|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Maragall anuncia que el referèndum de l'Estatut es farà a mitjans de juny
|
|
|
per /\ |
21 mar 2006
|
|
Un comunicat fet públic aquest matí pel president de la Generalitat, Pasqual Maragall, anuncia de forma oficial que el referèndum de l'Estatut tindrà lloc el diumenge 18 de juny. |
Aquest anunci està causant una certa sorpresa en mitjans partidistes, ja que si el tràmit de l'Estatut s'encalla al Senat, la votació no podria portar-se a terme fins la tardor. El comunicat posa com a model l'acceptació de les retallades a l'estatut de 1931 que va fer l'aleshores president Francesc Macià, per justificar una actitud semblant davant el present Estatut.
Reunió amb Zapatero/Maragall també ha informat que molt aviat es farà una reunió amb els presidents de Catalunya i d'Espanya, convocada a iniciativa seva, per tal d'assegurar la unitat de tots els partits entorn el projecte que haurà de ser refrendat per la ciutadania.
-
Declaracions del president de la Generalitat/
Avui és un dia important: es debat en Corts la definició de Catalunya com a nació en el marc de la Comissió Constitucional.
Tanmateix la unitat d’acció dels quatre partits catalans que van votar l’Estatut el 30 de setembre i el van proposar conjuntament a les Corts el 2 de novembre de 2005 s’ha truncat en les darreres setmanes.
En aquest context, no crec hagi estat justificat l’anunci de votació negativa de cap partit, considerant l’alt percentatge d’acord existent i quan encara no s’havien acabat les votacions en comissió, ni s’havia establert el tenor de la llei que ha de regular la gestió dels aeroports.
He demanat al president del govern espanyol que reuneixi els quatre partits estatutaris. Crec que pot ser útil i clarificador.
El preàmbul de l’Estatut, que no té efectes normatius, es debat avui sense unanimitat, malgrat, com he dit, ser definitori del concepte de Catalunya com a nació.
En efecte, en el nou Estatut s’estableix, per primera vegada en la història d’Espanya, que Catalunya és una nació, tot i assenyalant que en la Constitució del 1978 es va denominar nacionalitat, i definint-la així en l’article primer.
Cal recordar que l’Estatut del 1932 la definia com a regió i el del 1979 com a nacionalitat.
Setanta anys després hem aconseguit fer realitat el que volien els legítims representants del poble de Catalunya, el que reclamava el President Macià i negociava el Ministre Carner a Madrid. En aquell moment l’Estat no va acceptar les propostes catalanes -ni de lluny- en la seva totalitat, però tot i així el President Macià va optar per acceptar l’Estatut.
És cert també que s’ha esvaït l’esperit unitari del 2 de novembre de 2005, quan els quatre partits estatutaris van presentar i defensar el projecte en el Congrés dels Diputats. I que la pressió opositora del Partit Popular, que no va votar la Constitució i que probablement no deixarà que es modifiqui i millori, ha tractat d’impedir l’aprovació de l’Estatut i ha limitat la capacitat de maniobra del Govern Espanyol.
Però tenim a tocar de dits un Estatut indiscutiblement millor que el del 1979. I que representa un salt endavant històric en l’autogovern de Catalunya.
És evident, com dic, que no és el mateix que el que va sortir del Parlament de Catalunya, i que la part del preàmbul que es refereix al concepte de Catalunya com a nació és sobretot descriptiva. Però el conjunt de l’articulat és definitivament satisfactori en competències, en nous drets i en recursos.
Tindrem un Estatut que parla clarament dels drets històrics i dels símbols nacionals de Catalunya. I, sobretot, tindrem un Estatut que ens dota d’un nivell d’autonomia i d’autogovern com mai no havíem tingut.
Si adopto avui una actitud compromesa i propositiva és perquè veig trencada la presumpció d’unitat per part d’un dels partits de la coalició del Govern.
Aquest Estatut obrirà el pas a una segona etapa de l’Estat de les Autonomies: totes les CC.AA. tractaran d’amollar-se a l’Estatut de Catalunya, com ja va passar amb el primer Estatut de 1979.
El Govern es prepara per a la celebració del referèndum a mitjans de juny i vull demanar ja des d’ara a tots els ciutadans que ponderin la seva decisió i hi participin.
En aquest sentit he donat instruccions per tal que es constitueixi de manera immediata la Comissió política que ha de dirigir la campanya i la celebració del Referèndum de l’Estatut.
El procés estatutari ha arribat allà on havia d’arribar. Tindrem un nou Estatut i Catalunya obrirà una nova etapa: la del futur, la del segle XXI, cent anys després del naixement del catalanisme, fent realitat els seus anhels.
Pasqual Maragall,
President de la Generalitat
Palau de la Generalitat, 21 de març de 2006 |
This work is in the public domain |
|
Re: Maragall anuncia que el referèndum de l'Estatut es farà a mitjans de juny
|
|
per J18 |
21 mar 2006
|
q pasa si vius aquí pero no tins dret a votar?
hmmm. suposo q vas anar a un micro-entrompada dels migrants/ integrants / abstencio'istas.
per recordar el J18. |
|
Re: Maragall anuncia que el referèndum de l'Estatut es farà a mitjans de juny
|
|
per 18F |
21 mar 2006
|
Catalunya està vivint un dels moments de més perplexitat de la seva història. Som un país on les seves classes dirigents diuen que volen construir, però cada dia es demostra que ho volen fer sense córrer cap risc.
En una revista de no molts exemplars s´explicava que s’havien entrevistat amb Noam Chomsky, i que quan començaven a explicar-li la realitat de Catalunya lis va preguntar que Quanta gent teniu a la presó per Catalunya?; quanta gent s’arrisca per Catalunya?; quins sectors socials, econòmics i financers us donen suport fins a les últimes conseqüències?.
Avui, amb la baixada de l’Estatut, i amb la necessitat d’exercir el dret de decidir, quina ha estat la capacitat de risc de la nostra classe dirigent? I quan dic això, no em refereixo únicament a la classe política, que també. La societat civil, la més institucionalitzada, també. Ningú institucionalitzat arrisca res, però el país hi és i té voluntat. El 18 de febrer ho va demostrar sortint massivament al carrer per un divers sentit reivindicatiu.
Aquest és un país que té una gran necessitat de relleu, i no sols generacional, sinó de maneres de fer. Hi ha base social per fer la transformació, però hi ha un tap a moltes institucions i organitzacions polítiques, que estan viciades per unes maneres de fer consolidades des de la transició, que imposen unes regles de joc. I encara no hi ha cap país del món que hagi aconseguit la seva llibertat sense córrer cap risc, i no estic parlant de violència, sinó simplement, posant ganes, una mica de claretat i capacitat de trencar amb allò políticament correcte, i dibuixant una nova forma de fer política. |
|
Re: Maragall anuncia que el referèndum de l'Estatut es farà a mitjans de juny
|
|
per Manel |
21 mar 2006
|
|
el que es votara no es l'estatut, sino les restes o engrunes de l'estatut. |
|
Re: Maragall anuncia que el referèndum de l'Estatut es farà a mitjans de juny
|
|
per Patumaire |
21 mar 2006
|
Collons diumenge de Patum!
Per cert: VOT NUL! INDEPENDÈNCIA! |
