|
|
|
|
|
Notícies :: mitjans i manipulació |
|
El talante de l´espanya plural vol liquidar la llengua catalana de RTVE
|
|
|
per temporal |
07 mar 2006
|
|
TVE liquidarà les desconnexions territorials i RNE a Catalunya tancarà Ràdio 4. Així, la presència del català en l’ens públic de la ràdio i la televisió d’Espanya pràcticament desapareix. El pretext: eixugar el deute de RTVE i les audiències baixes. A l’Espanya plural, el català és un luxe prescindible. |
Com es pot reduir el deute acumulat per RTVE? La directora general de la de Radiotelevisió Espanyola (RTVE), Carmen Caffarel, i el president de la Societat Espanyola de Participacions Industrials (SEPI), Enrique MartÃnez-Robles, han trobat una solució. El dilluns 27 de febrer anunciaven, en el marc de la presentació de les lÃnies generals del pla de sanejament de l’ens públic estatal, el tancament de Rà dio 4 i la reducció radical de les desconnexions dels centres territorials de TVE, de manera que només es mantindran trenta minuts diaris d’informació. La resta, tot serà programació centralitzada, i la programació en català de La 2 de Catalunya, del PaÃs Valencià i de les Illes desapareixerà prà cticament del tot.
Tot i això, el director de la SEPI, Enrique MartÃnez-Robles, i la directora general de RTVE, Carmen Caffarel, només van presentar les lÃnies generals sense especificar l’estalvi que aportaven les mesures preses ni les repercussions sobre la plantilla de l’ens públic que podia tenir el pla. Això sÃ, tant Caffarel com MartÃnez-Robles van remarcar l’absurditat de pretendre competir amb les televisions públiques autonòmiques, amb la “duplicitatâ€? de continguts i esforços que això comporta. Segons la directora de RTVE, “no té sentit que uns mitjans pagats pels ciutadans competeixin amb els mitjans autonòmics, que també paguen els ciutadansâ€?, va assenyalar la directora general de RTVE. Segons aquesta percepció, l’ens públic de televisió de l’estat es desentén de la funció de preservar la pluralitat lingüÃstica i cultural.
Dades falses per tancar Rà dio 4. Entre les mesures drà stiques contra la presència del català a RTVE, hi destaca, a més de la supressió de les desconnexions territorials de TVE, la liquidació a RNE de Rà dio 4, que emet Ãntegrament en català al Principat, amb l’excusa que aquesta emissora és massa cara i té molt poca audiència. Aquestes afirmacions han estat contestades pel comitè d’empresa de l’emissora de Catalunya, que consideren que es basen en informacions falsejades. Segons el responsable de la SEPI, Rà dio 4 té una despesa anual d’entre 6,5 i 7 milions d’euros anuals –la xifra oferta inicialment era de 7 milions, però posteriorment es va reduir a poc a poc fins a acostar-se als 6,5–, amb una audiència mitjana de 8.500 oients. Per als representants dels treballadors de l’emissora catalana, aquestes són unes xifres falsejades per justificar el tancament de Rà dio 4, ja que aquesta emissora mai no ha disposat d’un pressupost propi, sinó que s’alimenta dels pressupostos assignats a la despesa del centre territorial de RNE a Catalunya. Per tant, inclou totes les despeses. De fet, aquesta és una de les denúncies que treballadors d’aquesta emissora havien fet tradicionalment. Per tant, la despesa de Rà dio 4 no pot ser pas la xifra que aporta la SEPI, ja que, segons el comitè d’empresa, els 7 milions corresponen a la despesa de tot el centre territorial de Catalunya, un centre que produeix continguts i programació no solament per a Rà dio 4 sinó també per a Radio 1, Radio Clásica (RNE 2), Radio 3, Radio 5 i Radio Exterior. Pel que fa a les audiències, els treballadors consideren que són dades molt més que discutibles. En primer lloc, aquesta mitjana de poc més de 8.000 oients s’ha pres dels estudis de l’EGM (Estudi General de Mitjans) el principi de l’estiu passat, un moment en el qual la direcció anterior de l’emissora ja havia cessat però en què encara no s’havia incorporat la nova direcció actual. Durant aquest perÃode, la programació es va fer, segons fonts dels mateixos treballadors, “a empentes i rodolonsâ€?, sense cap mena de direcció. Per tant, són les dades que correspondrien a un dels pitjors moments de l’emissora. Precisament, les mateixes fonts consideren que el problema de Rà dio 4 ha estat sempre de gestió, pels pocs mitjans i l’escà s interès que la direcció de l’ens públic sempre ha dedicat a aquesta emissora catalana.
Pel que fa a les audiències, els treballadors de Rà dio 4 també qüestionen la validesa de la dada, perquè mai no s’ha fet un estudi real de l’audiència de l’emissora, i en els estudis de l’EGM no s’ha preguntat directament mai per Rà dio 4. A més, el personal de l’emissora catalana de RNE consideren que l’empresa pública espanyola de rà dio, com que ha prioritzat la imatge de marca de “Radio Nacional�, ha fet que molts oients, en els estudis d’audiència, no discriminin entre la marca genèrica i Rà dio 4, un fet que afavoreix que les dades l’emissora que es vol liquidar quedin a l’ombra de les generals de RNE
Ni Aznar, no ho va fer. Un altre aspecte que ha aixecat crÃtiques contra la iniciativa de liquidar l’emissora és que s’hagin considerat els criteris econòmics i d’audiència com els únics que serveixin per dirigir els mitjans de comunicació públics. Les crÃtiques contra la decisió del SEPI i de RTVE tracten de reivindicar el paper de servei públic i social dels mitjans de comunicació de titularitat pública.
La proposta de tancament de l’emissora i de reducció de la producció dels centres territorials, doncs, ha aixecat crÃtiques molt dures dels treballadors de l’emissora catalana, que la consideren un acte de centralisme sense precedents i un atemptat contra la llengua i cultura catalana que no es va arribar a fer ni en l’anterior govern de José MarÃa Aznar.
Infeliç aniversari dels centres territorials. Si a Rà dio 4 està previst que la gran apagada arribi pròximament, quelcom de semblant ha de passar als centres territorials de Televisió Espanyola. I això que, teòricament, aquest havia de ser any de celebracions a la televisió pública estatal. Cinquanta són els anys que enguany es compleixen des que Televisió Espanyola va començar a emetre i els centres territorials ja han rebut el seu particular regal en forma de retall d’emissió i una probable eliminació de llocs de feina.
Tant Catalunya com el PaÃs Valencià i les Illes Balears disposen de centres territorials. Des d’aquestes instal·lacions s’emeten dos informatius diaris (un al migdia, a TVE; i el de vesprada, a La 2) i programes propis al migdia, tots en català , excepte en el cas del PaÃs Valencià (a La 2). A Catalunya l’oferta s’amplia a una franja també al vespre. El pla de sanejament que la SEPI i la direcció de Radiotelevisió Valenciana van presentar a principi de la setmana passada és una proposta que preveu mantenir únicament l’informatiu del migdia i eliminar tota la resta. El president de la SEPI, Enrique MartÃnez Roble, seguint una lògica molt semblant a l’esgrimida en el cas de Rà dio 4, va adduir en la presentació del pla que les desconnexions territorials són deu vegades més cares que la mitjana de la resta de programes, i que alguns continguts de producció pròpia costen entre un 30 i un 40% més que si es realitzaren fora de TVE. L’objectiu de la reforma és “aconseguir un servei públic eficient i amb un futur viableâ€?, va apuntar MartÃnez Roble en la presentació del pla. Els comitès d’empresa dels tres centres territorials dels Països Catalans ja han mostrat la seva disconformitat amb la decisió, tot i que s’esperaven la remodelació. Des del centre de les Illes Balears, on en l’actualitat hi ha una seixantena de treballadors, el comitè ha criticat que el pla de sanejament es basa en “criteris purament economicistes i centralistesâ€?, i va “contra els criteris de diversitat cultural que emanen de la Constitució espanyolaâ€?. Per a Sebastià Verd, membre del comitè d’empresa de les Illes, el pla presentat la passada setmana “contradiu els criteris del ‘comitè de savis’â€?, que en el seu informe va criticar la “concepció centralista de l’estructura territorialâ€? de l’ens. “Tot i que esperà vem alguna mena de decisió des de feia temps, ha estat una decepció, sobretot després de tantes promeses sobre l’Espanya pluralâ€?, explica Verd.
De la mateixa opinió és Eduard Gandolfo, president del comitè d’empresa del centre territorial del PaÃs Valencià , qui assegura que el pla “contravé el ‘comitè de savis’â€?, i recorda que tan necessà ria és la reestructuració de personal com el canvi de “la tecnologia, que és de fa deu anysâ€?.
Catalunya és, juntament amb Madrid i les Illes Canà ries, l’únic lloc on RTVE té un centre de producció equiparable al de la capital espanyola. Però no per això se salvarà de la retallada. La programació en català , com a les Illes i al PaÃs Valencià , quedarà reduïda a l’informatiu del migdia a TVE. Aixà doncs, la producció de Sant Cugat se centrarà en programes per a l’emissió estatal de TVE i La 2. O el que és el mateix, continuarà produint, per emetre’ls en totes les televisions de l’estat espanyol, programes com ¡Mira quién baila! o Los Lunnis.
Cau l’espasa de Dà mocles sobre Rà dio 4
En la lÃnia d’equiparar promesa polÃtica a oració decorativa, tal com va fer el president espanyol amb l’Estatut de Catalunya, la directora general de RTVE, Carmen Caffarel, va anunciar, una setmana abans de dir que liquidava Rà dio 4 i les desconnexions territorials de TVE, que mentre ella fos “directora generalâ€?, l’emissora catalana de RNE no es tancaria. Una setmana.
Precisament, aquesta mateixa setmana el nou director de Rà dio 4, Antoni Vidal, havia anat a Madrid a presentar el nou organigrama i la nova programació de l’emissora, dins d’un projecte de renovació i de rellançament. És obvi que la decisió ha agafat tothom per sorpresa.
Tot i aixÃ, els treballadors de l’emissora s’han organitzat per lluitar contra el tancament. De moment, han rebut moltes mostres de solidaritat d’à mbits com el polÃtic, el social, el professional. De fet, tots els partits polÃtics de Catalunya han criticat la intenció de la SEPI i de RTVE, excepte el PSC, que no s’hi ha posicionat. Per això els treballadors de Rà dio 4 van començar la seva campanya de mobilitzacions organitzant una conferència de premsa davant de la seu del PSC a Barcelona.
Els treballadors de Rà dio 4 se senten traïts, perquè ha estat precisament un govern del PSOE, que defensava un suposat discurs de pluralitat cultural a l’estat, el que ha pres la decisió de tancar. Una decisió que cap altre govern no s’havia atrevit a prendre.
Tot i això, ja fa temps que l’amenaça de tancament plana sobre l’emissora. Fa trenta anys es va fundar Rà dio 4. Després es van posar en marxa també la Rà dio 4 basca, la gallega i la dels altres dos territoris dels Països Catalans, el PaÃs Valencià i Illes. A la resta de l’estat, es creà Radio 4 (amb les emissores provinents de la fusió de Radiocadena Española) com una emissora musical.
Rà dio 4 a Catalunya es va convertir en l’emissora de referència en català fins a l’aparició de Catalunya Rà dio. A partir d’aquest moment, l’interès per l’emissora de les institucions polÃtiques catalanes va caure en picat i encara més el de la direcció de RTVE. Comença un procés de retirada de recursos constant, en diners, en programació, en instal·lació de repetidors…
Els treballadors de Rà dio 4 han denunciat en repetides ocasions, especialment en els darrers cinc anys, que “han deixat morir d’inanició� aquesta emissora. Com a exemple, els treballadors de l’emissora destaquen que, quan hi hagué el repartiment de múltiplexs digitals, Rà dio 4 en va quedar absolutament al marge de la resta d’emissores de RNE.
El 1991, l’emissora catalana de RNE va superar la primera amenaça de tancament. La direcció de l’ens radiofònic espanyol va decidir tancar totes les Radio 4 de l’estat. L’ordre de tancament es va comunicar al migdia del 24 de juliol, per ser executada a les vuit del vespre del mateix dia. Només va sobreviure Rà dio 4 de Catalunya, grà cies al suport institucional (el del ple del Parlament de Catalunya) i al pretext que per als Jocs OlÃmpics caldria disposar d’una emissora especial.
Ara, el famós comitè de savis assessors del president espanyol, José Luis RodrÃguez Zapatero, en el seu informe considerava la necessitat de la pervivència de l’emissora catalana.
El tancament de Rà dio 4 i la liquidació de la programació en català a TVE es produeix en un moment en què s’ha entaulat una important batalla medià tica –especialment a Catalunya– en la qual el grup PRISA, grup medià tic ideològicament proper a l’actual partit del Govern espanyol, hi juga molt fort, a través de les emissions de televisió local, amb Localia, de la generalista, amb Cuatro, o en rà dio, a través de la SER. Potser a Madrid hi ha qui amb tantes plataformes es pensa que pot eliminar la despesa pública supèrflua, sobretot quan és en català .
Enric Rimbau, Violeta Tena |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: El talante de l´espanya plural vol liquidar la llengua catalana de RTVE
|
|
per COMITÉ D´EMPRESA |
07 mar 2006
|
Pel Manteniment de Radio Quatre, comunicat del comite d'empresa
http://www.liberinfo.net/modules.php?op=modload&name=News&file=article&s
DE NOU, PEL MANTENIMENT DE RÀDIO QUATRE
Els treballadors de Ràdio 4-RNE Catalunya ens manifestem totalment en contra de la proposta de tancament de la primera emissora que va començar a emetre en català ara fa 30 anys, i de la desaparició de les desconnexions de Ràdio 5 que es fan des de Catalunya tant a Barcelona com a les emissores locals de Tarragona, Girona i Lleida. Per tant, rebutgem l’anunci que ahir al migdia van fer de forma sorpressiva i indignant el president de la SEPI, Enrique Martínez Robles, en roda de premsa, acompanyat de la Directora General de RTVE, Carmen Caffarel.
La decisió encara resulta més indigna si es té en compte que fa tan sols uns dies, el 22 de febrer, Carmen Caffarel va assegurar al Congrés que no es tancaria Ràdio 4 mentre ella fos directora General de RTVE. Aquesta proposta de desmantellament de la Ràdio i Televisió Públiques es fa ignorant totalment l’Informe elaborat pel Comitè de Savis.
La proposta de tancament s’està fent en base a uns criteris econòmics i d’audiència totalment manipulats, sobretot tenint en compte que, tal com assenyalen els experts del CAC, la qualitat de les medicions d’audiència a Espanya no és bona, i per tant, això no pot servir de base per prendre decisions tan inconcebibles com el tancament de Ràdio 4.
Com a emissora pública tenim el deure de garantir el dret constitucional a la informació des del Servei Públic, que no entén de rendibilitat econòmica sinó social.
Ràdio 4 es va crear com a instrument de normalització del català, una funció que ara no pot abandonar el govern de l’Estat.
Amb aquest comunicat volem demanar la solidaritat i el suport de tota la societat civil catalana, i exigim la intervenció del Govern català i els partits polítics.
Barcelona, 28 de febrer de 2006 |
|
Re: El talante de l´espanya plural vol liquidar la llengua catalana de RTVE
|
|
per Marc |
07 mar 2006
|
|
L´amic ZP s´està cobrint de gloria, primer les mentides amb l´estatut, després el castell de Montjuic i ara tanca radio quatre i la 2 en català, si aquesta és l´esquerra espanyola amiga, anem servits. |
Mira també:
http://catalunyapersempre.blogspot.com/
|
|
Re: El talante de l´espanya plural vol liquidar la llengua catalana de RTVE
|
|
per coses clares |
08 mar 2006
|
|
Però a vera si el que volem és tenir més indepèndencia i que el centralisme espanyol no ens envaeixi perquè no permetre que es tanquin centres territorials plens defuncionaris que no foten ni brot?? Perquè no fem una bona TV3 i ens deixem de tonteries?? |
|
Re: El talante de l´espanya plural vol liquidar la llengua catalana de RTVE
|
per Maite Guisado
dolcefulmine@yahoo.es |
04 abr 2006
|
Per entendre tot això, llegiu l'article de l'amic i company Francesc Cruanyes
http://www.diaridegirona.es/secciones/noticia.jsp?pIdNoticia=126844
"Aquest article és deliberadament parcial, subjectiu i, és clar, opinable. Per això mateix, perquè no m´amagaré de ser-ne part interessada de manera directa, procuraré de detallar alguns aspectes que transformen, en la meva modesta opinió, aquest afer en qüestió d´interès general.
Com vostès saben, volen tancar Ràdio 4 i limitar la producció en català de Televisió Espanyola a Catalunya a menys de dues hores setmanals -això és l´Informatiu Migdia que va per la Primera, dura poc més de vint minuts i que tinc la responsabilitat de codirigir i presentar. És l´únic que se salva. Desapareixen l´edició Vespre, les del cap de setmana i totes les desconnexions de programes de La 2.
A ningú no escapa la situació financera i comptable de l´ens RTVE. No és aquest ni el lloc ni el moment d´analitzar per què s´ha arribat a aquesta situació d´endeutament. Tothom està d´acord que, com a empresa pública, l´Administració hi ha de posar remei i fre. De l´aparició de les privades ençà, amb un canvi radical del mapa televisiu, urgeix una reconversió que amb més o menys fortuna ja s´ha anat aplicant a altres grans grups de titularitat estatal, des de la mineria asturiana fins a les drassanes gallegues, de la Renfe fins a Correus. Amb l´aparició de Catalunya Ràdio i TV3 ja es va qüestionar la necessitat de mantenir dues xarxes públiques en paral·lel, finançades pels contribuents. No desencertarà qui apunti que la seva pervivència simultània ha obeït en bona mesura al fet de dependre d´administracions governades per colors polítics diferents. Atès l´interès dels partits de controlar tant com sigui possible els mitjans de comunicació, ningú en cap moment s´arribà a plantejar carregar-se el circuit català de TVE. Per la mateixa raó, a ningú no ha de sobtar que aquesta decisió es prengui ara, quan es dóna la circumstància que a banda i banda de la plaça de Sant Jaume, Ajuntament i Generalitat, a la Diputació de Barcelona i al govern de Madrid mana la mateixa sigla...
Hi ha raons històriques i fins i tot sentimentals que poden menar als treballadors de Ràdio 4 i de Sant Cugat a sentir-se mal pagats pels governs presents: van ser els pioners a tornar a fer ràdio i tele en català, i en continuen fent tenint l´amo a la capital d´Espanya. Això, sense voler restar valors, té tant o més mèrit que fer-ho des de l´aixopluc d´uns mitjans creats a posta -i sort en tenim- per potenciar i divulgar el català amb uns pressupostos generosíssims. Fer catalanisme subvencionat des de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió és un exercici lloable; tanmateix, una obligació. Fer catalanisme des d´un mitjà «espanyol», a voltes ha esdevingut una heroïcitat.
Però la raó objectiva per la qual caldria oposar-se amb força al tancament de la veu catalana de RTVE a Catalunya és una altra, una raó que té més a veure amb la butxaca que amb l´esperit. Vulguis que no, els catalans, en tant que ciutadans espanyols, i per tant, contribuents nets a les arques de l´Estat, continuarem pagant aquesta o les noves TVE i RNE tant si fan programació en català com no. No resulta més lògic, doncs, que aquesta part dels nostres impostos se´ns retorni amb un producte fet en l´idioma -i el tarannà- propi del nostre país? Dit de manera més prosaica: la part de la nostra contribució als mitjans de comunicació de l´Estat ¿ha d´anar tota pel Telediario o també per a uns informatius de proximitat?; la part dels nostres cèntims destinada a la cultura i l´esbarjo que pugui programar la tele pública espanyola ¿ha de servir només per fer especials de la Jurado, Los Morancos, Noche de Fiesta... o ha de garantir la continuïtat d´espais certament minoritaris però amb un pòsit pla més il·lustrat? Més raons: l´existència de delegacions a Girona, Tarragona, Lleida o la Seu d´Urgell, ultra farcir de notícies de comarques els espais produïts a Sant Cugat, possibilita que als programes estatals s´obrin sovint finestres que projecten la realitat d´unes províncies ben llunyanes de la Meseta. Quantes imatges, quants retrats gironins no ha divulgat arreu de l´Estat el bon ofici d´uns periodistes gràfics com els Sans de Girona! Quantes cròniques no ha radiat en Miquel Diumé! El nou pla de sanejament també preveu el tancament de les delegacions provincials. No deixa de ser curiós que enmig de la voracitat anticatalanista que envaeix bona part del panorama polític i social espanyol, quan arriba l´hora d´abordar la viabilitat econòmica de RTVE els primers que reben són els efectius ubicats a Catalunya.
S´ha brandatn criteris d´audiència per justificar la clausura d´uns mitjans en funció d´unes cotes teòricament magres. Més enllà de la necessària revisió dels mètodes de mesurament, amb un univers de consultes dissenyat des de Madrid que no té en compte les particularitats ni la distribució sociològica de la nació catalana, i més enllà d´un sistema d´enquestes que en el cas de la ràdio fa que tots els oients de Ràdio 4 vagin a parar amb facilitat al sac comú de Ràdio 1, cal matisar un parell de qüestions en aquest capítol. La primera, que és inexacte afirmar alegrement que el conjunt de programes i informatius catalans de la Primera, La 2 i la ràdio tinguin poca difusió. N´hi ha que assoleixen uns índexs i un share més que envejable pels veïns de dial. En segon lloc, no ens pot passar per alt que poc es pot lluitar en aquesta batalla quan les misses són més aviat escasses. Només cal comparar el desplegament de mitjans amb què compten uns i altres. A vegades es fa difícil competir, i ja no diguem guanyar la cursa dels mil obstacles amb un esclop i una espardenya quan al costat calcen sabatilles esportives d´última generació. Per si això fos poc, i posats a comparar també amb el rèdit de les privades, no havíem quedat que en una emissora pública allò que compta és la qualitat i el servei i no la quantitat...? Algú s´imagina Antena 3 fent un programa de literatura? S´ha plantejat mai Tele 5 emetre res en català?
Finalment, no es pot passar per alt tampoc el drama humà que s´acosta amb l´amenaça d´acomiadaments massius. La cantarella que es tracta de «funcionaris privilegiats que si no cobren d´aquí ja els col·locaran allà» també és falsa. Ben aviat es farà públic l´ERE, o pla de regulació de feina. Forçar jubilacions als cinquanta i pocs no té res de privilegi. Incentivar baixes laborals amb l´esquer de prometre pa per avui ja sabem que aboca a la fam de l´endemà. A més, allò que desconeix el públic espectador és que al costat d´una plantilla més aviat envellida -a molts departaments fa anys que no es convoquen places- hi ha desenes i desenes de col·laboradors i personal contractat que malgrat dur anys de continuïtat no gaudeix del mateix estatus. Hi ha programes i serveis realitzats gairebé exclusivament amb treballadors en aquest règim. Aquests treballadors seran probablement els primers a adquirir la categoria de prescindibles. Se n´aniran al carrer d´avui per demà amb una mà a cada butxaca, sense dret a rebre els al·licients o les compensacions que només pot percebre el personal fix. Per haver-se acollit a una situació pel cap baix irregular, per no dir tramposa, no rebran ni les gràcies, només una coça al cul.
Fa una mica de trista gràcia escoltar aquests dies els polítics de totes les formacions omplir-se la boca de bones paraules vers el paper històric de l´anomenat «Canalet» i de l´emissora on es van formar tants quadres de professionals. De portes enfora, tots advoquen per la continuïtat. De tu a tu, molts ja donen per fet que no cal «salvar» Ràdio 4. Arrapats a criteris d´utilitat i estètica, fan com l´home que deixa la dona per anar-se´n amb una joveneta que els fa riure millor.
fcruanyes ARROBA lletranet.com
FRANCESC CRUANYES"
Una abraçada
Maite |
|
|
