|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
Carta de Ruben / letter from Ruben (9-f)
|
|
per vbgb |
02 mar 2006
|
|
¡Salud compañerxs!
Os escribo desde el penal de Can Briñas, en el módulo 1, os haré un breve resumen desde ese maldito dia 9 de febrero (nuestro secuestro) hasta hoy (15 febrero)
Todo comienza a las 8:30 de la mañana cuando un compañero nos despierta a mi colega y a mà avisándonos de que a Ignasi parece ser que lo están desalojando de su casa en la Vila de la Clota (1) Tardamos unos instantes en reaccionar, pero nos decidimos acudir para solidarizarnos con él. Tomamos placenteramente un desayuno y bajamos a la calle para ir a la Clota, cuando en un momento como si de la nada salieran, se avecinan sobre nosotr@s un número indeterminado de agentes de paisano, pero encapuchad@s, de la brigada polÃtico-social de los moss@s d’esquadra, diciéndome que estoy detenido por terrorista. El impacto es bastante brusco, nos registran contra la pared en la calle y en ese momento pierdo a la compañera de vista, me meten en un coche y me dicen que las acusaciones son haber incendiado un banco Sabadell y el C.I.R.E. de la calle Gran de Gracia y que van a subir a mi casa a registrarla. Les digo que quiero que esté mi abogado. Me preguntan cuál es y al decÃrselo los cuatro que habÃan conmigo se rÃen y expresan que eso solo pasa en las pelÃculas, pero insisto en que se respeten mis “derechosâ€?. Bueno, no importa. Me llevan hacia mi casa esposado, con la capucha puesta y mirando hacia el suelo de una forma bastante brusca. En la porterÃa ya puedo levantar la cabeza y me doy cuenta del increÃble dispositivo que habÃan montado, calculo que un@s 14 secretas, ya que habÃan tres coches completos conmigo aparte de 3 furgonetas antidisturbios en Av. Drassanes.
Cuando entramos en casa veo a 6 moss@s y a la compañera, cosa que me tranquiliza un poco y comienza el registro llevándose: carteles, libros, fanzines, ropa, dos ordenadores y no se llevaron l@s gat@s porque no les cabÃan. En esos momentos me dà cuenta de que no me habÃan aplicado la Ley Antiterrorista, porque estaba presente la compi y además ella lo preguntó. A todo esto nadie podÃa acceder ni salir de la porterÃa, estaba totoalmente tomada por la brigada. Cuando acabaron su asquerosa faena dejan a la colega en casa, me meten en un coche y me trasladan a la comisarÃa de Zona Franca, allà me fichan y me meten en un calabozo, consigo ver a otro compañero que no era Ignasi y comentamos la jugada y sin todavÃa entenderlo muy bien, porque la orden de secuestro era solo para Ignasi y para mÃ, pero a él en breve lo sueltan.
La estancia en comisaria es bastante asquerosa, en poco tiempo, a eso de las 12 calculo, me suben a hablar con el jefe de la brigada y con otro indeseable, quienes con sarcástica risa en sus caras de torturadores, me dicen que si quiero declarar, por supuesto me niego y permanezco allà sentado con esos dos, fumándome un cigarro y teniendo que escuchar preguntas como ¿quién fue lo del instituo italiano de cultura? ¿y todo lo demás que ha estado pasando? Simplemente no contesto y allà pasamos un rato mirándonos y odiándonos, por lo menos por mi parte, hasta que acabo de fumar, entonces grilletes y para la celda. Al dÃa siguiente nos trasladan a la comisarÃa de Les Corts, donde pasamos dos dias, a todo eso comiendo dos sándwiches al dÃa y de allà a los juzgados. A Ignasi lo meten en una celda acompañado, a mà incomunicado en otra con una puerta de acero donde tan solo habÃa una ventada rejada de unos 40x40 cm y una segunda puerta de barrotes (cangrejo). Allà pasamos unas horas, no recuerdo cuántas y baja la secretaria de la jueza, que me comunica que no encuentran a mi abogado y que si queremos declarar con uno de oficio, nos negamos hasta que no lo encuentren, pero en realidad estaba haciendo un “habeas corpusâ€? porque le habÃan dicho que pasarÃamos al juez el domingo, cosa que era ilegal. Mentira, supongo para que declaráramos con el de oficio. Por fin llega y subimos a declarar: una puta farsa, donde tan solo con indicios, no pruebas, el fiscal sin mirar siquiera a la cara y sin hacer ninguna pregunta pide para nosotros prisión incondicional, comunicada, sin fianza a esperas de juicio. El abogado ateniéndose a nuestra situación reclama la libertad condicional con fianza, ya que no existe riesgo de fuga ni obstaculización de la investigación, ya que estaba finalizada y, como no, la jueza de guardia del numero 3 decreta la petición del fiscal, y directamente para el talego de la Modelo. En el momento de meternos en el furgón hay un poco de malos tratos, empujándonos con los brazos levantados, esposados, hacia atrás y tapándonos la boca al ver que fuera nos esperaban nuestr@s compañer@s y aporrean la furgoneta. Ésta se dirige a la Modelo como si de un rally se tratara, dándonos golpes al no podernos sujetar. Al llegar a la Modelo, el trato que recibimos es, sin duda, el de presos polÃticos, en dos horas nos cambian dos veces de celda de ingreso, no nos dejan relacionarnos apenas con otros preventivos. Se puede notar cuando tenemos que pasar al médico, al asistente, al educador o a la profesora, lo hacemos solos, cuando los demás lo hacen en grupo. Al siguiente dÃa, cuando el caso pasa ante el juez de instrucción 13, no sólo se reafirma en denegarnos la libertad, si no que además aplican dispersión y me trasladan a Can Brians, donde un carcelero en un tono asquerosamente irónico me dice: “vaya paradojas que tiene la vida, ayer poner bombas en el CIRE y hoy estás entre rejasâ€?. Yo le digo que respete la presunción de inocencia y que no estoy juzgado, y me dice: “tú eres de esos que habla de la brutalidad de los carceleros, pues ahora la vas a sentir en tus propios huesosâ€?.
Hasta ahora el castigo fÃsico no lo he sufrido, el moral bastante, ya que contÃnuamente nos desprecian como si no fuéramos personas y no lo voy a negar, no puedo descansar bien. Por las noches continuamente sueño, bueno tengo pesadillas, con la detención y os recuerdo a vosotr@s compañer@s, los que estáis ahà fuera, a mi familia, pero me da fuerzas saber que continuáis luchando como nosotros lo haremos aquà en las mazmorras del estado, donde sabemos que aquà no es nuestro sitio, nuestro sitio está fuera, con vosotr@s resistiendo y tirando hacia delante, hacia la libertad que encontraremos siendo firmes y constantes. Superando cualquier barrera que nos ponga el estado, auto-organizándonos y luchando. Ni brigadas polÃtico sociales, ni los juzgados, ni las cárceles acabaran con la AnarquÃa, si ya no lo han conseguido, nunca podrán.
Tan solo pediros que continuéis, que nos apoyéis pues lo necesitamos para no caer. Hasta dentro de poco, sabemos que saldremos en poco tiempo, no nos pueden tener aquà si tienen un poco de vergüenza y que salgamos depende tanto de que se aplique la maldita legalidad y más de la lucha que se lleve fuera: protestad, gritad y resistid (si queréis)
Desde el módulo 1 del penal de Can Brians.
SALUD Y ANARQUÃ?A.
Animo y adelante.
-------------------------------------
¡Salud compañeros!
I’m writing from the prison of Can Brians, in the module number one, and i will make a brief summary since that shitty february 9th (the date of our kidnapping) up today (february 15th).
Everything starts at 8:30 AM when a friend calls us awakening me and my friend telling me that it seems like Ignasi’s house is being evicted in la Clota. We are a bit slow in reacting, but we decide to go to solidarize with him. We take a breakfast and we go down to the street to go there, when all of a sudden, as appearing from nowhere, a undetermined number of masked catalan secret police jumps on us, telling me i’m arrested for terrorism. The impact on me is pretty brusque, we’re searched against a wall and in this moment i lose my friend from sight, i’m taken into a car and they tell me the charges are setting up fire in a Banco Sabadell and in C.I.R.E. (a public-private enterprise that controls prisoners labour in catalonian prisons), and that they’re going to go upstairs to search my house. I tell them i want my lawyer to be there. They ask me his name and when i tell them, they start to laugh and tell me that only happens in movies, but i insist in my “rights� to be respected. They bring me up to my house handcuffed, with the hood down and making me look to the floor. In the street door i can finally raise my eyes up and then i realice the massive operation they set up, i believe about 14 secret police to be there, since there were 3 cars full of them and other 3 anti-riot vans in Drassanes Avenue.
When we enter home i see 6 mossos d’esquadra (name of cataln police) and my friend, something that makes me more quiet, and they start the searching taking away: posters, books, fanzines, clothes, 2 computers and they didn’t take tha cats because they had no room for them... Then i realized i wasn´t applied the counter-terrorist law, because my friend was there and also because she asked. At this time, no one was able to enter or leave the building, it was literally taken by police. When they finished their dirty job they leave my friend in the house, take me into a car y trasnfer me to the police station in Zona Franca. There i’m made a record and take me into a cell, i see the “third comrade� (not Ignasi) and we talk about the thing a bit, and without understanding it too well, since the arrest order was only for Ignasi and me, but he’s soon released.
The stay in the police station is pertty disgusting, but in short time, around 12 i guess, they take me up to talk with the officer in charge and with another undesirable person, who with a sarcastic smile in their torturer faces ask me if i want to declare, which i obviously deny to, so i stay sit down with them, smoking a cigarette and having to listen to questions such as “who made that thing of the Italian culture institute� (a coffe-pot bomb was placed there this summer) “and who made everything else that’s been happening lately?� I simply do not reply and we spend some minutes staring at each other, hating each other, at least me hating them, until i end smoking. Then handcuffs again and back to the cell.
Next day we’re transferred to the police station of Les Corts, where we spend two days, eating just two sandwiches a day, and from them to the court. Ignasi is taken to a cell with another guy, i’m isolated in another one with an iron door with only a window of 40x40 cm and a second door with bars. There we spend some hours, i don’t remember how many, and the judge’s secretary comes down and tells me my lawyer is unavailable and asks if we want to declare with a state’s lawyer; we refuse until our lawyer appears. They said that the lawyer was making an “habeas corpus� appeal since he was told we would declare on sunday, something that was illegal. I guess this all was a lie to make us declare with a state’s lawyer. Finally he arrives and we go up to declare: a complete farce, where only with some clues but without evidences, the public prosecutor, without even taking a look at us and making no questions, asks for preventive prison without bail until trial. The lawyer asks for parole with bail, since there’s no risk of escape neither investigation blocking, since that investigation was ended. Obviously the judge of court number 3 does what the public prosecutor asks for, preventive prison. We then go straight to prison Modelo. In the moment of putting us in the van there’s some mistreats, pushing us with our arms raised, handcuffed, walking backwards and our mouths shut since they saw our comrades in the outside waiting for us outside. The van then drives us as if it was a rally and hitting us a bit since they couldn’t hold us. When arriving to prison we’re given a treatment of political prisoners: in two hours they transfer us two time, we can’t talk to other prisoners. We also feel that when we’re sent to see the doctor, the assistant, the educator and the teacher...we do all of that alone, when regular prisoners do that in groups.
Next day, when the case is handed to court number 13, he not only maintains the other judge’s decision but he also scatters us to different prisons, me to Can Brians. There a prison guard in a disgustingly ironic tone says to me : “such paradoxes life has, yersterday you put bombs in CIRE and next day you’re behind bars� I tell him he should respect innocency pressumption and i’m yet to be judged, and he says “you’re one of those that talks about guards brutality, now you’re going to feel that�
Up today, physical punishments have been non-existant, but mental one is pretty hard, since we’re constantly despised as if we are not persons, and i can’t rest good enough. At nights i always suffer nightmares, about arrest, and i remember you comrades, family. But it makes me strong to know you keep fighting as we will do here in state’s dungeons, resisting and looking ahead, to that freedom we will achieve being strong and constant. Avoiding any barrier state puts in front of us, self-organising and fighting. Neither political police, nor courts, nor prisons will end up anarchy. If they haven’t yet, they will never will.
I only ask you to continue fighting, to support us because we need that so we don’t fall. See you soon, we know we will be out in short, they can’t kidnap us for long time. Us going out depends on them applying their fucking legislation, but even more by the fights outside: protest, scream and resist.
From module 1 of Can Brians prison.
Health and anarchy! |
This work is in the public domain |
Comentaris
Carta de'n Rubén (9F)
|
per Solidari |
03 mar 2006
|
Salut Companys/es !
Us escric des del penal de Can Brians, en el mòdul 1, us faré un breu resum des d'aquest maleït dia 9 de febrer (el nostre segrest) fins a avui (15 febrer)
Tot comença a les 8:30 del matà quan un company ens desperta al meu col•lega i a mi avisant-nos que a l’Ignasi sembla ser que l’estan desallotjant de la seva casa a la Vila de la Clota (1) Triguem uns instants a reaccionar, però ens decidim a acudir per a solidaritzar-nos amb ell. Vam esmorzar de gust i vam baixar al carrer per a anar a la Clota, quan en un moment com si del no-res sortissin, s'aveïnen sobre nosaltres un nombre indeterminat d'agents de paisà , però encaputxats, de la brigada polÃtico-social dels mossos d’*¡esquadra, dient-me que estic detingut per terrorista. L'impacte és bastant brusc, ens registren contra la paret al carrer i en aquest moment perdo a la companya de vista, em fiquen en un cotxe i em diuen que les acusacions són haver incendiat un banc Sabadell i el C.I.R.E. del carrer Gran de Grà cia i que pujaran a la meva casa a registrar-la. Els dic que vull que hi sigui el meu advocat. Em pregunten quin és i al dir-los’el els quatre que hi havien amb mi riuen i expressen que això solament passa en les pel•lÃcules, però insisteixo que es respectin els meus “dretsâ€?. Bé, no importa. Em duen cap a la meva casa emmanillat, amb la caputxa posada i mirant cap a terra d'una forma bastant brusca. A la porteria ja puc aixecar el cap i m'adono de l'increïble dispositiu que havien muntat, calculo uns 14 secretes, ja que hi havien tres cotxes complets amb mi a part de 3 furgonetes antidisturbis a Av. Drassanes.
Quan vam entrar a casa veig a 6 mossos i a la companya, cosa que em tranquil•litza un xic i comença el registre enduent-se: cartells, llibres, fanzines, roba, dos ordinadors i no es van endur els gats perquè no els hi cabien. En aquests moments me’n adono que no m'havien aplicat la Llei Antiterrorista, perquè estava present la compi i a més ella ho va preguntar. A tot això ningú podia accedir ni sortir de la porteria, estava totalment presa per la brigada. Quan van acabar la seva fastigosa feina deixen a la col•lega a casa, em fiquen en un cotxe i em traslladen a la comissaria de Zona Franca, allà em fitxen i em fiquen en un calabós, aconsegueixo veure a un altre company que no era l’Ignasi i comentem la jugada i sense encara entendre'l molt bé, perquè l'ordre de segrest era sols per a l’Ignasi i per a mi, però a ell en breu el deixen sortir.
L'estada a comissaria és bastant fastigosa, en poc temps, a això de les 12 calculo, em pugen a parlar amb el cap de la brigada i amb un altre indesitjable, que amb sarcà stic riure en les seves cares de torturadors, em diuen que si vull declarar, per descomptat m’hi nego i romanc allà assegut amb aquests dos, fumant-me un cigar i havent d'escoltar preguntes com qui va ser el de l’Institut italià de cultura? i tota la resta que ha estat passant? Simplement no contesto i allà passem una estona mirant-nos i odiant-nos, almenys per la meva banda, fins que acabo de fumar, llavors esposes i cap a la cel•la. A l'endemà ens traslladen a la comissaria de les Corts, on vam passar dos dies, a tot això menjant dos sà ndwichos al dia i d'allà als jutjats. A l’Ignasi el fiquen en una cel•la acompanyat, a mi incomunicat en una altra amb una porta d'acer on tan sols hi havia una finestra de reixes d'uns 40x40 cm i una segona porta de barrots (cranc). Allà passem unes hores, no recordo quantes i baixa la secretà ria de la jutgessa, que em comunica que no troben al meu advocat i que si volem declarar amb un d'ofici, ens hi neguem fins que no el trobin, però en realitat estava fent “un habeas corpusâ€? perquè li havien dit que passarÃem al jutge el diumenge, cosa que era il•legal. Mentida, suposo perquè declaréssim amb el d'ofici. Per fi arriba i vam pujar a declarar: una puta farsa, on tan sol amb indicis, no proves, el fiscal sense ni tan sols mirar-nos a la cara i sense fer cap pregunta demana per a nosaltres presó incondicional, comunicada, sense fiança a esperes de judici. L'advocat atenint-se a la nostra situació reclama la llibertat condicional amb fiança, ja que no existeix risc de fugida ni obstaculització de la investigació, ja que estava finalitzada i, com no, la jutgessa de guà rdia del numero 3 decreta la petició del fiscal, i directament per al talego de la Model. En el moment de ficar-nos en el furgó hi ha un poc de maltractaments, empenyent-nos amb els braços aixecats, emmanillats, cap a enrere i tapant-nos la boca al veure que fora ens esperaven els nostres companys/es i bastonegen la furgoneta. Aquesta es dirigeix a la Model com si d'un ral•li es tractés, donant-nos cops al no poder-nos subjectar. A l'arribar a la Model, el tracte que rebem és, sens dubte, el de presos polÃtics, en dues hores ens canvien dues vegades de cel•la d'ingrés, no ens deixen relacionar-nos amb altres preventius. Es pot notar quan hem de passar al metge, a l'assistent, a l'educador o a la professora, ho fem sols, quan els altres ho fan en grup. Al següent dia, quan el cas passa davant el jutge d'instrucció 13, no només es reafirma en denegar-nos la llibertat, si no que a més apliquen dispersió i em traslladen a Can Brians, on un carceller en un to fastigosament irònic em diu: “quines paradoxes que té la vida, ahir posant bombes al CIRE i avui està s entre reixesâ€?. Jo li dic que respecti la presumpció d'innocència i que no estic jutjat, i em diu: “tu ets d'aquests que parla de la brutalitat dels carcellers, doncs ara la sentirà s en els teus propis ossosâ€?.
Fins ara el cà stig fÃsic no l’he sofert, el moral bastant, ja que continuament ens menyspreen com si no fóssim persones i no negaré, no puc descansar bé. Per les nits contÃnuament sommio, bé tinc malsons, amb la detenció i us recordo a vosaltres companys/es, els quals esteu aquà fora, a la meva famÃlia, però em dóna forces saber que continueu lluitant com nosaltres ho farem aquà en les masmorres de l'estat, on sabem que aquà no és el nostre lloc, el nostre lloc està fora, amb vosaltres resistint i tirant cap a endavant, cap a la llibertat que trobarem sent fermes i constants. Superant qualsevol barrera que ens posi l'estat, autoorganitzant-nos i lluitant. Ni brigades polÃtico socials, ni els jutjats, ni les presons acabarà n amb l’ AnarquÃa, si ja no ho han aconseguit, mai podran.
Tan sols demanar-vos que continueu, que ens doneu suport doncs ho necessitem per a no caure. Sabem que sortirem en poc temps, no ens poden tenir aquà si tenen un poc de vergonya i que sortim depèn tant que s'apliqui la maleïda legalitat com que la lluita que es dugui fora: protesteu, crideu i resistiu (si voleu)
Des del mòdul 1 del penal de Can Brians.
SALUT I ANARQUIA !! |
Re: Carta de Ruben / letter from Ruben (9-f)
|
per Independentista indignada |
03 mar 2006
|
Quina sort teniu els anarkos. Si haguessiu estat independentistes, ja podeu estar segur que no haurien estat tan bona gent els Mossos. Si es que sou nens de casa bona fins i tot quan us detenen. |
Re: Carta de Ruben / letter from Ruben (9-f)
|
per Independentista i no mosso com la d'abans |
03 mar 2006
|
No vegis la sort que ténen els anarquistes sobretot l'últim més, oi?
Au va, a provocar veste'n a la web de les JERC i no aqui bocamolla !! |
Re: Carta de Ruben / letter from Ruben (9-f)
|
per independentista anti-intoxicadors |
03 mar 2006
|
independentista indignada?
Calla mosso. |
Re: Carta de Ruben / letter from Ruben (9-f)
|
per un |
03 mar 2006
|
Bon intent "indignada", pero dubto que algu es cregui que aixo ho ha escrit un/a independentista amb dos dits de front.
Pallasso/a |
Re: Carta de Ruben / letter from Ruben (9-f)
|
per Dagdam ber_gir@yahoo.es |
04 abr 2006
|
:|
Hem semblava que la noticia anava de la carta que ha escrit al Ruben per a fer-se escoltar fora tot i la seva incomunicació... no sé... que pensava que de tanta solidaritat que xerrem hagi d'estar vinculada a uns àmbits, en una llengua o a una gent. M'interesaria molt més saber com es troben ara i com està el tema per fer xerrades i accions arreu. Més que no pas parlar per parlar. |
|
|