Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: xarxa i llibertat : altres temes : pobles i cultures vs poder i estats
Tecnologies africanes
per Àlex	16 feb 2006
Larba Nadiéba, administrador de TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) a Alemanya: «Hem de creure en la contribució dels enginyers africans a la tecnologia».
Alex Moussa Sawadogo Lefaso.net Corresponsal a Berlín Dilluns 13 de febrer del 2006 Quan les noves tecnologies de la informació varen començar a popularitzar-se, alguns països occidentals van obrir les seves portes a molts tècnics i enginyers dels països de l’Est i de l’Àsia. El continent negre i la seva població, com de costum, van ser considerats un cop més incapaços d’aportar el seu granet de sorra en el desenvolupament d’aquesta valuosa eina. No obstant, “desxifrar els misteris de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació no és exclusiva dels Occidentals�, recorda Larba Nadiéba, un enginyer de telecomunicacions i informàtica, molt reconegut avui en dia a Alemanya, on va arribar farà deu anys, aconseguint fer-se un forat i un nom a un camp en el que ser “negre� pot limitar les possibilitats de trobar un empleat qualificat. Aquest jove burkinès fou contractat, un cop va sortir de la Universitat Politècnica de Nuremberg, com a Director tècnic i Cap del departament d’informàtica i telecomunicacions de la multinacional germano-francesa Funkwerk Communications. Aquest gegant europeu és la segona empresa líder al seu mercat en quant a tecnologia per sistemes professionals de telecomunicacions, utilitzats pels fabricants d’automòbils, les societats de transports i les institucions i és un dels principals proveïdors europeus de solucions de comunicació basades en Internet i de solucions professionals per les xarxes sense fil. “Una de les meves activitats principals consisteix en col•laborar amb la Direcció General a l’empresa de les estratègies globals de la societat aportant la contribució tècnica. La meva feina consisteix, a més a més, a facilitar la integració tècnica de les empreses similars que adquirim i a dissenyar o adaptar la infraestructura a les NTIC (Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació). Com a client principal, marco les diferents vessants d’explotació dels nostres productes. Un mal càlcul per part meva podria ferir la imatge i la marca de l’empresa i provocar la seva fallida. Per la qual cosa, la meva feina és un repte�. Quan Bill Gates, Microsoft i la seva fundació van tenir la idea d’oferir als països pobres ordinadors a menys de 100 euros, el que pretenien era permetre a les regions endarrerides d’aquells països agafar el tren de la tecnologia i lluitar contra la pobresa i, fonamentalment, entrar en contacte amb la resta del món, seguint el desig del britànic Tim Berners-Lee, l’inventor de la World Wide Web. El nostre enginyer en telecomunicacions, conscient d’aquesta situació, pensa que les NTIC son una eina eficaç per la lluita contra la pobresa a l’Àfrica i que el seu ús intel•ligent permetria a aquest continent donar un gran salt cap endavant, com ha ocorregut en altres països d’Europa de l’Est i de l’Àsia, com Letònia i l’�ndia. Aquesta convicció de Larba Nadiéba, al que la premsa especialitzada alemanya va escollir administrador de TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) del primer trimestre del 2005, és pertinent només si Internet a l’Àfrica no queda relegat a l’enviament de correus electrònics, els xats, i sobretot, el frau. Larba Nadiéba, que abans va treballar com enginyer dissenyador de xarxes segures en una societat alemanya i va ser coautor d’un programa de seguretat basat en desenvolupar les Xarxes Privades Virtuals pel Parlament alemany, remarca que la velocitat i la fiabilitat de les xarxes han canviat la manera de comunicar-se, estudiar, comprar, informar-se, distreure’s, organitzar-se, formar-se i treballar. Ara bé, aquesta formidable revolució, constata amb tristesa Nadiéba, beneficia als països més avançats que ja van ser beneficiaris de les precedents revolucions industrials, i agreuja el que es denomina “la fractura digital�. Per ajudar a acabar amb aquest abisme que s’obre entre els països equipats amb tecnologies de la informació i tots aquells, la majoria, que estan desproveïts d’elles, el director tècnic de Funwerk, molt lligat al seu país, Burkina Faso, ha desenvolupat, de forma gratuïta, llocs d’Internet per l’Ambaixada de Burkina Faso a Berlín i per a moltes associacions que treballes a favor del seu país. També ha aconseguit muntar, amb altres experts i enginyers burkinesos i malians, una societat de consulting i enginyeria en l’àmbit de la informàtica i de les telecomunicacions a Burkina Faso. Una de les qualitats d’aquest enginyer és la seva perícia al disseny i l’assistència en la creació i la gestió d’infraestructures NTIC fiables, adaptades a les societats i a les institucions, sense oblidar, a més a més, l’aspecte de la seguretat. Mentre Tony Blair i Bob Geldof es pronuncien potser un dia d’aquests a favor d’un Pla Marshall tecnològic per Àfrica, ha arribat el moment que les empreses africanes comptin amb els joves africans amb una excel•lent formació digital que sigui l’orgull de les empreses occidentals. Aquest recurs humà, reforçat per una doble cultura africana i occidental, seria saludable pel continent si es contemplés el traspàs de competències. Respecte això, Nadiéba recorda la falta de llibertat de la que disposen els enginyers a les seves activitats, la incapacitat per formar els seus propis equips de treball i sobretot per aplicar el seu mètode de feina. “Com a director tècnic i administrador del meu departament a Funkwerk, tinc, per una part, la llibertat per elegir el meu equip de treball i per proposar un pressupost d’investigació que permeti al meu equip, ja sigui a Alemanya, França o altres països on actuem, ésser competitius.� Larba Nadiéba, que porta a terme de forma paral•lela un MBA (Masters of Business Administration) en estratègia i desenvolupament d’empreses, assenyala que la direcció empresarial a l’africana ha de canviar i deixar lloc a la ciberdirecció en doble reivindicació de pertinença a un país pobre no té cap motiu d’ésser. Només han de comptar el rendiment i l’eficàcia. http://www.lefaso.net/article.php3?id_article=12352 Traduït al català per Tlaxcala, la xarxa de traductors per la diversitat lingüística, per Àlex Tarradellas. Aquesta traducció es copyleft.
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more