Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: corrupció i poder : pobles i cultures vs poder i estats
Estatut valencià: el final de la comèdia
13 mar 2006
Mentre al cap i casal del País Valencià esclaten ja els coets i les traques falleres, el Senat espanyol acaba de donar el seu vist-i-plau al nou estatut d’autonomia de la comunitat valenciana, tal i com l’anomenen. Ens informen a més de que quasi amb seguretat les Corts Valencianes aprovaran de manera definitiva i solemne el nou text legal el dia 25 d’abril proper. Es tancarà així doncs, de la manera més previsible que es podia esperar, un procés que es va iniciar en gener del 2005.
http://www.espaialternatiu.org/article.php3?id_article=1416
PP i PSOE, els artífexs del pacte

En molt poques coses han coincidit el PP i el PSOE en la present legislatura i una dâelles ha resultat ser, de manera molt significativa, el nou estatut valencià. Quan el procés es va iniciar acceleradament durant el gener del 2005, la idea que de forma immediata sorgí des del pensament crític va ser que lâús que PP-PSOE volien fer del nou estatut no era altre que servir dâexemple, posar un sostre, limitar, la resta dâestatuts que pogueren aprovar-se a lâestat espanyol, començant primerament i fonamental per lâestatut de Catalunya. Lâestatut valencià anava a representar un paradigma dâ âestatut constitucionalâ? davant altres estatuts de tendència âanticonstitucionalâ? con el català o el basc.

Tal i com es va pensar sâha fet. No sabem valorar a hores dâara la utilitat real dâaquesta maniobra político-estatutària sobre el conjunt dels processos del nous estatuts a escala estatal ni sobre lâestatut català en particular. Sí que queda en evidència el total servilisme de la política valenciana respecte de la política espanyola o, si es vol contemplar el mateix fet des dâuna altra perspectiva, que la política valenciana és un dels braços executors més forts de la política espanyola...

La supeditació a la política espanyola, la desenvolupada pel govern central, es mostra encara més pel fet que el PSPV-PSOE no en trau cap profit de lâaprovació de lâestatut tal i com sâha desenrotllat, els guanys són tots per al PP. El que ha fet el PSPV-PSOE i el seu secretari general Joan Ignasi Pla, inclosa la molt desafortunada finta de les esmenes al congrés espanyol, no pot fer sinó desencisar i molestar una part del seu electoral potencial, mentre que els guanys cap a la dreta són sempre per al PP. Però com el que està en joc és la âgran política estatalâ?, el peó, cavall o alfil (dir torre ja ens sembla massa) Joan Ignasi Pla ha estat sacrificat en la partida dâescacs per a que Zapatero puga guanyar-la.

El PP aconsegueix aparèixer com la direcció efectiva de la política valenciana, al temps que duu a terme una reforma estatutària, segons un model âconstitucionalistaâ?, sense massa contradiccions. Possiblement el País Valencià serà lâúnic lloc en tot lâestat on el PP haurà pogut desenvolupar un procés tan ben dirigit i còmode, ja que en altres autonomies on governa no pot esperar en absolut comptar amb una oposició tan dòcil com la del PSPV-PSOE. El PP és el clar guanyador i beneficiari a escala autonòmica de la reforma de lâestatut valencià; el resultat a escala estatal- que és la âinversióâ? que ha fet el PSOE -està encara per definir.

La posició difícil dâEUPV

Amb només 6 escons a les Corts Valencianes, davant dels 48 del PP i dels 35 del PSOE, des del punt de vista institucional-parlamentari EUPV no ha tingut cap opció dâimpedir lâaprovació del nou estatut, una volta el PP i PSOE el pactaren entre ells. EUPV, això sí, pot jugar lâopció mediàtica, propagandística y simbólica de que lâestatut siga aprovat com lâestatut de âtota la gent valencianaâ? o només com de âla majoria de la gent valencianaâ?.

Lâ1 de juliol del 2005, Joan Ribó, en nom dâEUPV exposava quatre raons fonamentals per a votar âNoâ? al nou estatut: una proposta deficient de finançament, el manteniment de la barrera electoral del 5%, una denominació de la llengua que deixa la porta oberta al secessionisme i lâ absència de tractament adequat del tema municipalista.

Sâha de fer notar que quan Joan Ignasi Pla va fer el seu âfarolâ? al congrés dels diputats espanyol, venia a acceptar només dos dels punts anteriorment esmentats (el del sostre electoral del 5% i el de la denominació de la llengua). En aquell moment va haver-hi al nostre país tota una serie de pronunciaments individuals i col.lectius que anaven en la direcció de donar per bona la proposta de Pla, que el PP rebutjà amb facilitat, tot i atorgant-li la âgràciaâ? de fer desaparèixer el sostre del 5% de lâestatut (que no de la Llei electoral). Aquest fet- el de lâassentiment i satisfacció majoritaris del món nacionalista davant la finta de Pla -ens mostra fins quin punt la base social nacionalista es troba a hores dâara afeblida i desconfia dels seus propis recursos. EUPV, tot i que els seus plantejaments no poden ser qualificats de radicals, havia quedat a lâesquerra dâaquest âsentir col·lectiuâ?.

Què sâaconsegueix realment amb el nou estatut?

El que volien el PP i el PSOE era fonamentalment disposar dâuna eina per a limitar i acotar altres processos estatutaris; per tant els seus beneficis no són tant dâordre casolà o autonòmic com dâescala político-estatal. Tanmateix, des del punt de vista autonòmic, lâaugment de competències i el major poder del president de la Generalitat poden ser útils fonamentalment per a les elits polítiques valencianes del PP i del PSOE que accedeixen a quotes ampliades de poder. No sembla però que res de lâanterior vaja a traduir-se en guanys per a la ciutadania comuna i treballadora del país.

Lâapartat dels Drets Socials ha estat el més publicitat quan es parla dels âavançosâ? del nou estatut. Dins dâaquest apartat ens apareix un âdretâ? que, si el contextualitzem correctament, resulta ser el âdret antiecològicâ? dâuna minoria depredadora i de la seua orla de gent beneficiària: ens referim al âdret a lâaiguaâ?. En si mateixa la redacció de lâarticle 17, on es cita lâesmentat dret a lâaigua, podria semblar acceptable, encara que qualsevol persona que haja seguit les polèmiques i les lluites relatives als transvasaments entén de formka ràpida on sâapunta realment.

Lâarticle 15 introdueix la ârenda de ciutadaniaâ? coneguda també com âsalari socialâ?, cosa que està molt bé. Però a continuació ens remet a una futura Llei que haurà dâestablir les seus modalitats i formes. Lâexperiència de la mateixa Constitució Espanyola ens indica que no podem donar-li valor a un enunciat dâaquest tipus; només quan la Llei estiga aprovada es podrà jutjar sobre la seua utilitat. Si els articles relatius a drets socials no estableixen sostres mínims dâobligat compliment per les lleis posteriors, terminis per a la formulació dâaquestes i garanties ciutadanes davant de lâincompliment del dret, resulten de mera retòrica constitucional-estatutària i ningú no seân deuria refiar. De moment ens trobem ahí, ja que cap dels articles relatius a âdrets socialsâ?, ni lâesmentat ni altres, ofereixen cap de les garanties apuntades.

Pel que fa a la denominació de la llengua es manté la denominació âidioma valenciàâ? sense cap referència a la unitat lingüística amb el català, deixant-se la porta ben oberta al secessionisme lingüístic.

Alguna cosa caldrà dir del finançament. Per a que un canvi en els mecanismes de finançament siga de profit per a la ciutadania comuna, aquest hauria dâanar en la direcció dâaugmentar els recursos recaptats per lâAdministració, sempre de manera progressiva sobre les rendes més altes, al temps que sâassegura la redistribució mitjançant tot tipus de serveis socials. Qualsevol altra cosa pot desplaçar els centres de recaptació dâun lloc cap a lâaltre- cosa que beneficia una volta més les elits polítiques locals -però resulta intranscendent per a la gent del carrer.

La barrera del 5%

Lâeliminació de la barrera del 5% podria en aquests moments afavorir el PSOE, en la mesura que hipotèticament sâevitaria que el PP fora beneficiari dels vots no computats del Bloc i de la mateixa EUPV si també quedés per baix del 5%. Dâaquesta forma el PP podria perdre la majoria absoluta i guanyar-la la suma dâescons del PSOE, EUPV i Bloc.

Tanmateix lâeliminació de la barrera a lâestatut finalment aprovat no implica de cap de les formes la desaparició dâaquesta a la Llei Electoral Valenciana. El Bloc ja ha sondejat davant la Junta Electoral la possibilitat legal que la reforma de lâestatut implique la de la Llei Electoral. Però encara que aquesta hipòtesi fora certa, cosa dubtosa, no té perquè suposar la rebaixa de la barrera del 5% a la nova Llei Electoral.

Per altra banda el manteniment de la barrera del 5% afavorirà les tendències a la unitat electoral entre forces com el Bloc i EUPV. Però una unitat dâaquest tipus es pot basar més en interessos de tipus electoralista que en una real coincidència dâacció i programàtica.

Mirant al futur

Un estatut que realment puga ser-li útil a la ciutadania valenciana, mai no sâaconseguirà mitjançant una negociació entre partits polítics, allunyada de les organitzacions i col.lectius socials nacionalistes i del propi moviment.

Per altra banda, organitzacions, col.lectius i moviment han de ser capaços de fer sentir la seua veu, primer al carrer i després a les sales de la Generalitat. La presència que el moviment nacionalista ha tingut durant tot aquest procés ha estat molt per sota del que calia, per això els resultats finals no poden estranyar ningú.

La solució dels problemes que aquest estatut torna a deixar pendents, com el de la llengua o el de la inexistència dâuna efectiva sobirania nacional o el de la tremenda depredació del territori que està acabant amb el nostre país, difícilment vindran de la mà de cap canvi de govern produït mitjançant alquímies electorals. Un canvi merament nominal de govern, sense una profunda sacsejada de la societat valenciana- molt adormida i embotada a hores dâara pel pensament de dretes -només es podria traduir en reformes de poca magnitud i en noves desil·lusions. Un govern nacionalista i dâesquerres, per a ser efectiu, necessita dâuna societat civil desperta i mobilitzada que inspire les seues accions i que li done força en cada moment.
Mira també:
http://www.espaialternatiu.org/

This work is in the public domain
Sindicat