Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: dones
anàlisi general sobre la violència de gènere2
19 mar 2006
L'escrit que teniu a les mans, més que un anàlisi general sobre la violència de gènere, es un repàs a les mesures politico-socials que s'han pres a l'Estat espanyol per combatre la violència de gènere, i en darrera instància quin és el discurs que des de les institucions i mitjans de comunicació s'ha anat creant sobre la violència contra les dones.

La primera part tracta de les mesures que es van prendre fins al 2004. I una segona part tractarà de la llei integral contra la violència de gènere del PSOE aprovada fa més d'un any amb la intenció de fer veure que la política plantejada en aquesta llei és continuista i no rupturista com se'ns ha fet creure.
INTRODUCCIÓ



¿ Que entenem quan parlem de violència de gènere ?



Si eixim al carrer i li preguntarem a una persona qualsevol que entén per violència de gènere, segurament ens dirà que és la violència física cap a una dona exercida pel seu company sentimental i que com podem veure cada dia a la televisió, moltes vegades suposa l'assassinat de la dona.

Si continuarem preguntant-li a eixa persona suposadament enquestada, perquè creu que passen eixes coses, segurament ens diria o bé que eixos homes ( els que colpegen a les seues dones) són psicòpates o malalts, gent molt violenta... O bé ens diria que hi ha un grup d'homes que anclats en el passat no accepten els canvis que han hagut en els últims temps cap a la dona. Homes d'altres èpoques i que anirà desapareixent a mesura que eixes generacions desapareguen.

Si a la nostra persona enquestada li diguérem que malauradament les coses no són tant senzilles i que a hores d'ara la majoria de les dones que denuncien als seus companys sentimentals per violència física son dones de 20 a 35 anys, segurament es sobtaria i no sabria que dir.

Si continuarem burxant-li amb preguntes del tipus; I creus que insultar a una dona no és violència? O humiliar-la? Anul·lar-la?... Segurament ens diria que això també és violència perquè pateixen maltractaments psicològics i que també aquest tipus de violència és condemnable per la llei.

Ara bé, si anàrem una mica mes enllà i li diguérem que eixa violència cap a les dones no l'exerceix només el company sentimental sinó que la societat i el sistema en general també exerceixen violència cap a la dona, segurament no entendria res del que li estem parlant.

Llavors li continuaríem preguntant; ¿ no és violència cap a les dones la imatge de dona igual objecte sexual que inunden la ciutat amb cartell publicitaris?

La humiliació que pateix una dona al seu treball assalariat al cobrar menys diners que els seus companys homes pel mateix treball fet ¿No es això violència cap a les dones pel simple fet de ser dones? Recordem que les dones cobren un 20% menys que els homes .

¿ No és un maltractament psicològic el que patim les dones per part de la societat l'haver de fer-se càrrec de la cura de la llar i dels infants de manera gairebé exclusiva pel simple fet de ser dones? I que aquestes tasques no estiguen ni reconegudes socialment ni retribuïdes econòmicament ¿ No és això violència de gènere?.

De fet, ¿no és el rebuig al cos natural de la dona i el cannon de bellesa basat en la talla 36 una clara violència contra la dona?

No poder decidir si volem o no ser mares de manera lliure i gratuïta, ja que l'avortament a l'Estat espanyol esta prohibit i condemnat per llei ¿No es això una clara violència cap a la integritat i autonomia de la dona?.



A la persona hipotèticament enquestada li podríem parlar de l'assetjament al treball, de les dinàmiques de submissió per la dona que implica el concepte actual de parella, de les treballadores del sexe i de les seues condicions laborals... Però no entendria del que li estem parlant, el seu discurs s'esgotaria no anant mes enllà dels blaus, els cardenals i assassinats.

Comprovaríem fàcilment que la visió que té del problema és sesgada, parcial i molt superficial.

No és casual. Aquest és el discurs que han anat creat els mitjans de comunicació i institucions als últims 10 anys.

Tampoc és casual que fins fa poc més d'un any ni els mitjans de comunicació i molt menys les institucions feien servir el terme violència de gènere, mai, sempre s'emprava violència domestica. Segurament per la gran majoria de la gent del carrer aquests dos termes són la mateixa cosa, però en realitat les diferències entre tots dos conceptes són molt grans.

Si parlem de violència de gènere estem donant responsabilitat a l'educació sexista que el sistema perpetua amb les seues lleis i polítics. Entenent per gènere aquella construcció politico-social “ d'allò femení “, en definitiva parlem d'una societat sexista que educa a les dones i als homes en valors diferenciats per desenvolupar funcions diferents dintre de la societat només pel simple fet de tenir un o altre sexe. A més a més les funcions i actituds que són valorades a la societat són els masculins mentre que els femenins són menyspreats. Hi ha per tant una responsabilitat política del sistema mitjançant els valors que inculca a l'escola, la televisió i la seua complicitat davant la desigualtat i discriminació.

En canvi, si parlem de violència domestica parlem d'un tipus de violència que es dóna a la llar, a la vida privada de la família. Se li treu la responsabilitat a la societat i en darrera instància a l'Estat.



Malauradament és aquesta darrera visió la que té la majoria de gent respecte la violència que patim les dones.



DISCURS OFICIAL SOBRE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE.


Les democràcies neoliberals acostumen a parlar de les desigualtats socials com catàstrofes naturals com si no hi hagués responsables, no és res nou i també la violència de gènere com qualsevol altra desigualtat és producte del propi sistema i per això creen discursos superficials que els lliura de tota responsabilitat.

Front a una desigualtat, front a un conflicte o problema social la primera reacció del poder és sempre intentar amagar-ho i no mostrar-ho. Si no es sap el problema i no es parla d'ell és com sinó existira. Ara bé quan el problema és massa gros o quan les desigualtats provoquen moltes morts, com és el cas de la violència de gènere, llavors ja no es pot amagar i el que es fa és posar en marxa tota la maquinària del poder per crear un discurs, una opinió pública que els absolga de tota responsabilitat.

La desigualtat entre homes i dones té unes conseqüències massa brutes com per poder ocultar el problema.

S'estima que als Països Catalans mes de mig milió de dones pateixen objectivament violència física per part dels seus companys sentimentals ( Es calcula que hi ha unes 320.000 dones maltractades físicament al Principat. 196.000 dones al País València i 27.000 dones a les illes).

Una desigualtat que produeix tantes agressions i assassinats no és tant fàcil d'ocultar. Ara bé el que si es pot fer, i és el que porta fent l'Estat espanyol des de fa 10 anys mes o menys, és manipular el problema, mostrar només parts aïllades del problema amb discursos que recurreixen més a la psicologia que no pas a la sociologia.

Primer s'intenta sempre des del poder minimitzar el problema i per a fer-ho no tenen cap escrúpol per manipular, mentir o inventar. Ho veiem al recompte que cada any fan les institucions de les dones assassinades pel simple fet de ser dones.



ANY
Font: MINISTERI
Font: Ass. Themis

1998
35 dones
64 dones

1999
42 dones
68 dones

2000
42 dones
77 dones

2001
42 dones
69 dones

2002
44 dones
70 dones

2003
64 dones
80 dones






La violència contra les dones és tant antiga com el sistema patriarcal però el que si és relativament nou és que es parle d'ella als mitjans de comunicació.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: anàlisi general sobre la violència de gènere2
20 mar 2006
Bona gent, pel tema feminista, recoman el darrer "Dosis de realitat". És editat per Maulets, em sembla que de València.

És una anàlisi molt bona sobre les darreres lleis de l'Estat... Tot plegat un treball molt seriós
Sindicat