Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: corrupció i poder
Dos anys de govern Zapatero
per editorial revista RG #22 02 mar 2006
Dos anys de govern social-liberal, sense oposició d’esquerres. Així podríem resumir la primera meitat d’aquesta legislatura. [...]
http://www.revoltaglobal.net/WEB/noticiaweb_060301.htm
Dos anys de govern social-liberal, sense oposició d’esquerres. Així podríem resumir la primera meitat d’aquesta legislatura. L’ampli moviment de les classes populars, el jovent i la ciutadania que s’havia anat manifestant contra el PP en el decurs de les protestes contra la guerra, la crisi del “Prestige� o el PHN, va tenir una primera traducció electoral a Catalunya amb la victòria de les esquerres sobre el pujolisme, i poc després, a nivell de tot l’Estat, amb el triomf, per a molts inesperat, del PSOE.

Un cop més, un moviment social de canvi, encara balbucient, s’expressava servint-se dels estris polítics de què disposava per foragitar la dreta postfranquista. Concretament, aquest impuls duia al poder un partit de llunyanes arrels obreres i reformistes, però profundament adaptat a l’ordre social existent, a l’organització de l’Espanya de les autonomies i a les institucions neoliberals europees i mundials. Els dos anys transcorreguts han palesat aquesta realitat.

D’una banda, el govern ha mirat de conservar una certa fidelitat dels moviments mitjançant mesures democràtiques indefugibles –retirada de l’Iraq, aturada del transvasament de l’Ebre...– i algunes reformes en l’àmbit de la societat civil, com ara la Llei Integral contra la violència de gènere o la legalització dels matrimonis de gays i lesbianes. Però, alhora, el nou gabinet de Zapatero mostrava la seva continuïtat amb el gruix de les polítiques neoliberals. Els pressupostos de Solbes s’han emmarcat exactament en els criteris de “dèficit zero� i contenció de la despesa pública en vigor a la Unió europea. En política exterior, després del primer i inevitable frec amb l’administració Bush, el govern espanyol s’ha afanyat a demostrar la seva disponibilitat a col·laborar en el manteniment de l’ordre imperialista internacional –a l’Afganistan i a Haití– i ha actuat en tot moment, utilitzant fins i tot quan convenia les seves credencials “progressistes�, com a defensor dels interessos de les multinacionals espanyoles, afavorint l’expansió del capital financer. Emilio Botín, celebrant enguany un rècord històric pel que fa als beneficis del Santander, pot donar-ne fe.

ELS ATACS QUE ES PREPAREN. Tot i l’augment constant de les desigualtats i la pobresa, el govern ha pogut beneficiar-se encara d’un període en què les contradiccions més explosives s’han vist apaivagades pels recursos procedents dels fons europeus i per un creixement –que esdevé del tot insostenible- de la construcció. Però, tot això s’esgota. Les exigències de la construcció d’un pol imperialista europeu enmig d’una aferrissada competència global, anuncien temps de lluita de classes.

El pla d’acomiadaments aplicat a SEAT esdevé així tot un referent per a la patronal, quan la mateixa Volkswagen parla ja de suprimir 20.000 llocs de treball a les factories del seu grup. La directiva Bolkestein plana com una amenaça sobre les legislacions socials europees. La reforma laboral que prepara el govern contempla l’abaratiment de l’acomiadament i una generalització de la contractació precària. Fugint de criteris de progressió en els impostos, la reforma fiscal del Ministre d’Hisenda s’atura un cop més davant les grans fortunes i els beneficis especulatius.

OPOSICIÓ DE LA DRETA, NO DE L’ESQUERRA. Aquesta orientació conservadora no ha impedit que el període hagi estat marcat per una intensa agitació i treball de desgast de la dreta. Les campanyes del PP han donat els seus fruits, com s’ha vist en la tramitació d’una Llei educativa que ha acabat afavorint un cop més els interessos de l’escola privada. Però, sobretot en la qüestió nacional, on reculant davant l’espanyolisme i la cridòria dels “poders fàctics�, el PSOE està frustrant els tímids avenços de la reforma estatutària catalana i donant nova força i legitimitat a la dreta nacionalista. Per a qui tingui ulls, és evident que Zapatero s’orienta cap a un canvi d’aliances, sabedor que CiU i el PNB representen aliats “provats� i acceptables per l’oligarquia espanyola. Aquest gir, la seva finalitat i les pressions sota les quals es produeix, no només qüestionen les aspiracions de la societat catalana a l’autogovern, sinó l’abast de l’esperat procés de pau a Euskadi, una de les grans promeses de la legislatura.

Si el tarannà conservador del govern s’accentua en tots el terrenys, aquests dos anys hauran posat sobretot de relleu l’absència d’una vertadera oposició d’esquerres. Izquierda Unida no ha pervingut a jugar aquest paper, soscavada per una profunda crisi interna, atemorida davant la necessitat de distingir-se del govern, incapaç de defensar amb valentia el dret d’autodeterminació de les nacions ibèriques... L’equip de Llamazares –i el grup parlamentari d’ICV- han votat els pressupostos neoliberals i la Llei de Defensa; han rebutjat la tramitació del “Pla Ibarretxe� i ara aplaudeixen l’acord Mas-Zapatero... Tanmateix, sense un referent clar d’esquerres, és molt difícil que els moviments socials i juvenils, les resistències sindicals, les lluites democràtiques i nacionals, feministes i de la immigració, la revolta contra les escomeses liberals... puguin confluir, articular-se, guanyar si més no algunes batalles, enfortir-se i construir alternatives. Construir aquest referent –redreçant i renovant l’actual esquerra, o refundant-la al voltant d’un projecte més conseqüent, això està per veure- vet aquí el desafiament que les corrents anticapitalistes haurem d’afrontar, a Catalunya i arreu de l’Estat, en el proper període.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Dos anys de govern Zapatero
per algo es algo 02 mar 2006
Home, millor el ZP que l'Aznar
Re: Dos anys de govern Zapatero
per ja m'ho diràs quan s'aprovi la reforma laboral 02 mar 2006
PP essencialment = PSOE, les diferències són + de matís que no pas de fons.
Re: Dos anys de govern Zapatero
per fora mascares 02 mar 2006
I al menys el fill de puta d'ansar no enganyava a ningu (perque la seva cara parlava per ell).
Sindicato Sindicat