|
|
|
Notícies :: immigració |
|
Anys 60: migracions, precarietats... Projecció de documentals de Llorenç Soler (CAN VIES)
|
|
|
per migrasants |
23 feb 2006
|
el COL•LECTIU MIGRACIONS DE L’ASSEMBLEA DE BARRI DE SANTS us convida a a un petit viatge cap als anys 60...
QUAN I ON?
DIJOUS 23 FEBRER 2006 20.00H
CSOA CAN VIES. JOCS FLORALS, 42. METRO PÇA SANTS. |
20.00h Largo viaje hacia la ira (1969), 26’
20.30h 52 domingos (1966), 27’
Largo viaje hacia la ira (1969), 26’
Sorgeix d’un encà rrec del Patronato Municipal de la Vivienda de Barcelona, en el qual li demanaven un reportatge publicitari per tal de promoure la polÃtica municipal de construcció d’habitatges subvencionats. El resultat, Será tu tierra (1966), no va agradar als productors. Anys després recuperaria el material tot fent-ne un remuntatge, introduint nous plantejaments i sostingut per un to de denúncia. “Una de las secuencias más interesantes del nuevo rodaje era la construcción de casas ilegales en la falda de la montaña, en el barrio barcelonés de Torre Baró, que los inmigrantes levantaban con sus propias manos. Trabajaban dÃa y noche, con la colaboración de toda la familia. Si la policÃa municipal los descubrÃa, pero ellos ya tenÃan la casa techada, cubierta, era imposible su derribo inmediato. Todo lo más eran “merecedoresâ€? de una sanción administrativa, pero ésta iba para largo e, incluso con el paso del tiempo, podÃa diluirse en la nada.â€?
52 domingos (1966), 27’
És l’obra que consagra a Soler com a cineasta independent. La visió d’un grup de joves aspirants a ‘toreros’, els maletillas. Els motius eren clars, el desig d’una millor vida laboral i condició social.
La pelÃcula era una obra en tres actos: la escuela, el tentadero, la novillada (o el fracaso) y un epÃlogo final, que serÃa la vuelta a empezar. Rodamos en las zonas suburbiales de Barcelona, en el Barrio Chino y en otros desolados lugares donde vivÃan las modestÃsimas familias de estos aspirantes a toreros, hijos de emigrantes sin amparo. Las novilladas se filmaron en L’Hospitalet de Llobregat, en una destartalada plaza de toros desmontable.
Llorenç Soler (València 1936) és un realitzador determinant
dins del cinema independent i alternatiu català . També és autor de poesia, còmic, conte
i assaig, tot combinant-ho amb la pintura. Les pel•lÃcules projectades ens
apropen a la immigració que a mitjans dels seixanta treballava per aconseguir
unes condicions de vida dignes a la seva nova terra. Alhora són dues mirades
dirigides a la vida dels suburbis urbans, els marges esdevenen els protagonistes.
Als darrers anys ha realitzat llargmetratges estrenats al cinema, Saïd (1998) i
Lola, vende cá (2000), aixà mateix com altres films o documentals projectats a la televisió:
Francesc Boix, un fotógrafo en el infierno (2002), Max Aub, un escritor en su laberinto (2002),
Del roig al blau. La transició valenciana (2002), Apuntes para una odissea Soriana
interpretada por negros (2003) o Kenia y su familia (2005)
Tots i totes hem estat, som o serem immigrants.
Justicia per tothom |
This work is in the public domain |
