Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: antifeixisme
Antifa: una baralla, cent paraules
24 feb 2006
Lâúltim primer de maig, milers de persones es va mobilitzar contra el model econòmic
que fomenta la precarietat i lâexclusió social entre les classes populars. A Berlín, van
coincidir a poca distància les convocatòries dels partits i sindicats dâesquerres amb la de
lâNpd, la força nazi que malda per recuperar els valors xenòfobs del partit
de Hitler. Només un cordó policial de grans proporcions va impedir que militants de
lâAlb (Antifaschistische Linke Berlin) sâenfrontessin als caps rapats neonazis, que en formacio militar van exhibir els emblemes del III Reich i eslògans contra lââ?imperi sionistaâ? i
la globalització econòmica. Com en altres ocasions, lâAlb es va presentar com lâavantguarda
antifeixista del bloc dâesquerres, amb una estètica i un model dâorganització inspirat
en els grups autònoms dels anys 80.
ROIG SOBRE NEGRE
Lâemblema antifeixista âuna bandera roja sobreposada a una altra de negraâ sâha convertit
en la icona de molts col·lectius anticapitalistes europeus. La seva aparició la trobem als anys trenta del segle XX, quan el Partit Comunista la va idear perquè la classe obrera lluités contra la presència del partit nazi. Més tard, amb lâaccés de Hitler al poder, les forces dâesquerres i diferents sindicats, anarquistes, agnòstics i ateus van ser perseguits i obligats a col·locar-se una ensenya que els identifiqués. Mentre els homosexuals van exhibir el triangle lila a la solapa, als comunistes els va correspondre el senyal vermell. En aquell període, uns tres mil quadres polítics i intel·lectuals van acabar als camps dâextermini.
Va caldre que arribés la dècada dels quaranta, superat el règim nazi, per veure com
lâesquerra revifava gràcies a lâadhesió de les capes populars i la tornada de lâexili dâalguns
dirigents del partit. Un procés que es va consolidar els anys seixanta, durant els
quals el govern de lâAlemanya de lâest va conviure amb una base social antifeixista.

Cada setmana té lloc a Alemanya una marxa neonazi. Davant dâaquest fenomen que no ha parat de créixer, un moviment de joves hi planta cara des de lâesquerra anticapitalista. Antifaschistische Action (Acció Antifeixista)
pren els carrers sense renunciar a lâestratègia
de la força com a motor de lluita revolucionària.

http://www.antifa-action.de/
http://germany.indymedia.org/2005/12/135492.shtml
http://www.antifainfo.de/

ANTIFA: UNA BARALLA, CENT PARAULES

Amb lâauge del nazisme ha revifat
Acció Antifeixista, un moviment creat al
començament dels 90 per autònoms que
es van desmarcar dels esquàters i van
adoptar tesis marxistes i llibertàries. Tot i
que va aparèixer a lâoest, on dâençà la
caiguda del Mur van nodrir-se de grups
contraris a les polítiques neoliberals, avui
funciona a les dues Alemanyes amb la
mateixa intensitat que sâha estès la crisi
econòmica.

La majoria dels seus membres són joves
dâentre 20 a 40 anys que han passat
per la universitat, de classe baixa o mitjana
i amb una forta consciència social, alguns
militants del Pds (excomunistes) o
de sindicats com el Berdi, lâequivalent a
les centrals espanyoles Ugt i Ccoo. Així i
tot, una part significativa només participa
en les mobilitzacions o la distribució
de propaganda, mentre lâaltra part âuna
minoria formada en seminaris i xerrades
sectorialsâ es dedica a la producció dâun
discurs que sâenquadra en lâanomenada
esquerra radical i que sâinspira en els líders
del moviment autònom o de solidaritat
internacionalista dels anys 80. Ãs el
cas dâUlrich Albrecht, Friederike Habermann,
Theo Bruns o Moe Hierlmeier,
membres de Buko (Bundeskoordination
Internationalismus), una plataforma dâintel
·lectuals antifeixistes que promou la
crítica al sistema i que periòdicament organitza
debats on assisteixen militants
dâAcció Antifeixista.
La penetració del moviment també
existeix en àmbits com les respostes als
trens amb càrregues nuclears, les mobilitzacions
sindicals o les del moviment
antiracista, al qual sâha vinculat a través
de la coordinadora âCap persona deslligadaâ,
espai que pren com a referència
lâexperiència francesa dâabordar els fluxos
migratoris, els problemes fronterers i
lâassistència als nouvinguts en situació
irregular.
Fora dâAlemanya, Acció Antifeixista
es coordina a escala europea amb els
seus homòlegs de Dinamarca, Finlàndia,



LES ORGANITZACIONS NAZIS SâHAN ESTÃS A LA SAXÃNIA I BRANDENBURG. HI HA
DISTRICTES ON DETERMINATS GRUPS I PERSONES DâORIGEN IMMIGRANT NO HI ENTREN
PER POR DE SER APALLISSADES.

Molts joves antifeixistes són de classe baixa o mitjana, tenen estudis universitaris
i una gran consciència social.

Suècia i Noruega, amb els quals organitza
un parell de campanyes lâany. Més
enllà de la proximitat geogràfica, la relació
amb els grups escandinaus obeeix
al fet que el tipus de societat és similar i
que el nazisme ha crescut allà de forma
alarmant. Cal recordar que, mentre a
França o Bèlgica sâha produït un procés
dâexclusió en guetos, a Alemanya els
turcs o paquistanesos porten anys assentats
al país, fins al punt que a Berlín resideixen
al centre de la ciutat, no pas a la
perifèria. El perill rau en el fet que, tot i
les mesures de lâAgenda Schroder, hi ha
hagut un increment de lâatur i dels processos
de deslocalització; âcircumstàncies
que els nazis utilitzen per embadocar
els joves fent-los creure que els
immigrants prenen els llocs de treballâ?,
explica Sven Laumeyer, portaveu dâAcció
Antifeixista. Per ell, el discurs del moviment
ha dâanar encarat a criticar el sistema
econòmic que dóna ales al nazisme i
a insistir en la memòria històrica, âtot
amb el propòsit de construir una alternativa
dâesquerresâ?.

CAP A LâESQUERRA RADICAL
Amb tot, lâestratègia de la lluita antifeixista
es basa en la doble idea dââuna
baralla, cent paraulesâ?. Resposta física i
pedagogia com a fórmules per combatre
un moviment nazi que els darrers anys
utilitza lâestètica antisistema i el mocador
palestí com a mitjà per atacar lâestat
dâIsrael. âPerò si rasques una micaâ?, diu
Laumeyer, âveus que darrere aquest discurs
antiimperialista sâhi amaga una
mentalitat xenòfoba i racistaâ?. Segons
ell, la clau de volta és atacar la realitat
social i contrarestar el discurs populista
amb lâacció al carrer i les propostes socials.
âAllà on lâesquerra radical és forta i
rep el suport de sindicats, Els Verds i els
excomunistes del Pds, la presència dels
nazis és pràcticament inexistentâ?. Tant és
així, assegura el representant dâAcció Antifeixista, que la violència no ha esdevingut
cap obstacle. De fet, gràcies al debat
i lâesperit de consens que impera en les
grans manifestacions antifeixistes, sâha
incorporat com un element a considerar;
âaixò sí, cadascú acceptant i exercint el
seu propi rolâ?. També, dins aquesta estratègia cap a la construcció dâuna esquerra radical,
sâinscriu la participació dâAcció Antifeixista
(www.antifa.de) a les cimeres contra el
Banc Mundial o lâOmc, on aprofita per
coordinar-se amb organitzacions marxistes
europees i actuar dins el Black Block
(bloc antisistema). Fruit dâaquests contactes
és la Fight Fortress Europe, una campanya
de tall anticapitalista que posa en
òrbita el caràcter revolucionari del moviment
antifeixista europeu i, molt en particular,
de lâalemany. Una lluita quotidiana
forjada a cops de puny, però també
amb un llenguatge que permet subvertir
les injustícies amb arguments sòlids i
transformadors.


AMB LâAUGE DEL NAZISME HA REVIFAT ACCIÃ ANTIFEIXISTA, UN MOVIMENT CREAT
A COMENÃAMENT DELS 90 I QUE SâINSPIRA EN ELS LÃ?DERS DEL MOVIMENT AUTÃ-NOM DELS ANYS 80.

La lluita antifeixista queda impregnada
amb iniciatives més àmplies.
Una dâelles és la campanya
âDesobediènciaâ, en la qual sâapleguen
tots els moviments alemanys
de contestació al sistema capitalista.
Amb poc menys dâun any,
aquesta plataforma de col·lectius
dâesquerres, sindicats i plataformes
socials ha desplegat accions
noviolentes en diferents ciutats
que han posat al descobert lâespeculació,
la discriminació racial i
lâexclusió dâàmplies capes que genera
les polítiques de signe neoliberal.
En totes les accions, els activistes
de Desobediència (www.ueberfluessig.tk) van amb vestimenta de color vermell i caretes blanques, a lâestil dâaltres moviments de desobediència civil europeus. Una indumentària
que esdevé el filó roig del combat antifeixista i que ha deixat damunt la taula una recepta
per a la lluita unitària contra el sistema capitalista.

DESOBEDIÃNCIA:
CONTRACOP AL SISTEMA

This work is in the public domain

Comentaris

palestina lliure
24 feb 2006
Si no fossin tant sionistes......
Re: Antifa: una baralla, cent paraules
24 feb 2006
I s'atreveixen a parlar de racisme...ells,els més racistes de tots !
Ells que estan fent el mateix Holocaust, ara amb els Palestins.
Quina barra que tenen !

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more