Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: altres temes
La diversitat és plaer
02 mar 2006
Monolinguisme = uniformització = opressió
Hola guap@s,

Os envio esto por si os interesa: Es respecto al estatut para que catalan y castellano sean lenguas equiparables en Catalunya sobre todo en educación, donde cada vez más los castellano parlantes somos bichos raros.....
Se puede firmar on line
recogida de firmas en la web
http://www.seispuntouno.org

Us envio aixó per si us interessa:
Es relatiu a l'estatut per que català i castellà siguin llengues equiparables a Catalunya sobre tot a l'ambit educatiu, que cada cop els de parla castellana sóm més marginats.....
recollida de signatures a
http://www.seispuntouno.org
Mira també:
http://www.seispuntouno.org
http://www.ciutadansdecatalunya.org

This work is in the public domain

Comentaris

Re: La diversitat és plaer
02 mar 2006
NAZIS MAI MÉS, FORA FRANQUISTES D´INDYMEDIA! BOADELLA FEIXISTA!
Re: La diversitat és plaer
02 mar 2006
who's afraid of the big bad wolf?
Re: La diversitat és plaer
02 mar 2006
Fora basura pepera d´indymedia! aquest post es una provocació als lectors d´aquest medi!
Re: La diversitat és plaer
02 mar 2006
Fora els convergents d'indymedia.
Els que s'amagen derrera de "La llengua" i de "Catalunya" són tan feixistes (o més) que els del PP
Re: La diversitat és plaer
02 mar 2006
qui pot ser l'interessat en penjar intoxicacions?
a qui beneficia? a qui perjudica?
qui creu que convergència és a indymedia?
qui és el mala persona que encara va pel món amb la barra d'afirmar que el castellà és una llengua perseguida? que s'amaga darrere d'aquestes afirmacions?
Re: La diversitat és plaer
02 mar 2006
Sobre la imposició de llengües


--------------------------------------------------------------------------------

En el món hi ha dues classes de llengües: les que sâimposen i les que no sâimposen. Una característica essencial de les que sâimposen és el fet que la imposició no és percebuda per ningú com a tal imposició. I, dâaltra banda, pel que fa a les que no sâimposen, al més mínim requeriment del seu coneixement o del seu ús tot dâuna apareix inevitable la barbolla de la imposició. La noció dâimposició de les llengües realment imposades no existeix simplement perquè tal idea no entra en la discussió pública.
Una propietat bàsica de les llengües sanes i normals és la seva imposició implacable. Els qui neixen a Portugal o a Albània no poden triar: no poden fer altra cosa que parlar portuguès i albanès respectivament. En aquest sentit són llengües indiscutiblement imposades, però ningú no veu això com una imposició, sinó com un fet natural. Com el clima o el paisatge que ha tocat a cada país. La llengua que ha tocat a cada país és vista pels seus usuaris com un instrument de comunicació i de cultura que simplement els és necessari i útil. Un instrument que tenen gelós, per la seva utilitat i perquè, a més, és lâexpressió de la seva personalitat i singularitat. Els qui van a viure a un altre país assumeixen sense remolejar la imposició que la societat receptora els farà de la seva llengua en forma de necessitat peremptòria dâaprendre-la i dâusar-la, però aquí ningú no parla tampoc dâimposició. Tanmateix, en el discurs habitual sobre la imposició el que es presenta no és res dâaixò sinó la idea dâun acte arbitrari i democràticament rebutjable dâuns homes contra uns altres en virtut dâuna posició de poder, i aleshores cal dir i emfasitzar que aplicar aquesta idea dâimposició a la normalització de qualsevol llengua natural i pròpia dâun país és ideològicament aberrant. Diguem, de passada, que no es coneixen ocurrències dâaquesta associació dâidees en el cas de processos reeixits: per exemple, ningú no acusa els finesos dâhaver imposat el finès a Finlàndia.
Com que no hi ha pobles bilingües de naixement, en qualsevol societat on hi ha dues llengües sense cap mena de dubte nâhi ha una que hi és en virtut dâuna imposició. Però no a la manera com sâimposen les llengües naturals dâuna terra, o com sâimposa el clima o el paisatge, sinó una imposició agressiva feta amb mètodes expeditius, sovint a sang i foc, és a dir una autèntica imposició. Aquí lâespanyol va ser imposat després dâuna conquesta militar, pel despotisme borbònic i contra la voluntat indefensa de la nostra gent. Imposat a cops de lleis i decrets, del rentat de cervell de lâescola jacobina, de càstigs als escolars, a base de âhabla en cristianoâ? i amb altres mètodes que tothom sap. Que no ens diguin que això és el passat i que lâestatuts actual de lâespanyol és una exigència de la presència dâun nombre important de persones hispanoparlants a casa nostra. Primer perquè sense els fets persecutoris esmentats ara no hi hauria una massa dâhispanoparlants monolingües per molta emigració que hagués vingut; i, segon, perquè per molts de parlants dâuna llengua forana que hipotèticament sâestablissin a terres castellanes, mai de mais aquesta llengua forana seria obligatòria per a tota la gent que viu en aquelles terres. Raó dâestat, tant en el segle XVIII com ara.
Allà on hi ha dues llengües la imposada és la que no es veu com a imposada, perquè els imposadors han sabut fer passar la imposició com a orde natural. Ãs a dir, han aconseguit que la gent en tingui la mateixa percepció que la que té la gent de qualsevol país de la llengua natural dâaquest país. Però Déu nâhi do si està imposada. Déu nâhi do si aquí està imposat lâespanyol. No solament perquè lâimposen la Constitució espanyola (única llengua oficial de lâEstat, deure constitucional de saber espanyol) i un centenar i mig de lleis espanyoles, o perquè a tots els centres dâensenyament primari o secundari lâespanyol és obligatori i sâha dâaprovar, sinó perquè en general la imposició és un mecanisme social i una peça clau del sistema. Les proporcions de català i espanyol en lâoferta de productes de mercat et fan lâespanyol radicalment obligatori si vols consumir com els altres. Viure aquí sense saber espanyol és impensable. Una persona que no sabés espanyol no sols restaria atrapada a les xarxes dâexàmens escolars, oposicions o entrevistes per a la selecció de personal, sinó que la mateixa societat sâencarregaria dâaixafar-la des de la infància amb el mecanisme de la censura i la ridiculització. Més encara: no es tracta sols de saber espanyol, sinó de la necessitat de parlar i escriure un perfecte espanyol, amb la fonètica dâun natiu i sense rastres dâinterferència del català, si un vol ser alguna cosa fora dâalgunes torres dâivori. Imposat i ben imposat.
Encara hi ha en aquest debat una altra perspectiva: la del futur. Per moltes voltes que li facin, per efecte del desequilibri fonamental que hi ha en les situacions de bilingüisme social, les llengües que no sâimposen acabaran essent substituïdes per les que sâimposen. Aquesta és una veritat demostrable científicament, i cal insistir-hi ara mes que mai. Ara que el balanç de la Transició i de vint-i-cinc anys dâunes determinades polítiques lingüístiques van validant unes hipòtesis fetes de molt de temps enrere per la sociolingüística crítica que no són gens afalagadores per a la llengua. Però també perquè encara som a temps de fer les rectificacions necessàries per a assegurar el futur del català.
Per a aquestes rectificacions cal tenir en compte una idea que ja ha estat exposada fa temps: si els catalanoparlants aconseguim imposar el català a totes les persones que viuen en aquest país, tothom veurà el català com un instrument útil, necessari i res més; però si no ho aconseguim o no ho volem fer, sempre hi haurà gent que ens acusarà de voler imposar el català.


--------------------------------------------------------------------------------

© Gabriel Bibiloni: "Sobre la imposició de llengües". Diari de Balears, 7 de maig de 2003
Re: La diversitat és plaer
02 mar 2006
Dius que:
"en qualsevol societat on hi ha dues llengües sense cap mena de dubte n’hi ha una que hi és en virtut d’una imposició..."

Fins als setenta el castellá era dominant i tots enraonavem catalá per respecte i afecte.

d'ença el dominant és el catalá. Que s'imposa per la por i es fa servir com a arma discriminatória, exclouent, oligárquica, renta-cervells.
Em sembla que començarem a fer posts en castellá, en francés, en anglés o en esperanto per les mateixes raóns que abans ens feien parlar i escriure en catalá. Com a resposta a l'imposició pérfida i excloent.


Vall d'Aran independent...
Fem fora lo imperialisme català.
Farem tot petar!
Re: La diversitat és plaer
02 mar 2006
Boadella cínico y pesao
Re: La diversitat és plaer
13 mar 2006
visca la mare patria catalana!
matarem als jueus i als espanyols!
Morirem amb honor jo i els meus cossacs!
Sindicat