|
|
|
Notícies :: guerra |
|
De Madrid a Bagdad: dos anys d’hipocresia
|
|
|
per Kj - DÃgit Dissident |
11 mar 2006
|
|
Es compleixen dos anys de la masacre d’Atocha. Els mèdia un cop més aprofiten el morbo de la notícia per a recordar-nos aquella barbàrie. És l’hora del sensacionalisme, de vendre diaris i de fer la nota per la tele, a veure qui s’emporta la quota més alta d’audiència. De fet, els mèdia espanyols en saben molt de sensacionalisme, i no poden deixar escapar aquesta data especial. |
Però anant a l’arrel de la qüestió, no discuteixo la crueltat de l’atemptat, però si la hipocresia que s’està donant arran d’això. A l’estat espanyol, tots els conflictes armats són analitzats des d’una obsessió malaltissa, on cadascú, des del seu signe polÃtic, intenta capitalitzar les seves conseqüències en benefici propi, sense descartar la manipulació i la mentida; i els valors humans queden en un segon pla, encara que s’hagi de jugar amb la sensibilitat de les vÃctimes com si es tractés d’un joc de cartes.
Només cal veure el darrer reportatge que ha tret Telemadrid, “Las sombras del 11-Mâ€?. Els treballadors de l’emissora demanen la dimissió del director, Manuel Soriano, per emetre un reportatge intoxicador, elaborat per un periodista de Libertad Digital, que manté una lÃnia molt coincident amb les tesis del PP. Aquest reportatge intenta vincular ETA amb l’atemptat i posa en qüestió aspectes com l’actitud d’alguns partits polÃtics, mitjans de comunicació, i fins i tot posa en dubte que l’explosió en el pis de Leganés (en el que van morir 7 musulmans) es tracti d’un suïcidi.
Molt poca gent sap què va passar realment a Madrid, i qui realment hi ha al darrera. Però la nostra ignorà ncia no ens priva de veure altres coses que són més evidents: l’Aznar sap molt més del que diu, perquè si no tingués res que amagar, tampoc es prendria tantes molèsties per a desviar l’atenció cap a ETA. Afortunadament, ha plegat. Però els seus successors, tot i estant ara a l’oposició, mantenen la seva lÃnia i s’haurà de veure fins on seran capaços d’arribar i quin resultat obtindran. Però no hi ha cap dubte de què el PP no coneix la sensibilitat, i tenen els mateixos valors humans que els que van posar les bombes.
Podem fer moltes hipòtesis sobre l’autoria dels fets, però com que ens manca informació, no arribarÃem enlloc. De tota manera, ningú descarta que darrera dels atemptats de Nova Iork, Madrid, Londres, etc... i els que queden per venir, hi ha quelcom més que quatre fanà tics embogits. Però si que podem parlar de les vÃctimes. Perquè són gent amb noms i cognoms. Alguns només recorden les vÃctimes d’Atocha. Sobretot els mitjans de comunicació. Però obliden que a Euskal Herria n’hi hagueren dues més de vÃctimes. I obliden que a Iraq encara ara continuen havent vÃctimes i que el paÃs està a punt de caure en una guerra civil. I els Estats Units són els culpables. Tan culpables, com els qui els han donat suport. I l’Estat espanyol és un d’ells.
A tres anys del començament de la guerra de l'Iraq, l'acadèmica d'Harvard Linda Bilmes i el Premi Nobel d'Economia Joseph Stiglitz han elaborat un ampli informe que tracta d'establir una estimació contrastada dels costos econòmics reals que la guerra tindrà per als Estats Units. La seva estimació "conservadora" xifra els costos directes en 839.000 milions de dòlars, i en un bilió de dòlars la suma total d'aquests i els costos macroeconòmics. L'estimació "moderada" calcula en gairebé 1'2 bilions els costos directes de la guerra i en 2'2 bilions la suma de costos directes i macroeconòmics.
És cert que el PSOE va retirar les tropes. Però només ha estat un moviment tà ctic. Espanya manté les seves tropes a l’Afganistan, i per tant, no deixa de ser còmplice de la polÃtica exterior d’en Bush. I vet aquà que des de l’arribada del PSOE al poder, el tema s’ha aparcat. Però tots el països europeus saben perfectament els mètodes il·legals que està utilitzant la CIA nord-americana per lluitar contra l’anomenat terrorisme islà mic. Ara amenacen l’Iran, i possiblement intentaran buscar una altra excusa per obrir una altra guerra. Però mentre les bombes no caiguin a la Meseta, tot queda en un segon pla. I hi ha molta diferència entre lluitar per la pau, a lluitar perquè les bombes caiguin una mica més lluny. Al cap i a la fi, aquà o allà , les vÃctimes sempre serem la població civil.
Kj – DÃgit Dissident (http://digitdissident.cjb.net/) |
Mira també:
http://digitdissident.cjb.net/
|
This work is in the public domain |
|
Re: De Madrid a Bagdad: dos anys d’hipocresia
|
|
per Libero |
12 mar 2006
|
Jo també poso en dubte que l'explosió del pis de Leganés es tractés d'un suïcidi, igual com ara ens trobem amb la misteriosa mort de Slobodan Milosevic a mans d'un tribunal que no aconseguia condemnar-lo de forma legal.
Fins i tot estic oberta a pensar que el pis de Leganés estigués ja buit. Naturalment, sense treure que documentals com "Tras la masacre" de la FAES o "La sombras del 11-M" de TeleMadrid són intents de justificar l'actitud pública del PP. |
|
Re: De Madrid a Bagdad: dos anys d’hipocresia
|
|
per psssss |
13 mar 2006
|
|
per pensar una miqueta sobre l'11-M veieu al-hamama en www.al-hamama.net |
