Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: laboral
Los sindicatos franceses convocan otra jornada de lucha contra el CPE para el 28 de marzo
20 mar 2006
Villepin descarta retirar el polémico contrato de empleo juvenil pese a la amenaza de huelga
Los sindicatos de trabajadores y estudiantes endurecieron su pulso contra el nuevo contrato laboral para jóvenes al convocar el próximo 28 de marzo una jornada de paros y de manifestaciones en Francia, la cuarta desde el pasado 7 de febrero.

Crecidos por las multitudinarias manifestaciones del pasado sábado, cuando salieron a la calle entre 500.000 y 1,5 millones de personas, y al término de su "ultimátum" al Gobierno para que retirarse el CPE, los sindicatos y organizaciones de estudiantes decidieron pasar esta tarde a otra fase superior en la protesta.

Decidieron convocar paros laborales, huelgas y manifestaciones el martes de la próxima semana, pero no sacaron la artillería pesada de la huelga general, con la que algunos amenazaban, mientras los bloqueos de universidades e institutos continuaban.

Con esta decisión, que supone una nueva vuelta de tuerca en la estrategia de acoso y derribo al CPE, los sindicatos hicieron oídos sordos al nuevo llamamiento al diálogo lanzado hoy por el presidente Jacques Chirac.

Al manifestar su apoyo al CPE por cuarta vez en ocho días, Chirac apeló a la "responsabilidad" de los sindicatos, pero también a los representantes de las organizaciones de estudiantes, para abrir un "diálogo constructivo" para "mejorar" el texto.

El problema es que éstos ponen como premisa a un eventual diálogo que el CPE sea retirado, mientras que el primer ministro, Dominique de Villepin, defiende que la reforma adoptada hace once días por el Parlamento sea aplicada y que se negocien posteriores mejoras.

Lo único que lamenta Villepin es la "incomprensión" que el método empleado para sacar adelante el CPE -por vía de enmienda y sin previa concertación sindical- ha generado, pero mantiene que su reforma "merece una oportunidad", pues "generará empleos".

En su cruzada por este contrato, Villepin obtuvo hoy el apoyo de un selecto grupo de una veintena de jefes de grandes empresas y de pymes, entre los que estaban Claude Bébéar (Axa), Denis Ranque (Thales), Thierry Desmarest (Total) o Charles Beigbeder (Poweo).

Para todos ellos, es necesario salvar el "psicodrama" actual, ya que el CPE es "un buen contrato" que hay que "salvar". Más inquisitivo, el ministro delegado para las pymes, Renaud Dutreil, instó a los antiCPE a recuperar el "sentido común" y dejarse de "ultimátum" y de amenazas de huelgas.

El camino ofrecido en esa reunión para desbloquear la situación parece que pasaría por reducir a la mitad el actual periodo de prueba de dos años y por justificar el motivo del despido, que son los dos puntos claves y más conflictivos del CPE.

Dos puntos que, al estar escritos blanco sobre negro en la ley de igualdad de oportunidades, donde se inscribe el CPE, no pueden ser modificados por decreto, lo que ata bastante las manos al Gobierno a la hora de maniobrar para salir de esta crisis.

También el presidente del Banco Central Europeo (BCE), el francés Jean-Claude Trichet, salió hoy en auxilio de Villepin, al indicar que para luchar contra el "paro masivo" se necesita "flexibilidad". Una flexibilidad del mercado laboral que rechazan de plano los sindicatos, estudiantes, pero también la izquierda, en la oposición.

Es el mensaje que le llegó al primer ministro en las dos reuniones que mantuvo esta tarde con jóvenes, una en Matignon (en la sede del Gobierno) y otra en el Ministerio de Educación, aunque a ninguna de ellas fueron representantes del principal sindicato de estudiantes, el Unef, ni de otros que animan la protesta.

Que retire el CPE fue la petición que le hicieron el pasado viernes los presidentes de universidades y que le ha renovado hoy el Partido Socialista (PS), cuyo "número uno", François Hollande, ha prometido que derogará el CPE si ganan las elecciones presidenciales y legislativas de 2007.

Mientras tanto crece la sensación de que esta protesta refleja una crisis social profunda: es lo que piensan más de siete de cada diez franceses preguntados en una encuesta publicada hoy.

Y además, hoy se supo que un sindicalista de 39 años está en coma y con pronóstico reservado por las heridas que sufrió el pasado sábado en los altercados de la manifestación de París. (agencias)

This work is in the public domain

Comentaris

Re: La Sorbona: Villepin envia als CRS (antidisturbis)
20 mar 2006
Anàlisi dels aconteixements de La Sorbona

Mentre que els estudiants en lluita contra el CPE ocupen la Sorbona, les forces de seguretat no dubten a usar la violència per a desallotjar-los. Això sí, sense aconseguir trencar al moviment.

Tot va passar molt ràpid. A la Sorbona, la primera assemblea general del dilluns 6 de març va reunir a petits grups d'estudiants que acabaven de redactar pamflets, algunes valoracions i de cridar a la mobilització. Al final d'aquesta primera assemblea vam votar a favor de la vaga i pel bloqueig de la facultat. Les intervencions es centraren en el contracte primer ocupació (CPE), en el contracte nous ocupacions (CNE), en la precarietat i en el primer ministre de Villepin.

El dimecres 8 de març, es vota a favor de la primera nit d'ocupació de la facultat. 150 estudiants es donen cita. A les 6 de la tarda ja ningú podia entrar. Durant la nit els CRS impedeixen que els estudiants de fora puguin abastir de menjar als companys tancats.

Finalment la facultat torna a obrir a l'endemà. L'assemblea general acorda una nova nit d'ocupació: la trobada per a organitzar l'ocupació és a les 18h. A la tarda 60 estudiants romanen en la facultat per a conservar l'auditori que ens hem apropiat. Ens quedàrem tota la nit sols ja que a les 17:15h la facultat ja està tancada pel rector. Estudiants de l'exterior acudeixen reclamant la reobertura de la facultat. El rector contesta que no vol que la Sorbona es converteixi en la caserna general de la revolta estudiantil. Té por. Pensa en el 68… Mentre ens adonem que les portes ja no tornaran a obrir-se, comencen dintre de la facultat debats. Hem de dir-los als estudiants de fora que vagin a manifestar-se o per contra que es quedin? Finalment els CRS carreguen amb gasos i detenen a estudiants davant dels nostres ulls…El carrer de la Sorbona està bloquejada i la concentració es desplaça fins al Barri Llatí.

El divendres 10 de març, un petit centenar d'estudiants torna a tancar-se. Durant la tarda estudiants es reuneixen al voltant de la facultat acompanyats per estudiants de secundària de l'institut Louis-Li-Grand. Aconsegueixen entrar per una finestra. En el boulevard Saint-Michel una concentració festiva s'organitza mentre els estudiants segueixen arribant. Petites barricades són muntades. Segueixen reclamant l'obertura de la Sorbona així com la retirada del CPE. Dintre de la facultat, la cosa està bastant desorganizada. Els CRS estan per tots arreu al Barri llatí. Una espècie de servei d'ordre s'organitza per a impedir que es llancin cadires i taules per les finestres. A fora la concentració segueix. Cap a les una de la matinada gent comença a anar-se. A les quatre, els estudiants són violentament dispersats pels CRS.

El govern parla d'una minoria d'incontrolats que han degradat el mobiliari de la facultat. En realitat: distribuïdors de menjar han estat saquejats (i és que quan 300 persones es troben tancades, sense possibilitat que la gent de fora li subministri menjar, doncs evidentment la fam acaba sent més forta que la voluntat), vuit llibres van ser llençats per les finestres i retornats el dilluns, es van pintar consignes amb guixos i es van cremar cartells i pamflets de la UNI (organització estudiantil de dretes) i alguns mobles van acabar una mica deteriorats… en poques paraules podem dir que les destrosses han estat mínims. Per contra el govern no parla de les càrregues, dels gasos lacrimògens i de la violència dels CRS.

Instituts: en extensió

per Xavier Simeoni



La mobilització contra el contracte primera ocupació (CPE), el contracte nous ocupacions (CNE) i la llei sobre la igualtat d'oportunitats arriba ja als instituts. Diverses desenes de centres estan ja bloquejats. Els estudiants de mitjanes tornen a adoptar aquest mètode de lluita. Les conquestes del moviment de l'any passat són visibles.

En Montreuil (Seine-Saint-Denis) els estudiants de l'institut Jean Jaurès van bloquejar el seu centre dilluns passat 13 de març. El director va cridar a la policia, la qual no va trigar a carregar contra els estudiants. Aquests últims es van dirigir cap als altres instituts de Montreuil amb la finalitat de paralitzar-los organitzant una assemblea general i una manifestació de diversos centenars d'estudiants en aquesta localitat que posteriorment es dirigiria cap a la Sorbona. Quant als professors de l'institut, es van posar en vaga el dimarts i el dijous i discuteixen la possibilitat d'una vaga reconductible.
En la perifèria oest de París els instituts de Agora de Puteaux, Langevin de Suresnes, Joliot-Curie et Claude-Chiappe de Nanterre, Els-Pierres-Vius de Carrières-sud-Seine et Évariste-Galois de Sartrouville han estat o estan bloquejats. En Boulogne-sud-mer (Pas-de- Calais), els tres instituts de la ciutat romanen ocupats. El passat 7 de març, gairebé tots els estudiants de la ciutat es van manifestar (uns 4000).

En Tours (Indres-et Loire), 8 instituts han estat bloquejats i alguns fins i tot ocupats durant la nit… el moviment comença a estendre's. Diferents accions directes en les estacions, contra les institucions i contra el Medef (la patronal) comencen a desenvolupar-se. Les xarxes de lluita contra el Pla Fillon tornen a activar-se (llei per als ensenyaments mitjos que va provocar una forta mobilització el curs passat en els instituts francesos) i fins i tot tornen a aparèixer coordinacions locals… i l'experiència de l'any passat és un suport fonamental. El perill de repetir de curs, la repressió administrativa i l'escepticisme, a causa de la derrota del curs passat, són veritables obstacles que hauríem de superar. Però la mobilització és ascendent i, sovint, els estudiants de 4ºESO que no van participar en el moviment l'any passat estan ara en primera línia.

Les delegacions enviades per les universitats en lluita en els instituts han facilitat aquests últims dies la mobilització. Reforçar la coordinació entre instituts i universitats mobilitzades és una qüestió central per a assolir crear un moviment del conjunt de la joventut i del món laboral.

La joventut censura Villepin

per Comunicat de la LCR



Més de 500.000 universitaris, estudiants de secundària, i també assalariats i sindicalises es manifestaren per la retirada del CPE, mentres que 66 universitats sobre 84 estaven en vaga o bloquejades, i que el moviment s'extenia entre els instituts. L'èxit de les manifestacions del 16 de mars a Paris i a les regions és un derrota política per Villepin que ha enterrat ell mateix el diàleg social. Ara cal desenvolupar i ampliar encara més la mobilització per que el 18 de març sigui una mobilització que faci saltar la intransigència governamental. La prova de força ha començat. Després del 18 de març, caldrà una vaga interprofessional ben ràpid durant la semana del 20 de març. Aquesta és la proposició que la Coordinació Nacional d'Estudiants, que suggereix la data del 23 de març, ha fet a les organitzacions sindicals. La LCR recolza aquesta proposta. Ni negociable, ni reformable, el CPE ha de ser retirat.

16 de març de 2006
Re: Al carrer el 16 i 18 de març per la retirada del CPE
20 mar 2006
Comunicat de la Lliga Comunista Revolucionària

Desde diumenge, la mobilització no cesa d’augmentar a les universitats i els instituts i sont ja milers de joves els que es manifesten cada dia a Paris i a altres regions per exigir al govern que retiri el CPE. Sord i cec, Villepin s’enrroca i refusa, com Juppé el 1995, de fer marcha enrera en una llei votada gràcies al 49.3. Encerclat per la mobilització de la joventut, només compta amb el recolzament del MEDEF [la patronal] i la UMP [el partit al govern]. Obtenir la retirada del CPE seria una gran victòria sobre la precarietat i les reformes liberals del poder chiraquià. El 16 i 18 de març: tots al carrer. Aquestes manifestacions han de desencadenar un gran moviment de vaga prolongada de la joventut i dels assalariats del sector públic i privat per fer cedir a Villepin-Sarkozy. La LCR, que recolza activament a les mobilitzacions, estarà present en aquestes dues manifestacions, amb la presència –a Paris- del sue portamveu Ollivier Besançenot, per exigir la retirada del CPE.

15 de març de 2006
Re: Carta de la LCR a totes les forces d’esquerra
20 mar 2006
Villepin persisteix en refusar de retirar el CPE. Practica amb provocació el mètode Coué i crida al diàleg social després d’haver fet votar la llei que inclou el CPE a través del 49.3! Les seves suposades noves garanties no canvien res de la precarietat lligada al CPE. No és un projecte esmenable. Els joves dels barris que es revoltaren el novembre de 2005 només es poden sentir humiliats perquè la sola resposta que Villepin els ha donat és el CPE. El govern refusa escoltar centenars de milers de joves que s’han mobilitzat per la retirada del CPE. Per aquest motiu la mobilització dels joves a les facultats, dels estudiants a l’institut i dels joves al barri, juntament amb la dels treballadors s’estendrà més durant les jornades del 14, 16 i 18 de mars. Villepin ha de ser la sola víctima del CPE. La LCR reafirma les seves propostes a tota l’esquerra: organitzar una gran trobada amb totes les forces d’esquerra, representades al màxim nivell per demostrar la seva solidaritat i suport a tota la joventut mobilitzada; i realitzar una reunió tan ràpid com sigui possible per organitzar una resposta unitària per tal de fer cedir el govern i obtenir la retirada del CPE.

12 de març de 2006.

Carta de la LCR a totes les forces d’esquerra

La LCR envià, el dissabte 11 de mars, just després del desallotjament policial dels estudiants de la Sorbonne la següent carta a totes les formacions d’esquerra:

“Estimats amics i camarades,
Ara que la mobilització contra el CPE s’estén, el poder a escollit una vegada més respondre amb la repressió. La universitat de la Sorbona ha estat evacuada violentament per les forces policials. Nombrosos estudiants han estat ferits. La joventut mobilitzada contra el CPE necessita suport i solidaritat per part del conjunt de forces d’esquerra, sobretot contra la intransigència i l’arbitrarietat del govern. Us proposem una reunió en el plaç de temps més curt possible per estudiar una resposta unitària front a aquests nous atacs del govern.

Rebeu les postres salutacions,

Olivier Besancenot�
A dia d’avui (14 de març) la LCR encara no ha rebut resposta.
Ya os vale de viejos lloriqueos.
21 mar 2006
Lo que hay que plantear, es lo que está pasando realmente.
He encontrado unas claves muy fuertes

http://www.euskalherria.indymedia.org/eu/2006/03/26675.shtml

¡Merece un vistazo!
Sindicato Sindicat