|
|
|
Anàlisi :: immigració |
|
[Vilanova i la Geltrú] Article sobre immigració de la CUP
|
|
per CUP Vilanova i la Geltrú
Correu-e: cupvilanova ARROBA cupvilanova.org (no verificat!) |
21 feb 2006
|
|
Article de la CUP fent balanç i crítica de les polítiques envers la immigració del tripartit local, publicat al Diari de Vilanova de divendres passat (17febrer2006). Encara que faci nombroses referències locals és prou interessant. |
IMMIGRACIÓ
A la Candidatura d’Unitat Popular de Vilanova i la Geltru les
noticies que ens arriben dels familiars, amics i de la resta de
membres de la comunitat nordafricana de la vila son, si mes no,
esfereïdores. Gent que ha deixat de saludar els veïns pel sol fet de
ser musulmans, una nena a qui li va ser arrencat a estrebades el vel
al pati de l’escola, i un seguit de vexacions i discriminacions
racistes més que no detallarem.
D’ençà que els membres de la CUP ens vam començar a reunir,
ara farà un any, hem estat molt conscients des del principi de la
importància i la urgència de treballar a fons i seriosament el
fenomen migratori a Vilanova. En algunes reunions ens havien visitat
companys nordafricans que ens explicaven desesperats coses com que
bastants bars i restaurants de Vilanova no permetien l’entrada de
determinats immigrants en funcio de la seva raça i de les seves
creences religoses. Situacio evidentment preocupant, si no alarmant,
en una societat que es pretén democràtica.
Pero la nostra major preocupacio envers el fenomen migratori
i tots els reptes que aquest posa forçosament a la poblacio
d’acollida no eren els locals que reservaven el dret d’admissio per
als musulmans, sino la completa i desesperant passivitat del govern
local per afrontar el fenomen.
D’ençà que la immigracio va començar a fer-se notar a
Vilanova, les accions del govern local i comarcal han estat
inversament proporcionals a la importancia social del fenomen. Si al
principi de la primera legislatura del tripartit, coincidint amb
l’inici substancial de la immigracio, es van engegar programmes
d’integracio comunitaria plens d’expectatives com l’Agora, del qual
nombroses entitats i particulars vilanovins van participar, poc
temps va faltar perquè una volta treballat el programa, els regidors
i regidores al govern decidissin no tirar-lo endavant, per una
suposada falta de pressupost.
Amb aquesta malaurada actitud del govern de no fer res, de
no actuar, de passar absolutament del fenomen, Vilanova es troba ara
en una situacio més que incomoda. Ningu es va preocupar per saber
que els magribins tenen l’accés vetat a nombrosos recintes i ara els
nostres veïns nordafricans han de suportar un estat de marginacio
quotidiana que aneu a saber on ens pot dur en un futur.
Agora va ser una d’aquestes oportunitats que va tenir el
govern per treballar les relacions socials entre nadius i immigrats
amb un vast suport del teixit associatiu local. I la va desaprofitar
en una gran mostra d’irresponsabilitat envers Vilanova. En aquelles
jornades es van articular propostes més que vàlides des de la
societat civil vilanovina envers la immigracio, amb la participacio
també de nombrosos col.lectius i individuals immigrats. Es va
perfilar, per exempe, la figura del mediador porta a porta, en
contacte permamnent amb les families immigrades, que s’havia de
preocupar d’estar dia i nit en contacte amb els immigrats i amb els
nadius, facilitar l’accés dels més joves a l’escola de musica, als
esplais, als clubs d’esport, etc. Estar al costat dels grans per
tots els problemes que poguessin trobar o tots els malentesos que es
poguessin produir: pel que fa al lloguer, als papers, als
contractes, a l’escola dels més petits, a l’escola pels adults, a la
sanitat, etc. I recolzar les dones immigrades, en tot el que
demanessin, ja que son sempre les més perjudicades en un situacio de
provisionalitat i precarietat tal com és la immigracio per raons de
supervivència.
Aquesta i tota una bateria de propostes avalades per un
teixit associatiu i una bona colla de voluntaris que volien dur-les
a terme van ser tallades d’arrel en ser rebutjat el projecte Agora
que els mateixos ajuntaments comarcals havien encarregat.
Ara tenim guetos: el gueto dels immigrats cada vegada més
arraconats, més rebutjats. El gueto d’alguns nadius, que en la més
completa ignorància, es desfant en insults i en actituds racistes,
totalment desacomplexats, que es defensen en l’operacio
antiterrorista Xacal per reafirmar-se en el seu ideari
discriminatori i racista. I el gueto dels politics, el més
preocupant: el gueto de l’esquerra poruga, nàufraga en el seu propi
got d’aigua, que és incapaç d’afrontar aquesta situacio, no sabem si
per por a perdre vots o per completa incapacitat de reaccio quan el
problema que se’ls planteja sobrepassa l’accio de signar papers en
un despatx ; i de l’altra costat la dreta, tant l’espanyola com la
catalana, que ja frisa per treure rèdits del tan fàcilment
explotable fenomen de la immigracio.
Davant d’aquest panorama deplorable i sumament irresponsable
per part dels nostres politics, des de la CUP volem fer dues crides :
La primera dirigida a la societat, en la qual dipositem
totes les nostres esperances, per demanar-li que sigui forta i
intel.ligent com tan sovint ha demostrat ser. Hem de comprendre que
els primers sorpresos i perjudicats per l’operacio antiterrorista
son els nostres veïns nordafricans, que d’ençà d’aquell desplegament
policial creuen viure en una espècie de malson que no pot ser real,
pero que l’és. Hem de demostrar-los el nostre afecte i la nostra
solidaritat, tornar-los a tractar com a ciutadans de primera, com
nosaltres mateixos, ni més ni menys. I hem de denunciar tota actitud
discriminatoria envers aquest col.lectiu, funcio per a la qual es
presta el comité de familiars i amics dels detinguts, col.lectiu que
es recolzat per la CUP i d’altres entitats i ciutadans vilanovins. I
fins i tot cridem a tots aquells i aquelles que no es creuen un
borrall del que diem, que contactin amb el comité, i vinguin a
parlar amb els familiars i amics dels detinguts. Que escoltin com la
policia va detenir els fills petits d’un matrimoni, juntament amb
els pares, de matinada i els va deixar quilometres més tard a la
carretera, completament sols Que vinguin i escoltin en quin trauma
s’ha convertit per a molts fills de nordafricans de Vilanova anar a
l’escola cada mati i haver-se de sentir permanentment el nom del
porc pel fet de ser musulmà. Hi estan convidats.
I a la classe politica governant, en que obviament confiem
mes aviat poc o gens, pero a la que volem adreçar demandes urgents i
serioses: oblideu les properes eleccions per un moment, oblideu per
un moment el vostre partit particular, deixeu de banda un segon les
immobiliaries i les expansions urbanistiques i poseu, tan sols un
moment, tots els esforços en planificar una politica d’integracio
comunitaria, intel.ligent, amb recursos, a llarg termini i amb
previsio. Crideu la societat i les seves entitats, crideu els
col.lectius que fa anys que treballen aquest tema amb èxit a viles
com Nou Barris, Ciutat Badia o Ribes, empasseu-vos l’orgull,
reconegueu l’error i poseu-vos a treballar . Ara no es tracta d’una
casa més que cau, d’una platja més que voleu urbanitzar o d’un casc
antic que us voleu carregar, tots temes que es resolen a base de
signatures. Ara ens hi va Vilanova com a societat i cal arromangar-
se les mànigues, no val una altra signatura. |
This work is in the public domain |
