Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: educació i societat
Comunicat de l鈥橝E davant la 煤ltima proposta del 鈥淢inisterio de Educaci贸n y Ciencia鈥? sobre el cat脿leg de titulacions universit脿ries de grau
10 mar 2006
Comunicat de lâ橝E davant la última proposta del â淢inisterio de Educación y Cienciaâ? sobre el catàleg de titulacions universitàries de grau
El passat dia 7 de Febrer el â淢inisterio de Educación y Cienciaâ? presentà la proposta de directrius generals pròpies de les titulacions de grau adaptades a lâ橢spai Europeu dâ橢ducació Superior. Les novetats més destacades són la nova estructura de les titulacions de grau que passaran a tenir una durada de tres anys (180 crèdits ECTS), més un any de pràctiques (60 crèdits ECTS) i el fet que el â淢inisterioâ? marcarà les dues terceres parts dels continguts dels estudis de grau.

El mateix dia, lâ檈smentat Ministerio va analitzar amb els membres de tres de les quatre subcomissions del Consell de Coordinació Universitària (Humanitats, Ciències Socials i Jurídiques, i Experimentals i de la Salut) les directrius generals de tretze títols: Biologia, Filosofia, Física, Geologia, Geografia, Història, Història de lâ橝rt, Llengües i Literatures Modernes, Magisteri en Educació Infantil i Primària, Matemàtiques, Psicologia i Química.

⢠    La nova estructuració dels títols de grau constarà de tres anys lectius i un de pràctiques o de treball de final de carrera. Aquesta nova situació respon a les pressions del capital per disposar dâ檜n sistema dâ檈ducació superior subjugat als constants canvis del mercat laboral. Perquè el sector privat disposi dâ檜na mà dâ檕bra flexible i adaptable a les noves exigències laborals del mercat laboral, els títols de grau disminueixen de forma general la seva durada i esdevenen estudis on el temari de caire generalista i tècnic passa a tenir un pes específic. Aquest fet es pot constatar amb lâ檌nterès que han demostrat diverses universitats en el que sâ檃nomena â渓ong life learningâ?, un bon exemple nâés la Universitat de Barcelona que ha comprat un edifici al districte barceloní del 22@ destinat a ubicar lâ檈ntitat de â淓studis de formació continuada UBâ?. Aquest nou concepte presenta avantatges pels empresaris i precarietat per als que en un futur ens incorporarem al món laboral. Per altra banda els postgraus i assoliran un paper més rellevant que en la actualitat perquè suposaran una especialització en una temàtica concreta i una eina molt important en la formació permanent abans esmentada. Això suposarà una criba econòmica, perquè el preu de molts dâ檈lls no serà assequible per a moltes estudiants. Pel que fa a les pràctiques en empreses, hi ha el perill de que aquestes enlloc de suposar lâ檃dquisició dâ檜ns coneixements pràctics en relació amb lâ檈studi, esdevinguin un treball no remunerat (com passa actualment) i/o una font per inculcar valors mercantilistes.


⢠    El â淢inisterioâ? decidirà les 2/3 parts dels continguts (120 dels 180 crèdits ECTS) deixant un marge de 60 crèdits ECTS perquè cada centre universitari pugui dissenyar mencions o itineraris propis que permetin una mínima especialització. Tot i aquest marge de maniobra recomanen que les universitats arribin a acords sobre la estructura, el contingut i el reconeixement dels estudis per tal de facilitar la mobilitat. Aquesta homogeneització dels continguts respòn a la lògica neoliberal globalitzadora, en el que lâ檈nsenyament ha de potenciar la creació dâ檜na gran massa de mà dâ檕bra submisa i homogènia a escala europea. Així, amb la reducció de les especificitats locals, la relació entre la universitat i el seu entorn més immediat perd força. Això és de suma importància en un marc com el nostre, ja que sâ檌ncrementa la imposició espanyola de continguts als plans dâ檈studis universitaris dels Països Catalans. Aquest fet es farà més palès en titulacions com ara Història a on lâ檌mposició dâ檜n contingut uniformitzador és encara més forta.
⢠    El Consell de Coordinació Universitària és lâòrgan encarregat de proposar, definir i avaluar les futures titulacions homologades amb els criteris de lâ橢EES. Així cal recordar, que el curs passat ja proposaren un polèmic esborrany on es reduïen el nombre de titulacions de 140 a 63. La major part es deuen a la limitació dels estudis de grau i a la seva generalització, però també sâ檜tilitzaren criteris de rendibilitat en termes del mercat del treball com fou el cas dâ橦umanitats, Història de lâ橝rt i les Filologies gallega, basca i catalana (tot i que en les tres últimes sâ檌ntueixen criteris polítics).

⢠    Aquesta reforma com les darreres que ha hagut de patir la comunitat universitària en els darrers temps (LOU, LUC...), sâ檌mplementarà amb una més que segura manca de recursos tot i . Això suposarà un augment de la precarització actual que pateixen les nostres universitats. També provocarà una introducció progressiva de capital privat en el finançament de les universitats amb la consegüent imposició de criteris empresarials i mercantilistes. Ã塻 clar que amb lâ檃plicació de lâ橢EES el futur de la universitat pública en front dels centres privats és més aviat incert.



Països Catalans, 8 de Març de 2006
Mira també:
http://www.alternativaestel.org

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Comunicat de l鈥橝E davant la 煤ltima proposta del 鈥淢inisterio de Educaci贸n y Ciencia鈥? sobre el cat脿leg de titulacions universit脿ries de grau
10 mar 2006
Molt correcte, un bon analisi !
Amunt l'Estel i la seva lluita !
Amunt la CEPC

Unitat JA !
Re: Comunicat de l鈥橝E davant la 煤ltima proposta del 鈥淢inisterio de Educaci贸n y Ciencia鈥? sobre el cat脿leg de titulacions universit脿ries de grau
10 mar 2006
"ja que s’incrementa la imposició espanyola de continguts als plans d’estudis universitaris dels Països Catalans"

I LA IMPOSICIÓ FRANCESA QUÈ ??? ELS PPCC NO S'ACABEN A PORTBOU!!!!!!!!!

si de cas modifiqueu el manifest i poseu a "a les zones dels PPCC sota dominació espanyola" ja que sino mutileu la nostra [ja mutilada legalment] nació.
Re: Comunicat de l鈥橝E davant la 煤ltima proposta del 鈥淢inisterio de Educaci贸n y Ciencia鈥? sobre el cat脿leg de titulacions universit脿ries de grau
10 mar 2006
Pel company "Nordcatalà", el comunicat que llegeixes a sobre posa que és davant la proposta del "Ministerio de Educación y Ciencia", llavors és lògic que posi "s'incrementa la imposició espanyola", pq el que redacta la proposta és el ministeri espanyol, i no pas el francès.

Ni França, ni espanya, Països Catalans!
Re: Comunicat de l鈥橝E davant la 煤ltima proposta del 鈥淢inisterio de Educaci贸n y Ciencia鈥? sobre el cat脿leg de titulacions universit脿ries de grau
10 mar 2006
Comunicat públic: Catàleg de titulacions universitàries de Grau, consideracions davant les últimes propostes del "Ministerio".

El passat 8 de Febrer, el â淢inisterio de Educación y Cienciaâ? espanyol va presentar la proposta de directrius generals dels estudis de Grau adaptades a lâ橢spai Europeu dâ橢nsenyament Superior. Aquestes propostes, estipulen que el â淢inisterioâ? marqui dos terços de la composició que han de tenir les noves titulacions universitàries, així com la seva durada. A grans trets, des del â淢inisterioâ? es demana que les titulacions siguin de 180 crèdits ECTS (3 anys), més 60 crèdits que suposin la part pràctica, totes elles a oferir a preu públic.

Paral·lelament, el mateix â淢inisterioâ? feia arribar les directrius generals de tretze titulacions universitàries a les diferents subcomissions derivades del Consell de Coordinació Universitària (CCU), òrgan encarregat de proposar i avaluar les futures titulacions universitàries de lâ檈stat espanyol i responsable de la polèmica del passat curs referent a lâ檈sborrany on es proposava reduir a la meitat les titulacions universitàries. D'aquesta manera sortien a la llum els criteris i les propostes en forma de fitxes de les titulacions de Grau de: Filosofia, Història, Història de l'Art, Geografia, Llengües Modernes, Psicologia, Magisteri Infantil, Magisteri en Primària, Matemàtiques, Física, Biologia, Química i Geologia.

Recordem que les propostes de titulacions són les que van provocar al maig passat, per primer cop, cert debat en lâ檕pinió pública davant la proposta de reduir en 63 les 140 titulacions vigents, així com un seguit de manifestacions en contra de la desaparició de determinades titulacions. Entre dâ檃ltres, es justificava literalment que algunes titulacions no eren "rendibles en termes de mercat". Al més de setembre, tornava a filtrar-se a la premsa la intenció de tirar endavant amb el polèmic esborrany provocant un estira i arronsa entre administracions.

Així doncs, a lâ檈spera de conèixer la proposta de Catàleg de Titulacions, i veure de quines titulacions es composa definitivament, des de la Coordinadora dâ橢studiants dels Països Catalans (CEPC) volem fer un seguit de consideracions davant les propostes que es perfilen i el rumb que està prenent la reforma en el seu conjunt, centrant-nos especialment en el tema que ens incumbeix i ens afecta, els estudis de grau dels i les estudiants catalanes sota administració espanyola:


- Rebutgem que el â淢inisterioâ? estigui filtrant les propostes dâ檜na en una i que no es faci definitiu la proposta de Catàleg de Titulacions. Alhora, malfiem de la nova forma de procedir, consistent en presentar en compta gotes les propostes i gairebé dâ檃magat de la comunitat universitària, i de la opinió pública en general. Tanmateix considerem preocupant que altra vegada, als i les estudiants no se'ns tingui en compte.

- Ens preocupa, tot i les promeses que es fan de "qualitat", que les noves titulacions suposin un pas endavant en el procés de devaluació que pateixen avui les actuals llicenciatures, diplomatures i enginyeries, tant pel que fa a la qualitat com també al reconeixement sociolaboral. Nosaltres considerem que tota aquesta reforma no aborda el problema de fons: les fornades de titulats universitaris que treballen molt per sota de la seva preparació mentre que aquelles persones que han pogut optar per les especialitzacions a preu de mercat (el que fins ara coneixem com a "antics" Postgraus i Màsters) opten a millors places laborals.

- Considerem essencials les activitats pràctiques en l'aprenentatge, com ja es fa actualment en diverses titulacions, però ens preocupa que els períodes d'estada en una institució, centre o empresa, no es basin en criteris d'aprenentatge sinó "d'assimilació de valors que imperen en el mercat laboral" o el que es porta denunciant reiteradement: que els períodes de pràctiques es converteixin en un període laboral de retribució monetària inexistent. Lâ檈xperiència respecte la realitat actual ens manté en aquest escepticisme. Dit dâ檃ltra manera, les pràctiques no poden ésser en cap cas un model similar a la de lâ檃ntiga Prestació Social Substitutòria (PSS) o a la tasca dâ檃lgunes ONGâ檚: Aprofitar-se de mà dâ檕bra encoberta.

- Creiem oportú recordar l'espectacle mediocre que han protagonitzat les institucions en aquest tema (â淢inisterioâ?, Conselleries competents en matèria universitària, Consell de Coordinació Universitària), i el passotisme dâ檃questes envers la important pressió que van rebre de la comunitat universitària i dels col·legis professionals.

- Respecte als preus, cal denunciar lâús dâ檈ufemismes. Actualment, els "preus públics" dels que tant es parla suposen una forquilla entre el 20 i el 25 % del cost real dels estudis segons la vigent LOU. Tota reforma implica majors costos, i més encara si reestructura de dalt a baix el model dâ檜niversitat "pública" que coneixem. Segueixen mancant beques, augmenten les taxes per damunt de lâ橧PC any rere any a la vegada que es fomenta obrir les places de les universitats catalanes a tot lâ檈spai EEES. De cap manera, doncs, es pot obviar entrar a fons en aquesta qüestió, ja que els preus públics augmentaran. La implantació de lâ橢EES a Itàlia o Gran Bretanya ens ha de servir dâ檈xemple en aquest sentit.

- Considerem insuficient l'autonomia que es dona a l'elecció de continguts a les pròpies universitats. Estudiar història a Valladolid, Bilbao o Castelló de la Plana, no pot ser el mateix. Existeix un important risc de pèrdua dels, a parer nostre, pocs continguts curriculars propis. Si volem un currículum educatiu dels i pels Països Catalans, ens nâ檃llunyem perillosament.

- Considerem important que es doni una formació integral que el faci més crític i conscient de les implantacions socials del seu futur professional. Trobem a faltar en les 13 primeres fitxes i en les línies generals aquest plantejament, alhora que els programes de nous Postgraus (ja en terminologia Bolonya) presentats al principat ens reafirmen en aquest sentit.

- Tanmateix, ens segueix preocupant les recomanacions per incentivar la mobilitat entre universitats europees i de lâ橢stat espanyol, sense tenir en compte les realitats nacionals d'aquestes. El distrito único espanyol, el districte obert europeu, la composició dels temaris i la presència de la llengua catalana a les aules són qüestions a tenir en compte.

- Per últim, i essent aquesta un dels temes que ens treu més la son, altra vegada queda sense definir en què consisteix la cacarejada "reforma pedagògica", un dels tres pilars que impulsen lâ橢EES si hem de fer cas de la Declaració de Bolonya i posteriors. Aquesta requereix dâ檜na important injecció de recursos per a formació del professorat i renovació dâ檌nfraestructures que només es plantegen de forma molt tímida.


Anunciem, doncs, que seguim a lâ檈xpectativa i denunciant que sota una cortina de fum estem progressivament avançant cap a la liberalització de les universitats, la voluntat dâ檈liminar la seva funció de formar persones crítiques i la potenciació de la seva funció de sotmetreâ檚 a les demandes del mercat de treball a partir del paper que juguen les grans empreses.

Barcelona, 22 de Febrer de 2006
Coordinadora dâ橢studiants dels Països Catalans (CEPC)
www.coordinadora.net
cepc ARROBA coordinadora.net
Sindicat