Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: educació i societat
"Autodeterminació: un pas endavant en el camí per a l’educació que volem"
19 mar 2006
"Autodeterminació: un pas endavant en el camí per a l’educació que volem"

Text de suport a la Campanya Unitària per l'Autodeterminació.
Les actuals reformes estatutàries plantejades, tant al País Valencià com a la comunitat autònoma de Catalunya, no han servit per a canalitzar les veus del moviment estudiantil dels Països Catalans que reclamen la construcció d’un veritable model d’educació popular, pública i de qualitat.
banner300.gif
Les actuals reformes estatutàries plantejades, tant al País Valencià com a la comunitat autònoma de Catalunya, no han servit per a canalitzar les veus del moviment estudiantil dels Països Catalans que reclamen la construcció d’un veritable model d’educació popular, pública i de qualitat. Si tenim en compte les lleis educatives (LOE, LOU, LUC, LOPR...) dels governs espanyol i francès podem copsar que aquestes reformes han estat utilitzades per a continuar en aquesta línia de fragmentació nacional i cultural dels Països Catalans i promoure una progressiva elitització de l’ensenyament.

La defensa d’un model educatiu públic i popular tampoc no s’ha vist reflectida en aquestes reformes. En l’actual context en què l’ofensiva neoliberal, tant a nivell mundial amb els Acords Generals de Comerç de Serveis de l’OMC, com europeu amb el frustrat Tractat de la Constitució europea i l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, hagués estat necessari que aquestes reformes estatutàries impliquessin un rebuig directe a les tendències privatitzadores de l’educació. Aquestes tendències les podem observar en el manteniment de la dualitat de l’educació pública i privada (concertada o no) i el reforçament del sistema antidemocràtic de govern de les universitats. En aquest sentit, s’han vist reforçats els òrgans que no representen la comunitat universitària com els Consells Socials on hi tenen veu els interessos empresarials, en detriment dels Claustres que tendeixen a ser òrgans decoratius i sense poder de decisió. A més, el pressupost insuficient a tots els nivells educatius resulta una altra evidència que les polítiques d’aquests estats no passen per defensar l’educació pública i popular que tots i totes voldríem.

Davant del fracàs esperable de les reformes estatutàries, des del punt de vista estudiantil, sembla clar que el que ens cal és impulsar un marc educatiu basat en els Països Catalans. Alhora aquest marc haurà de servir per desenvolupar un model educatiu al servei de les necessitats de les classes populars i no pas dels interessos del capital i dels estats imperialistes. A més a més, d’aquesta manera l’educació s’hauria de convertir en un motor de transformació social, tot desenvolupant un model públic, popular, català, no sexista i de qualitat.

Per tal d’assolir aquest model educatiu resulta indispensable que com a poble se’ns garanteixi el dret de decidir el nostre futur lliurement. Això no és més que la defensa del dret a l’autodeterminació dels Països Catalans.

Tanmateix, per avançar en la construcció de l’escola que volem i fer front als atacs desnacionalitzadors i privatitzadors que rebem, no ens hem d'esperar a aconseguir el reconeixement del nostre dret d'autodeterminació, doncs, hem de crear, des d'ara mateix, un moviment estudiantil fort i de base àmplia que aglutini tots aquells sectors que creuen en un model d’ensenyament públic, popular, català, no sexista i de qualitat. Aquest moviment estudiantil ha de fomentar la creació de veritables espais de decisió i de contrapoder, com són les assemblees de facultat i les plataformes en defensa de l’ensenyament públic.

No obstant, cal veure que aquest moviment no es desenvoluparà homogèniament al llarg del país. És possible que en alguns racons del país el desenvolupament sigui molt actiu fins al punt de desenvolupar estructures més madures de contrapoder com poden ésser escoles populars autònomes que siguin escenari directe del nostre model educatiu. De fet, el desenvolupament tant d'aquests espais educatius populars com de les assemblees d'estudiants i plataformes de defensa de l'ensenyament públic són el mitjà més adequat per construir la democràcia participativa des de la comunitat educativa dels Països Catalans, tant a la universitat com a l’institut.

Països Catalans, març de 2006

Alternativa Estel
Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans


Informació de la Campanya Unitària per l'Autodeterminació: www.autodeterminacio.net
Mira també:
http://www.alternativaestel.org/
http://www.coordinadora.net/

This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more