Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: criminalització i repressió
# Kafka, Ionescu i Garzon a l'Audiència Nacional
12 mar 2006
Com era dâesperar, aquesta setmana ha estat prolífica a la casa de Campo. Ben prolífica. Fiscals stressats remenant caixes a la recerca de papers extraviats; proves que no apareixen ni apareixeran, una aturada dels processats per sumar-se a la jornada de vaga i la tortura a la palestra de bell nou. No és poc per només tres dies de sessions.

Els paperets del fiscal i les proves que no apareixen

Amb tot, la ânotíciaâ de la setmana és que âno hi ha provesâ?. O si més no... no apareixen. Estava declarant Xabier Alegria (âel ministre dâETAâ? segons El Mundo) sobre la seva pertinença o no a KAS i fiscalia i tribunal adduïen un informe policial que âho demostrariaâ?. Fins aquí rai. Lâadvocada, com qualsevol advocada del món, sol·licita veure la prova. Per veure què hi diu i sotmetre-la a contradicció. Però la prova no hi és. 10 minuts de pausa. I segueix sense aparèixer. El fiscal demana 50 minuts més de recés. I és ell mateix qui âmans a lâobra amb el seu equip- intenta trobar-la. Reapareix ben empipat. âNo hi ésâ? diu âperò jo lâhe vistâ?. I és de Dret Universal que el què no hi és âal sumari no està al mónâ?.

Una hora després lâescena es repeteix, en aquest cas amb el ciutadà basc Xabier Arregi. Les proves també sâhan esvaït. Els efectes colaterals dâun sumari pèssimament instruït per Baltasar Garzón.
(Crònica del 6 al 8 de març de 2006)

âSomos de Inxtaurrondo y te vas a enterarâ?

Aquesta setmana, a més, la xacra de la tortura va reaparèixer en forma de testimoni en les paraules de Xabier Alegria, detingut i empresonat tres vegades els darrers 5 anys (casos Udalbiltza, Ekin i Egunkaria). Només va firmar una declaració autoinculpatòria a la darrera detenció contra Egunkaria. I aquí hi ha una sola pregunta retòrica...

Si en les dues primeres detencions practicades per la policia espanyola no ha declarat, perquè ha declarat âcontra la seua voluntat- en la tercera davant la Guàrdia Civil?

Qui sâatreveix a redactar les conclusions dâaquest sil·logisme aristotèlic tan lògic i obvi? Respont Alegria, precís i concís, furgant en la pròpia memòria davant un tribunal que escolta en silenci:

âAquesta vegada estàs amb la Guardia Civil i tâenteraràsâ?, âEn un moment del trajecte a Madrid obren la porta de la furgoneta i mâetziben que és millor que intenti escapolir-me perquè no sé el que mâespera» «Només començar lâinterrogatori em diuen: âNo et facis lâheroi, perquè aquí no hi ha ningú que aguanti» «Un dâells alardeja de ser el que âes va endur per endavantâ a Gurutze Iantzi i el que va estar amb Unai Romanoâ? (detinguda morta a comissaria i jove torturat basc) «Amenaçaven amb detenir ma companya, i que si jo no declarava ella hauria de passar per això» «A la segona sessió, quan els vaig dir que no pensava declarar, em lligaren els braços i les cames a la cadira i em van aplicar âla bossaââ?, âAssajàvem la declaració tres vegades, ells sabien les respostes que volien, i era impossible sortir-seânâ?, âHi havia noms que havia de dir, expressament posats, per a incriminar-los»

Això és el que va ressonar a la Casa de Campo. No és cert? Qui creu que un militant, per dir-ho això, arriba a un interrogatori i ho diu tot? Sâho pot creure algú?... Fa molts anys, Ramon Cotarelo a El Periódico de Catalunya va deixar escrit: âaquests etarres, que a la segona hòstia ja canten...â? . Com a mínim les reconeixia. Les hòsties, vull dir...

Però, la pregunta cabdal. Què és el què pensa la societat dâaquest teatre dâopereta, on els judicis són de timbal i pandereta. Passin i vegin com es fa passar la víctima per botxí, teledirigint el que cal pensar âNoam Chomsky dixit- a cada instant:

La Razón intitulava. âUna lletrada dâEKIN pretén invalidar una important prova de càrrec contra Alegriaâ?. Bona aquesta primera. Zulueta no és pas dâEKIN, defensa un client acusat de ser militant dâEKIN. I a més subtitulen: âZulueta va voler fer creure que el tribunal havia extraviat diversos documentsâ?. Arantxa Zulueta no va fer creure res: simplement ho va demostrar amb tots els i ets uts. I el propi fiscal ho va reconèixer lacònicament emprenyat mentre se li enfonsava el món sota els peus: âNo hi sónâ?. I punt.

El codi deontológic no suportaria més sotracs. Però la realitat és una altra. Com deia Maite Soroa a âGaraâ el titular més adient des del rigor i la veracitat seria: âEl fiscal pretén fer creure que existeixen uns papers que no estanâ?. O com a mínim no estan a les piles de caixes i papers que sâamunteguen a lâAudiència Nacional contra persones compromeses i actives, el compromís i activitat de les quals són públics i es fan a plena llum del dia.

Ja posats, absolutament subjectiu seria el nostre titular però: âAGUR, MONTESQUIEU. LâAudiència decideix suspendre el judici i condemnar els processats a 100 anys de presó, revisables cada 3 anys segons bufi el vent i fins que ens roti. LâEstat considera la decisió una nova victòria de lâEstat del Dretâ?.

I per reblar el clau de lâètica periodística, a'La Razón' els proposem: âAlegria enfilarà el camí de la foguera malgrat les proves de bruixeria són pura superstició i els funcionaris de ZetaP són uns inútilsâ?.

Són les coses que passen. Quan tot és ETA. I a sobre es pretenen demostrar.

I a sobre es preten demostrar amb proves. Amb proves que no apareixen.

Ni apareixeran, és clar.

Grup de Treball 18/98 Barcelona
Mira també:
http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/6222

This work is in the public domain

Comentaris

Re: # Kafka, Ionescu i Garzon a l'Audiència Nacional
12 mar 2006
Que Xabier Alegria diga lo que le sale de los cojones en la sala del juicio no impide que los demás nos acordemos de como el mafioso este ha señalado objetivos a ETA durante años.

Los batasunos os están engañandooo... Que os lo dice uno que ha nacido por allíiiiii...
Re: # Kafka, Ionescu i Garzon a l'Audiència Nacional
13 mar 2006
Todo es bonito y maravilloso, los Etarras son unos alegres jovenes revolucionarios, que utilizan la palabra para cambiar la opinion de sus alegres conciudadanos.
a ver, ver...
13 mar 2006
con la pasta que cobran jueces y fiscales, como mínimo que busquen las pruebas...

y háceis los mismo. Si tanto sabes y tanto te acuerdas, porque no envias la información a fiscalia, listillo

si las encuentran claro, mientras toda la tropa del GAL anda en la calle paseando...

que morro!
Sindicat