Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: educació i societat
Comunicat davant la proposta de creació del consejo estatal de estudiantes
per aep Correu-e: aep ARROBA pangea.org (no verificat!)	24 mar 2006
Els col•lectius sotasignants, reunits a Valladolid els dies 17, 18 i 19 de març, hem elaborat aquesta crítica sobre el Consejo General de Estudiantes Universitarios anunciat a la proposta de reforma de la LOU, que resumeix el nostre posicionament comú al respecte. Durant la legislatura del Partit Popular es produí un xoc frontal entre els interessos i les demandes del moviment estudiantil i l’absència de predisposició del Govern a obrir qualsevol tipus de debat social. El PSOE, que s’uní a aquest moviment d’oposició a la LOU, va fer bandera d’aquesta situació en les crítiques al PP. Per això, ara que s’enfronta a una reforma de la llei, l’actual govern sembla sentir-se obligat a crear aquest consell per evitar crítiques similars. Però davant d’aquesta proposta de consell d’estudiants no podem sinó manifestar el nostre rebuig i la nostra oposició. Som contraris a la creació d’un òrgan d’aquestes característiques per diversos motius. Fonamentalment, un organisme de representació a nivell estatal es tornaria excessivament vertical, amb la pèrdua de representativitat que això comportaria. Amb una estructura així, aquest consell perdria el contacte real amb els estudiants als que suposadament representaria, passant a estar format ens els seus càrrecs més rellevants per “professionals de la representació�, és a dir, alumnes desvinculats dels seus estudis que acaparen òrgans de representació per un temps molt prolongat i obliden als estudiants a qui representen. A més, un òrgan d’aquest mida i amb uns integrants tan dispersats físicament resultaria necessàriament inoperant de cara a prendre decisions o consensuar opinions. De fet, respecte a això últim, tenim por que un òrgan així es converteixi en un espai en que postures contràries pugnessin contínuament pels alts càrrecs (amb la qual cosa la representativitat es veuria limitada als eventuals vencedors de la pugna), la qual cosa podria traduir-se en una disputa per parts d’uns i altres membres de partits polítics, presumiblement amb major capacitat per controlar fàcilment un òrgan en el que l’assistència de petits col•lectius o òrgans més dispersos seria molt complicada. No oblidem que, segons es proposa, es tracta de donar a aquest òrgan la potestat única d’interlocució amb el govern de torn, la qual cosa, en la hipotètica situació, per exemple, de que es demanés l’opinió als estudiants sobre una determinada reforma educativa, ens sembla que seria una llaminadura massa temptadora. En resum, doncs, entenem que un Consejo General de Estudiantes resultaria, invariablement, molt manipulable externament i molt fàcilment partiditzable internament. Els col•lectius que subscrivim la present crítica a aquest extrem de la reforma de la LOU creiem en una participació diversa, no organitzada externament, sinó pels propis estudiants, sense partidització i horitzontal. Voldríem que el Govern no es renti les mans propiciant que siguin un únic òrgan el que s’erigeixi com legítim representant de tots els alumnes, sinó que en el futur, s’emprengui sempre un veritable diàleg social amb tot l’estudiantat quan sigui necessari. Tindria sentit crear un òrgan vertebrador de totes les associacions ecologistes? L’experiència ens diu que dotar de legitimitat a una única veu, per representativa que pugui semblar, condueix inevitablement a la partidització d’aquesta, amb la qual cosa són els representats els que acaben perjudicats deguts a aquesta instrumentalització desvinculada dels interessos generals. Sostenim, en resum, que amb això es faria un flac favor als estudiants a qui es pretén beneficiar amb la creació d’aquest consell. Són precisament les associacions i col•lectius els que han demostrat sempre la seva força i capacitat d’elaborar opinions i crítiques de manera profunda i coherent. Sorprèn que en aquesta reforma es mostri al Consejo de Estudiantes com la solució a la nostra falta de veu i, mentrestant, no es procuri una major representació als òrgans de govern de les universitats, ni la democratització dels mateixos, ni es fomenti la participació dels estudiants amb recursos i tractant d’impulsar i reforçar el teixit associaciatiu. En definitiva, no ens sembla gens desitjable un tracte condescendent i paternalista; demanem que es tracti als estudiants amb respecte a la feina que bé saben realitzar de manera autònoma. La realitat del moviment estudiantil no és fàcilment comparable a la d’altres col•lectius. Per la seva complexa heterogeneïtat, dispersió física i degut a les diferents dinàmiques que regeixen la vida associativa a cada punt de la nostra geografia, no és raonable ni desitjable tractar d’aglutinar en una única veu tota la diversitat de la participació estudiantil. És necessari que el Ministeri entengui que fomentar aquesta diversitat produiria uns resultats molt més enriquidors. Així, la nostra proposta alternativa al Consejo General de Estudiantes Universitarios no és altra que, com hem mencionat, facilitar amb recursos la celebració de trobades com en les que portem participant tant temps mitjançant la nostra lliure iniciativa, i que els resultats d’aquestes s’escoltin i es valorin realment. Aquesta és la forma en que sabem i volem treballar els col•lectius d’alumnes: amb respecte al nostre treball autònom i amb la llibertat de reunir-nos o associar-nos espontàniament; i demanem, per tant, que els resultats del nostre esforç siguin reconeguts i aprofitats per la consecució d’una veritable política de diàleg universitari social, divers i fructífer. Volem que se’ns garanteixi la participació, no la representació.
Mira també: http://www.aep.pangea.org
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more