|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
La diversitat és plaer
|
|
|
per Don Quixot |
02 mar 2006
|
|
Monolinguisme = uniformització = opressió |
Hola guap@s,
Os envio esto por si os interesa: Es respecto al estatut para que catalan y castellano sean lenguas equiparables en Catalunya sobre todo en educación, donde cada vez más los castellano parlantes somos bichos raros.....
Se puede firmar on line
recogida de firmas en la web
http://www.seispuntouno.org
Us envio aixó per si us interessa:
Es relatiu a l'estatut per que català i castellà siguin llengues equiparables a Catalunya sobre tot a l'ambit educatiu, que cada cop els de parla castellana sóm més marginats.....
recollida de signatures a
http://www.seispuntouno.org |
Mira també:
http://www.seispuntouno.org
http://www.ciutadansdecatalunya.org
|
This work is in the public domain |
|
Re: La diversitat és plaer
|
|
per los bufones del gran Partido Popular vienen a intoxicar los movimientos sociales y populares |
02 mar 2006
|
|
NAZIS MAI MÉS, FORA FRANQUISTES D´INDYMEDIA! BOADELLA FEIXISTA! |
|
Re: La diversitat és plaer
|
|
per walt disney |
02 mar 2006
|
|
who's afraid of the big bad wolf? |
|
Re: La diversitat és plaer
|
|
per arcadi feixista |
02 mar 2006
|
|
Fora basura pepera d´indymedia! aquest post es una provocació als lectors d´aquest medi! |
|
Re: La diversitat és plaer
|
|
per Afrodisiac |
02 mar 2006
|
Fora els convergents d'indymedia.
Els que s'amagen derrera de "La llengua" i de "Catalunya" són tan feixistes (o més) que els del PP |
|
Re: La diversitat és plaer
|
|
per no caigueu en provocacions |
02 mar 2006
|
qui pot ser l'interessat en penjar intoxicacions?
a qui beneficia? a qui perjudica?
qui creu que convergència és a indymedia?
qui és el mala persona que encara va pel món amb la barra d'afirmar que el castellà és una llengua perseguida? que s'amaga darrere d'aquestes afirmacions? |
|
Re: La diversitat és plaer
|
|
per Sobre la imposició de llengües |
02 mar 2006
|
Sobre la imposició de llengües
--------------------------------------------------------------------------------
En el món hi ha dues classes de llengües: les que s’imposen i les que no s’imposen. Una caracterÃstica essencial de les que s’imposen és el fet que la imposició no és percebuda per ningú com a tal imposició. I, d’altra banda, pel que fa a les que no s’imposen, al més mÃnim requeriment del seu coneixement o del seu ús tot d’una apareix inevitable la barbolla de la imposició. La noció d’imposició de les llengües realment imposades no existeix simplement perquè tal idea no entra en la discussió pública.
Una propietat bà sica de les llengües sanes i normals és la seva imposició implacable. Els qui neixen a Portugal o a Albà nia no poden triar: no poden fer altra cosa que parlar portuguès i albanès respectivament. En aquest sentit són llengües indiscutiblement imposades, però ningú no veu això com una imposició, sinó com un fet natural. Com el clima o el paisatge que ha tocat a cada paÃs. La llengua que ha tocat a cada paÃs és vista pels seus usuaris com un instrument de comunicació i de cultura que simplement els és necessari i útil. Un instrument que tenen gelós, per la seva utilitat i perquè, a més, és l’expressió de la seva personalitat i singularitat. Els qui van a viure a un altre paÃs assumeixen sense remolejar la imposició que la societat receptora els farà de la seva llengua en forma de necessitat peremptòria d’aprendre-la i d’usar-la, però aquà ningú no parla tampoc d’imposició. Tanmateix, en el discurs habitual sobre la imposició el que es presenta no és res d’això sinó la idea d’un acte arbitrari i democrà ticament rebutjable d’uns homes contra uns altres en virtut d’una posició de poder, i aleshores cal dir i emfasitzar que aplicar aquesta idea d’imposició a la normalització de qualsevol llengua natural i pròpia d’un paÃs és ideològicament aberrant. Diguem, de passada, que no es coneixen ocurrències d’aquesta associació d’idees en el cas de processos reeixits: per exemple, ningú no acusa els finesos d’haver imposat el finès a Finlà ndia.
Com que no hi ha pobles bilingües de naixement, en qualsevol societat on hi ha dues llengües sense cap mena de dubte n’hi ha una que hi és en virtut d’una imposició. Però no a la manera com s’imposen les llengües naturals d’una terra, o com s’imposa el clima o el paisatge, sinó una imposició agressiva feta amb mètodes expeditius, sovint a sang i foc, és a dir una autèntica imposició. Aquà l’espanyol va ser imposat després d’una conquesta militar, pel despotisme borbònic i contra la voluntat indefensa de la nostra gent. Imposat a cops de lleis i decrets, del rentat de cervell de l’escola jacobina, de cà stigs als escolars, a base de “habla en cristiano� i amb altres mètodes que tothom sap. Que no ens diguin que això és el passat i que l’estatuts actual de l’espanyol és una exigència de la presència d’un nombre important de persones hispanoparlants a casa nostra. Primer perquè sense els fets persecutoris esmentats ara no hi hauria una massa d’hispanoparlants monolingües per molta emigració que hagués vingut; i, segon, perquè per molts de parlants d’una llengua forana que hipotèticament s’establissin a terres castellanes, mai de mais aquesta llengua forana seria obligatòria per a tota la gent que viu en aquelles terres. Raó d’estat, tant en el segle XVIII com ara.
Allà on hi ha dues llengües la imposada és la que no es veu com a imposada, perquè els imposadors han sabut fer passar la imposició com a orde natural. És a dir, han aconseguit que la gent en tingui la mateixa percepció que la que té la gent de qualsevol paÃs de la llengua natural d’aquest paÃs. Però Déu n’hi do si està imposada. Déu n’hi do si aquà està imposat l’espanyol. No solament perquè l’imposen la Constitució espanyola (única llengua oficial de l’Estat, deure constitucional de saber espanyol) i un centenar i mig de lleis espanyoles, o perquè a tots els centres d’ensenyament primari o secundari l’espanyol és obligatori i s’ha d’aprovar, sinó perquè en general la imposició és un mecanisme social i una peça clau del sistema. Les proporcions de català i espanyol en l’oferta de productes de mercat et fan l’espanyol radicalment obligatori si vols consumir com els altres. Viure aquà sense saber espanyol és impensable. Una persona que no sabés espanyol no sols restaria atrapada a les xarxes d’exà mens escolars, oposicions o entrevistes per a la selecció de personal, sinó que la mateixa societat s’encarregaria d’aixafar-la des de la infà ncia amb el mecanisme de la censura i la ridiculització. Més encara: no es tracta sols de saber espanyol, sinó de la necessitat de parlar i escriure un perfecte espanyol, amb la fonètica d’un natiu i sense rastres d’interferència del català , si un vol ser alguna cosa fora d’algunes torres d’ivori. Imposat i ben imposat.
Encara hi ha en aquest debat una altra perspectiva: la del futur. Per moltes voltes que li facin, per efecte del desequilibri fonamental que hi ha en les situacions de bilingüisme social, les llengües que no s’imposen acabaran essent substituïdes per les que s’imposen. Aquesta és una veritat demostrable cientÃficament, i cal insistir-hi ara mes que mai. Ara que el balanç de la Transició i de vint-i-cinc anys d’unes determinades polÃtiques lingüÃstiques van validant unes hipòtesis fetes de molt de temps enrere per la sociolingüÃstica crÃtica que no són gens afalagadores per a la llengua. Però també perquè encara som a temps de fer les rectificacions necessà ries per a assegurar el futur del català .
Per a aquestes rectificacions cal tenir en compte una idea que ja ha estat exposada fa temps: si els catalanoparlants aconseguim imposar el català a totes les persones que viuen en aquest paÃs, tothom veurà el català com un instrument útil, necessari i res més; però si no ho aconseguim o no ho volem fer, sempre hi haurà gent que ens acusarà de voler imposar el català .
--------------------------------------------------------------------------------
© Gabriel Bibiloni: "Sobre la imposició de llengües". Diari de Balears, 7 de maig de 2003 |
|
Re: La diversitat és plaer
|
|
per A les balears mana el PP |
02 mar 2006
|
Dius que:
"en qualsevol societat on hi ha dues llengües sense cap mena de dubte n’hi ha una que hi és en virtut d’una imposició..."
Fins als setenta el castellá era dominant i tots enraonavem catalá per respecte i afecte.
d'ença el dominant és el catalá. Que s'imposa per la por i es fa servir com a arma discriminatória, exclouent, oligárquica, renta-cervells.
Em sembla que començarem a fer posts en castellá, en francés, en anglés o en esperanto per les mateixes raóns que abans ens feien parlar i escriure en catalá. Com a resposta a l'imposició pérfida i excloent.
Vall d'Aran independent...
Fem fora lo imperialisme català.
Farem tot petar! |
|
Re: La diversitat és plaer
|
|
per x |
02 mar 2006
|
|
Boadella cínico y pesao |
|
Re: La diversitat és plaer
|
|
per tarass vulva |
13 mar 2006
|
visca la mare patria catalana!
matarem als jueus i als espanyols!
Morirem amb honor jo i els meus cossacs! |
