|
Veure comentaris |
Envia per mail aquest* Notícia
|
|
Article contra Endavant per Lluis Perez Lozano |
|
|
per lluis |
17 mar 2006 08:12:38
|
|
|
|
Adjuntem un article amb foto sobre l'organització Endavant escrit per Lluis Pérez (southprat (at) gmail.com, southprat (at) hotmail.com) exmilitant d'aquesta formació polÃtica i actualment a les JERC. També adjuntem l'enllaç als seus dos blogs.
DESMUNTAR CONSIGNES BUIDES
Vaig pertà nyer a la organització independentista Endavant durant un parell d'anys de la meva adolescència, quasi tres. Guardo bons i mals records d'aquella experiència, i en concret reconec el valor que em va suposar en quant a contribuir a formar-me i a conèixer gent que, polÃticament o personal, es transformaria en gent important en la meva vida. Cert és que mentre hi vaig ser vaig defensar barbaritats, i que n'estic penedit, i que van ser aquestes barbaritats, eventualment detectades per les meves intuïcions morals, les que em van portar a prendre la decisió fulminant de deixar l'organització. Però una cosa no treu la altra: la organització tenia les seves virtuts, i moltes coses bones en vaig treure.
Endavant, però, també és una organització plena de mancances molt serioses, mancances que son mes o menys les mateixes que les de qualsevol organització de l'aixà anomenada "esquerra extraparlamentà ria". Entre elles està el que jo anomeno el discurs del telepredicador, que te quatres passos: 1) l'assenyalament del Mal absolut que cal combatre (el patriarcat, el capitalisme, Espanya); 2) l'assenyalament dels culpables (que no de les causes)i dels còmplices; 3) la reivindicació de l'arribada del regne de Deu i del Judici Final (el socialisme, la Revolució...); i 4) la desqualificació de qualsevol manera de resoldre els problemes assenyalats al punt 1 que no sigui la del punt 3. Aquest discurs te, com a mÃnim, dos atractius: 1) és fà cil de produir, sense haver de matar-s'hi gaire ni de fer servir massa la imaginació; 2) assegura una visió simple i simètrica de les coses, on unes coses estan Be i unes altres Malament, sense punts mitjans i sense matisos possibles, manera de veure les coses que sempre és mes còmoda per a la ment humana que l'aridesa de la realitat polÃtica, on sovint prendre una decisió significa automà ticament faltar a diversos principis per no faltar a un altre que es considera d'ordre superior.
D'entre els comunicats i manifestos que li he anat llegint a Endavant, cap d'ells ha plasmat d'una manera tan fidel aquest estil de discurs com el manifest pel 8 de març d'enguany. Aqui no sobreviu ningú: des de les institucions fins el "feminisme connivent", tots son culpables del manteniment del patriarcat. I els pocs elements que lligaven aquests manifestos amb la realitat, és a dir, les propostes vagues i difuses ("la única solució als tancaments d'empreses és avançar cap el socialisme" i similars), desapareixen d'aquest manifest del 8 de març. Ara ja ni tan sols s'esmenta l'arribada del Judici Final, de la Gran Revolució, del Socialisme. Ara ja només es confia en l'acció benefactora de Deu, en aquest cas un "feminisme, en clau radicalment d’esquerra i desacomplexadament independentista". Feminisme que pel que es desprèn del propi comunicat ni tan sols existeix.
El problema d'aquest discurs és evident: que és inútil. És inútil perquè serveix per convèncer petits grups de fidels però no per a arrossegar les masses, en especial a societats opulentes com les nostres on la gent va massa a la seva com per proposa'ls-hi un camà de "sang, suor i llà grimes" sense que es noti cap millora real fins que arribi el dia de la Gran Revolució que Tot ho Solucionarà . I pot ser que, a mes, la seva pretesa fermesa ideològica amagui en el fons el pitjor dels vicis: la voluntat de romandre com a espectador passiu, la preferència per la no-acció o per l'acció inútil abans que per l'acció de conseqüències reals però no sempre previsibles i no sempre desitjables.
També es tracta d'un discurs trampós. No es pot criticar de manera tan altiva i mirant-per-sobre-les-espatlles l'activitat del suposat "feminisme connivent" en pro de l'emancipació de la dona si, a canvi, no es proposa un camà alternatiu. No es poden demonitzar d'aquesta manera les iniciatives institucionals de cara a l'eliminació progressiva de les desigualtats si, com a mÃnim, no s'assenyala què és el que haurien d'haver fet les institucions polÃtiques. I quan dic "que haurien d'haver fet" no em refereixo a frases buides com "avançar cap a l'establiment d'una societat patriarcal" (no se suposa que aquest és precisament l'objectiu a assolir?), sinó a coses concretes com "la Llei hauria d'haver contemplat tal i qual supòsit", "la Llei hauria d'haver previst la implantació de tal i qual programa per a tal i qual problema", etc.
El fet de que aquestes organitzacions puguin mantenir aquest discurs de grans paraules que res diuen no es deu a que els seus dirigents i militants siguin uns ineptes. Mes aviat és una qüestió "estructural", com li agrada dir a la Ciència Social. Senzillament, en polÃtica una organització emet comunicats pensant en el públic al que arribaran i en l'aprovació que rebrà per part d'aquest. En la mesura en que una organització hagi de pensar en algú mes que en la seva milità ncia (en les dones reals amb problemes reals, per exemple), es preocuparà de satisfer algú mes que la seva milità ncia i això la farà baixar a la realitat tot i que sigui a costa de proposar mesures que no sempre satisfan a tothom. En la mesura, en canvi, en que una organització només arribi a la seva milità ncia i a tot estirar al seu entorn de simpatitzants i organitzacions properes, es preocuparà naturalment de satisfer només aquest entorn.
D'aquà que sigui tan habitual aquest estil de comunicat, ple d'asseveracions durÃsimes i categòriques que no venen recolzades per arguments sinó únicament per altres asseveracions del mateix caire, en una cadena de consignes que res diuen, que res proposen però que es justifiquen les unes a les altres de cara únicament a la milità ncia, que aplaudeix complaguda. Diferent seria, per exemple, que algun dia Endavant es llencés a la piscina i decidÃs presentar una proposta de paquet de mesures per a aplicar al mon de la prostitució. Aleshores estarien aportant quelcom d'utilitat, però per descomptat crearien una gran polèmica que tampoc no redundaria en benefici de la organització perquè aquesta, en definitiva, a qui ha de tenir content és a la milità ncia i a l'entorn. A ningú mes. I és un cercle viciós: precisament per aquest entorn-centrisme, la organització no guanya mai un públic mes ample, i precisament perquè no te mai un public mes ampla no es veu mai obligada a complaure algú que no sigui el seu entorn, i aixà successivament. I aixÃ, les consignes es fossilitzen, els arguments i les propostes reals no arriben, i la sensació de que tothom està d'acord en tot i que res s'ha de justificar, creix.
Per aplicar-me a mi la mateixa recepta de “no critiquis sense proposar alternatives�: que cal fer? Podem esperar algunes evolucions individuals satisfactòries de militants aïllats, però no una conversió en massa d'Endavant o organitzacions per l'estil al dur mon de la Realpolitik. Entretant, jo recomanaria als militants d'Endavant i les organitzacions com Endavant (com ara Maulets) conscients del carreró sense sortida que suposa aquesta mena de discurs-telepredicador que comencin per oposar-s'hi amb estratègies senzilles i assequibles. Per exemple, desmuntar les consignes i veure si realment diuen alguna cosa. Preguntar als redactors de manifestos “senyors, quan deien que davant els tancaments d'empreses la única solució és el socialisme, a que es referien exactament? I quan deien que tal Llei no solucionava res, per què ho deien?�. Contra la vacuïtat de les grans consignes, la precisió i l'efectivitat de les propostes reals, palpables. Tangibles. Pròpies de simples mortals, vaja, per mes que vagin encaminades cap a un objectiu de mes gran abast. |
Mira també:
http://perezlozano.blogspot.com
http://razonesrojas.blogspot.com
|
This work is in the public domain |
Comentaris
Per mà que la seva xicota el devia canviar per un altre militant d'endavant i aquà va acabar el seu festeig amb l'esquerra tranformadora per passar a la socialdemocrà cia.
No sigueu molt severs, és una qüestió de faldilles, segur !
Discursos que no tenen sortida = Discursos que no permeten entrar dins una Consellaria i tampoc permeten cobrar 3000€ al més.
Temes Reals = Si la paraula Nació serà vista al nou estatut, si els peatges els portaran uns gossos o altres, si els mossos d'esquadre són els que carreguen (anti-avalots) a BCN ara, etc. etc. (Quina cà rrega social!)
Jerc, el jovent llibertari comunista feminista catalanista okupa antifa del món, d'europa, de catalunya, de la generalitat, i de la butxaca.
Més aviat fa l'efecte que busquis justificar la teva entrada a un partit que es fa dir independentista, que ens ha portat a un cul-de-sac (i de sobres ho sabeu i que ho viviu)i que, a sobre, és a punt de dir que sà a aquest estatut. I sembla que necessitis reforçar la teva decisió amb aquest escrit.
Endavant participa a les CUP, i les CUP van fer i faran un programa marc per a les eleccions municipals on es fan propostes concretes amb conseqüències palpables.
Pensa bé on ets o hauràs d'escriure textos com aquests moltes vegades. O és que creus que és molt complicat de fer propostes alternatives en temes on erc juga o ha jugat un paper clau com per exemple el Pacte nacional per l'educació, el Pla d'infraestructures o el Pla de Ciutadania i Immigració?
No facis servir antigues mancances d'altres per justificar les teves contradiccions.
salut
Apali!
Si no existÃs Endavant, aixà que com la resta de col·lectius i espais que no estan en una òrbita institucional, crec que encara estarÃem pitjor. Si no es governa és pressiona, si no hagués Esquerra Independentista, Esquerra no-parlamentà ria, moviments llibertaris, moviments okupes, moviments feministes, etc. no estarÃem on estem ara, estarÃem pitjor, de moment és el que hi ha i a seguir treballant.
Segur que amb la seva gran visió polÃtica deu estar molt content amb el nou Estatut que ens encadenaran 25 anys més (com a mÃnim).
quina pena..
andre1714 (nospam) hotmail.com
Tot i no militar en cap organització prefereixo un somiador a un botifler.
fora partits! autoorganització i gestió! A
A vegades es pot ser tant lamentable.. et liquidaran pel carrer per traïr a la teva organització?? Au va, com es pot ser tant rata. La teva actitud desmereix a tota l'EI, com m'avergonyeixo..
SÃ a Endavant
SÃ a Maulets
SÃ a l'MDT
SÃ al PSAN
i sà a les CUP
SÃ
Mai hem compartit milità ncia, i ara de ben segur, que mai la compartirem...
www.kaosenlared.net
Estic plenament d'acord amb tu quan afirmes que "Podem esperar algunes evolucions individuals satisfactòries (sic) de militants aïllats, però no una conversió en massa d'Endavant o organitzacions per l'estil al dur mon de la Realpolitik."
Et confessaré que, entre altres raons, milito a Endavant per això matiex. Suposo que desconeixes qui va ser l'il·lustre acunyador de la parauleta [1] i els llargs debats que hi ha hagut dins les tendències d'esquerres del segle XX sobre aquesta qüestió.
Sembla que els anys que, segons dius, vas militar a Endavant no t'han servit per adquirir un mÃnim de formació polÃtica. De fet ets una prova clara de que la manca de formació és una de les nostres assignatures pendents. Estar clar que ens hi haurem d'esforçar més.
Ara bé, llegint el que has escrit, penso que es pot deduir que a les J/ERC no aneu massa forts en això de la formació polÃtica (cosa estranya amb la quantitat de recursos, militants i experiència polÃtica de la que presumiu).
Potser és un dels preus a pagar per la teva estimada Realpolitik.
Salut
[1]
http://en.wikipedia.org/wiki/Otto_von_Bismarck
http://en.wikipedia.org/wiki/Realpolitik
El nacionalisme crea monstres. Monstres estúpids.
No és un cas aïllat.
Evidentment, et dire que no tinc ni les teves capacitats polÃtiques, ni el tarannà i el caracter necessaris per fer carrera i viure-hi profesionalment. Això vol dir que he de cedir-te la meva sobirania cada 4 anys?
Ja que posses com a exemple el tancament d'empreses? tu que faries? Per que pel teu poble, (més enllà de les paraules) hi ha companys que hi estem treballant,i aprofit'ho per covidar-te.
Salut
Deu meu! on ens portarà aquest cami?
El socialisme sense etÃca no m'interessa.
està clar que molta gent deixa les organitzacions transformadores, els moviments populars i qualsevol milità ncia que impliqui treball sense recompensa medià tica, rebent la repressió... però això sÃ, això de sortir criticant és d'un nivell espectacular, que sortirà en l'especial de la revista dels d'ERC? que han de començar a fotre merda directament perquè els jovenets no se'ls desilusionin amb els seus pactes amb el PSOE i la penosa visió polÃtica i nul·la estratègia que tenen? i que el tio encara parli de 'realpolitik' és que té pebrots la cosa
espero trobar-me'l en algun concert i ja et dic que correrà , després podrà anar al demanar als seus caparrons del tripartit a demanar més mà dura dels mossos, i també escriure algun article sobre els malvats intolerantss i demanar que ens il·legalitzin i segur que li publiquen.
és un paio ben patètic, i el millor és que lsa critica no són més que els quatre tòpics de tota la vida, mentides repetides mil cops per justificar la seva mala consciència
deu ser trist haver de fer l'esforç constant d'autojustificar-se, primer es diu que són massa radicals i que el socialista de veritat ha de ser pragmà tic, després que el socialisme no ha funcionat mai i que l'esquerra majorità ria i realista és la socialdemocrà cia, i finalment s'acaba abraçant el liberalisme, ja sabem que aquesta 'democrà cia' capitalista és el millor dels sistemes possibles. Si interessés el més mÃnim l'opinió d'aquesttal lluis, es podrien fer apostes, a veure fins a quina etapa del viatge arriba, o quan tarda a fer-lo sencer...
però tranquil, n'hi ha hagut molts que de joves eren comunistes i ara estan fent 'polÃtica de veritat', fent el ridÃcul a ERC, el PSC o CiU, i fins i tot al PP, clar que em sembla que el piqué com a mÃnim és una mica més llest que aquest simple.
d'on surt aquesta mena de personatges?
QUINA MANIA QUE TÉ LA GENT EN TIRAR PEDRES A LA GENT QUE LLUITA!!!
INDEPENDÈNCIA VOL DIR, PRIMER, UNITAT ENTRE ELS CATALANS!!!!!!!! LA LLUITA ÉS NOSTRA, NO DE NINGÚ ALTRE!!!
Considero encertades algunes de les coses que diu en Lluis, però no justifico la seva actitud; a les diferents organitzacions de l'EI hi ha gent que pensa de forma molt diversa i que n'és concient de cap on anar, i l'escrit falta el respecte.
A Endavant també hi ha gent que pensa més enllà dels quatre convençuts i proposa, tot i aixà és cert que a "l'EI" hi ha massa adolescent que veu i participa del que en Lluis ha viscut, i que en certa forma molesta a part de donar un cop de mà a nivell de força de treball, aquà neix l'error.
southprat (nospam) gmail.com
No he llegit tots els comentaris perquè no tinc intenció d'embarcar-me en cap debat, però vull aclarir que aquest no és un article "contra" Endavant. A l'article deixo clar que Endavant te les seves coses bones i les seves coses dolentes, i en critico una que crec que és dolenta, i a mes ofereixo una possible solució asequible als militants d'aquesta organització que estiguin d'acord amb el meu diagnòstic. Si fer una crÃtica constructiva a una organització és anar "contra" ella, aleshores es certifica la part mes crua del meu diagnòstic: unes coses estan Be i unes altres Malament, i en concret està Malament criticar l'organització, sobretot si se la critica des de fora.
Estem, doncs, davant d'un cas clà ssic del "difama que algo queda". Que critiquen la meva organització? Doncs canvio la paraula "crÃtica" per la paraula "atac contra" i ja no m'he de preocupar per saber si el crÃtic te raó o no en els seus diagnòstics. I no, no estic dient que aquesta sigui l'actitud de la militancia d'Endavant (a totes les organitzacions, a tota la vida diria jo, hi ha gent que no accepta la crÃtica), sino que reflexa el que estava pensant la persona que va penjar aquesta noticia a Indymedia. Cosa que em fa recordar allò que em diu ma mare de vegades: no te metas donde no te llaman que no te van a dar nunca las gracias. De vegades te raó la dona...
southprat (nospam) gmail.com
Ja veig que el graciós que ha penjat aquà el meu article ho ha penjat com a "lluis". O sigui que se m'acudeixen dues possibilitats:
1) Ser benpensant i creure que es tracta d'un altre LluÃs.
2) Ser malpensat i creure que ha sigut algun listillo (o listilla) que ha volgut veure si "colava" la idea de que ho havia penjat jo.
No se per quina decantar-me, perquè de Lluïsos n'està ple el mon però de capullos/es també.
No importa si l'has penjat tu o l'ha penjat un altre, això ho has escrit tu i hauries de defensar-ho fos on fos, aquà no veig cap problema, si tu fas pública una crÃtica aquesta corre i acaba a molts llocs, haver-ho pensat abans d'escriure publicament coses si després no ets capaç d'assumir que has estat tu el que ho ha fet públic i per tant accesible per molta gent, més de la que et penses.
Potser és un problema d'afany de protagonisme, potser de mala consciència o potser d'egocentrisme pujat, el que passa és que en tot el teu text denoto un cert aire d'empedeniment per ser acceptat pel grup gran on ets ara. La teva carrera personal acaba de començar i veig que de forma meteòrica vas cap a la poltrona, la realpolitik. No sóc d'endavant ni de cap grup per l'estil, mai m'han agradat els partits encara que no tinguin aspiració de ser-ho com és el cas, però aquà rajas aplicant unes crÃtiques que m'agradaria fessis a l'actual organització a la que t'has fotut. Per dir-ho clar és com quan el PP ens ve a parlar de tolerà ncies i llibertats, no són creibles perque surten des d'on surten.
Si tu com a Lluis fas una crÃtica em sembla perfecte perque ets una persona i amb dret de fer-ho, si ho fas com a membre d'una organització el mÃnim que cal esperar és que apliquis la mateixa metodologia amb aquesta i vegis que realment JERC té infinitat més d'incoherències, i el que és el pitjor, les que encara us queden per venir, i que deixen les d'endavant a nivell d'anecdòtiques.
La crÃtica pública cap a una organització d'una persona que ha marxat no acostumo a veure-les molt bé, en el fons subjau un tarannà de txivato i el sindrome del convenciment del neoconvers. Veig que escrius bastant bé, moltes de les coses que dius les podria compartir si no haguessis intentat generalitzar-les a tot un moviment i ni molt menys apuntar directament a una organització des d'un altre, que , oh , curiosament és la de les joventuts d'un partit que està al poder i que la majoria de coses que critiques li són aplicables.
Com deien per aquà dalt prefereixo un utòpic revolucionari que un botifler, faries bé de llegir-te els comentaris, ja que pèl que es veu al senyor no li ha donat la gana, caldria que veiessis en que t'equivoques també tu, i dir que no és una crÃtica a Endavant és prendren's per gilipollas. Repeteixo no sóc d'endavant ni de cap organització. Però ara assumeix el que no has sigut capaç de fer com s'ha de fer i pels canals que s'ha defer i el teu afany de publicar potser t'ha sortit malament. Jo no tinc fotos ni blocs per publicitar-me, si el tens que més vols?
Criticar Endavant des de les JERC, o viceversa, és lògic. El problema és que tot això és una confessió personal molt il·lustrativa d'allò que alguns heu intentat fer amb l'independentisme, una capelleta que us porti al gran salt personal, a les JERC tens possibilitat d'aconseguir allò que a Endavant no podies fer, un carrec i una butaqueta, si a sobre parles bé i t'expreses tal qual s'expressen molts militants d'ERC que s'enriuen del seu passat esquerranos revolucionari com un pecat de joventut, el cercle es tanca. El teu salt precoç demostra aquest pas ideològic del pensament revolucionari al pur reformisme, demostra que si et deies revolucionari ho feies per quedar bé perque la realpolitik que ara t'apliques no ho és gens. Demostra que tens massa ambició personal i realment m'agradaria veure quina reacció haguessis tingut tu si t'haguessis trobat un text aixà quan eres d'Endavant, haguessis demanat la crucifixió pública del subjecte. Els talibans tenia aquestes coses.
No dono més la txapa, tu sabrà s el que fas però aquesta crÃtica la trobo patètica i em fa vergonya, per des d'ons es fa, per qui la fa i pels motius que dones de la teva acceptació de la realitat marcada pels polÃtics. Gent com tu no hauria d'estar a Endavant ni a cap grup per l'estil, i segurament hi són alguns.
El problema de l'independentisme no és la gent que el concep com a opció revolucionà ria és la gent que el concep com mercadeig pels seus interesos polÃtics. Somiar no és cap delicte, potser el revolucionarisme és utòpic i una mica simplista, però carregar-se darrera les esquenes el terme i la representació de l'independnetisme per després pactar llocs de poder, pressupostos i mil històries partidistes és el problema real i lapidar l'independentisme en estatuts i d'altres almoines és inmensament més fastigos que creure en utopies. Tu sabrà s txaval però el teu partit és ERC, això està molt clar i aquests són els que han venut l'independentisme ara com ara. La realpolitik és una farsa per hipòcrites, ja sabem com és la realpolitik i els que l'accepteu assumiun les conseqüències de que els que patim aquesta realpolitik un dia se'ns inflin i anem a pels que l'apliqueu. Entre el poble i els polÃtics has escollit, almenys sigués coherent i no ploris.
Sempre estaré al costat d'aquells que, amb més o menys encert, amb més o menys grà cia i traça, estan del costat de l'esperança. I sempre seré enemic d'aquells qui, amb més o menys hipocrasia, amb més o menys fatxenderia, advoquin per la submissió a l'ordre i la capitulació de la voluntat en front l'obligació com a via polÃtica.
L'escrit d'en LluÃs té molt de cert. Només que ell ha passat al meu bà ndol dels enemics, que evidentment guipen a dos pams del nas, no més, i veuen estèril tota temptativa de mirar més enllà . És grà cies a gent com ell que es perden tantes batalles i que, algun dia, la humanitat perdrà la partida.
Davant la noticia apareguda a Indymedia sobre el meu article "Desmuntar consignes buides", vull fer els següents aclariments:
1) Aquesta noticia d'Indymedia NO la vaig penjar jo, per mes que l'hagi penjada un tal "lluÃs".
2) Aquest article NO anava "contra" Endavant: a l'article es diu ben clarament que guardo bons (i mals) records de la meva militancia a Endavant, que l'organització te les seves coses bones i dolentes (i que la que comento a l'article és dolenta), i que el problema que comento no es deu a una hipotètica ineptitud de la militancia i dels dirigents de la organització sino a altres qüestions, de carà cter mes estructural(és a dir, de com està "dissenyada" l'organització, de com està pensada la seva activitat, etc).
3) L'article, de fet, només utilitzava el cas concret d'Endavant per a il·lustrar un mal que jo considero que és extensible a tota l'esquerra extraparlamentaria. És a dir, comentava el cas d'Endavant com podria haver comentat el de Maulets, el de En Lluita o el de l'Organització Comunista de Catalunya.
4) El bloc RB NO és meu. El portem jo i tres persones mes.
5) Crec haver aprés la lliçó. D'ara endavant no publicaré cap mes article ni sobre Endavant ni sobre qualsevol altra organització de l'esquerra diguem-ne "revolucionà ria", perquè tinc ganes de tenir debats interessants però no de que algú vingui a tocar-me la pera publicant una noticia on es diu que escric "contra" una organització quan només estic fent una crÃtica d'un aspecte concret de la mateixa. Com tampoc tinc ganes de que en comptes de discutir-se'm se'm digui que si la meva xicota taliqual, que si per què no parlo de l'Estatut, que si estic faltant al respecte a la milità ncia d'Endavant (per fer una crÃtica i proposar solucions!) o que si tinc una inquina personal contra Endavant (quan no és veritat i quan, en tot cas, això no afecta a la correcció o incorrecció dels meus arguments). Si aquest, i no el debat net i argumentat, ha de ser el resultat d'aquesta mena d'articles, aleshores no n'escriuré mes i tothom content.
L'EI té moltes mancances, però la seva raó de ser. Ser realista en polÃtica parlamentà ria i abandonar la utopia per impossible és rendir-se i abraçar la fi del món com a destà ineluctable de la civilització humana. Per sobre de consignes, rauen en aquests discursos com els d'Endavant la voluntat de canviar el rumb del món, que no es fa precisament des d'ERC ni des de cpa posició que accepta com a và lid el jardinet "democrà tic" com a terreny de joc.
Sempre estaré al costat d'aquells que, amb més o menys encert, amb més o menys grà cia i traça, estan del costat de l'esperança. I sempre seré enemic d'aquells qui, amb més o menys hipocrasia, amb més o menys fatxenderia, advoquin per la submissió a l'ordre i la capitulació de la voluntat en front l'obligació com a via polÃtica.
L'escrit d'en LluÃs té molt de cert. Només que ell ha passat al meu bà ndol dels enemics, que evidentment guipen a dos pams del nas, no més, i veuen estèril tota temptativa de mirar més enllà . És grà cies a gent com ell que es perden tantes batalles i que, algun dia, la humanitat perdrà la partida.
Menys pedanteria i no acussis de poc interesansts respostes que em sembla que ho són i molt. Tornes a agafar la part pel tot per fer-te l'ofés i no tens raó, que l'hagis publicat tu o no em sembla que no és el debat.
Aixà doncs, esperant que desisteixis de seguir adoptant una actÃtud victimista, salutacions.
Per cert hagués estat bé que haguessis fet com els bons revolucionaris predicaven: “s’ha de criticar mirant als ulls i elogiar per l’esquenaâ€?; Endavant és una organització assambleà ria prou diversa on pel que em sembla s’accepten prou bé les crÃtiques i sobretot l’autocrÃtica, que prou falta ens fa a tots plegats. Aprofitar ara que ets fora per carregar, fa una mica de ... pudor
el discurs del telepredicador, que te quatres passos:
1) l'assenyalament del Mal absolut que cal combatre (el incivisme, els terroristes, en resum els enemics de la democà cia);
2) l'assenyalament dels culpables (que no de les causes)i dels còmplices (Los Violentos, los intolerantes, Batasuna, los radicales, Hamas, els incivics [ERC va votar l'ordenança] etc...);
3) La crida en nom de la "Realpolitik" a la resignació i l’abandó de projectes dits “aventuristes�. Amb la conseqüent desqualificació de simples "somiatruites" a tothom que s'oposi al ricurs natural de la historia i el irremediable desenvolupament del capitalisme neoliberal. Dons si vivim en el millor dels móns possibles -La democrà cia liberal-. Em de resinar-nos a llimar les seves aristes més pronunciades.
i 4) la desqualificació de qualsevol manera de resoldre els problemes assenyalats al punt 1 que no sigui la del punt 3.
I a tu que t’agrada llegit, et recomano la lectura de “el Miedo a la libertatâ€? de Erich Fromm. La por ajuda a cohesionar la societat entorn un lÃders, es dons el ciment sobre el que s’alça la societat del espectacle. Millor exemple que el 11-M no hi ha cap.
TAMBÉ TINC INFORMACIONS QUE S'HO FEIA AMB UNA MAULETA I AMB NENES DE 15 ANYS, ROLLO COM EL REGIDOR D'ERC DE LA SEU D'URGELL I TAL, I BÉ ES TOT EL QUE PUC APORTAR SOBRE EL TEMA. SALUT!!!
catars (nospam) hotmail.com
T'explico el següent:
Jo sóc militant d'Endavant, però també sóc militant d'ERC, i de la Cal, i de Maulets, i de totes les altres agrupacions que lluiten per aquesta terra, per la meva terra, la meva llengua, el meu paÃs.
Jo sóc català , i ho poso devant de tot aquest separetisme de qualsevol agrupació.
I la pregunta que cal fer-te és, i tu que ets?
Per a qué lluites, per qui, per tu, per la terra?
Lluita el costat de cada català , i aixà algún dia serem lliures, serem una nació.
Perquè tots som catalans, és igual el color, ni l'enblema que portis a la camiseta, fi a la cap lluitem per el mateix. PER CATALUNYA!!!!
southprat (nospam) gmail.com
Primer de tot, si m'ho vaig fer o no amb una mauleta o amb tres-centes és cosa meva i no té res a veure amb el meu article ni amb el tema que s'estava (pseudo)discutint aquÃ. Una prova de que no menteixo quan dic que la gent està molt interessada en parlar de mi però no dels meus arguments. Patètic.
Però això de les nenes de 15 anys ja és per flipar. A veure, ¿tens la més mÃnima idea de sobre qui està s parlant? Tens idea, en concret, de quina és la meva edat? Tinc 20 anys, i vaig deixar Endavant quan tenia 18. Quan se suposa, segons tu, que em liava amb nenes de 15? Quan tenia 16 o 17, o 18 recent complerts? Ves quina exclusiva per a la premsa. I ves quina aportació al debat sobre el meu article. A part de que puc assegurar que la última vegada que em vaig liar amb una tia de 15 anys jo tenia 16 recent complerts o sigui què la teva aportació, a banda d'irrellevant, és falsa. És el què sempre passa amb la rumorologia a la qual sospito que deus ser molt aficionat.
"I BÉ ES TOT EL QUE PUC APORTAR SOBRE EL TEMA"
Doncs no has aportat res sobre "el tema". El tema és, o hauria de ser, el meu article i les raons i idees que allà s'hi exposen. O sigui que parlar de la meva vida privada és aportar rumors i en el teu cas rumors falsos i bestieses, però no és aportar res "sobre el tema".
En fi, seguiré esperant a que algú m'expliqui en que està equivocat el meu article i per què. Fins ara les úniques crÃtiques interessants les he rebut al meu bloc, tot i que crec que tampoc parlaven exactament sobre l'article, però be, tampoc es dedicaven a parlar sobre mi. I molt menys sobre amb qui m'ho faig. De debò, sóc l'únic que pensa que aquesta mena d'intervencions són malaltisses?
"Que collons cagues"
La teva intervenció va dirigida a mi? Vull dir, és una crÃtica cap a mi, cap el que dic, o cap una altra intervenció d'una altra persona? No em queda clar, disculpa.
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more