Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: criminalització i repressió
La guerra és pau. La llibertat és esclavatge. La ignorància és força
14 feb 2006
La nova ordenança del civisme que va entrar en vigor a Barcelona el mes de gener passat ha posat sobre la taula un debat molt més ampli i complex que el suposat incivisme dels barcelonins. La socialdemocràcia europea, evolució del socialisme moderat que va quedar frustrat amb el fracàs del bloc soviètic, va acceptar lâeconomia de mercat i va crear lâanomenada societat del benestar. A Europa sâha anat imposant la ideologia que intenta conciliar la igualtat dâoportunitats i lâaccés gratuït a lâeducació i la sanitat amb un sistema econòmic de naturalesa salvatge, inescrupulós, competitiu i jeràrquic.

Tanmateix, la imposició del neoliberalisme a nivell mundial i la cada dia més evident inestabilitat de la pax europea dels anys noranta; la socialdemocràcia ha passat de donar un discurs modern i conciliador, imatge de futur i modernitat, al paternalisme més descarnat. Sembla talment com si un govern, per fer veure que governa, ha de fer lleis. Com més millor. I és aquest, per mi, el prisma per on hem de mirar la llei del civisme de Barcelona: La voluntat reguladora, la voluntat de que lâadministració pública es faci omnipresent a tot arreu. Així doncs, la socialdemocràcia europea ha perdut lâessència del discurs de lâesquerra tradicional, que consagra lâeducació com a pilar per la convivència i lâestabilitat social dâuna comunitat dâindividus.

Com a exemples trobem també la llei antitabac, la famosa llei del âbotellónâ? de ja fa uns anys, la regulació dels continguts televisius en determinades franjes horàries i lâenduriment del codi de circulació. Per si fora poc, i arran de la sacsejada internacional que han provocat les caricatures satíriques dâAlâ¢là dâun diari danès, el comissari europeu de Seguretat, Llibertat i Justícia Franco Frattini ha dit que la UE està estudiant dissenyar un âcodi de conductaâ? pels medis de comunicació. Ens trobem, doncs, en un mateix debat. Lâestat paternalista que intenta regularitzar-ho tot, delimitar amb lleis, ordenances i decrets què és i com sâha dâexcercir la llibertat i la convivència. Ens diuen què és el respecte de la mateixa manera com un pare explica al seu fill què és el sexe. Qui ha dit que 1984 dâOrwell és una novelâ¢la de ciència ficció?

Lâordenança del civisme de la ciutat de Barcelona és paradigmàtica en aquest sentit. La nova llei consagra la multa com a element disuasori, però el més sorprenent de tot és que ho fa per la gent més desfavorida. Ãs a dir, prohibeix la mendicitat i la prostitució pels carrers de Barcelona sota pena dâelevades multes. Les prostitutes que venguin el seu cos directament al carrer (que no significa que practiquin sexe al carrer sinó que el fan servir per a exhibir-se) poden arribar a pagar un màxim de 750 euros. Demanar caritat suposa multes de fins a 120 euros i si es fa acompanyat dâun menor i/o dâun discapacitat la infracció és considerada molt greu i la multa pot arribar als 3000 euros. Si enxampen a un immigrant netejant el vidre dâun cotxe la multa oscilâ¢la entre 750 i 1500 euros. Suposem que la diferència es deu a si ha netejat bé el parabrisa o hi ha deixat alguna marca de sabó.

Aquesta ordenança és, doncs, una botifarra burocràtica destinada a netejar Barcelona de tota aquella âbrutíciaâ? que dóna mala imatge a la ciutat. Fer pagar a un pidolaire perquè pidola és un acte despòtic digne de la Londres de Charles Dickens. Ãs una llei-escombra, que fuig dâatacar lâarrel dels problemes per amagar-los sota lâestora. Ãbviament la policia estarà massa ocupada endevinant si la vella que llegeix el diari en aquell banc és una puta o si aquella taca obscura del racó és un pixat humà o de gos per orientar els japonesos que busquen la Sagrada Família. Això, com sempre, se soluciona amb lâaugment del cos de policia. Sentint les declaracions de certs polítics es fa difícil de llegir el llibre de George Orwell com una simple novelâ¢la...

Que lâordenança no soluciona els problemes sinó que els amaga, agreujant-los encara més, és un fet objectiu. Jo sempre he pensat que lâúnica solució al drama que suposa la prostitució és la legalització. Fins i tot la ilâ¢legalització suposaria, en certa manera, la fi del problema. Però el que no pot ser és que perpetuem aquesta situació dâalegalitat. Jo estic a favor de la legalització, que suposaria la fi de les màfies ilâ¢legals, unes garanties sanitàries i el dret a lâaccés a la seguretat social ja sigui atur, jubilació, etc... Però el que no podem fer de cap de les maneres és tapar-nos el nas i donar una puntada de peu al problema.

Em miro amb molta preocupació com a poc a poc anem endarrere. Enlloc de consolidar una educació enfocada a la convivència, el civisme, el respecte a la llibertat, la tolerància a la diversitat i la comprensió a la diferència. Un ensenyament amb valors, que creï, en definitiva, generacions de lliure pensadors; ens enfrontem a la infantilització de la societat i la ultraregulació. A un món fred, de desconfiança i immaduresa. On les guerres són per aconseguir la pau i les lleis per assolir la llibertat. Qui pensi el contrari és una puta i no pot circular pel carrer.

Estic preocupat, però no perdré mai lâesperança de que 1984 dâOrwell sigui tan sols una novelâ¢la de ficció. Una vegada em van dir que lâoptimisme és lâúnic ingredient que es necessita per a canviar les coses.
x
http://www.racocatala.com/articles/10008

Joan Mas i Morral
Publicat a la revista dâOlot â440â? del mes de febrer

This work is in the public domain
Sindicat Terrassa