|
|
|
|
|
Notícies :: educació i societat |
|
Comunicat de l’AE davant la última proposta del “Ministerio de Educación y Ciencia� sobre el catà leg de titulacions università ries de grau
|
|
per Alternativa Estel
Correu-e: nacional ARROBA alternativaestel.org (no verificat!) |
10 mar 2006
|
|
Comunicat de l’AE davant la última proposta del “Ministerio de Educación y Ciencia� sobre el catà leg de titulacions università ries de grau |
El passat dia 7 de Febrer el “Ministerio de Educación y Ciencia� presentà la proposta de directrius generals pròpies de les titulacions de grau adaptades a l’Espai Europeu d’Educació Superior. Les novetats més destacades són la nova estructura de les titulacions de grau que passaran a tenir una durada de tres anys (180 crèdits ECTS), més un any de prà ctiques (60 crèdits ECTS) i el fet que el “Ministerio� marcarà les dues terceres parts dels continguts dels estudis de grau.
El mateix dia, l’esmentat Ministerio va analitzar amb els membres de tres de les quatre subcomissions del Consell de Coordinació Università ria (Humanitats, Ciències Socials i JurÃdiques, i Experimentals i de la Salut) les directrius generals de tretze tÃtols: Biologia, Filosofia, FÃsica, Geologia, Geografia, Història, Història de l’Art, Llengües i Literatures Modernes, Magisteri en Educació Infantil i Primà ria, Matemà tiques, Psicologia i QuÃmica.
• La nova estructuració dels tÃtols de grau constarà de tres anys lectius i un de prà ctiques o de treball de final de carrera. Aquesta nova situació respon a les pressions del capital per disposar d’un sistema d’educació superior subjugat als constants canvis del mercat laboral. Perquè el sector privat disposi d’una mà d’obra flexible i adaptable a les noves exigències laborals del mercat laboral, els tÃtols de grau disminueixen de forma general la seva durada i esdevenen estudis on el temari de caire generalista i tècnic passa a tenir un pes especÃfic. Aquest fet es pot constatar amb l’interès que han demostrat diverses universitats en el que s’anomena “long life learningâ€?, un bon exemple n’és la Universitat de Barcelona que ha comprat un edifici al districte barcelonà del 22@ destinat a ubicar l’entitat de “Estudis de formació continuada UBâ€?. Aquest nou concepte presenta avantatges pels empresaris i precarietat per als que en un futur ens incorporarem al món laboral. Per altra banda els postgraus i assoliran un paper més rellevant que en la actualitat perquè suposaran una especialització en una temà tica concreta i una eina molt important en la formació permanent abans esmentada. Això suposarà una criba econòmica, perquè el preu de molts d’ells no serà assequible per a moltes estudiants. Pel que fa a les prà ctiques en empreses, hi ha el perill de que aquestes enlloc de suposar l’adquisició d’uns coneixements prà ctics en relació amb l’estudi, esdevinguin un treball no remunerat (com passa actualment) i/o una font per inculcar valors mercantilistes.
• El “Ministerioâ€? decidirà les 2/3 parts dels continguts (120 dels 180 crèdits ECTS) deixant un marge de 60 crèdits ECTS perquè cada centre universitari pugui dissenyar mencions o itineraris propis que permetin una mÃnima especialització. Tot i aquest marge de maniobra recomanen que les universitats arribin a acords sobre la estructura, el contingut i el reconeixement dels estudis per tal de facilitar la mobilitat. Aquesta homogeneització dels continguts respòn a la lògica neoliberal globalitzadora, en el que l’ensenyament ha de potenciar la creació d’una gran massa de mà d’obra submisa i homogènia a escala europea. AixÃ, amb la reducció de les especificitats locals, la relació entre la universitat i el seu entorn més immediat perd força. Això és de suma importà ncia en un marc com el nostre, ja que s’incrementa la imposició espanyola de continguts als plans d’estudis universitaris dels Països Catalans. Aquest fet es farà més palès en titulacions com ara Història a on l’imposició d’un contingut uniformitzador és encara més forta.
• El Consell de Coordinació Università ria és l’òrgan encarregat de proposar, definir i avaluar les futures titulacions homologades amb els criteris de l’EEES. Aixà cal recordar, que el curs passat ja proposaren un polèmic esborrany on es reduïen el nombre de titulacions de 140 a 63. La major part es deuen a la limitació dels estudis de grau i a la seva generalització, però també s’utilitzaren criteris de rendibilitat en termes del mercat del treball com fou el cas d’Humanitats, Història de l’Art i les Filologies gallega, basca i catalana (tot i que en les tres últimes s’intueixen criteris polÃtics).
• Aquesta reforma com les darreres que ha hagut de patir la comunitat università ria en els darrers temps (LOU, LUC...), s’implementarà amb una més que segura manca de recursos tot i . Això suposarà un augment de la precarització actual que pateixen les nostres universitats. També provocarà una introducció progressiva de capital privat en el finançament de les universitats amb la consegüent imposició de criteris empresarials i mercantilistes. És clar que amb l’aplicació de l’EEES el futur de la universitat pública en front dels centres privats és més aviat incert.
Països Catalans, 8 de Març de 2006 |
Mira també:
http://www.alternativaestel.org
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Comunicat de l’AE davant la última proposta del “Ministerio de Educación y Ciencia� sobre el catà leg de titulacions università ries de grau
|
|
per un |
10 mar 2006
|
Molt correcte, un bon analisi !
Amunt l'Estel i la seva lluita !
Amunt la CEPC
Unitat JA ! |
|
Re: Comunicat de l’AE davant la última proposta del “Ministerio de Educación y Ciencia� sobre el catà leg de titulacions università ries de grau
|
|
per nordcatalà |
10 mar 2006
|
"ja que s’incrementa la imposició espanyola de continguts als plans d’estudis universitaris dels Països Catalans"
I LA IMPOSICIÓ FRANCESA QUÈ ??? ELS PPCC NO S'ACABEN A PORTBOU!!!!!!!!!
si de cas modifiqueu el manifest i poseu a "a les zones dels PPCC sota dominació espanyola" ja que sino mutileu la nostra [ja mutilada legalment] nació. |
|
Re: Comunicat de l’AE davant la última proposta del “Ministerio de Educación y Ciencia� sobre el catà leg de titulacions università ries de grau
|
|
per Català del sud |
10 mar 2006
|
Pel company "Nordcatalà", el comunicat que llegeixes a sobre posa que és davant la proposta del "Ministerio de Educación y Ciencia", llavors és lògic que posi "s'incrementa la imposició espanyola", pq el que redacta la proposta és el ministeri espanyol, i no pas el francès.
Ni França, ni espanya, Països Catalans! |
|
Re: Comunicat de l’AE davant la última proposta del “Ministerio de Educación y Ciencia� sobre el catà leg de titulacions università ries de grau
|
|
per webcepc |
10 mar 2006
|
Comunicat públic: Catà leg de titulacions università ries de Grau, consideracions davant les últimes propostes del "Ministerio".
El passat 8 de Febrer, el “Ministerio de Educación y Ciencia� espanyol va presentar la proposta de directrius generals dels estudis de Grau adaptades a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Aquestes propostes, estipulen que el “Ministerio� marqui dos terços de la composició que han de tenir les noves titulacions università ries, aixà com la seva durada. A grans trets, des del “Ministerio� es demana que les titulacions siguin de 180 crèdits ECTS (3 anys), més 60 crèdits que suposin la part prà ctica, totes elles a oferir a preu públic.
Paral·lelament, el mateix “Ministerioâ€? feia arribar les directrius generals de tretze titulacions università ries a les diferents subcomissions derivades del Consell de Coordinació Università ria (CCU), òrgan encarregat de proposar i avaluar les futures titulacions università ries de l’estat espanyol i responsable de la polèmica del passat curs referent a l’esborrany on es proposava reduir a la meitat les titulacions università ries. D'aquesta manera sortien a la llum els criteris i les propostes en forma de fitxes de les titulacions de Grau de: Filosofia, Història, Història de l'Art, Geografia, Llengües Modernes, Psicologia, Magisteri Infantil, Magisteri en Primà ria, Matemà tiques, FÃsica, Biologia, QuÃmica i Geologia.
Recordem que les propostes de titulacions són les que van provocar al maig passat, per primer cop, cert debat en l’opinió pública davant la proposta de reduir en 63 les 140 titulacions vigents, aixà com un seguit de manifestacions en contra de la desaparició de determinades titulacions. Entre d’altres, es justificava literalment que algunes titulacions no eren "rendibles en termes de mercat". Al més de setembre, tornava a filtrar-se a la premsa la intenció de tirar endavant amb el polèmic esborrany provocant un estira i arronsa entre administracions.
Aixà doncs, a l’espera de conèixer la proposta de Catà leg de Titulacions, i veure de quines titulacions es composa definitivament, des de la Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans (CEPC) volem fer un seguit de consideracions davant les propostes que es perfilen i el rumb que està prenent la reforma en el seu conjunt, centrant-nos especialment en el tema que ens incumbeix i ens afecta, els estudis de grau dels i les estudiants catalanes sota administració espanyola:
- Rebutgem que el “Ministerio� estigui filtrant les propostes d’una en una i que no es faci definitiu la proposta de Catà leg de Titulacions. Alhora, malfiem de la nova forma de procedir, consistent en presentar en compta gotes les propostes i gairebé d’amagat de la comunitat università ria, i de la opinió pública en general. Tanmateix considerem preocupant que altra vegada, als i les estudiants no se'ns tingui en compte.
- Ens preocupa, tot i les promeses que es fan de "qualitat", que les noves titulacions suposin un pas endavant en el procés de devaluació que pateixen avui les actuals llicenciatures, diplomatures i enginyeries, tant pel que fa a la qualitat com també al reconeixement sociolaboral. Nosaltres considerem que tota aquesta reforma no aborda el problema de fons: les fornades de titulats universitaris que treballen molt per sota de la seva preparació mentre que aquelles persones que han pogut optar per les especialitzacions a preu de mercat (el que fins ara coneixem com a "antics" Postgraus i Mà sters) opten a millors places laborals.
- Considerem essencials les activitats prà ctiques en l'aprenentatge, com ja es fa actualment en diverses titulacions, però ens preocupa que els perÃodes d'estada en una institució, centre o empresa, no es basin en criteris d'aprenentatge sinó "d'assimilació de valors que imperen en el mercat laboral" o el que es porta denunciant reiteradement: que els perÃodes de prà ctiques es converteixin en un perÃode laboral de retribució monetà ria inexistent. L’experiència respecte la realitat actual ens manté en aquest escepticisme. Dit d’altra manera, les prà ctiques no poden ésser en cap cas un model similar a la de l’antiga Prestació Social Substitutòria (PSS) o a la tasca d’algunes ONG’s: Aprofitar-se de mà d’obra encoberta.
- Creiem oportú recordar l'espectacle mediocre que han protagonitzat les institucions en aquest tema (“Ministerio�, Conselleries competents en matèria università ria, Consell de Coordinació Università ria), i el passotisme d’aquestes envers la important pressió que van rebre de la comunitat università ria i dels col·legis professionals.
- Respecte als preus, cal denunciar l’ús d’eufemismes. Actualment, els "preus públics" dels que tant es parla suposen una forquilla entre el 20 i el 25 % del cost real dels estudis segons la vigent LOU. Tota reforma implica majors costos, i més encara si reestructura de dalt a baix el model d’universitat "pública" que coneixem. Segueixen mancant beques, augmenten les taxes per damunt de l’IPC any rere any a la vegada que es fomenta obrir les places de les universitats catalanes a tot l’espai EEES. De cap manera, doncs, es pot obviar entrar a fons en aquesta qüestió, ja que els preus públics augmentaran. La implantació de l’EEES a Ità lia o Gran Bretanya ens ha de servir d’exemple en aquest sentit.
- Considerem insuficient l'autonomia que es dona a l'elecció de continguts a les pròpies universitats. Estudiar història a Valladolid, Bilbao o Castelló de la Plana, no pot ser el mateix. Existeix un important risc de pèrdua dels, a parer nostre, pocs continguts curriculars propis. Si volem un currÃculum educatiu dels i pels Països Catalans, ens n’allunyem perillosament.
- Considerem important que es doni una formació integral que el faci més crÃtic i conscient de les implantacions socials del seu futur professional. Trobem a faltar en les 13 primeres fitxes i en les lÃnies generals aquest plantejament, alhora que els programes de nous Postgraus (ja en terminologia Bolonya) presentats al principat ens reafirmen en aquest sentit.
- Tanmateix, ens segueix preocupant les recomanacions per incentivar la mobilitat entre universitats europees i de l’Estat espanyol, sense tenir en compte les realitats nacionals d'aquestes. El distrito único espanyol, el districte obert europeu, la composició dels temaris i la presència de la llengua catalana a les aules són qüestions a tenir en compte.
- Per últim, i essent aquesta un dels temes que ens treu més la son, altra vegada queda sense definir en què consisteix la cacarejada "reforma pedagògica", un dels tres pilars que impulsen l’EEES si hem de fer cas de la Declaració de Bolonya i posteriors. Aquesta requereix d’una important injecció de recursos per a formació del professorat i renovació d’infraestructures que només es plantegen de forma molt tÃmida.
Anunciem, doncs, que seguim a l’expectativa i denunciant que sota una cortina de fum estem progressivament avançant cap a la liberalització de les universitats, la voluntat d’eliminar la seva funció de formar persones crÃtiques i la potenciació de la seva funció de sotmetre’s a les demandes del mercat de treball a partir del paper que juguen les grans empreses.
Barcelona, 22 de Febrer de 2006
Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans (CEPC)
www.coordinadora.net
cepc ARROBA coordinadora.net |
|
|
