|
|
|
Notícies :: @rtivisme : un altre món és aquí : laboral : sexualitats : dones |
|
Manifest de CGT davant del Dia de la Dona Treballadora
|
|
|
per Zero |
23 feb 2006
|
|
CGT-PV País Valencià i Múrcia: Confederació General del Treball |
Seguint en la lÃnia que fa un any vam marcar en la CGT, el dia 8 de Març, “cap a la transformació d’aquesta societat capitalista i patriarcal en una altra igualità ria, justa i lliure que prioritze les necessitats de la vida sobre els interessos del mercatâ€?, enguany volem entrar en el tema de les Cures.
Les tasques quotidianes de cures han sigut realitzades en la seua gran majoria per dones, sense rebre per elles cap remuneració sinó com resultat de l’assignació social de la dita responsabilitat. Estem parlant dels treballs necessaris per al MANTENIMENT DE LA VIDA, la seua perpetuació i les millores per a anar elevant la qualitat d’aquesta. Eixe treball invisible i gratuït representa el 80% del total del treball no remunerat i els dos terços de tot el treball que es realitza en la societat.
LA CURA DE LES PERSONES ha patit un canvi qualitatiu en els últims anys. Està entrant en certa mesura en l’à mbit mercantil; i ho està fent per la lÃnia del treball precari. Sostingut en gran part per les dones immigrants que es dediquen a ell i d’ell viuen o caldria dir que malviuen amb
En l’actualitat es parla que hi ha CRISI DE CURES encara que realment el que està ocorrent és una reorganització del dit treball. Procés en què el treball del cuidat a les persones ha traspassat l’à mbit privat i invisible en el que es realitzaven. Es diu que la causa radica que les dones hem aconseguit introduir-nos en el mercat laboral - no sols en à rees considerades femenines- i per tant disposem de menys temps per a les cures. Acusant-nos inclús per això, a pesar que continuem aportant una enorme quantitat de temps i energia a aquesta tasca, naturalment sense cobrar, després d’una jornada laboral, acà sÃ, compartida amb els homes.
Davant de la crisi, s’ha desenvolupat tota una parafernà lia sota el nom de CONCILIACIÓ DE LA VIDA FAMILIAR I LABORAL. Normativa dictada respecte d’això i que es repetix en tots els protocols a què s’han apuntat ja moltes empreses, en les que es declara la desaparició de tot comportament discriminatori per sexe i tota penalització per maternitat i excedències per cures, mentre s’afavorix la coparticipació dels pares en les tasques de cures, especialment en el cas de fills i filles.
Però una cosa és la teoria i una altra la prà ctica, ja que en quant xafem la realitat quotidiana ens trobem amb les limitacions que imposa la LÒGICA DEL MÀXIM BENEFICI, centre de la vida pública i que està assumida per tots i totes. Com assumir la responsabilitat social de les cures -seria la lògica de la vida- quan se seguix la lògica del mà xim benefici? El conflicte entre ambdós es va mostrant en la vida dià ria, encara que volen fer-nos creure que són compatibles. Què major exemple que els acomiadaments de dones en SEAT? El govern i les empreses com a SEAT promouen la conciliació? La conciliació de qui, de les acomiadades?
D’aquesta manera, es volem veure la bona voluntat de les empreses, representants del capital, quan en la majoria dels casos els protocols es limiten a transcriure les normes d’obligat compliment. I no es vol no volem! veure les trampes que contenen i sobretot, les discriminacions que amb qualsevol disfressa es continuaran realitzant. No hem d’oblidar, que ELS DRETS NO SÓN CONCESSIONS, SINÓ EL RESULTAT DE LES CONQUISTES.
Mentre no siga obligatori, la majoria dels homes no agarraran permisos per paternitat ni cures, sinó que seran les pròpies dones les que continuaran assumint la responsabilitat de la vida, sense deixar de ser vÃctimes del mercat i de la IMPOSSIBLE CONCILIACIÓ. En el seu treball remunerat i en la seua condició d’empleadora d’altres dones que realitzaran les tasques de manteniment de la vida que ella haja deixat de fer a l’entrar en el mercat laboral, passant a jugar en certa mesura els diferents papers de vÃctima i botxÃ, inevitables en el mercat.
LA RESPONSABILITAT DE LA VIDA I PER TANT DE LES CURES CORRESPON A LA SOCIETAT EN EL SEU CONJUNT. No ha de ser assignada exclusivament a cap ser individual ni a un col·lectiu especÃfic, ni tan sols a l’Estat. Volem un estat que cuide per a poder estar cent per cent disponibles per a vendre la nostra mà d’obra en el mercat? O volem que el mercat i l’estat s’adapten a les exigències i necessitats de la vida? La CGT és partidà ria de la responsabilitat col·lectiva, la qual pot materialitzar-se en qualsevol tipus d’agrupació en què les persones decidisquen estructurar-se, formant-se aixà els nuclis de responsabilitat autogestionats dels que parlem.
Açò no significa alliberar a l’estat de les responsabilitats que li corresponen. Ha d’existir un SISTEMA PÚBLIC I UNIVERSAL que garantisca el dret a rebre cures i el dret a no cuidar. Rebutgem els termes de l’avantprojecte de llei de promoció de l’autonomia personal en la mesura en què fomenta els servicis privats, limita la universalitat dels drets a l’establir el copagament i seguix basant-se en la figura de les cuidadores familiars.
AUGMENTAR LA QUALITAT DE VIDA de totes les persones, una vegada assumida la responsabilitat del manteniment d’aquesta, ha de ser també un objectiu de la nostra societat. Responent a les necessitats especÃfiques dels diferents col·lectius que la formen, acceptant la diversitat i fomentant la seua independència.
Volem cridar especialment l’atenció sobre la situació de LES DONES AMB DISCAPACITAT, per quant són considerades subjectes passius, amb drets legals però no reals. Sent moltes vegades, precisament elles, les que assumixen el treball de cures, a pesar que la seua diversitat funcional els ocasiona majors dificultats a l’hora d’aconseguir el que anomenarÃem una vida digna que és el que volem per a totes i tots!
LA CONCILIACIÓ ÉS MENTIDA FEM DE LA CURA DE LA VIDA UNA RESPONSABILITAT DE TOTS i TOTES
-------------------------------------------------------------------------------- |
This work is in the public domain |
