|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal |
|
Sector energètic i "opas"
|
|
|
per Joaquim Sempere [mientrastanto.e] |
09 mar 2006
|
|
Què està passant en el sector de la energía? El Reial decret del govern español destinat a incrementar les competències de la Comisión Nacional de la Energía està explícitament destinat a assegurar-se que l'eventual entrada de capital alemany no suposi una reducció en els serveis als ciutadans (com la millora de xarxes o el proveïment de llocs no rendibles). |
L’español no és l’únic govern de la UE que resisteix l’ultraliberalisme de la Comisió Europea: també ho està n fent, en el camp energètic, França, Alemanya, Ità lia, Grècia, Portugal i Àustria, que es resisteixen a “deixarâ€? el control de la producció i distribució d'electricitat i gas i prenen cauteles per a evitar que caiguin en mans estrangeres, la qual cosa frena la pressió de la Comissió Europea cap a la major liberalització i privatització. En tots els paÃsos esmentats no només es protegeix el capital nacional, sinó la presència de capital públic en les empreses. L’ultraliberalisme troba, doncs, resistència en molts governs, la qual cosa és una bona notÃcia.
Des d'alguns governs es parla ara de “patriotisme econòmic�, com ha fet el primer ministre francés Dominique de Villepin, dient que “no és proteccionisme, sinó una eina de cohesió social i condició d'una inserción reeixida en la globalització� (per a justificar el veto del seu govern a l’absorció de la francesa Danone per la nord-americana Pepsico).
Però la situació és confusa. Tornant al sector energétic, el mateix Villepin, per exemple, va anunciar el 24 d'octubre de 2005 per a una data próxima la “privatitzación parcialâ€? de l'empresa estatal francesa d'electricitat EDF, provocant la reacción dels tres grans sindicats, que preparen mobilitzacions. El primer ministre, conscient de la resistència sindical i polÃtica i de l'à mplia inclinació popular als serveis públics entre la població francesa, va assegurar que l'estat conservarà el 85% del capital, argumentánt-ho aixÃ: “En un sector que la visió a llarg termini és essencial, vull que l'Estat pugui guiar les decisions [sota el criteri de l’] interés generalâ€?. En la prevista fusió de Gaz de France amb Suez es preveu la privatització amb una participació estatal del 34% del capital, que és una minorÃa de bloqueig per a impedir futures opas d'empreses estrangeres. Aquà l’ “interés nacionalâ€? (dir “generalâ€? tal vegada és massa) es defensa amb més timidesa, però es defensa. França i Alemanya no han completat la privatització de sectors estratégics, com la energÃa i les telecomunicacions, fins a i l punt que alguns analistes s'inquieten del suposat rebrot de proteccionisme (hi ha qui parla de “neoproteccionismeâ€?) i de nacionalisme que frenarÃa la integración europea.
Aquests vaivens entre les pressions privatitzadores de les instà ncies executives europees i els interessos “nacionalsâ€? dels governs tenen gran interés per a l'esquerra, ja que revelen les dificultats de les privatitzacions de sectors tan sensibles com el energétic. L'esquerra deberÃa intervenir en el debat amb una defensa clara de la intervenció pública i de la provisió de energÃa com servei públic fonamental. És el que d’alguna manera està fent l'esquerra francesa, en un paÃs on la defensa dels serveis públics és molt popular entre la població. (La noció de servei públic es traduïx en qüestions molt concretes, com l'esmentada del proveïment de llocs no rendibles o com la següent: en el recent “contracte de servei públicâ€? entre EDF i l'Estat francés s'estableix, entre altres coses, que la compañÃa durant l'hivern no podrà interrompre el subministrament a les llars sense mitjans económics encara que aquests no puguin pagar les seves factures. En altres paraules, se sostreu el fluid eléctric a la lógica del mercat en certes circumstà ncies para garantir que l'empresa funcioni según la lógica d'un servei públio, redistributiu, accessible a tota la ciudadanÃa.)
No té sentit que un sector tan fonamental no només par l’economÃa, sinó per a tota la vida social i per a totes les actividades de les persones, estigui subjecte, encara que sigui limitadament, als atzars del mercat. No té sentit que en un moment históric que l'estalvi energético és un imperatiu insoslayable, la energÃa sigui un negoci (la qual cosa empeny que les empreses, que volen vendre més, no tinguin ningún interés actiu en l'estalvi). Tampoc té sentit que els governs renunciïn a instruments d’intervenció estratégicos de cara a la transición energética cap a l'era post-petróllegeixo, que pot trigar más o menys, pero arribarà ineluctablemente.
En aquest context la pajarraca —una més— muntada pel PP entorn de la opa de Gas Natural sobre Endesa resulta ridÃcula i patética, però reveladora de l'extrema misèria a la qual aquest partit està duent a la vida polÃtica española, impedint que es discuteixin els assumptes realment importants.
mientrastanto.e
Edita: la redacción de mientras tanto, Fundación G. Adinolfi - M. Sacristán.
Suscribirse y desuscribirse: www.grups.pangea.org/mailman/listinfo/mientrastanto.e, o bien suscripciones ARROBA mientrastanto.org.
Números atrasados: www.ucm.es/info/nomadas/mientrastanto/ .
La suscripción a mientrastanto.e es gratuita. |
This work is in the public domain |
