|
|
|
Notícies :: amèrica llatina |
|
Artilleria medià tica contra el govern boliviÃ
|
|
|
per Guillem SÃ nchez - Directa |
27 feb 2006
|
|
És indiscutible que la victòria electoral del MAS a les eleccions bolivianes del passat 18 de desembre va ser inesperada i aclaparadora. Tan inesperada i aclaparadora que, de fet, ha tingut el benefici de derrotar a la dreta fins i tot després dels comicis. |
Jorge “Tutoâ€?Quiroga, candidat de la dreta i l’Ambaixada (a BolÃvia, a l’ambaixada dels EUA no cal dir-li el nom, n’hi ha prou en posar-ho aixÃ, en majúscules) sembla que ha renunciat al paper de cap de l’oposició i està desaparegut, de fet, els rumors que circulen diuen que ha tornat als EUA (que és on viu habitualment) a dedicar-se a l’empresa privada. La seva “marcaâ€? electoral, PODEMOS, creada especialment per a les eleccions a base del reciclatge de polÃtics de diferents partits tradicionals, està sense lideratge i sembla que dividida en tres o quatre sectors.
Llavors, davant d’aquest panorama, qui fa d’oposició al govern d’Evo Morales? La resistència més polÃtica ve, sens dubte de l’oligarquia de Santa Cruz (departament oriental del paÃs que ha esdevingut en els darrers anys el seu motor econòmic). Però aquesta es “limitaâ€? a demanar una autonomia institucional per a poder seguir fent i desfent en aquesta regió on l’esquerra és tradicionalment més feble i, sobretot, negociar els seus jaciments de minerals i hidrocarburs amb les multinacionals al marge de la resta de BolÃvia.
L’altre front opositor és, seguint el model veneçolà , els mitjans de comunicació. La gran majoria de mitjans, encapçalats per diari La Razón, propietat de PRISA i portantveu oficiós de Repsol, no va deixar passar ni un sol dia per començar a criticar la gestió del nou govern (fins i tot abans de que comencés a gestionar res); basant-se sobretot en les declaracions del President electe (que té allò que s’anomena una “boca de canó�, i no pot evitar les declaracions escandaloses), però també, i això és el més curiós, en el discurs dels moviments més a l’esquerra del MAS.
De fet, aquesta curiosa estratègia, ja va ser utilitzada durant les eleccions, quan tots els mitjans donaven total cobertura al candidat indigenista Felipe Quispe, sobretot qua es posava dir una frase que es feu famosa: “Evo té cara d’indÃgena, però té cor d’occidentalâ€?. Ara es manté l’estratègia, i als mitjans més propatronals no hi paren de sortir dirigents sindicals, però sols els que s’oposen al govern. Els columnistes més reaccionaris insisteixen constantment en el frau de les empreses privatitzades, el fet que no s’hagi nacionalitzat el gas o amb els punts del programa del MAS que encara no s’han complert (en tan sols un mes de govern!); quan abans eren acèrrims defensors de tot això que avui critiquen i exigeixen a crits que el MAS faci en un mes el que els partits neoliberals no van fer en 25 anys. |
This work is in the public domain |
