Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: altres temes
L'advocat de Milosevic afirma tenir una carta de l'ex-president on diu que l'han enverinat
12 mar 2006
VILAWEB

DIUMENGE, 12/03/2006

L'ADVOCAT DE MILOSEVIC AFIRMA TENIR UNA CARTA DE L'EX-PRESIDENT ON DIU QUE L'HAN ENVERINAT

LA FISCAL CARLA DEL PONTE NO DESCARTA QUE SE SUÃ?CIDÃS
NO ENTRARÃ A FER UN DISCURS NOSTÃLGIC O DE LAMENT PER LA MORT DE MILOSEVIC, RESPONSABLE DE CENTENARS DE MILERS DE MORTS DURANT ELS CONFLICTES A L'ANTIGA IUGOSLAVIA, PERÃ CONSIDERO INTERESSANT I NECESSÃRI ACLARIR-NE LES CAUSES DE LA MORT.

SOC DELS QUE PENSO QUE HI HA DUES OPCIONS BÃSIQUES:

1. EL SUICIDI: UN PERSONATGE COM MILOSEVIC HA DE TENIR UN EGO I UNA VISIÃ DE SI MATEIX SIMILAR A LA QUE PUGUI TENIR EN BUSH, UNA VISIÃ DE SI MATEIX MESIÃNICA, D'ALGÃ QUE ESTÃ PER SOBRE DE LA RESTA DE MORTALS I QUE PER TANT NO PODEN ADMETRE SER JUTJATS PER AQUESTS PER SOBRE DE QUI ESTAN. EL SUCIDI SERIA UNA OPCIÃ PER A EVITAR SER JUTJAT I CONDEMNAT.

2. L'ASSASSINAT: HI HA MOLT PER ACLARIR DEL CONFLICTE A L'ANTIGA IUGOSLAVIA. SOVINT S'HA ACUSAT A MILOSEVIC I A D'ALTRES PERSONATGES DE CRIMS COMESOS PER LA OTAN. POTSER SABIA MASSA COSES I PER AIXÃ L'HAN ASSASSINAT, PER ENTERRAR AMB ELL UNA SÃRIE DE VERITATS QUE POTSER ARA MILOSEVIC HAVIA COMENÃAT A ENTENDRE I TENIA PROVES QUE PODIEN DEMOSTRAR-LES EVIDENCIANT DEVANT DE LA OPINIÃ PÃBLICA QUELCOM QUE MOLTS SUPOSO QUE JA SOSPITEM, QUE L'ODRE INTERNACIONAL ES BASA EN MENTIDES I JOCS D'INTERESSOS QUE ESTAN PER SOBRE DE LES VIDES HUMANES.


Metges serbis són presents a l'autòpsia que avui fan a Milosevic un equip de forenses holandesos. Tot i que la hipòtesi principal és que hauria mort de causes naturals, la família i l'advocat del dictador afirmen que el podrien haver enverinat. La fiscal del Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (TPII), Carla del Ponte, ha dit que Milosevic va rebre el tractament mèdic que necessitava però no ha descartat que s'hagués pogut suïcidar.

L'advocat de l'ex-president, Zdenko Tomanovic, ha mostrat avui una carta de Milosevic adreçada a l'ambaixada russa on diu que creu haver estat víctima d'un enverinament. La carta la va escriure, presumptament, el dia abans de morir.

Els resultats de l'autòpsia se sabran avui aquesta nit o demà.

DECEPCIÃ ENTRE LES VÃ?CTIMES

Els representants de les ex-repúbliques iugoslaves i la població que va sobreviure la massacre dels Balcans han lamentat que Milosevic s'hagi mort sense haver estat jutjat pels seus crims. La fiscal del TPII, Carla del Ponte, també ha expressat decepció per la mort de l'ex-president, perquè els supervivents i les víctimes 'esperaven justícia'. A més, ha instat a la detenció de Radovan Karadzic i Ratko Mladic, considerats responsables del setge de Sarajevo i de la massacre de 8.000 musulmans a Srebrenica. En una ¨entrevista a la Repubblica, la fiscal no descarta que Milosevic s'hagués sucidat.

Per la seva banda, l'OTAN ha qualificat de 'desafortunada' i 'insatisfactòria' la seva mort perquè no permetrà que la justícia 'segueixi el seu curs'.

Milosevic, de 64 anys, va ser el màxim instigador de les violacions de drets humans durant la guerra dels Balcans, als anys noranta. L'ex-president va planificar una neteja ètnica i va instigar a cometre crims terribles contra la població civil durant les guerres de Croàcia i Bòsnia (1991-1995) i de Kosove (1998-1999), uns conflictes que van provocar més de 200.000 morts. Després de ser al capdavant de Iugoslàvia des de 1989, l'octubre del 2000 va ser derrocat per una revolta popular després que no acceptés una derrota electoral. El 2001 el govern iugoslau el va detenir i lliurar al Tribunal Internacional de la Haia.

Al febrer, el tribunal va rebutjar una petició de Milosevic de poder anar a Rússia per rebre tractament mèdic. Tanmateix, fonts del tribunal han negat avui que siguin responsables de la seva mort, en resposta a les acusacions de la família de l'ex-president que afirma que li havien negat assistència mèdica.

El judici de Milosevic, que va començar el 2001, s'havia anat endarrerint pels problemes de salut de l'acusat, tenia hipertensió i problemes de cor. Ara arribava a la fi la presentació de les alegacions de la defensa, li restaven quaranta hores de les 360 que tenien els seus advocats.

Milosevic és el primer cap d'estat processat per crims de guerra per la justícia internacional.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: L'advocat de Milosevic afirma tenir una carta de l'ex-president on diu que l'han enverinat
12 mar 2006
Està clar que matant Slobodan Milosevic, han resolt un judici que se'ls estava podrint a les mans per falta de procediments legals.
Re: L'advocat de Milosevic afirma tenir una carta de l'ex-president on diu que l'han enverinat
13 mar 2006
Milosevic es va prendre un fàrmac que anul·lava l'efecte del tractament contra la hipertensió


http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/243253/index.php
Re: L'advocat de Milosevic afirma tenir una carta de l'ex-president on diu que l'han enverinat
15 mar 2006
Sí señor, Viva Milosevic, Pol Pot, Stalin y la KGB!
Muera el imperialismo yankiiiiiiiiiii!!!!!!!!!!
Por el comunismo redentor!!!!!!
El (soi-disant) comunisme.
15 mar 2006
EL (DIT) COMUNISME.

1) ANTECEDENTS:
âEls amics tenen totes les coses en comúâ? (Diàlegs, Phaedrusâ? de Plató [Aristocles], 427?-347 a.C., filòsof idealista grec).
âVeuràs certs pitagòrics la creença dels quals en el comunisme quant a la propietat arriba a tals extrems que arrabassen tot el que és no està gaire vigilat, i s'hi escapen sense cap reserva de consciència com si ho haguessin aconseguit per dret propiâ? (Erasme de Rotterdam, Desideerius Geert Geertsz, *ca. 1466-1469- +1536, filòsof i màxim teòleg humanista neerlandès).
â(Entre els primers cristians) no hi havia ni explotador ni explotat. Ni tampoc ningú no jutjava ni era jutjat, perquè cadascú tenia com a jutge imparcial la pròpia consciència. Tampoc no hi havia qui sâenriquís ni qui sâesmpobrís, ni qui es consumís de fam mentre lâaltre rebentava de ffartera. La generositat dels qui tenien abundor cobria la necessitat dels desvalguts. Hi havia igualtat de fet i de dret, perquè hi havia la voluntària fusió dels qui tenien més amb els qui tenien menysk cosa que feia desparèixer les desigualtatsâ? (Nil lâAsceta, Egipte, devers s. IV-VI).
âTots els creients vivien units i tot ho tenien en comú compartit; venien les propietats i els béns per distribuir els diners de la venda segons les necessitats de cadascúâ? (Fets :44-45). En aquest i dâaltres textos apostòlics que parlen de lâajuda mútua llegim els origens les ressonàncies posteriors dels socialismes, i també del mateix âManifest Comunistaâ? dâen Marx: âde cadascú segons les seves possibilitats, a cadascú segons les seves necessitats...â? o lâajut mutu anarquista, igualment dâorigen clarament bíblic. Això també és rerefons cultural judeocristià. De fet, aquests futurismes socials són, malgrat si mateixos, com a heretgies judeocristianes sols que antireligioses, com el negatiu dâuna ànsia de justícia sense religió front a molt temps dâuna religió sense justícia. El socialisme utòpic nasqué justament com a derivació més o menys secular de la Bíblia, i els "científics" en feren doctrina social i estatal que acabà en revolucions sagnants i dictadures genocides. Vegeu d'on provenen les idees sistematitzades de justícia social i, per derivació, els distints socialismes, tots sorgits, naturalment, a Occident, perquè són un subproducte de la cultura judeocristiana de base bíblica. Una altra herència que molts ignoren o no volen o ni es molesten a reconèixer (actitud molt frívola i inconsistent, per cert)â? (Autocitació).

2) PARLEN ELS QUE EL VAN VEURE VENIR:
âLâautèntic destructor de les llibertats de les persones és qui distribueix entre aquelles els incentius, els donatius i els beneficisâ? (Plutarc, 46 ó 47-119 ó 120, escriptor grec).
âPer no creure en els miracles de Moisès, creuen en els de Vespasiàâ? (Blasi Pascal, 1623-1662, científic, savi i escriptor catòlicobíblic occità).
âLa democràcia deu guardar-se dâun parell dâexcessos: lâesperit de desigualtat, que condueix a lâaristocràcia, i de lâesperit dâigualtat externa, que duu al despotismeâ? (Carles Lois de Secondat, Baró de la Brède i de Montesquiu, 1689-1755, filòsof occitanoparlant, teòric de la divisió democràtica de poders).
âEl comunismeâ¦Ã©s absolutament contrari a la mateixa llei natural, i, si mai fos adoptat, destruiria completament els drets, propietat i possessions de tots els homes, i inclús la pròpia societatâ? (Papa Pius IX, âQui Pluribusâ?, 1846). âEl Comunisme ensenya i cerca dos objectius: la guerra inexorable de la classe i l'eradicació completa de la propietat privadaâ? (Papa Pius XI).
âL'Home existeix per al seu propi bé, no pas per agregar un treballador per a lâEstatâ? (Ralph Waldo Emerson, 1803-1882, polític i pensador estadounidenc).
âSi sâesdevingués allò que Marx va predir, lâúnic que succeiria fos que el despotisme es transfeririaâ? (âDiarisâ?, 1898, Lev Tolstoi, exemple d'aquells qui, per viure en la veritat, les veuen venir i poden perfectament profetitzar).
âEl comunisme posseeix una llengua que tothom pot entendre âi que consta de fam, enveja, i mortâ? (Heinrich Heine, 1797-1856, crític i poeta líric alemany).
âO aquesta gent [països sense quasi cristians] són evangelitzats, o l'estímul de comunisme i de la infidelitat arribarà a proporcions tan enormes que us enfonsaran en un regnat de terror com aquest país mai no ha conegutâ? (Dwight Lyman Moody, 1837-1899, evangelista estadounidenc).
âEl Comunisme és com la Llei Seca, és una idea bona però que no funcionaràâ? (1927, Will Rogers, 1879-1935, actor de cinema xeroki).
âMai no estic d'acord amb comunistes ni amb cap altra classe d'homes reservatsâ? (Henry-Louis Mencken, 1880-1956, escriptor i editor estadounidenc).
âEl âComunismeâ? de l'intelâ¢lectual anglès és un cas prou explicable: Ãs el patriotisme dels desarrelatsâ? (Georges Orwell [Eric Blair], 1903-1950, escriptor antitotalitari anglès i lluitador antifeixista a Catalunya).
âTot el que el Comunisme ha de menester per tal que el facin reeixir és algú que lâalimenti i el vestescaâ? (Anònim).
âClamem per la igualtat principalment en qüestions en les quals nosaltres mateixos no podem esperar atènyer lâexcelâ¢lència. Per a descobrir quin home veritablement en té la dèria però sap que no podrà assolir hem de trobar el camp en el qual defensa una igualtat absoluta. I tot just això prova que els comunistes són capitalistes frustratsâ? (Eric Hoffer, 1902â1983, pensador estadounidenc autodidacte de família alemanya).

3) PARLEN ELS QUI LâHAN VISCUT/PATIT:
âSota el capitalisme lâhome explota lâhome; sota el socialisme de debò passa a la inversaâ? (Adagi polonès). âSota el capitalisme, l'home explota lâhome. Sota el comunisme, és tot just el contrariâ? (John Kenneth Galbraith, *1908 Ontario, famós economista nordamericà).
âLa fantasia que serveix de suport per a la figura retòrica del comunista estalinista és, per tant, exactament igual que la fantasia que hi ha a les historietes de Tom i Jerryâ? (Slavoj Zizek, *1949, professor eslovè de filosofia i psicoanàlisi).
âNo és cap prova conclusiva de la correcció dâuna doctrina que aquells qui sâhi oposen utilitzin la policia, el botxí i la violència massiva per tal de combatre-la. Però és una prova del fet que aquests recursos per a lâopressió violenta estan en el subconscient (dels opressors violents) a causa dâestar convençuts de la inviabilitat de les pròpies doctrinesâ? (Ludwig von Mises, 1881-1973, influent assatgista ucraïnès sobre temes sociopolítics i econòmics).
âPer a nosaltres a Rússia el comunisme és un gos mort. Per a molta gent en Occident és encara un lleó viuâ? (Alexander I. Solzhenitsin, *1918, literat rus expresoner polític).
âNo parlem de Comunisme. El comunisme era sols una idea, talment com prometre la llunaâ? (Boris N. Ieltsin, *1931, President rus durant els â90).
âSi ara tornàs Hitler amb una falç i un martell per bandera molts progres nostres el seguirien entusiasmatsâ? (Un estudiant català de Ciències Polítiques fart de la beateria esquerranoide).

4) PARLEN ELS COMUNISTES:

DEFINICIONS:
âEl comunisme és la joventut del mónâ? (Del film âNovecentoâ?/ â1900â?, 1975, obra mestra de Bernardo Bertolucci, 1940-1999, director de cinema comunista, de Parma).
âLa teoria de Comunisme es pot resumir en una frase: Abolir tota la propietat privadaâ? (Karl Marx, 1818-1883, pensador socialista juevoalemany).
âEl comunisme és una societat on cadascú treballa segons les seves habilitats i rep segons les seves necessitatsâ? (Pierre Joseph Proudhon, 1809-1865, economista i filòsof anarquista francès).
âNeguem tota moral presa de les concepcions del superhome o que no sien de classe. Diem que això és un engany, una estafa, emboirar les ments dels treballadors i camperols a favor dels interessos dels propietaris i capitalistesâ? (Vladimir llich Ulianov Lenin, 1870-1924, revolucionari i estadista rus soviètic, en la seva intervenció del 2â¢10â¢1920). âMentre lâEstat existesca, no pot haver-hi llibertat. Quan hi ha la llibertat no hi haurà Estatâ? (Lenin).
âLâamor cristià, que sâaplica a tot, inclús als propis enemics, és el pitjor adversari del Comunismeâ? (âPravdaâ?, 30â¢3â¢1934, Nikolai Bukharin, revolucionari rus).

FITES:
âEl comunisme és contrari a la igualtat, però no com ho és la propietat. Amb la propietat el fort explota el feble. El comunisme és lâesplotació del fort pel dèbilâ? âEn el comunisme, la desigualtat prové de posar la mediocritat al mateix nivell que allò que és excelâ¢lentâ? (Pierre Joseph Proudhon, 1809-1865, economista i filòsof anarquista francès).
âEl meu objecte en la vida deurà destronar Déu i destruir el capitalismeâ? âUn espectre recorre Europa âlâespectre del comunismeâ? âEl Partit mana al fusell, i mai no permetrem que el fusell mani al Partitâ? (Karl Heinrich Marx, també Moses Levy Mordecai o Mordechai, 1818-1883, economista i pensador socialista juevoalemany).
âUna de les condicions bàsiques per a la victòria del socialisme és armar els treballadors i desarmar la burgesiaâ? âSols un poble armat pot ser el baluard veritable de la llibertat popularâ? âFos la major errada, certament, de pensar que cedir vol dir pau. No res dâaixò. Les concessions no són més que una forma nova de la guerraâ? âEl Comunisme és el poder soviètic més lâelectrificació de tot el paísâ? (Vladimir Ilyich Lenin).
âDefender la unidad de España, la libre unidad de sus nacionalidades y regiones, es revolucionario, pues en esa unidad reside la principal fortaleza del pueblo para enfrentarse con éxito a sus enemigos.
Históricamente, desde el siglo pasado a la izquierda le ha correspondido encabezar y defender esa unidad de todo el pueblo de las nacionalidades y regiones de España en su lucha por la libertad, el progreso y la independencia. A liberales y progresistas contra la reacción absolutista y el carlismo. Al Frente Popular contra la derecha reaccionaria y la sublevación fascista. A la oposición democrática contra el franquismo. En cada una de esas batallas el pueblo de las nacionalidades de España ha fortalecido su unidad, una unidad forjada desde muchos siglos atrás, en la lucha por conquistar otro destino al que han querido imponernos los imperialismos dominantes de turno. Hoy luchar por la unidad de España en un proyecto progresista e independiente es enfrentarse al centro del proyecto de los principales explotadores y opresores de planeta. No hay política más revolucionaria que esta. A la izquierda y a los revolucionarios nos corresponde encabezar esta lucha por un destino distintoâ? (Editorial de la publicació âDe Verdadâ? -en rus seria "Pravda", l'òrgan oficial del PC-, l'òrgan de difusió la molt perillosa secta maoista dâextrem espanyolisme UCE, 17â¢Xâ¢2.000, com de costum, espanyolisme, antianglosaxonisme, antisemitisme, totalitarisme i anticatalanisme van de la maneta com a "una unidad de destino en lo universal").

AUTOCRÃ?TIQUES:
âAl llarg de totes les nostres vides lluitem contra lâexaltació a lâindividu, contra lâelevació dâuna sola persona... i ara ens hi enfilem una altra vegada: devers la glorificació dâuna personalitat. Això no és
bo de cap maneraâ? (Vladimir Ilyich Lenin).
âEstrella polar pensantâ? (Títol amb què el Règim de Nicholae Ceaucescu, 1918- 1989, es referia al Dictador romanès).

LA REPRESSIÃ:
âLa manera dâaixafar la burgesia ha de ser moldre-la entre els queixals dels impostos i la inflacióâ? (Lenin).
âSi lâoposició es desarma, tot bé. Si es nega a desarmar-se, nosaltres mateixos la desarmaremâ? (Josif Stalin, 1879-1953, dictador soviètic de nació georgiana).
âSi passeu una mica de temps amb un psicopolític podeu aprendre a alterar per a sempre la lleialtat dâun soldat que caigui en les nostres mans o dâun estadista o dâun líder en el seu propi país, o podeu aprendre a destruir la seva ment...â? (Lavrentii Pavlovitx Beria, cap de la policia política de Stalin).
âJo era el gos del President Mao. Em digué de mossegar i jo mosseguíâ? (Jiang Qing, 1914-1991, tercera vídua de Mao-Tse-Tung, de lâanomenada âBanda dels Quatreâ?).

LA GUERRA FREDA I AMÃRICA:
âAmèrica és com un cos sà i la seva resistència és triple: el seu patriotisme, la seva moral, i la seva vida espiritual. Si podem soscavar aquestes tres àrees, Amèrica sâensorrarà des dâadinsâ? (Josif Stalin).
âEls americans mai no adoptaran el socialisme sabent-ho. Però sota el nom de 'liberalisme' adoptaran totes les parts del programa socialista, fins que un dia Amèrica serà una nació socialista, sense saber com va succeirâ? (Norman Thomas, 1884â1968, polític socialista estadounidenc).
âOferirem al món cristià desatès de propostes de pau, i aquestes nacions, estúpides i decadents, saltaran a lâoportunitat de ser els nostres amics; cooperaran amb gust en llur pròpia destrucció. Llavors, quan baixaran la guàrdia i sâhauran adormit, els aixafarem amb el nostre puny tancatâ? (Dmitri Manualski, polític soviètic).
âNo podem esperar que els americans saltin del Capitalisme al Comunisme, però podem ajudar els seus líders elegits a donar-los dosis petites de Socialisme, fins que despertIn un dia per a trobar que han assolit el Comunismeâ? âDiuen que els delegats soviètics somriuen. Aquell somriure és genuí. No és artificial. Desitgem viure en pau, tranquilâ¢litat. Però si qualsevol creu que els nostres somriures impliquen abandó de les ensenyances de Marx, Engels i Lenin s'enganya de mig a mig. Els qui ho estiguin esperant hauran de fer-ho fins que una gamba aprengui a xiularâ? (Nikita Sergueievitx Khruixev, 1894-1971, President de la URSS, destituít pel seu aperturisme).
âTots les nins dâAmèrica, quan entren lâescola als cinc anys, són mentalment malalts, perquè hi van amb devoció cap als nostres pares fundadors, cap als nostres càrrecs elegits, cap a llurs pares i mares, envers la creença en una Ãsser sobrenatural, cap a la sobirania dâaquesta nació com a entitat separada...El patriotisme, el nacionalisme, i la sobirania, tot allò que demostra que nins són malalts perquè un individu del bé autèntic és qui ha rebutjat totes aquestes coses, i així és veritablement el nen internacional del futurâ? (Dr. Chester Pierce, destacat psiquiatre estadounidenc, professor de la Universitat de Harvard, gurú del Nou Ordre Mundial).
âCavallers, camarades, no us preocupeu per tot el que escolteu sobre Glasnost i Perestroika ni sobre la democràcia durant els pròxims anys. Tot plegat és principalment per a consum exterior. No hi haurà canvis interns significatius a la Unión Soviètica, sinó per a propòsits cosmètics. El nostre propòsit deurà ser desarmar els americans i permetre que ells sâendormisquinâ? âA lâoctubre del 1917, ens vam acomiadar del vell continent, el rebutjàrem dâuna vegada per a sempre. Caminem cap a un nou món, un món de Comunisme. Mai no ens vam deseixir dâaquest camíâ? (Mikhaïl Gorbaixev, *1931, President de la URSS durant la transició del Partit Ãnic al capitalisme).

5) ELS ANTICOMUNISTES.
âA qui dieu comunista? Bé, és algú que llig Marx i Lenin. I a qui dieu anticomunista? A algú que entén Marx i Leninâ? âSr. Gorbaixev, obriu aquesta porta! ¡Sr. Gorbaixev, enderroqueu aquest mur!â? (Ronald Reagan, 1911-2004, actor esdevingut 40è President nordamericà, 1981-1989).
âEl comunisme, el socialisme és seductor. Ens promet que cadascú contribuirà segons la pròpia capacitat i rebrà segons ho necessiti. Tothom serà igual. Tothom tindrà dret a una casa en condicions, a menjar convenientment i a una atenció mèdica assequible. La Història hauria dâhaver-nos ensenyat que quan sentim algú parlar talmentâ¦aguaita!â? (Walter Williams, *1936, economista estadounidenc).
âLa funció del socialisme és acrèixer el patiment al més alt nivellâ? (Normand).
âLa croada en contra del Comunisme era fins i tot més imaginària que l'espectre del Comunismeâ? (Alan John Percivale Taylor, 1906-1990, historiador anglès).
âEl vici inherent del capitalisme és de compartir desigual de benediccions; la virtut inherent al socialisme és de compartir igual de misèriesâ? âDes dels dies dâEspartac, de Weishophf, de Karl Marx, de Trotski, de Belacoon, de Rosa Luxenburg, i dâEma Goldman, aquesta conspiració mundial ha anat creixent constantment. Aquesta conspiració va jugar un paper definit i fàcil de copsar en la tragèdia de la revolució francesa. Ha estat la motivació principal de tots els moviments subversius durant el segle XIX. I ara, per fi, aquesta casta de personalitats extraordinàries de lâhampa de les gran ciutats d'Europa i dâAmèrica ha agarrat el poble rus dels cabells del cap i han esdevingut els propietaris indiscutibles d'aquest enorme imperiâ? âUn comunista és com un cocodril: quan obre la boca no sabeu dir si està intentant somriure o si es prepara per a menjar-vosâ? (Sir Winston Churchill, 1874-1965, estadista conservador i imperialista, militar, maçó i assagista anglès).
âComunisme vol dir barbàrieâ? (James Russell Lowell, 1819-1891, poeta i crític estadounidenc).
âEl capitalisme i el comunisme es troben en pols oposats. Allò essencial que els diferencia és això: El comunista, en veure un ric i la bella casa diu Ningú havia de tenir tant. El capitalista, en veure la mateixa llar diu: Tothom havien de tenir-ne tantâ? (Phelps Adams, fent una interpretació per la qual és fàcil endivinar que ell era capitalista).
âSé que deix el bàndol victoriós pel perdedor, però és preferible morir en el costat que perd que viure sota el Comunismeâ? (Whittaker Chambers, 1901-1961, escriptor i editor McCarthista).
âLes necessitats de tot aqueix comunisme per a tenir èxit és que algú el nodresca i el visitiâ? (Columbia Record).

6) CRÃ?TIQUES A LâANOMENAT COMUNISME:
âEl Comunisme està en conflicte amb la natura humanaâ? (Joseph Ernest Renan, 1823-1892, escriptor francès).
âTots els dits no són semblants,
Si vas tallar els majors per fer-los tots iguals, tenim el comunisme,
Si estires els més petits per a fer-los tots iguals és el socialisme,
Si no fas res per fer-los tots iguals és el capitalismeâ? (B. J. Gupta, autor indi).

CRÃ?TICA ECONÃMICA:
âEl comunisme no funciona perquè la gent sâestima de tenir béns materialsâ? (Frank Zappa, *1940, cantant italoestadounidenc).
âNo podeu generar prosperitat si desincentiveu lâeconomia. No podeu ajudar homenets tot derrocant homenots. No podeu reforçar el feble afeblint el fort. No podeu aixecar lâassalariat abaixant qui paga els jornals. No podeu ajudar lâhome pobre tot destruint el ric. No podeu eixir del problema tot despenent més enllà dels guanys. No podeu avançar cap a la fraternitat humana si enzeu a lâodi de classe. No podeu establir la seguretat sobre diners manllevats. No podeu construir el caràcter i el coratge per dur la iniciativa i independència humanes. No podeu ajudar la gent permanentment fent per ells el que ells poden i deuen fer per si mateixosâ? (William Bötcker, 1873-1962, clergue presbiterià dâorigen alemany).
âPer al poble, allò que és de lâEstat, âno és de ningúâ?, per això el PP ara i abans gent del PsoE saquegen sens aturall i la gent continua votant-los (si els entraven a furtar dins de casa, llavors sí que no els votaven ja). Per això allà on no hi hagut iniciativa privada en lâeconomia, el que ha passat amb lâEstat i la respectiva economia estatalitzada ha estat desastrós: perquè âno era de ningúâ?, diguèssim, els quedava massa lluny com per veure-hi cap responsabilitat pròpia o conseqüència fatal, encara que nâhi hagués. En canvi, la lliure competència ha rutllat perquè entraven en joc les economies individuals. I és que tota la gent de tot arreu sâinteressa més pel propi negoci i diners que no pas pels de lâEstat, això és natura humana inevitable, i la raó bàsica del fracàs del socialisme estatista o com vulguis dir-liâ? (Autocitació).
âNo mâagrada el Comunisme perquè reparteix salut a través de llibres de racionamentâ? (Omar Torrijos Herrera, 1929-1981, cap dâEstat de Panamà).

CRITICA IDEOLÃGICA I PSICOLÃGICA:
âLa frase dictadura del proletariat no té cap sentit. Es del mateix ordre que aquesta altra: l'omnipotència dels conductors d'òmnibus. Ãs palès que si un conductor dâòmnibus fos oninipotent abandonava de seguida la seva professióâ? (Gilbert Keith Chesterton, 1874â1936, escriptor anglès catòlic i liberal).
âEl comunisme, com qualsevol altra religió revelada, està fet principalment a base de profeciesâ? (Henry-Louis Mencken, 1880-1956, escriptor i editor estadounidenc).
âNo crec en el comunisme més del que tu hi puguis creure però no hi ha res de dolent amb els comunistes del nostre país. Uns quants dels millors amics que tinc són comunistesâ? (Franklin D. Roosvelt, 1882-1945, 31è president dels EUA).
âEl comunisme és l'opiaci dels intelâ¢lectuals. I sense remei, excepte en el sentit que puguis dir que una guillotina és un remei per a la caspaâ? (Clare Boothe Luce, 1903-1987, política i diplomàtica ultraconservadora novaiorquesa).
âEl comunisme no és sinó el feixisme dels pobresâ? (Guillermo Cabrera Infante, *1929, escriptor cubà).
âEl comunisme és la mort de lâànima. Ãs lâorganització de la conformitat total - en resum, de la tirania - i és escomès a fer la tirania universalâ? (Adlai Ewing Stevenson, 1900-1965, advocat i polític estadounidenc).
âEl real âopi del pobleâ?, que distreu les ments humanes de llur tasca essencial, és el mite comunista dâun paradís terrenalâ? (âEl Senyor de la Històriaâ?, 1958, de Jean-Guenolé-Marie Daniélou, 1905-1974, cardenal francès).
âLa suposada Arcàdia comunista en la terra per la via de la revolució armada i l'abolició futura de l'Estat és un bon exemple del pensament mític i milâ¢lenarista sota capa suposadament "racionalista", "científica" i "moderna": Els més incrèduls acaben essent els més crèdulsâ? (Autocitació).
âLa màxima que afirma que els governs deuen ensinistrar les persones a anar pel bon camí, sona bé. Però hi ha qualque raó per a creure més versemblant que un govern dugui les persones al camí correcte que no que les persones sâadonin del camí correcte per si mateixes?â? (Thomas Babington Macaulay, 1800-1859, historiador, assagista i estadista anglès).
âEl comunisme per a mi és un terç de pràctica i dos terços dâexplicacióâ? (Will Rogers, 1879-1935, actor de cinema xeroki).
âSobre lâastrologia i la quiromància: són bones perquè fan que la gent es trobi vívida i plena de possibilitats. Són com allò millor del comunisme. Tothom té un aniversari i gairebé tothom té una palma de màâ? (Kurt Vonnegut Jr., *1922, escriptor estadounidenc).

CRÃ?TICA HISTÃRICA:
âLa Llibertat no sempre guanya. Això és un de les lliçons més amargues de la històriaâ? (Alan John Percivale Taylor, 1906-1990, historiador anglès anticomunista).
âLa llibertat, no pas el comunisme, és la força més contagiosa del mónâ? (Earl Warren, 1891â1974, californià dâorigen noruec, cap de la Cort Suprema dels EUA).
âEl comunisme mai no ha assolit el poder en cap país a no ser que la guerra i la corrupció, o totes dues ensems, lâhagin fet malbé prèviamentâ? (John Fitzgerald Kennedy, 1917-1963, estadista i president demòcrata estadounidenc dâorigen catòlicoirlandès).
âNo oblidaré mai aquella nit del 30 de gener del 1933. Nit de torxes i dâeufòria nacionalsocialista. Adolf Hitler era Canceller. Tot Alemanya presentava un aspecte fantasmagòric. Torxes i rudes càntics varonils estremien els carrers. En uns altres, colles de comunistes exterioritzaven llur malcontent. Vaig veure com els guàrdies dissolien a empemtes una manifestació de dues dotzenes dâhomes que bramaven contra Hitler. El comunisme, principal causant de la mort de la Socialdemocràcia, protestava aquest tomb de la Història. Protesta que arribava massa tard. Fou tot just aquella consigna circulant entre els comunists que âsols Hitler, com a arieta, podria obrir lâesquerda per a la irrupció del comunismeâ?, allò que més contribuí a lâanomenament de Hitler com a Cancellerâ? âEl poble alemany no temia gran cosa âla ideaâ? comunista, però sí temia, tant almenys com el poble anglès o lâamericà, âla manera bolxevicâ?. Ningú que en aquells dies deixàs caure el mot bolxevització trobava eco en el seu auditori sobre aspectes econòmics, socials, culturals, progressius o de justícia. El mot bolxevisme era sinònim dâhorror. Bolxevisme era sang, fam i brutalitat infrahumanes. Com que la República de Weimar trontollava pels colps del bolxevisme rus, que féu de Berlín la seu per a tot Europa...i com aquella República no donava en canvi garanties de present ni de futur, molts alemanys es deixaren gronxar i arrossegar per la paraula prometedora del qui diabòlicament explotava la situació en parlar de revolució âalemanyaâ?, bolxevització âdisciplinadaâ?, rejoveniment físic i grandesa patriòticaâ? (M. Penella de Silva, âEl nombre 7â?, llibre reportatge dâun periodista català republicà en Alemanya entre els anys â20 i â40).
âAllò que esperava Kruixev, com deuen recordar els lectors de més edat, era que el capitalisme seria soterrat per la superioritat econòmica del socialismeâ? (Eric Hobsbawm, âHistoria del siglo XX. 4â. Críticaâ?, Grijalbo Mondadori, Barcelona).
âEra errar-la de permetre Stalin de formar el paisatge europeu del segle XX. Fos encara més injustícia de permetre-liân formar el paisatge del segle XXIâ? (Lawrence H. Summers, *1954, President de la Universitat de Harvard).
âEn un sentit irònic, Karl Marx tenia raó. Presenciem avui una gran crisi revolucionària: una crisi on les demandes dâordre econòmic xoquen directament amb les dâordre polític. Però la crisi sâesdevé no pas a lâOccident lliure, no-marxista, sinó en la llar del marxisme-leninisme, la Unió Soviètica. ... [el comunisme serà] abandonat en les restes de cendra de la històriaâ? âÃs la Unió Soviètica la que corre contra la marea de la història. ...[és] la marxa de la llibertat i la democràcia que deixaran el marxisme-leninisme en les deixalles de cendres de la història com ha deixat unes altres tiranies que suprimeixen la llibertat i posen boçals a lâexpressió personal del pobleâ? âEls anys que tenim per davant seran grans per al nostre país, per a la causa de la llibertat i lâextensió de la civilització. Occident no contindrà el Comunisme, ans el sobrepassarà. No farem nosa per denunciar-lo, ans lâacomiadarem com a un capítol trist i estrany de la història humana les darreres pàgines del qual estan essent escrites just araâ? (Ronald Reagan, 1911-2004, actor esdevingut 40è President nordamericà, 1981-1989, ultraconservador, artífex de la victòria sobre la URSS).
âLâhomenot que copejava amb la sabata continua com un núvol fosc amenaçant tots els no-comunistes impenitents amb calamarsa i tronsâ? (Dag H. A. C. Hammarskjöld, 1905â1961, diplomàtic suec, referint-se a certa xocant actuació de Kruixev a lâONU donant cops en una taula per fer callar una sessió plenària).
âDeia Chesterton que parlar de dictadura del proletariat no té cap sentit, que era com parlar de l'omnipotència dels conductors d'òmnibus i, és clar, si un conductor d'òmnibus fos omnipotent, abandonava de seguida la seva professió. I això és, efectivament, és el que han fet sempre els gestors revolucionaris de la Dictadura del Proletariat. Però tants anys que fa que caigué âel socialisme realâ? i els nostres comunistes encara no nâhan tret cap conseqüència pràctica ni crítica de tot un enorme procès de més de 70 anys dâEstats de filosofia oficial marxista. Ãs com si tots sâhaguessin quedat congelats mentalment en lâany 20. Senzillament impresentable, propi de gent ideològicament momificadaâ? (Autocitació).

7) CONSEQÃÃNCIES:
âEl comunisme és la corrupció dâun somni de la justíciaâ? (Adlai Ewing Stevenson, 1900-1965, advocat i polític estadounidenc).
âQuan els marxistes, si no són massacrats o enderrocats, en el poder esdevenen quasi sempre Dictadures brutals i policíaques, econòmicament inviables, amb culte ultrareligiós (però ateu) a la personalitat dels líders. Qui no creu en Déu ha de creure en algú: en si mateix o en el poder polític brut i rasâ? (Autocitació).
âQuan un govern sâencarrega de la vida econòmica del poble sâesdevé absolut, i quan ha arribat a ser absolut fa malbé les arts, les ments, les llibertats i el significat de les persones governadesâ? (Maxwell Anderson,1888-1959, dramaturg estadounidenc).
âLa democràcia és el contrari de totalitarisme, comunisme, feixisme o populismeâ? (Frank Lloyd Wright, 1867-1959, arquitecte estadounidenc).
âTot Vietnam estava a hores dâara sota un govern comunista i governs semblants prengueren el poder a Laos i Cambotja, en aquest darrer cas sota el lideratge del partit dels khmers rojos, una mortífera combinació del maoisme de cafè parisenc de llur cap Pol Pot (...) amb una pagesia armada disposada a destruir la degenerada civilització de les ciutatsâ? (âHistòria del segle XXâ?, Eric Hobsbawm, --els khmers rojos, la majoria adolescents fanatitzats, assassinaren en massa quasi la meitat de la població cambotjana).
âQuan hom proclama la terra com a realitat darrera, quan el poder de lâhomé és considerat com el factor decisiu de tot, apareixen utopies que prometen el cel i duen lâinfern, anuncien solidaritat i assoleixen solitud, proclamen un ordre nou i, un món nou però no ens treuen lâamarga sabor de les coses velles...â? (Parlem de l'altra vida, Leonardo Boff, teòleg brasiler expulsat per la pudenta Inquisició vaticana).

ELS QUI EN TREUEN MÃS CONSEQÃÃNCIES:
âLa noció que lâesglésia, la premsa, i les universitats deuen servir lâEstat és essencialment una noció comunista. En una societat lliure que aquestes institucions deuen ser totalment lliures â que és dir que tenen la funció de servir com a xecs sobre lâEstatâ? (Alan Barth, 1906-1979, periodista estadounidenc).
âA les acaballes dâun segle que ha vist les maldats del comunisme, del nazisme i dâaltres tiranies modernes, lâimpuls per centralitzar el poder roman sorprenentment insistentâ? (Joseph Sobren, escriptor anglosaxó).
âLâenemic principal de la humanitat, actualment, és el jacobinisme. Durant un temps també ho han estat el feixisme i el comunismeâ? (Alfons Quintà, escriptor de la dreta sobiranista catalana, a «Jo no sóc espanyol», de Víctor Alexandre).
âLâadministració Bush continua mimant Xina, malgrat de la contínua repressió contra les reformes democràtiques, la brutal dominació de Tibet, la irresponsable exportació de míssils i tecnologia nuclears...Tal tolerància de part nostra podria haver tingut sentit durant la Guerra Freda quan Xina era el contrapès al poder soviètic. No té sentit jugar ara la carta xinesa quan els nostres adversaris ja han abandonat la partidaâ? (Bill Clinton, *1946, 42è President -1993-2001- dels EUA, brillant i prominories nacionals)
âEls comunistes sempre han jugat un paper actiu en la lluita dels països colonials per lâalliberament, perquè els objectius a curt termini del Comunisme sempre es corresponien amb els objectius a llarg termini de moviments de llibertatâ? (Nelson Rolihlahla Mandela, *1918, Transkei, líder antiapartheid i President sudafricà).
âLa correcció política és la continuació natural de la línea del partit. Allò que hi veiem novament és un grup autoproclamat de vigilants imposant el propi punt de vista a lâaltri. Ãs una herència del comunisme, però no semblen adonar-seânâ? (Doris Lessing [Doris May Taylor], *1919, escriptora britànica, nascuda a Iran).
Sindicat