Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: xarxa i llibertat : altres temes : pobles i cultures vs poder i estats
Tecnologies africanes
16 feb 2006
Larba Nadiéba, administrador de TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) a Alemanya: «Hem de creure en la contribució dels enginyers africans a la tecnologia».
Alex Moussa Sawadogo
Lefaso.net
Corresponsal a Berlín

Dilluns 13 de febrer del 2006


Quan les noves tecnologies de la informació varen començar a popularitzar-se, alguns països occidentals van obrir les seves portes a molts tècnics i enginyers dels països de lâEst i de lâÃsia. El continent negre i la seva població, com de costum, van ser considerats un cop més incapaços dâaportar el seu granet de sorra en el desenvolupament dâaquesta valuosa eina.

No obstant, âdesxifrar els misteris de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació no és exclusiva dels Occidentalsâ?, recorda Larba Nadiéba, un enginyer de telecomunicacions i informàtica, molt reconegut avui en dia a Alemanya, on va arribar farà deu anys, aconseguint fer-se un forat i un nom a un camp en el que ser ânegreâ? pot limitar les possibilitats de trobar un empleat qualificat.

Aquest jove burkinès fou contractat, un cop va sortir de la Universitat Politècnica de Nuremberg, com a Director tècnic i Cap del departament dâinformàtica i telecomunicacions de la multinacional germano-francesa Funkwerk Communications.

Aquest gegant europeu és la segona empresa líder al seu mercat en quant a tecnologia per sistemes professionals de telecomunicacions, utilitzats pels fabricants dâautomòbils, les societats de transports i les institucions i és un dels principals proveïdors europeus de solucions de comunicació basades en Internet i de solucions professionals per les xarxes sense fil.

âUna de les meves activitats principals consisteix en colâ¢laborar amb la Direcció General a lâempresa de les estratègies globals de la societat aportant la contribució tècnica. La meva feina consisteix, a més a més, a facilitar la integració tècnica de les empreses similars que adquirim i a dissenyar o adaptar la infraestructura a les NTIC (Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació). Com a client principal, marco les diferents vessants dâexplotació dels nostres productes. Un mal càlcul per part meva podria ferir la imatge i la marca de lâempresa i provocar la seva fallida. Per la qual cosa, la meva feina és un repteâ?.

Quan Bill Gates, Microsoft i la seva fundació van tenir la idea dâoferir als països pobres ordinadors a menys de 100 euros, el que pretenien era permetre a les regions endarrerides dâaquells països agafar el tren de la tecnologia i lluitar contra la pobresa i, fonamentalment, entrar en contacte amb la resta del món, seguint el desig del britànic Tim Berners-Lee, lâinventor de la World Wide Web.

El nostre enginyer en telecomunicacions, conscient dâaquesta situació, pensa que les NTIC son una eina eficaç per la lluita contra la pobresa a lâÃfrica i que el seu ús intelâ¢ligent permetria a aquest continent donar un gran salt cap endavant, com ha ocorregut en altres països dâEuropa de lâEst i de lâÃsia, com Letònia i lâÃ?ndia. Aquesta convicció de Larba Nadiéba, al que la premsa especialitzada alemanya va escollir administrador de TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) del primer trimestre del 2005, és pertinent només si Internet a lâÃfrica no queda relegat a lâenviament de correus electrònics, els xats, i sobretot, el frau.

Larba Nadiéba, que abans va treballar com enginyer dissenyador de xarxes segures en una societat alemanya i va ser coautor dâun programa de seguretat basat en desenvolupar les Xarxes Privades Virtuals pel Parlament alemany, remarca que la velocitat i la fiabilitat de les xarxes han canviat la manera de comunicar-se, estudiar, comprar, informar-se, distreureâs, organitzar-se, formar-se i treballar. Ara bé, aquesta formidable revolució, constata amb tristesa Nadiéba, beneficia als països més avançats que ja van ser beneficiaris de les precedents revolucions industrials, i agreuja el que es denomina âla fractura digitalâ?.

Per ajudar a acabar amb aquest abisme que sâobre entre els països equipats amb tecnologies de la informació i tots aquells, la majoria, que estan desproveïts dâelles, el director tècnic de Funwerk, molt lligat al seu país, Burkina Faso, ha desenvolupat, de forma gratuïta, llocs dâInternet per lâAmbaixada de Burkina Faso a Berlín i per a moltes associacions que treballes a favor del seu país. També ha aconseguit muntar, amb altres experts i enginyers burkinesos i malians, una societat de consulting i enginyeria en lâàmbit de la informàtica i de les telecomunicacions a Burkina Faso. Una de les qualitats dâaquest enginyer és la seva perícia al disseny i lâassistència en la creació i la gestió dâinfraestructures NTIC fiables, adaptades a les societats i a les institucions, sense oblidar, a més a més, lâaspecte de la seguretat.

Mentre Tony Blair i Bob Geldof es pronuncien potser un dia dâaquests a favor dâun Pla Marshall tecnològic per Ãfrica, ha arribat el moment que les empreses africanes comptin amb els joves africans amb una excelâ¢lent formació digital que sigui lâorgull de les empreses occidentals. Aquest recurs humà, reforçat per una doble cultura africana i occidental, seria saludable pel continent si es contemplés el traspàs de competències. Respecte això, Nadiéba recorda la falta de llibertat de la que disposen els enginyers a les seves activitats, la incapacitat per formar els seus propis equips de treball i sobretot per aplicar el seu mètode de feina. âCom a director tècnic i administrador del meu departament a Funkwerk, tinc, per una part, la llibertat per elegir el meu equip de treball i per proposar un pressupost dâinvestigació que permeti al meu equip, ja sigui a Alemanya, França o altres països on actuem, ésser competitius.â?

Larba Nadiéba, que porta a terme de forma paralâ¢lela un MBA (Masters of Business Administration) en estratègia i desenvolupament dâempreses, assenyala que la direcció empresarial a lâafricana ha de canviar i deixar lloc a la ciberdirecció en doble reivindicació de pertinença a un país pobre no té cap motiu dâésser. Només han de comptar el rendiment i lâeficàcia.


http://www.lefaso.net/article.php3?id_article=12352




Traduït al català per Tlaxcala, la xarxa de traductors per la diversitat lingüística, per Ãlex Tarradellas. Aquesta traducció es copyleft.

This work is in the public domain
Sindicat