aquests últims anys de repressió salvatge: el poble en lluita és la millor garantia de l'èxit polític. Quan el PP va il·legalitzar a Batasuna, a Autodeterminaziorako Bilgunea (AuB), a Herritarren Zerrenda (HZ), a Aukera Guztiak (AG)..., ETA no va intensificar la seva activitat armada. Per contra, duu ja prop de 3 anys sense realitzar atemptats amb víctimes mortals. Va ser l´esquerra abertzale qui va aconseguir convertir la repressió en un immens motiu per a la mobilització de masses i a dia d'avui podem entendre que la resposta construïda ha estat efectiva. El poder no pot derrotar l´esquerra revolucionària per la via policial tan facilment, per això ara ho intentarà per mitjà de la
desmobilització.

Així, en la primera compareixença pública de Batasuna després del comunicat d'ETA, la formació abertzale va exigir al govern la fi de "totes les mesures repressives i de condicionament de l'activitat política". És a dir, Batasuna pressionarà per a aconseguir la seva participació en la negociació i les conquestes que puguin derivar d'ella, com la seva legalització, i ho farà a través de la mobilització social.

En el mateix sentit, el secretari general del sindicat abertzale LAB va cridar a engegar "un autèntic tsunami social per les solucions democràtiques i la pau", que garanteixi la "irreversibilitat del procés".




:: Què busca el PSOE?


Els objectius immediats són dos: a) guanyar les pròximes eleccions generals del 2008, atribuint-se la consecució d'una treva d'ETA i l'inici d'un escenari de pau, i b) mantenir als pobles de l'estat espanyol entretinguts amb aquest procés de negociació mentre ens fiquen amb calçador la nova reforma laboral i en general les polítiques neoliberals que els toca aplicar en aquesta legislatura.

A mitjans-llarg termini, encara que sense la menor garantia real, l'objectiu seria desmobilizar l´independentisme. Es tractaria d'una mica així com "la segona transició" (o més aviat "a la segona transició va la vençuda"): igual que els Pactes de la Moncloa van servir per a desmobilitzar a l'esquerra i aprofundir la política capitalista, ara es pretén entrar en una fase de negociació en la qual, a través de la guerra del desgast, des del govern se cedeixi el menys possible en canvi de que l´esquerra revolucionària desactivi els seus mecanismes de mobilització. Per això els dirigents europeus saluden somrients a Zapatero. El PSOE no ha dubtat a advertir que "el procés serà llarg i difícil" i que "es prendrà el seu temps" a l'hora de portar a terme mesures. És a dir, "llarg" per a desgastar (en potencials debats interns que podrien generar-se al voltant de quant cedir i en general de com actuar en un procés en el qual les eines de pressió social seran qualificades de "xantatges") i alhora fer temps per a arribar en bones condicions a la pròxima campanya electoral; i "dificil" perquè sap que el PP i els sectors més conservadors de la burgesia espanyolista, no l'hi posaran fàcil.


Abans de res, el que no podem perdre de vista és que qualsevol "diàleg" entre opressors i oprimits no és més que una ficció basada en interessos estratègics. Per tant, l'objectiu del PSOE en aquest cas és afeblir, dividir i en definitiva derrotar al poble basc en lluita, aplanant el camí per a la "normalització" (empresarial) a Euskal Herria.

El govern és conscient que el PP s'oposarà a les negociacions, no només per a evitar regalar-li "la victòria de la pau" al PSOE, sinó a més perquè el PP representa als sectors de la burgesia que no volen més que aixafar a la resistència basca. El PSOE està fent un esforç per crear una sensació de "esperança" (paraula que repeteix), cridant a la "unitat dels demòcrates". Amb això pretén forçar al PP que respecti el procés de negociació, acceptant la possible cessió d'engrunes, i perquè en cas que el procés finalment fracassi, treure igualment benefici polític deixant al PP com "enemics de la pau".



:: Què busca el PNB?

El lehendakari Ibarretxe va anunciar, en la seva primera declaració pública després del comunicat d'ETA, que "ja hem contactat a totes les forces polítiques per a obrir un procés de negociacions sense exclusió". És a dir, el PNB pretén erigir-se com el protagonista, en l'àmbit d'Euskal Herria, del procés de pau. La seva intenció és que el procés duri el màxim possible sempre que ells estiguin en la situació de protagonistes, buscant un desgast de l´esquerra, alhora que es presentaran a les pròximes eleccions autoproclamánt-se com els conductors del procés de pau.

El major desafiament del PNB és assolir que la taula de negociació no suposi un enfortiment de l´esquerra abertzale, i que les potencials conquestes que d'ella derivin siguin victòries atribuïdes a "la voluntat del PNB per assolir la pau" i no de l´esquerra abertzale ni d'ETA.





:: Què busca el Partit Popular (PP)?


El PP portarà una estratègia de boicot a les negociacions. Pressumiblement aquesta estratègia serà dura i alhora subtil. Serà dura, en el sentit que cada moviment del govern que efectivament suposi una suavització de la política repressiva, per petita que sigui, serà respost pel pP amb l'agitació parlamentària i extraparlamentaria. Serà subtil, en el sentit que el PP no vol aparèixer davant l'opinió pública com els "enemics de la pau", sinó llençar la pilota en la teulada del PSOE i deixar-los a ells com "els enemics d'Espanya" i "els complices del terrorisme". Amb el fracàs (provocat o no, al PP li dóna igual) de les negociacions, la ultraderecha legitimaria mediàticament el seu discurs de mà dura alhora que enterraria el discurs del PSOE, intentant fer-los perdre les pròximes eleccions presidencials.


Les condicions que el president del PP, Mariano Rajoy, ha posat per a donar suport la "negociació" són tres: que la policia i les forces de seguretat de l'estat continuïn amb la seva activitat "antiterrorista" (o sigui, acorralant manifestacions i detenint militants), que el poder judicial continui criminalitzant a l´esquerra d´Euskal Herria (o sigui, empresonant activistes i mantenint la política d'il·legalització) i que l'administració penitenciària es mantingui intacta (o sigui, sense acostament de presos i molt menys amb alliberaments). És a dir, que la repressió continuï com si tal cosa.


Per a desenvolupar aquesta estratègia el PP ja té posades les bases necessàries. El seu front social, l'Associació de Víctimes del Terrorisme, ha realitzat tres manifestacions de masses en menys de dos anys per a dretanitzar a l'opinió pública sota els postulats del PP. Recentment es va realitzar el 'III Congrés de Víctimes del Terrorisme on el missatge central va ser la negació al "diàleg amb els terroristes". Així mateix, les amenaces colpistes produïdes en el marc de les negociacions de l'Estatut Català, reflecteixen el recolzament en determinats sectors del poder militar, que podrien continuar amb les seves amenaces en cas que el procés no camini per la sendera que agradi al PP i a l´espanyolisme més conservador. Finalment, no cal oblidar l'augment d'agressions neonazis que vénen produint-se de llarg a llarg de l'estat espanyol des que el PSOE va guanyar les últimes eleccions. Tot això significa que el franquisme institucional ha reactivat a les seves cúpules i a les seves bases per a mantenir el seu poder polític encara estant en l'oposició.




:: Dues conclusions per a l'esquerra anticapitalista


1. Des de la concepció del poder, la negociació a Euskal Herria no pot significar ablanir la política repressiva. De fet, no pot entendre's el que està passant sense saber que la lluita serveix per a una mica... Per tant, no és descartable que la negociació a Euskal Herria es tradueixi, fora d´aquest país, en un augment (indeterminat) de la repressió, per a això hauríem d'estar desperts i preparats.



2. Des de fora no podem quedar-nos de braços creuats davant aquest procés obert. Hem d'empènyer, a través de la mobilització, perquè el procés es desenvolupi en favor de l'esquerra antagonista; posar sobre la taula les veritables solucions del conflicte, reivindicar l'autodeterminació dels pobles (i per què no, el dret al socialisme), denunciar la constitució monàrquica, rebutjar la repressió a qualsevol nivell i sobretot la fórmula "pau per capitalisme". Cal contribuir amb les nostres modestes forces que la ultraderecha s'afebleixi i que el govern ZP no justifiqui la seva política neoliberal amb la coartada de la pau (coartada que ja ha utilitzat més d'una vegada, començant per la retirada de tropes de L'Iraq). Això no és cosa de la burguesia i el poble basc, sinó de la burguesia i de tots els pobles que tenen alguna cosa que dir enfront de l'envestida del capitalisme espanyol. Tots els pobles hauríem d'empènyer per a estendre la solidaritat, que el poble basc guanyi la major rendibilitat possible del procés i enfortir la consciència anticapitalista col·lectiva.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Alto-el-foc d'E.T.A: combat per l'hegemonia ideològica
24 mar 2006
Està molt bé com defineixes tot el panorama. Però no creus que ETA i l'esquerra abertzale confien en el procés català per sortir-se'n?

Em dóna la sensació que la força dels catalans els és imprescindible per colpejar l'Estat, tenint en compte que som nosaltres la principal contradicció nacional i econòmica d'Espanya.

Com ho veus?

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more