Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: antifeixisme
[El Prat-Carnestoltes 25/2/05] Les milicies us necessiten !
17 feb 2006
Una sèrie de companys i companyes que participem de diferents col•lectius i organitzacions anti-capitalistes presents al Prat, ens hem proposat, aprofitant la rua de carnaval, “tornar a muntar una d’aquelles columnes milicianes antifeixistes�.

Aquesta participarà a la rua del 25 de febrer al Prat de Llobregat a les 7 de la tarda. Volem aprofitar l’acte i la concurrència de centenars de persones per repartir fulls informatius explicant la revolució de l’any 1936 en motiu del 70 aniversari d’aquesta i en homenatge dels lluitadors de la nostra població i de tot el territori.

Qui perd els seus orígens, perd la seva identitat
(Raimon)
El_carnestoltes_us_necessita_RoigiNegre_copia.jpg
banc_de_roba_copia.jpg
-Que volem fer, quin és el nostre objectiu?

Per recuperar i dignificar una memòria històrica col•lectiva sovint amagada amb un vel de silenci i por.

Per reivindicar aquella gesta i retre homenatge als principis ètics que van impulsar a tots aquells lluitadores per la llibertat i la justícia social.

La idea és proclamar orgullosos al quatre vents que estem aquí, i que som precisament els nets i netes de tots aquells obrers i obreres que van perdre la guerra civil; de tots aquells que ho van perdre tot; de tots aquells que van veure tornar al patró i van perdre la feina; dels milers de refugiats, d’aquelles dones que varen restar encara més, com una menor de edat sota la tutela i disciplina del marit perdent els avenços que l’anterior règim i la revolució els havia donat; de aquells que van veure prohibides i reprimides la seva llengua i identitat cultural sent sotmesos a un procés d’assimilació i homogenització imperialista; de tots els empresonats als batallons de treball, als camps de concentració i les presons, torturats, depurats, investigats o directament assassinats pel crim d’haver plantat cara el feixisme colpista i haver somiat un món millor i la fi de l’explotació de l’home per l’home.




-Quin tipus d’ajuda necessitem?

Per portar a terme els objectius que ens hem marcat, ens animem a demanar la col•laboració de totes aquelles companyes i companys, disposades a fotre un cop de mà.

La nostra idea es posar en marxa una columna de milicians, seguits d’un camió blindat, i un altre de transport carregat amb l’Orquestra Trinxera que durant tota la rua tocarà cançons revolucionaries dels nostres avis.

Des de la comparsa miliciana, estem elaborant un “BANC de ROBA� per tal de vestir el major nombre de companys/es possible, i dotar a les disfresses de la major versemblança possible en cas de que us falti “allò o allò altre�. Tot i que, en un principi cada participant a la comparsa ha de procurar-se la disfressa de milicià per ell/a mateix/a. És per això que us demanem la vostre col•laboració en aquesta tasca, cedint-nos per l’ocasió roba i complements (que etiquetarem degudament, amb el vostre nom). Pel moment, estem treballant en l’elaboració dels fusells “mauser�, la confecció de còfies roig i negres, mocadors, corretjam, etc...

Així mateix, aprofitem l’ocasió per convidar-vos a apropar-vos fins al Prat, el 25 de Febrer per la Rua. Només us demanaríem que ens féssiu arribar la llista de companys i companyes disposades, per tal de saber amb quanta gent i amb que podem comptar, quant fusells i complements de més hem de fer, i saber que és hi falta a l’hora de disfressar-se per l’acció.

Per qualsevol altra cosa podeu ficar-vos en contacte amb la comparsa, via correu electrònic kasalprat ARROBA moviments.net, o be apropant-vos físicament fins al Kasal Okupat del Prat –Alta Tensió, c/Doctor Soler i Torrens nº36, davant l’estació de Renfe.


Som els nets i netes dels obrers que van perdre la guerra civil !!
ORGULL I ESPERANÇA!


El Prat de Llobregat, Febrer del 2005
Mira també:
http://kasalprat.org

This work is in the public domain

Comentaris

La Guerra civil al Principat
17 feb 2006
Entre els anys 1936 i 1939 es produeix una guerra civil a l’estat espanyol com a conseqüència d’un cop militar feixista contra el govern republicà. Les potències occidentals van abandonar, amb la hipòcrita política de no-intervenció, el govern oficial republicà, mentres els nacionals rebien obertament l’ajuda dels seus aliats feixistes de l’Alemanya de Hitler i l’Itàlia de Mussolini, que tot i haver signat també l’acord, l’incomplien obertament davant de tota l’escena internacional que consentien covardament per por a desencadenar el que pocs anys després succeirià amb la IIª Guerra Mundial. La posterior ajuda de l’URSS al govern republicà no va ser una cessió altruista, va ser pagada amb escreix i fou en tot cas insuficient, de materials molt deficients i lligada en tot moment al control polític de la reraguarda i el govern republicà.

La Guerra Civil va comportar una autèntica revolució social a la reraguarda republicana que s’ha amagat durant dècades i que a partir dels pactes de la transició entre els sectors reformistes del règim i l’opossició antifranquista s’ha intentat oblidar junt amb la lluita de tots els sectors republicans. Una amnèsia històrica acompanyada de renúncies com l’acceptació de la bandera dels vencedors, la monarquia reinstaurada per Franco, les renúncies dels estatuts, dels pactes laborals i el no reconeixement de tants lluitadors per les llibertats que el franquisme va acusar de terroristes i bandolers i els anomenats “democràtes� han oblidat durant dècades en multitut de fosses comunes.

El 19 de juliol de 1936 no és només el dia després del cop militar, és l’inici d’un canvi
social que va desencadenar un altre enfrontament de naturalesa ben diferent. Un conflicte que enfrontava classes socials diferents i dos concepcions de la societat i de la vida força oposades, i fins i tot antagòniques. Un procés revolucionari que va suposar la major transformació social de la historia recent.

L’aixecament de bona part de l’exèrcit al costat dels feixistes va portar a les masses treballadores catalanes a plantar cara des del primer moment arriscant les seves vides. Va ser l’actitut decidida de molts militants de sindicats i partits d’esquerres, majoritàriament anarquistes en ser majoria en aquell moment a Catalunya, la que va fer possible aturar els peus als militars abans de que sortissin dels quartells. Després se’ls sumaren les forces policials que en un primer moment es van mantenir a l’expectativa havent passat a la història com els principals avortadors de l’aixecament a Barcelona quan fou el poble armat qui en un primer moment ho aconseguí.

L’actitut dels llibertaris i de més revolucionaris en el control dels carrers, ajuntaments, fàbriques i camps que van fer des dels primers moments es donessin canvis revolucionàris a tot el territori. La creació de comitès locals anomenats comitès de milicies antifeixistes substituint els ajuntaments, les col•lectivitzacions de terres i fabriques, l’organització de l’economia de guerra i de les columnes milicianes van ser una obra transformadora de primer ordre i que sovint s’ha amagat i menystingut darrera l’actuació dels anomenats incontrolats, que tot i existir van ser minoritaris i perseguits per les pròpies organitzacions revolucionaries. El govern de La Generalitat es va veure superada per la realitat dels aconteixements i es va apuntar a legislar sobre el que ja havia fet el poble.

Uns canvis socials revolucionaris que van ser traits sobretot a partir dels fets de maig del 37 que van portar paradoxalment a molts anarquistes i poumistes a omplir les txeques soviètiques que van infectar Barcelona. Trencant la unitat antifeixista que fins el moment va existir i començant el decliu que portaria a perdre la guerra el 1939.
Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg....(Raimon)
17 feb 2006
Un dels pitjors crims perpetrats durant la reforma la reforma feixisme fins a una democràcia vigilada, va ser els pactes en virtut dels quals s’assoli un pacte de silenci.

L’oposició antifeixista, representada bàsicament pel PCE/PSUC, va actuar en tot moment condicionada per l’amenaça a quedar “fora del joc� en una futura legalitat democràtica, si aquesta no acatava les regles marcades pels vencedors i els poders fàctics. (les ja citades amnèsia històrica; monarquia; o altres com les renuncies programàtiques en els seus estatuts, a mencionar el “leninisme�, “l’internacionalisme proletari�, o la “lluita pel derrocament del regim dels capitalistes i els terratinents�, etc...

Més enllà del combat [democràcia vs. feixisme], també se’n va produir un altre amb una naturalesa ben diferent, un conflicte que enfrontava classes socials diferents i que enfrontava bàsicament dos concepcions de la societat i de la vida força oposades, i fins i tot antagòniques.

Democràcia? Si! Però quina? Una de delegada, representativa i liberal o un altre de directa, participativa i autogestiónaria.

El poble treballador català prenia a les seves mans; bona part de les fabriques, tallers i camps, per gestionar-les ells mateixos, horitzontalment, i sense patrons o amos. Creant unes milícies populars pròpies que van substituir amb poc temps al dissolt exercit republicà espanyol.

Aquest fet sense precedents, no es cap cosa que és pugui oblidar a la lleugera.


Som els nets i netes dels obrers que van perdre la guerra civil !!
AHIR COM AVUI, SEGUIM AMB EL PUNY AIXECAT!
Fe d'errates
19 feb 2006
Voliem dir Febrer 06 i no 05.

Obviament la comparsa surtira al carrer el 25 de Febrer d'aquest any ...i no estem pas al 2005.

Salut!
Sindicato Sindicat