Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: corrupció i poder
Dos anys de govern Zapatero
02 mar 2006
Dos anys de govern social-liberal, sense oposició d’esquerres. Així podríem resumir la primera meitat d’aquesta legislatura. [...]
http://www.revoltaglobal.net/WEB/noticiaweb_060301.htm
Dos anys de govern social-liberal, sense oposició dâesquerres. Així podríem resumir la primera meitat dâaquesta legislatura. Lâampli moviment de les classes populars, el jovent i la ciutadania que sâhavia anat manifestant contra el PP en el decurs de les protestes contra la guerra, la crisi del âPrestigeâ? o el PHN, va tenir una primera traducció electoral a Catalunya amb la victòria de les esquerres sobre el pujolisme, i poc després, a nivell de tot lâEstat, amb el triomf, per a molts inesperat, del PSOE.

Un cop més, un moviment social de canvi, encara balbucient, sâexpressava servint-se dels estris polítics de què disposava per foragitar la dreta postfranquista. Concretament, aquest impuls duia al poder un partit de llunyanes arrels obreres i reformistes, però profundament adaptat a lâordre social existent, a lâorganització de lâEspanya de les autonomies i a les institucions neoliberals europees i mundials. Els dos anys transcorreguts han palesat aquesta realitat.

Dâuna banda, el govern ha mirat de conservar una certa fidelitat dels moviments mitjançant mesures democràtiques indefugibles âretirada de lâIraq, aturada del transvasament de lâEbre...â i algunes reformes en lâàmbit de la societat civil, com ara la Llei Integral contra la violència de gènere o la legalització dels matrimonis de gays i lesbianes. Però, alhora, el nou gabinet de Zapatero mostrava la seva continuïtat amb el gruix de les polítiques neoliberals. Els pressupostos de Solbes sâhan emmarcat exactament en els criteris de âdèficit zeroâ? i contenció de la despesa pública en vigor a la Unió europea. En política exterior, després del primer i inevitable frec amb lâadministració Bush, el govern espanyol sâha afanyat a demostrar la seva disponibilitat a col·laborar en el manteniment de lâordre imperialista internacional âa lâAfganistan i a Haitíâ i ha actuat en tot moment, utilitzant fins i tot quan convenia les seves credencials âprogressistesâ?, com a defensor dels interessos de les multinacionals espanyoles, afavorint lâexpansió del capital financer. Emilio Botín, celebrant enguany un rècord històric pel que fa als beneficis del Santander, pot donar-ne fe.

ELS ATACS QUE ES PREPAREN. Tot i lâaugment constant de les desigualtats i la pobresa, el govern ha pogut beneficiar-se encara dâun període en què les contradiccions més explosives sâhan vist apaivagades pels recursos procedents dels fons europeus i per un creixement âque esdevé del tot insostenible- de la construcció. Però, tot això sâesgota. Les exigències de la construcció dâun pol imperialista europeu enmig dâuna aferrissada competència global, anuncien temps de lluita de classes.

El pla dâacomiadaments aplicat a SEAT esdevé així tot un referent per a la patronal, quan la mateixa Volkswagen parla ja de suprimir 20.000 llocs de treball a les factories del seu grup. La directiva Bolkestein plana com una amenaça sobre les legislacions socials europees. La reforma laboral que prepara el govern contempla lâabaratiment de lâacomiadament i una generalització de la contractació precària. Fugint de criteris de progressió en els impostos, la reforma fiscal del Ministre dâHisenda sâatura un cop més davant les grans fortunes i els beneficis especulatius.

OPOSICIà DE LA DRETA, NO DE LâESQUERRA. Aquesta orientació conservadora no ha impedit que el període hagi estat marcat per una intensa agitació i treball de desgast de la dreta. Les campanyes del PP han donat els seus fruits, com sâha vist en la tramitació dâuna Llei educativa que ha acabat afavorint un cop més els interessos de lâescola privada. Però, sobretot en la qüestió nacional, on reculant davant lâespanyolisme i la cridòria dels âpoders fàcticsâ?, el PSOE està frustrant els tímids avenços de la reforma estatutària catalana i donant nova força i legitimitat a la dreta nacionalista. Per a qui tingui ulls, és evident que Zapatero sâorienta cap a un canvi dâaliances, sabedor que CiU i el PNB representen aliats âprovatsâ? i acceptables per lâoligarquia espanyola. Aquest gir, la seva finalitat i les pressions sota les quals es produeix, no només qüestionen les aspiracions de la societat catalana a lâautogovern, sinó lâabast de lâesperat procés de pau a Euskadi, una de les grans promeses de la legislatura.

Si el tarannà conservador del govern sâaccentua en tots el terrenys, aquests dos anys hauran posat sobretot de relleu lâabsència dâuna vertadera oposició dâesquerres. Izquierda Unida no ha pervingut a jugar aquest paper, soscavada per una profunda crisi interna, atemorida davant la necessitat de distingir-se del govern, incapaç de defensar amb valentia el dret dâautodeterminació de les nacions ibèriques... Lâequip de Llamazares âi el grup parlamentari dâICV- han votat els pressupostos neoliberals i la Llei de Defensa; han rebutjat la tramitació del âPla Ibarretxeâ? i ara aplaudeixen lâacord Mas-Zapatero... Tanmateix, sense un referent clar dâesquerres, és molt difícil que els moviments socials i juvenils, les resistències sindicals, les lluites democràtiques i nacionals, feministes i de la immigració, la revolta contra les escomeses liberals... puguin confluir, articular-se, guanyar si més no algunes batalles, enfortir-se i construir alternatives. Construir aquest referent âredreçant i renovant lâactual esquerra, o refundant-la al voltant dâun projecte més conseqüent, això està per veure- vet aquí el desafiament que les corrents anticapitalistes haurem dâafrontar, a Catalunya i arreu de lâEstat, en el proper període.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Dos anys de govern Zapatero
02 mar 2006
Home, millor el ZP que l'Aznar
Re: Dos anys de govern Zapatero
02 mar 2006
PP essencialment = PSOE, les diferències són + de matís que no pas de fons.
Re: Dos anys de govern Zapatero
02 mar 2006
I al menys el fill de puta d'ansar no enganyava a ningu (perque la seva cara parlava per ell).
Sindicat