|
|
|
Notícies :: amèrica llatina |
|
(derecho a decidir)
|
|
|
per vent de soca-arrel |
16 feb 2006
|
|
¡SOMOS UNA NACIÓN Y TENEMOS EL DERECHO A DECIDIR! |
Las entidades y los movimientos sociales abajo firmantes, procedentes de una amplia pluralidad de sectores sociales y políticos catalanes, queremos intervenir en la coyuntura política abierta a raíz de la reforma del Estatuto de Cataluña y demostrar nuestra preocupación por el clima hostil creado desde varios círculos antidemocráticos en contra de las legítimas aspiraciones políticas y democráticas de nuestro país.
Recordando la lucha de la Assemblea de Catalunya en favor del restablecimiento del Estatuto de Autonomía como vía para ejercer el derecho a la autodeterminación, y rememorando también que hace veinticinco años la nación catalana salió a la calle ante la ofensiva contra la expresión de su identidad, consideramos necesario en este momento manifestarnos de nuevo bajo el lema "¡Somos una nación y tenemos el derecho a decidir!".
Los convocantes estamos convencidos y convencidas de que es imprescindible ejercer este derecho para garantizar que las políticas que se llevan a cabo se ajusten a las aspiraciones y las necesidades del pueblo catalán y para favorecer el progreso social en lo referente a derechos de ciudadanía e inmigración, derechos sociales y laborales, lengua y cultura, medio ambiente, políticas de género, vivienda, tecnologías de la comunicación, educación, sanidad y seguridad, entre otros. Asimismo, afirmamos que no es posible un verdadero autogobierno sin soberanía fiscal y tributaria y sin inversiones e infraestructuras, relaciones internacionales y cooperación.
Porque somos una nación y defendemos nuestra identidad, como cualquier otro pueblo hemos de tener derecho a decidir libremente cuál ha de ser nuestro futuro.
Por lo tanto, lo que nosotros decidamos, nadie lo puede recortar. Por la libertad y la democracia, hacemos un llamamiento a todos y a todas a salir a la calle para manifestarnos diciendo: "¡Somos una nación y tenemos el derecho a decidir!".
Plataforma "Pel dret de decidir" (Por el derecho de decidir).
adhesions ARROBA tenimeldretdedecidir.org |
This work is in the public domain |
|
Re: (derecho a decidir)
|
|
per Llibertari |
16 feb 2006
|
|
Pq. ho pengeu en castellà ? |
|
Re: (derecho a decidir)
|
|
per ehhhh tu |
16 feb 2006
|
|
deixa d´intoxicar i de fer el joc a la dreta feixista! |
|
Re: (derecho a decidir)
|
|
per noubarris |
16 feb 2006
|
|
El mateix text s' ha penjat en molts idiomes. Per qué no es potpenjar en castellà si s' ha fet en francés, anglés, alemany....? |
|
Re: (derecho a decidir)
|
|
per tenim dret a decidir |
16 feb 2006
|
|
Em sembla de puta mare que estigui en castellà! |
|
Re: (derecho a decidir)
|
|
per Maria |
16 feb 2006
|
|
el manifest està en moltes llengues mireu la web de la plataforma |
|
Re: (derecho a decidir)
|
|
per Llibertari |
16 feb 2006
|
|
Ja, el text està en moltes llengües... però no creieu lògic i necessari que es pengi en castellà a Indymedia Madrid (o a qualsevol on el castellà sigui la llengua pròpia) i en català als rspectius Indymedia dels Països Catalans ? |
|
Re: (derecho a decidir)
|
|
per Ferran |
16 feb 2006
|
|
Pues, a mi no em sembla malament que estigui en castellà si no existeix versió en català i fa mandra traduir-ho, pero si ni ha en català no costa res ficar-la en català o en les 2 llengues. |
|
Re: (derecho a decidir)
|
|
per ... |
17 feb 2006
|
"La meva nació és la meva llengua" Joan Fuster
Jo soc nacionalista perque vull la llibertat i la dignitat dels que culturalment son el meu poble, amb fraternitat amb tots els pobles i etnies del món.
No vull un Estat, no vull cap frontera. Només vull el respecte per una cultura i una llengua sistematicament anorreada al territori on historicament s'ha desenvolupat. No vull una reserva. No vull haver de ser estranger a la meva pròpia terra. Com els passa a moltes ètnies, per exemple a America.
No vull esta forçat a comprendre la llengua de l'Estat, el mitja pel qual volen fer desapareixer la meva cultura. Per més que aquesta llengua sigui la llengua de milers de persones, treballadores, de poetes, d'una part de la meva família. Com tampoc vull que a ningu se li imposi l'angles, per més que sigui la llengua de Walt Whitman o de la "Industrial Workers of the World". I entenc que li diguin "gringa" a segons quins llocs.
Jo lluito perque la meva cultura, que s'expresa fonamentalment en una llengua pugui desenvolupar-se, no estigui menystinguda, no sigui de segones. Quan una cultura o una llengua pateix això hi perd tothom perquè és perd una de les milers de formes que hi ha d'entendre el món i la vida.
Entenc que es pugui fer servir el castellà a Catalunya en molts ámbits de la vida. A on es prioritza -potser erroniament- altres aspectes de la societat, per exemple en l'ambit sindical. Fins i tot, en alguns àmbits tots i totes em fet una tòpica associació d'idees preconcebudes sobre llengua i ideologia, llengua i classe, llengua i concepció del món.
Connolly, socialista revolucionari irlandes, deia que la llengua gaelica va comença a desapareixer quan els polítics autonomistes irlandesos van començar a fer servir l'anglès en el seus mitings. No cal que a nosaltres ens passi el mateix.
No entenc que també en l'ambit de reinvidicació dels nostres drets com a poble s'hagi de recorrer a un dels signes, a un dels mitjans que ha estat de la nostra minorització. Potser el principal.
Parlar en castellà sobre el nostre dret a decidir, fent-ho en l'àmbit nacional, és -salvant les distàncies- com fer una proclama pel 8 de març en llenguatge sexista. I el llenguatge sexista també el fa servir la classe treballadora, els oprimits de qualsevol mena.
Parlar només en la nostra llengua no ens hauria de fer cap vergonya. I es pot fer servir en moltes situacions i ambits d'altres llengues. Però si no mantenim ni això, estem perduts -jo no m'identifico ni amb un estupid dibuix d'un mapa ni en unes suposades "essències", només amb el patiment d'un poble que s'ha expressat amb uns determinats signes que corresponent a una forma d'entendre el món. |
|
Re: (derecho a decidir)
|
|
per potser pq... |
17 feb 2006
|
|
potser es per animar a la gent castellanoparlant que creu que Catalunya és el seu pais i que de vegades es poden sentir una mica exclosos per alguns catalanoparlants (33 i fatxes de l'estil) |
