Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: mitjans i manipulació
El talante de l´espanya plural vol liquidar la llengua catalana de RTVE
07 mar 2006
TVE liquidarà les desconnexions territorials i RNE a Catalunya tancarà Ràdio 4. Així, la presència del català en l’ens públic de la ràdio i la televisió d’Espanya pràcticament desapareix. El pretext: eixugar el deute de RTVE i les audiències baixes. A l’Espanya plural, el català és un luxe prescindible.
Com es pot reduir el deute acumulat per RTVE? La directora general de la de Radiotelevisió Espanyola (RTVE), Carmen Caffarel, i el president de la Societat Espanyola de Participacions Industrials (SEPI), Enrique Martínez-Robles, han trobat una solució. El dilluns 27 de febrer anunciaven, en el marc de la presentació de les línies generals del pla de sanejament de lâens públic estatal, el tancament de Ràdio 4 i la reducció radical de les desconnexions dels centres territorials de TVE, de manera que només es mantindran trenta minuts diaris dâinformació. La resta, tot serà programació centralitzada, i la programació en català de La 2 de Catalunya, del País Valencià i de les Illes desapareixerà pràcticament del tot.

Tot i això, el director de la SEPI, Enrique Martínez-Robles, i la directora general de RTVE, Carmen Caffarel, només van presentar les línies generals sense especificar lâestalvi que aportaven les mesures preses ni les repercussions sobre la plantilla de lâens públic que podia tenir el pla. Això sí, tant Caffarel com Martínez-Robles van remarcar lâabsurditat de pretendre competir amb les televisions públiques autonòmiques, amb la âduplicitatâ? de continguts i esforços que això comporta. Segons la directora de RTVE, âno té sentit que uns mitjans pagats pels ciutadans competeixin amb els mitjans autonòmics, que també paguen els ciutadansâ?, va assenyalar la directora general de RTVE. Segons aquesta percepció, lâens públic de televisió de lâestat es desentén de la funció de preservar la pluralitat lingüística i cultural.

Dades falses per tancar Ràdio 4. Entre les mesures dràstiques contra la presència del català a RTVE, hi destaca, a més de la supressió de les desconnexions territorials de TVE, la liquidació a RNE de Ràdio 4, que emet íntegrament en català al Principat, amb lâexcusa que aquesta emissora és massa cara i té molt poca audiència. Aquestes afirmacions han estat contestades pel comitè dâempresa de lâemissora de Catalunya, que consideren que es basen en informacions falsejades. Segons el responsable de la SEPI, Ràdio 4 té una despesa anual dâentre 6,5 i 7 milions dâeuros anuals âla xifra oferta inicialment era de 7 milions, però posteriorment es va reduir a poc a poc fins a acostar-se als 6,5â, amb una audiència mitjana de 8.500 oients. Per als representants dels treballadors de lâemissora catalana, aquestes són unes xifres falsejades per justificar el tancament de Ràdio 4, ja que aquesta emissora mai no ha disposat dâun pressupost propi, sinó que sâalimenta dels pressupostos assignats a la despesa del centre territorial de RNE a Catalunya. Per tant, inclou totes les despeses. De fet, aquesta és una de les denúncies que treballadors dâaquesta emissora havien fet tradicionalment. Per tant, la despesa de Ràdio 4 no pot ser pas la xifra que aporta la SEPI, ja que, segons el comitè dâempresa, els 7 milions corresponen a la despesa de tot el centre territorial de Catalunya, un centre que produeix continguts i programació no solament per a Ràdio 4 sinó també per a Radio 1, Radio Clásica (RNE 2), Radio 3, Radio 5 i Radio Exterior. Pel que fa a les audiències, els treballadors consideren que són dades molt més que discutibles. En primer lloc, aquesta mitjana de poc més de 8.000 oients sâha pres dels estudis de lâEGM (Estudi General de Mitjans) el principi de lâestiu passat, un moment en el qual la direcció anterior de lâemissora ja havia cessat però en què encara no sâhavia incorporat la nova direcció actual. Durant aquest període, la programació es va fer, segons fonts dels mateixos treballadors, âa empentes i rodolonsâ?, sense cap mena de direcció. Per tant, són les dades que correspondrien a un dels pitjors moments de lâemissora. Precisament, les mateixes fonts consideren que el problema de Ràdio 4 ha estat sempre de gestió, pels pocs mitjans i lâescàs interès que la direcció de lâens públic sempre ha dedicat a aquesta emissora catalana.

Pel que fa a les audiències, els treballadors de Ràdio 4 també qüestionen la validesa de la dada, perquè mai no sâha fet un estudi real de lâaudiència de lâemissora, i en els estudis de lâEGM no sâha preguntat directament mai per Ràdio 4. A més, el personal de lâemissora catalana de RNE consideren que lâempresa pública espanyola de ràdio, com que ha prioritzat la imatge de marca de âRadio Nacionalâ?, ha fet que molts oients, en els estudis dâaudiència, no discriminin entre la marca genèrica i Ràdio 4, un fet que afavoreix que les dades lâemissora que es vol liquidar quedin a lâombra de les generals de RNE

Ni Aznar, no ho va fer. Un altre aspecte que ha aixecat crítiques contra la iniciativa de liquidar lâemissora és que sâhagin considerat els criteris econòmics i dâaudiència com els únics que serveixin per dirigir els mitjans de comunicació públics. Les crítiques contra la decisió del SEPI i de RTVE tracten de reivindicar el paper de servei públic i social dels mitjans de comunicació de titularitat pública.

La proposta de tancament de lâemissora i de reducció de la producció dels centres territorials, doncs, ha aixecat crítiques molt dures dels treballadors de lâemissora catalana, que la consideren un acte de centralisme sense precedents i un atemptat contra la llengua i cultura catalana que no es va arribar a fer ni en lâanterior govern de José María Aznar.

Infeliç aniversari dels centres territorials. Si a Ràdio 4 està previst que la gran apagada arribi pròximament, quelcom de semblant ha de passar als centres territorials de Televisió Espanyola. I això que, teòricament, aquest havia de ser any de celebracions a la televisió pública estatal. Cinquanta són els anys que enguany es compleixen des que Televisió Espanyola va començar a emetre i els centres territorials ja han rebut el seu particular regal en forma de retall dâemissió i una probable eliminació de llocs de feina.

Tant Catalunya com el País Valencià i les Illes Balears disposen de centres territorials. Des dâaquestes instal·lacions sâemeten dos informatius diaris (un al migdia, a TVE; i el de vesprada, a La 2) i programes propis al migdia, tots en català, excepte en el cas del País Valencià (a La 2). A Catalunya lâoferta sâamplia a una franja també al vespre. El pla de sanejament que la SEPI i la direcció de Radiotelevisió Valenciana van presentar a principi de la setmana passada és una proposta que preveu mantenir únicament lâinformatiu del migdia i eliminar tota la resta. El president de la SEPI, Enrique Martínez Roble, seguint una lògica molt semblant a lâesgrimida en el cas de Ràdio 4, va adduir en la presentació del pla que les desconnexions territorials són deu vegades més cares que la mitjana de la resta de programes, i que alguns continguts de producció pròpia costen entre un 30 i un 40% més que si es realitzaren fora de TVE. Lâobjectiu de la reforma és âaconseguir un servei públic eficient i amb un futur viableâ?, va apuntar Martínez Roble en la presentació del pla. Els comitès dâempresa dels tres centres territorials dels Països Catalans ja han mostrat la seva disconformitat amb la decisió, tot i que sâesperaven la remodelació. Des del centre de les Illes Balears, on en lâactualitat hi ha una seixantena de treballadors, el comitè ha criticat que el pla de sanejament es basa en âcriteris purament economicistes i centralistesâ?, i va âcontra els criteris de diversitat cultural que emanen de la Constitució espanyolaâ?. Per a Sebastià Verd, membre del comitè dâempresa de les Illes, el pla presentat la passada setmana âcontradiu els criteris del âcomitè de savisââ?, que en el seu informe va criticar la âconcepció centralista de lâestructura territorialâ? de lâens. âTot i que esperàvem alguna mena de decisió des de feia temps, ha estat una decepció, sobretot després de tantes promeses sobre lâEspanya pluralâ?, explica Verd.

De la mateixa opinió és Eduard Gandolfo, president del comitè dâempresa del centre territorial del País Valencià, qui assegura que el pla âcontravé el âcomitè de savisââ?, i recorda que tan necessària és la reestructuració de personal com el canvi de âla tecnologia, que és de fa deu anysâ?.

Catalunya és, juntament amb Madrid i les Illes Canàries, lâúnic lloc on RTVE té un centre de producció equiparable al de la capital espanyola. Però no per això se salvarà de la retallada. La programació en català, com a les Illes i al País Valencià, quedarà reduïda a lâinformatiu del migdia a TVE. Així doncs, la producció de Sant Cugat se centrarà en programes per a lâemissió estatal de TVE i La 2. O el que és el mateix, continuarà produint, per emetreâls en totes les televisions de lâestat espanyol, programes com ¡Mira quién baila! o Los Lunnis.

Cau lâespasa de Dàmocles sobre Ràdio 4
En la línia dâequiparar promesa política a oració decorativa, tal com va fer el president espanyol amb lâEstatut de Catalunya, la directora general de RTVE, Carmen Caffarel, va anunciar, una setmana abans de dir que liquidava Ràdio 4 i les desconnexions territorials de TVE, que mentre ella fos âdirectora generalâ?, lâemissora catalana de RNE no es tancaria. Una setmana.

Precisament, aquesta mateixa setmana el nou director de Ràdio 4, Antoni Vidal, havia anat a Madrid a presentar el nou organigrama i la nova programació de lâemissora, dins dâun projecte de renovació i de rellançament. Ãs obvi que la decisió ha agafat tothom per sorpresa.

Tot i així, els treballadors de lâemissora sâhan organitzat per lluitar contra el tancament. De moment, han rebut moltes mostres de solidaritat dâàmbits com el polític, el social, el professional. De fet, tots els partits polítics de Catalunya han criticat la intenció de la SEPI i de RTVE, excepte el PSC, que no sâhi ha posicionat. Per això els treballadors de Ràdio 4 van començar la seva campanya de mobilitzacions organitzant una conferència de premsa davant de la seu del PSC a Barcelona.

Els treballadors de Ràdio 4 se senten traïts, perquè ha estat precisament un govern del PSOE, que defensava un suposat discurs de pluralitat cultural a lâestat, el que ha pres la decisió de tancar. Una decisió que cap altre govern no sâhavia atrevit a prendre.

Tot i això, ja fa temps que lâamenaça de tancament plana sobre lâemissora. Fa trenta anys es va fundar Ràdio 4. Després es van posar en marxa també la Ràdio 4 basca, la gallega i la dels altres dos territoris dels Països Catalans, el País Valencià i Illes. A la resta de lâestat, es creà Radio 4 (amb les emissores provinents de la fusió de Radiocadena Española) com una emissora musical.

Ràdio 4 a Catalunya es va convertir en lâemissora de referència en català fins a lâaparició de Catalunya Ràdio. A partir dâaquest moment, lâinterès per lâemissora de les institucions polítiques catalanes va caure en picat i encara més el de la direcció de RTVE. Comença un procés de retirada de recursos constant, en diners, en programació, en instal·lació de repetidorsâ¦

Els treballadors de Ràdio 4 han denunciat en repetides ocasions, especialment en els darrers cinc anys, que âhan deixat morir dâinanicióâ? aquesta emissora. Com a exemple, els treballadors de lâemissora destaquen que, quan hi hagué el repartiment de múltiplexs digitals, Ràdio 4 en va quedar absolutament al marge de la resta dâemissores de RNE.

El 1991, lâemissora catalana de RNE va superar la primera amenaça de tancament. La direcció de lâens radiofònic espanyol va decidir tancar totes les Radio 4 de lâestat. Lâordre de tancament es va comunicar al migdia del 24 de juliol, per ser executada a les vuit del vespre del mateix dia. Només va sobreviure Ràdio 4 de Catalunya, gràcies al suport institucional (el del ple del Parlament de Catalunya) i al pretext que per als Jocs Olímpics caldria disposar dâuna emissora especial.

Ara, el famós comitè de savis assessors del president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, en el seu informe considerava la necessitat de la pervivència de lâemissora catalana.

El tancament de Ràdio 4 i la liquidació de la programació en català a TVE es produeix en un moment en què sâha entaulat una important batalla mediàtica âespecialment a Catalunyaâ en la qual el grup PRISA, grup mediàtic ideològicament proper a lâactual partit del Govern espanyol, hi juga molt fort, a través de les emissions de televisió local, amb Localia, de la generalista, amb Cuatro, o en ràdio, a través de la SER. Potser a Madrid hi ha qui amb tantes plataformes es pensa que pot eliminar la despesa pública supèrflua, sobretot quan és en català.

Enric Rimbau, Violeta Tena

This work is in the public domain

Comentaris

Re: El talante de l´espanya plural vol liquidar la llengua catalana de RTVE
07 mar 2006
Pel Manteniment de Radio Quatre, comunicat del comite d'empresa

http://www.liberinfo.net/modules.php?op=modload&name=News&file=article&s

DE NOU, PEL MANTENIMENT DE RÀDIO QUATRE

Els treballadors de Ràdio 4-RNE Catalunya ens manifestem totalment en contra de la proposta de tancament de la primera emissora que va començar a emetre en català ara fa 30 anys, i de la desaparició de les desconnexions de Ràdio 5 que es fan des de Catalunya tant a Barcelona com a les emissores locals de Tarragona, Girona i Lleida. Per tant, rebutgem l’anunci que ahir al migdia van fer de forma sorpressiva i indignant el president de la SEPI, Enrique Martínez Robles, en roda de premsa, acompanyat de la Directora General de RTVE, Carmen Caffarel.



La decisió encara resulta més indigna si es té en compte que fa tan sols uns dies, el 22 de febrer, Carmen Caffarel va assegurar al Congrés que no es tancaria Ràdio 4 mentre ella fos directora General de RTVE. Aquesta proposta de desmantellament de la Ràdio i Televisió Públiques es fa ignorant totalment l’Informe elaborat pel Comitè de Savis.

La proposta de tancament s’està fent en base a uns criteris econòmics i d’audiència totalment manipulats, sobretot tenint en compte que, tal com assenyalen els experts del CAC, la qualitat de les medicions d’audiència a Espanya no és bona, i per tant, això no pot servir de base per prendre decisions tan inconcebibles com el tancament de Ràdio 4.

Com a emissora pública tenim el deure de garantir el dret constitucional a la informació des del Servei Públic, que no entén de rendibilitat econòmica sinó social.

Ràdio 4 es va crear com a instrument de normalització del català, una funció que ara no pot abandonar el govern de l’Estat.



Amb aquest comunicat volem demanar la solidaritat i el suport de tota la societat civil catalana, i exigim la intervenció del Govern català i els partits polítics.



Barcelona, 28 de febrer de 2006
Re: El talante de l´espanya plural vol liquidar la llengua catalana de RTVE
07 mar 2006
L´amic ZP s´està cobrint de gloria, primer les mentides amb l´estatut, després el castell de Montjuic i ara tanca radio quatre i la 2 en català, si aquesta és l´esquerra espanyola amiga, anem servits.
Mira també:
http://catalunyapersempre.blogspot.com/
Re: El talante de l´espanya plural vol liquidar la llengua catalana de RTVE
08 mar 2006
Però a vera si el que volem és tenir més indepèndencia i que el centralisme espanyol no ens envaeixi perquè no permetre que es tanquin centres territorials plens defuncionaris que no foten ni brot?? Perquè no fem una bona TV3 i ens deixem de tonteries??
Re: El talante de l´espanya plural vol liquidar la llengua catalana de RTVE
04 abr 2006
Per entendre tot això, llegiu l'article de l'amic i company Francesc Cruanyes
http://www.diaridegirona.es/secciones/noticia.jsp?pIdNoticia=126844
"Aquest article és deliberadament parcial, subjectiu i, és clar, opinable. Per això mateix, perquè no m´amagaré de ser-ne part interessada de manera directa, procuraré de detallar alguns aspectes que transformen, en la meva modesta opinió, aquest afer en qüestió d´interès general.
Com vostès saben, volen tancar Ràdio 4 i limitar la producció en català de Televisió Espanyola a Catalunya a menys de dues hores setmanals -això és l´Informatiu Migdia que va per la Primera, dura poc més de vint minuts i que tinc la responsabilitat de codirigir i presentar. És l´únic que se salva. Desapareixen l´edició Vespre, les del cap de setmana i totes les desconnexions de programes de La 2.
A ningú no escapa la situació financera i comptable de l´ens RTVE. No és aquest ni el lloc ni el moment d´analitzar per què s´ha arribat a aquesta situació d´endeutament. Tothom està d´acord que, com a empresa pública, l´Administració hi ha de posar remei i fre. De l´aparició de les privades ençà, amb un canvi radical del mapa televisiu, urgeix una reconversió que amb més o menys fortuna ja s´ha anat aplicant a altres grans grups de titularitat estatal, des de la mineria asturiana fins a les drassanes gallegues, de la Renfe fins a Correus. Amb l´aparició de Catalunya Ràdio i TV3 ja es va qüestionar la necessitat de mantenir dues xarxes públiques en paral·lel, finançades pels contribuents. No desencertarà qui apunti que la seva pervivència simultània ha obeït en bona mesura al fet de dependre d´administracions governades per colors polítics diferents. Atès l´interès dels partits de controlar tant com sigui possible els mitjans de comunicació, ningú en cap moment s´arribà a plantejar carregar-se el circuit català de TVE. Per la mateixa raó, a ningú no ha de sobtar que aquesta decisió es prengui ara, quan es dóna la circumstància que a banda i banda de la plaça de Sant Jaume, Ajuntament i Generalitat, a la Diputació de Barcelona i al govern de Madrid mana la mateixa sigla...
Hi ha raons històriques i fins i tot sentimentals que poden menar als treballadors de Ràdio 4 i de Sant Cugat a sentir-se mal pagats pels governs presents: van ser els pioners a tornar a fer ràdio i tele en català, i en continuen fent tenint l´amo a la capital d´Espanya. Això, sense voler restar valors, té tant o més mèrit que fer-ho des de l´aixopluc d´uns mitjans creats a posta -i sort en tenim- per potenciar i divulgar el català amb uns pressupostos generosíssims. Fer catalanisme subvencionat des de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió és un exercici lloable; tanmateix, una obligació. Fer catalanisme des d´un mitjà «espanyol», a voltes ha esdevingut una heroïcitat.
Però la raó objectiva per la qual caldria oposar-se amb força al tancament de la veu catalana de RTVE a Catalunya és una altra, una raó que té més a veure amb la butxaca que amb l´esperit. Vulguis que no, els catalans, en tant que ciutadans espanyols, i per tant, contribuents nets a les arques de l´Estat, continuarem pagant aquesta o les noves TVE i RNE tant si fan programació en català com no. No resulta més lògic, doncs, que aquesta part dels nostres impostos se´ns retorni amb un producte fet en l´idioma -i el tarannà- propi del nostre país? Dit de manera més prosaica: la part de la nostra contribució als mitjans de comunicació de l´Estat ¿ha d´anar tota pel Telediario o també per a uns informatius de proximitat?; la part dels nostres cèntims destinada a la cultura i l´esbarjo que pugui programar la tele pública espanyola ¿ha de servir només per fer especials de la Jurado, Los Morancos, Noche de Fiesta... o ha de garantir la continuïtat d´espais certament minoritaris però amb un pòsit pla més il·lustrat? Més raons: l´existència de delegacions a Girona, Tarragona, Lleida o la Seu d´Urgell, ultra farcir de notícies de comarques els espais produïts a Sant Cugat, possibilita que als programes estatals s´obrin sovint finestres que projecten la realitat d´unes províncies ben llunyanes de la Meseta. Quantes imatges, quants retrats gironins no ha divulgat arreu de l´Estat el bon ofici d´uns periodistes gràfics com els Sans de Girona! Quantes cròniques no ha radiat en Miquel Diumé! El nou pla de sanejament també preveu el tancament de les delegacions provincials. No deixa de ser curiós que enmig de la voracitat anticatalanista que envaeix bona part del panorama polític i social espanyol, quan arriba l´hora d´abordar la viabilitat econòmica de RTVE els primers que reben són els efectius ubicats a Catalunya.
S´ha brandatn criteris d´audiència per justificar la clausura d´uns mitjans en funció d´unes cotes teòricament magres. Més enllà de la necessària revisió dels mètodes de mesurament, amb un univers de consultes dissenyat des de Madrid que no té en compte les particularitats ni la distribució sociològica de la nació catalana, i més enllà d´un sistema d´enquestes que en el cas de la ràdio fa que tots els oients de Ràdio 4 vagin a parar amb facilitat al sac comú de Ràdio 1, cal matisar un parell de qüestions en aquest capítol. La primera, que és inexacte afirmar alegrement que el conjunt de programes i informatius catalans de la Primera, La 2 i la ràdio tinguin poca difusió. N´hi ha que assoleixen uns índexs i un share més que envejable pels veïns de dial. En segon lloc, no ens pot passar per alt que poc es pot lluitar en aquesta batalla quan les misses són més aviat escasses. Només cal comparar el desplegament de mitjans amb què compten uns i altres. A vegades es fa difícil competir, i ja no diguem guanyar la cursa dels mil obstacles amb un esclop i una espardenya quan al costat calcen sabatilles esportives d´última generació. Per si això fos poc, i posats a comparar també amb el rèdit de les privades, no havíem quedat que en una emissora pública allò que compta és la qualitat i el servei i no la quantitat...? Algú s´imagina Antena 3 fent un programa de literatura? S´ha plantejat mai Tele 5 emetre res en català?
Finalment, no es pot passar per alt tampoc el drama humà que s´acosta amb l´amenaça d´acomiadaments massius. La cantarella que es tracta de «funcionaris privilegiats que si no cobren d´aquí ja els col·locaran allà» també és falsa. Ben aviat es farà públic l´ERE, o pla de regulació de feina. Forçar jubilacions als cinquanta i pocs no té res de privilegi. Incentivar baixes laborals amb l´esquer de prometre pa per avui ja sabem que aboca a la fam de l´endemà. A més, allò que desconeix el públic espectador és que al costat d´una plantilla més aviat envellida -a molts departaments fa anys que no es convoquen places- hi ha desenes i desenes de col·laboradors i personal contractat que malgrat dur anys de continuïtat no gaudeix del mateix estatus. Hi ha programes i serveis realitzats gairebé exclusivament amb treballadors en aquest règim. Aquests treballadors seran probablement els primers a adquirir la categoria de prescindibles. Se n´aniran al carrer d´avui per demà amb una mà a cada butxaca, sense dret a rebre els al·licients o les compensacions que només pot percebre el personal fix. Per haver-se acollit a una situació pel cap baix irregular, per no dir tramposa, no rebran ni les gràcies, només una coça al cul.
Fa una mica de trista gràcia escoltar aquests dies els polítics de totes les formacions omplir-se la boca de bones paraules vers el paper històric de l´anomenat «Canalet» i de l´emissora on es van formar tants quadres de professionals. De portes enfora, tots advoquen per la continuïtat. De tu a tu, molts ja donen per fet que no cal «salvar» Ràdio 4. Arrapats a criteris d´utilitat i estètica, fan com l´home que deixa la dona per anar-se´n amb una joveneta que els fa riure millor.

fcruanyes ARROBA lletranet.com
FRANCESC CRUANYES"
Una abraçada
Maite
Sindicat