Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: laboral
Bolkestein, la lluita continua
per *	07 mar 2006
La “Directiva per a la Liberalització dels Serveis en el Mercat Interior de la UE�, més coneguda pel nom de l’excomissari holandès que la va promoure, Fritz Bolkestein, es troba en aquests moments substancialment modificada desprès de la seva aprovació pel Parlament Europeu. No hi ha cap dubte que les mobilitzacions en la seva contra han estat l’element clau per forçar els canvis que ha sofert respecte a la proposta inicial.
Però no podem baixar la guàrdia, ja que el procés de discussió d’aquesta Directiva no ha acabat. El següent pas és a la Comissió Europea, on serà revisada abans d’arribar al Consell de Ministres del estats de la UE, on es poden acceptar o rebutjar les modificacions produïdes en el tràmit del Parlament que tingué lloc el passat 16 de febrer d’enguany. Finalment, la proposta de Directiva haurà de tornar al Parlament per la seva definitiva aprovació. Un llarg camí on ben segur les patronals europees i alguns estats no dubtaran en fer mans i mànigues per retornar aquesta Directiva al seu text inicial, fet que ens obliga a estar alerta enfront d’aquesta important amenaça. La por als efectes de la directiva per la liberalització de serveis, rebatejada pel moviment sindical europeu com a Frankestein, va ser un dels factors que van portar al no majoritari en la consulta sobre el Tractat de la constitució europea del passat 29 de maig a l’Estat francès, quan un 55’20% de la ciutadania va rebutjar el Tractat. Encara podem recordar les paraules del flamant President de la Comissió Europea, el conservador Durao Barroso, quan intentava desvincular la Directiva de la Constitució Europea. La ciutadania, però, no ho va veure igual. Per reblar el clau, en la consulta realitzada a Holanda l’1 de juny, un 61’60% rebutjà la proposta de Constitució. L’actual situació ens porta a la memòria aquell conte clàssic en el qual el rei anava despullat. L’Europa oficial, la de la burocràcia europea, la Comissió i el Parlament ha descobert que hi ha una altra Europa que no comparteix la seva forma de fer ni els seus objectius, una altra Europa que posa damunt de la taula que aquesta Europa oficial té enormes dèficits: democràtics, de participació, socials... No és la nostra Europa. I és en aquest context en què la Directiva Bolkestein té un paper de primer ordre. Un dels seus elements més controvertits, l’anomenat «principi de país d’origen», ha estat eliminat del text que ha sortit aprovat pel Parlament, cosa que, evidentment, suposa un gran èxit per a les classes populars europees. En el text inicial es permetia a una empresa oferir els seus serveis en tota la UE complint tan sols la legislació del seu estat d’origen, cosa que podia provocar que les empreses dels països amb nivells salarials, impostos i protecció social més baixos operessin a la resta de la UE, en una competència deslleial amb les empreses i els treballadors d’aquests altres països amb més drets i més cobertures socials, cosa que conduiria a una imparable espiral a la baixa dels drets socials a tota la UE. El «principi de país d’origen» pot portar a la fi de la dimensió social del mercat interior europeu, agreujar encara més la crua realitat de les deslocalitzacions d’empreses cap a l’Europa de l’Est, produint una caiguda dels salaris i una rebaixa substancial de drets socials i laborals, com ja han manifestat diversos representants del sindicalisme europeu. Malgrat tot, la música de fons era i segueix sent l’aposta decidida per la liberalització dels serveis i una desregulació indirecta de les condicions d’accés i exercici de les activitats econòmiques. En definitiva, aquesta directiva suposa una amenaça per al ja prou minvat Estat del Benestar europeu. Per aquest motiu el nostre objectiu ha de ser irrenunciablement la seva retirada, com ja es va aconseguir amb l’intent de liberalitzar els serveis portuaris. En el seu lloc cal prioritzar el desenvolupament de programes europeus en el marc de l’estratègia per incrementar l’ocupació i la igualtat d’oportunitats en el sector serveis. Coincidim plenament amb d’altres organitzacions sindicals en el fet que el repte que es planteja al moviment sindical europeu és el de ser capaços de recollir i dinamitzar el debat per una altra Europa, social i al servei de la ciutadania, rearmar-nos ideològicament i política, així com assumir el lideratge que ens correspon enfront del projecte de l’Europa neoliberal.
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more