|
|
|
Notícies :: antifeixisme |
|
Antifa: una baralla, cent paraules
|
|
|
per exploited action |
24 feb 2006
|
L’últim primer de maig, milers de persones es va mobilitzar contra el model econòmic
que fomenta la precarietat i l’exclusió social entre les classes populars. A BerlÃn, van
coincidir a poca distà ncia les convocatòries dels partits i sindicats d’esquerres amb la de
l’Npd, la força nazi que malda per recuperar els valors xenòfobs del partit
de Hitler. Només un cordó policial de grans proporcions va impedir que militants de
l’Alb (Antifaschistische Linke Berlin) s’enfrontessin als caps rapats neonazis, que en formacio militar van exhibir els emblemes del III Reich i eslògans contra l’�imperi sionista� i
la globalització econòmica. Com en altres ocasions, l’Alb es va presentar com l’avantguarda
antifeixista del bloc d’esquerres, amb una estètica i un model d’organització inspirat
en els grups autònoms dels anys 80. |
ROIG SOBRE NEGRE
L’emblema antifeixista –una bandera roja sobreposada a una altra de negra– s’ha convertit
en la icona de molts col·lectius anticapitalistes europeus. La seva aparició la trobem als anys trenta del segle XX, quan el Partit Comunista la va idear perquè la classe obrera lluités contra la presència del partit nazi. Més tard, amb l’accés de Hitler al poder, les forces d’esquerres i diferents sindicats, anarquistes, agnòstics i ateus van ser perseguits i obligats a col·locar-se una ensenya que els identifiqués. Mentre els homosexuals van exhibir el triangle lila a la solapa, als comunistes els va correspondre el senyal vermell. En aquell perÃode, uns tres mil quadres polÃtics i intel·lectuals van acabar als camps d’extermini.
Va caldre que arribés la dècada dels quaranta, superat el règim nazi, per veure com
l’esquerra revifava grà cies a l’adhesió de les capes populars i la tornada de l’exili d’alguns
dirigents del partit. Un procés que es va consolidar els anys seixanta, durant els
quals el govern de l’Alemanya de l’est va conviure amb una base social antifeixista.
Cada setmana té lloc a Alemanya una marxa neonazi. Davant d’aquest fenomen que no ha parat de créixer, un moviment de joves hi planta cara des de l’esquerra anticapitalista. Antifaschistische Action (Acció Antifeixista)
pren els carrers sense renunciar a l’estratègia
de la força com a motor de lluita revolucionà ria.
http://www.antifa-action.de/
http://germany.indymedia.org/2005/12/135492.shtml
http://www.antifainfo.de/
ANTIFA: UNA BARALLA, CENT PARAULES
Amb l’auge del nazisme ha revifat
Acció Antifeixista, un moviment creat al
començament dels 90 per autònoms que
es van desmarcar dels esquà ters i van
adoptar tesis marxistes i llibertà ries. Tot i
que va aparèixer a l’oest, on d’ençà la
caiguda del Mur van nodrir-se de grups
contraris a les polÃtiques neoliberals, avui
funciona a les dues Alemanyes amb la
mateixa intensitat que s’ha estès la crisi
econòmica.
La majoria dels seus membres són joves
d’entre 20 a 40 anys que han passat
per la universitat, de classe baixa o mitjana
i amb una forta consciència social, alguns
militants del Pds (excomunistes) o
de sindicats com el Berdi, l’equivalent a
les centrals espanyoles Ugt i Ccoo. Aixà i
tot, una part significativa només participa
en les mobilitzacions o la distribució
de propaganda, mentre l’altra part –una
minoria formada en seminaris i xerrades
sectorials– es dedica a la producció d’un
discurs que s’enquadra en l’anomenada
esquerra radical i que s’inspira en els lÃders
del moviment autònom o de solidaritat
internacionalista dels anys 80. És el
cas d’Ulrich Albrecht, Friederike Habermann,
Theo Bruns o Moe Hierlmeier,
membres de Buko (Bundeskoordination
Internationalismus), una plataforma d’intel
·lectuals antifeixistes que promou la
crÃtica al sistema i que periòdicament organitza
debats on assisteixen militants
d’Acció Antifeixista.
La penetració del moviment també
existeix en à mbits com les respostes als
trens amb cà rregues nuclears, les mobilitzacions
sindicals o les del moviment
antiracista, al qual s’ha vinculat a través
de la coordinadora ‘Cap persona deslligada’,
espai que pren com a referència
l’experiència francesa d’abordar els fluxos
migratoris, els problemes fronterers i
l’assistència als nouvinguts en situació
irregular.
Fora d’Alemanya, Acció Antifeixista
es coordina a escala europea amb els
seus homòlegs de Dinamarca, Finlà ndia,
LES ORGANITZACIONS NAZIS S’HAN ESTÈS A LA SAXÒNIA I BRANDENBURG. HI HA
DISTRICTES ON DETERMINATS GRUPS I PERSONES D’ORIGEN IMMIGRANT NO HI ENTREN
PER POR DE SER APALLISSADES.
Molts joves antifeixistes són de classe baixa o mitjana, tenen estudis universitaris
i una gran consciència social.
Suècia i Noruega, amb els quals organitza
un parell de campanyes l’any. Més
enllà de la proximitat geogrà fica, la relació
amb els grups escandinaus obeeix
al fet que el tipus de societat és similar i
que el nazisme ha crescut allà de forma
alarmant. Cal recordar que, mentre a
França o Bèlgica s’ha produït un procés
d’exclusió en guetos, a Alemanya els
turcs o paquistanesos porten anys assentats
al paÃs, fins al punt que a BerlÃn resideixen
al centre de la ciutat, no pas a la
perifèria. El perill rau en el fet que, tot i
les mesures de l’Agenda Schroder, hi ha
hagut un increment de l’atur i dels processos
de deslocalització; “circumstà ncies
que els nazis utilitzen per embadocar
els joves fent-los creure que els
immigrants prenen els llocs de treball�,
explica Sven Laumeyer, portaveu d’Acció
Antifeixista. Per ell, el discurs del moviment
ha d’anar encarat a criticar el sistema
econòmic que dóna ales al nazisme i
a insistir en la memòria històrica, “tot
amb el propòsit de construir una alternativa
d’esquerres�.
CAP A L’ESQUERRA RADICAL
Amb tot, l’estratègia de la lluita antifeixista
es basa en la doble idea d’“una
baralla, cent paraulesâ€?. Resposta fÃsica i
pedagogia com a fórmules per combatre
un moviment nazi que els darrers anys
utilitza l’estètica antisistema i el mocador
palestà com a mitjà per atacar l’estat
d’Israel. “Però si rasques una mica�, diu
Laumeyer, “veus que darrere aquest discurs
antiimperialista s’hi amaga una
mentalitat xenòfoba i racista�. Segons
ell, la clau de volta és atacar la realitat
social i contrarestar el discurs populista
amb l’acció al carrer i les propostes socials.
“Allà on l’esquerra radical és forta i
rep el suport de sindicats, Els Verds i els
excomunistes del Pds, la presència dels
nazis és prà cticament inexistent�. Tant és
aixÃ, assegura el representant d’Acció Antifeixista, que la violència no ha esdevingut
cap obstacle. De fet, grà cies al debat
i l’esperit de consens que impera en les
grans manifestacions antifeixistes, s’ha
incorporat com un element a considerar;
“això sÃ, cadascú acceptant i exercint el
seu propi rol�. També, dins aquesta estratègia cap a la construcció d’una esquerra radical,
s’inscriu la participació d’Acció Antifeixista
(www.antifa.de) a les cimeres contra el
Banc Mundial o l’Omc, on aprofita per
coordinar-se amb organitzacions marxistes
europees i actuar dins el Black Block
(bloc antisistema). Fruit d’aquests contactes
és la Fight Fortress Europe, una campanya
de tall anticapitalista que posa en
òrbita el carà cter revolucionari del moviment
antifeixista europeu i, molt en particular,
de l’alemany. Una lluita quotidiana
forjada a cops de puny, però també
amb un llenguatge que permet subvertir
les injustÃcies amb arguments sòlids i
transformadors.
AMB L’AUGE DEL NAZISME HA REVIFAT ACCIÓ ANTIFEIXISTA, UN MOVIMENT CREAT
A COMENÇAMENT DELS 90 I QUE S’INSPIRA EN ELS L�DERS DEL MOVIMENT AUTÒ-NOM DELS ANYS 80.
La lluita antifeixista queda impregnada
amb iniciatives més à mplies.
Una d’elles és la campanya
‘Desobediència’, en la qual s’apleguen
tots els moviments alemanys
de contestació al sistema capitalista.
Amb poc menys d’un any,
aquesta plataforma de col·lectius
d’esquerres, sindicats i plataformes
socials ha desplegat accions
noviolentes en diferents ciutats
que han posat al descobert l’especulació,
la discriminació racial i
l’exclusió d’à mplies capes que genera
les polÃtiques de signe neoliberal.
En totes les accions, els activistes
de Desobediència (www.ueberfluessig.tk) van amb vestimenta de color vermell i caretes blanques, a l’estil d’altres moviments de desobediència civil europeus. Una indumentà ria
que esdevé el filó roig del combat antifeixista i que ha deixat damunt la taula una recepta
per a la lluita unità ria contra el sistema capitalista.
DESOBEDIÈNCIA:
CONTRACOP AL SISTEMA |
This work is in the public domain |
|
palestina lliure
|
|
per AFA-holanda |
24 feb 2006
|
|
Si no fossin tant sionistes...... |
|
Re: Antifa: una baralla, cent paraules
|
|
per sionisme=nazisme |
24 feb 2006
|
I s'atreveixen a parlar de racisme...ells,els més racistes de tots !
Ells que estan fent el mateix Holocaust, ara amb els Palestins.
Quina barra que tenen ! |
