|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Temps de comportar-se de forma madura
|
|
|
per Àlex |
08 mar 2006
|
|
|
Editorial – Jordan Times
2 de Març
Sembla que Israel s’està esmerçant en acabar amb el que cada cop més és, òbviament, una aturada unilateral del foc.
Potser tot està sota la campanya electoral anterior a les eleccions generals israelianes a finals d’aquest més. Si és així, és una manera escandalosament sagnant de competir pels vots. Potser tingui a veure amb la victòria de Hamas a les eleccions palestines de gener. Si és així, és una forma escandalosament sagnant de respondre als resultats d’unes eleccions lliures i democràtiques.
Incloent allò que semblava ser l’últim assassinat d’un veterà líder de la Jihad a Gaza, i amb els números de la Societat de la Mitja Lluna Roja Palestina, uns 30 palestins han estat morts des de les eleccions del 25 de gener. El període inclou varis assassinats i una important incursió, a un camp de refugiats proper a Nablus. A més a més, dotzenes de persones van ser arrestades, més recentment un parlamentari palestí i el seu col•lega, tots dos de Hamas, a l’ocupada Jerusalem Est.
Per què aquesta política? En un temps on els principals actors palestins estan compromesos a una aturada del foc i han donat proves de compromís al llarg d’un any. Per què continuar amb aquesta política de vessament de sang i de càstig?. Què està esperant obtenir Israel?
Sembla, com ha succeït moltes altres vegades anteriorment, durant la intifada, que Israel, o almenys la classe política d’Israel desitja una recrudescència. Resoldria tants problemes per aquells polítics. No més incòmodes decisions al voltant de si entregar diners a l’Autoritat Palestina que actualment pertany a l’A.P.. No més dures deliberacions sobre si seguir o no una pista diplomàtica amb Hamas. No més pesades qüestions, properes a la culpabilitat, que potser hi ha una ocupació i que aquells pobles que estan ocupats no els hi agrada i que tenen dret a estar-lo.
Certament, una recrudescència permetria un entorn segur al confort de la manta, on tots els palestins són terroristes i no poden fiar-se dels àrabs.
És la classe de pensament que els polítics israelians promocionen millor. El més fàcil per ells és escombrar qualsevol pensament incòmode sobre la complicitat de fora. Característic dels nens, i com un nen, destructiu.
Com un nen també, Israel tard o aviat ha de créixer. El terreny de joc ha de ser compartit amb algú més.
Traduït de l’espanyol al català per Àlex Tarradellas, membre de Tlaxcala (www.tlaxcala.es), la xarxa de traductors per la diversitat lingüística.
Aquesta traducció és copyleft.
En castellà:
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=27798
En anglès:
http://www.jordantimes.com/thu/opinion/opinion1.htm |
This work is in the public domain |
