Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: guerra
De Madrid a Bagdad: dos anys d’hipocresia
11 mar 2006
Es compleixen dos anys de la masacre d’Atocha. Els mèdia un cop més aprofiten el morbo de la notícia per a recordar-nos aquella barbàrie. És l’hora del sensacionalisme, de vendre diaris i de fer la nota per la tele, a veure qui s’emporta la quota més alta d’audiència. De fet, els mèdia espanyols en saben molt de sensacionalisme, i no poden deixar escapar aquesta data especial.
Però anant a lâarrel de la qüestió, no discuteixo la crueltat de lâatemptat, però si la hipocresia que sâestà donant arran dâaixò. A lâestat espanyol, tots els conflictes armats són analitzats des dâuna obsessió malaltissa, on cadascú, des del seu signe polític, intenta capitalitzar les seves conseqüències en benefici propi, sense descartar la manipulació i la mentida; i els valors humans queden en un segon pla, encara que sâhagi de jugar amb la sensibilitat de les víctimes com si es tractés dâun joc de cartes.

Només cal veure el darrer reportatge que ha tret Telemadrid, âLas sombras del 11-Mâ?. Els treballadors de lâemissora demanen la dimissió del director, Manuel Soriano, per emetre un reportatge intoxicador, elaborat per un periodista de Libertad Digital, que manté una línia molt coincident amb les tesis del PP. Aquest reportatge intenta vincular ETA amb lâatemptat i posa en qüestió aspectes com lâactitud dâalguns partits polítics, mitjans de comunicació, i fins i tot posa en dubte que lâexplosió en el pis de Leganés (en el que van morir 7 musulmans) es tracti dâun suïcidi.

Molt poca gent sap què va passar realment a Madrid, i qui realment hi ha al darrera. Però la nostra ignorància no ens priva de veure altres coses que són més evidents: lâAznar sap molt més del que diu, perquè si no tingués res que amagar, tampoc es prendria tantes molèsties per a desviar lâatenció cap a ETA. Afortunadament, ha plegat. Però els seus successors, tot i estant ara a lâoposició, mantenen la seva línia i sâhaurà de veure fins on seran capaços dâarribar i quin resultat obtindran. Però no hi ha cap dubte de què el PP no coneix la sensibilitat, i tenen els mateixos valors humans que els que van posar les bombes.

Podem fer moltes hipòtesis sobre lâautoria dels fets, però com que ens manca informació, no arribaríem enlloc. De tota manera, ningú descarta que darrera dels atemptats de Nova Iork, Madrid, Londres, etc... i els que queden per venir, hi ha quelcom més que quatre fanàtics embogits. Però si que podem parlar de les víctimes. Perquè són gent amb noms i cognoms. Alguns només recorden les víctimes dâAtocha. Sobretot els mitjans de comunicació. Però obliden que a Euskal Herria nâhi hagueren dues més de víctimes. I obliden que a Iraq encara ara continuen havent víctimes i que el país està a punt de caure en una guerra civil. I els Estats Units són els culpables. Tan culpables, com els qui els han donat suport. I lâEstat espanyol és un dâells.

A tres anys del començament de la guerra de l'Iraq, l'acadèmica d'Harvard Linda Bilmes i el Premi Nobel d'Economia Joseph Stiglitz han elaborat un ampli informe que tracta d'establir una estimació contrastada dels costos econòmics reals que la guerra tindrà per als Estats Units. La seva estimació "conservadora" xifra els costos directes en 839.000 milions de dòlars, i en un bilió de dòlars la suma total d'aquests i els costos macroeconòmics. L'estimació "moderada" calcula en gairebé 1'2 bilions els costos directes de la guerra i en 2'2 bilions la suma de costos directes i macroeconòmics.

Ãs cert que el PSOE va retirar les tropes. Però només ha estat un moviment tàctic. Espanya manté les seves tropes a lâAfganistan, i per tant, no deixa de ser còmplice de la política exterior dâen Bush. I vet aquí que des de lâarribada del PSOE al poder, el tema sâha aparcat. Però tots el països europeus saben perfectament els mètodes il·legals que està utilitzant la CIA nord-americana per lluitar contra lâanomenat terrorisme islàmic. Ara amenacen lâIran, i possiblement intentaran buscar una altra excusa per obrir una altra guerra. Però mentre les bombes no caiguin a la Meseta, tot queda en un segon pla. I hi ha molta diferència entre lluitar per la pau, a lluitar perquè les bombes caiguin una mica més lluny. Al cap i a la fi, aquí o allà, les víctimes sempre serem la població civil.

Kj â Dígit Dissident (http://digitdissident.cjb.net/)
Mira també:
http://digitdissident.cjb.net/

This work is in the public domain

Comentaris

Re: De Madrid a Bagdad: dos anys d’hipocresia
12 mar 2006
Jo també poso en dubte que l'explosió del pis de Leganés es tractés d'un suïcidi, igual com ara ens trobem amb la misteriosa mort de Slobodan Milosevic a mans d'un tribunal que no aconseguia condemnar-lo de forma legal.

Fins i tot estic oberta a pensar que el pis de Leganés estigués ja buit. Naturalment, sense treure que documentals com "Tras la masacre" de la FAES o "La sombras del 11-M" de TeleMadrid són intents de justificar l'actitud pública del PP.
Re: De Madrid a Bagdad: dos anys d’hipocresia
13 mar 2006
per pensar una miqueta sobre l'11-M veieu al-hamama en www.al-hamama.net

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more