Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: antifeixisme
Els cinc pilars del fonamentalisme
14 feb 2006
D’on es nodreix ideològicament el fonamentalisme islàmic? La ‘jihad’ com a doctrina va sorgir alhora que l’Islam, però avui dia ha estat influïda pel pensament de Sayyid Qutb i els Germans Musulmans egipcis. La guerra de l’Afganistan posà les bases d’una praxis quasi apocalíptica, bastida sobre cinc principis bàsics, que no dubta a enviar els seus militants al martiri.
Cal cercar els orígens ideològics de la jihad, la causa suprema de déu o guerra santa, en els inicis de lâIslam, al llunyà segle VII, encara en vida de Mahoma, quan sorgí el primer estat islàmic a Medina. Des de llavors lâAlcorà indueix en bon nombre dâaleies âversiclesâ a combatre per la causa de déu (2: 190-191, 216-217, 8: 40, 9: 5), a sacrificar fins i tot la vida si cal, perquè âsi moriu o fóssiu morts per la causa de Déu, sapigueu que la indulgència i la clemència de Déu és preferible a tot allò que atresoreu. I sapigueu que, tant si moriu com si sou morts, a Déu sereu tornatsâ? (3: 157-158). Fins i tot una sura alcorànica, la 61, As-Saff, pren el seu nom de la renglera dâuna formació en combat: âPer cert que Déu aprecia els qui combaten en fila per llur causa, com si fossin una sòlida construccióâ? (aleia 4).

La morada islàmica âDar al-Islamâ i particularment lâàrab se sentí especialment agreujada amb el reconeixement de lâestat confessional dâIsrael, el 1948. El contenciós cobrà vitalitat a partir de la primera Intifada de 1987 i lâaparició de Hamàs, acrònim de Haraka al-Muqawama al-Islamiyya (Moviment de Resistència Islàmica), guanyador dels darrers comicis a lâAssemblea Legislativa Palestina. Derivació autòctona dels Germans Musulmans egipcis, des del 1988 predica la jihad contra Israel.

Hamàs i els altres grups jihadistes, com també els salafistes (partidaris de lâIslam primitiu), beuen en la doctrina de lâegipci Sayyid Qutb (1906-1966), que justificava lâús de la força per establir un estat islàmic universal. La influència de Qutb arrelà en els sectors més rigoristes, tot inspirant grups dâideologia semblant en altres països musulmans, malgrat les diferències dâíndole tàctica, com el Laskar Jihad indonesi, que conceben la revolució islàmica país per país, o els voluntaris de la guerra de lâAfganistan (1979-89), de caràcter internacionalista.

La guerra de lâAfganistan esdevingué així la cobertura ideològica de la jihad internacional. A lâAfganistan confluïren voluntaris islamistes de tots els racons del món; allí reberen instrucció religiosa i militar que després traslladarien als seus països dâorigen. Si la divisió a les files de les faccions afganeses va provocar lâascens dels talibans (âestudiantsâ?), és també en aquest context que sorgeix la figura dâOssama bin Laden, un saudita ultraortodox i posseïdor dâuna gran fortuna que combaté a lâAfganistan, per després trencar amb el seu país per consentir lâentrada de lâexèrcit dels EUA a lâAràbia Saudita en la primera guerra del Golf (1991).

A lâAfganistan, lâideòleg jordanopalestí Abd Allah Azzam va fundar Al-Qaida as-Sulba âla Base Sòlidaâ? el 1987, amb lâobjectiu dâencarrilar les energies dels mujahidins âcombatents jihadistesâ àrabs envers altres objectius. Azzam i Bin Laden havien fundat a Peshawar (Pakistan) el 1984 la Maktab al-Khidmat li-l-Mujahidin al-Arab (MAK) o Oficina de Serveis per als Combatents Ãrabs, també coneguda com Afghan Service Bureau. A través del MAK es difongué propaganda, es recaptaren diners i, sobretot, foren reclutats voluntaris per a la jihad afganesa. Acabada la guerra, Al-Qaida es transformà en nucli aglutinant des dâon es coordinava la jihad amb visió mundial. Dâací neix la ideologia jihadista, dâuna mescla de les doctrines tradicionals dels Germans Musulmans i el pensament dâAzzam, que podem resumir en cinc punts, els cinc pilars de la filosofia guerrera dels mujahidins del segle XXI:

1. Instauració del bé i prohibició del mal, que només pot assolir-se amb la jihad. El mal, representat en vides i propietats dels que sâoposen a lâIslam, ha de ser destruït.

2. La maldat dâOccident. Argumenta que els EUA i Europa donen suport a lâestat dâIsrael. A partir dâaquí, elucubra la teoria de la conspiració contra els musulmans, encapçalada pels EUA. No és, però, una idea original, puix que les teories de confabulació contra lâIslam ja són als escrits de Sayyid Qutb. Bin Laden afegeix, això sí i de collita pròpia, la idea que tots els ciutadans dels EUA són malvats, car el Govern nord-americà, que humilia el poble musulmà, ha estat escollit amb els seus vots.

3. Els governs col·laboracionistes musulmans són pèrfids. Tot començant pel Govern saudita, que ha permès lâocupació de Terra Santa per infidels. Bin Laden declarà des de lâAfganistan que tornaria a lâAràbia quan âla llei de Déu governés en aquella terraâ? i crida a la rebel·lió contra el Govern âtitellaâ? dels Estats Units.

4. Unió de la Dar al-Islam. La restauració del califat universal és la finalitat suprema dels jihadistes. En aquest sentit criden lâatenció les paraules dirigides a la pèrdua dâAl-Andalus i la comparació que fa amb la Palestina actual: âWl món ha de saber que no permetrem que torni a repetir-se la tragèdia dâAl-Andalus a Palestina.â?

5. âJihadâ. Per la resurrecció del califat Bin Laden predica la jihad. Per això, el 1998 fundà, a partir dâAl-Qaida, Al-Jabha al-Islamiyya al-Alamiyya li-Qital al-Yahud wa-s-Salibiyyun o âFront Islàmic Mundial per a la lluita contra Jueus i Croatsâ?. El fonamentalisme jihadista dóna suport a la seva visió apocalíptica en una anàlisi selectiva de les aleies alcoràniques sobre la jihad per justificar un Islam ofensiu, tot obviant les que conceben la causa suprema de Déu com un acte defensiu, com la que diu âCombateu per la causa de Déu els qui us combatin, però no provoqueu, perquè Déu no estima els agressorsâ? (2: 190). També la base doctrinal de la jihad té gran presència en el conjunt de hadithat o successos atribuïts a Mahoma, com el que transmet Abu Hurayra (4, 52, 46), que âsentí lâApòstol de Déu dir: lâexemple dâun lluitador per la causa de Déu âi Déu és qui millor coneix qui sâesforça de debò en la seva causaâ és com el de la persona que dejuna i resa continuadament. Déu garanteix al combatent per la seva causa el paradís si mor, o el seu retorn sa i estalvi a la llar amb recompensa i botí de guerraâ?.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Els cinc pilars del fonamentalisme
14 feb 2006
..No m'extranya que davant d'això hi hagi qui tingui ganes de cagarse amb Mahoma i amb la mare de deu que el va parir.

I si als islamistes no els agraden les vinyetes que s'aguantin o que se'n vagin a veure a alguns psicòlegs argentins tipus Jorje Bucay, a que els ensenyin a controlar les seves obsesions, a millorar la seva relacio amb els demés, a quedarse a casa i ferse palles ..enlloc de sentir ganes d'agafar una arma cada cop que un imam diu algo així com "guerra santa a l'infidel!"
Re: Els cinc pilars del fonamentalisme
15 feb 2006
Perdona satir però em sembla que el fet de voler agafar les armes no és per unes caricaturetes, si alguns estan utilitzant això són els integrismes de totes les bandes, els que els interessa crear tensió integrista islàmica i als que els interesa transmetrens que els musulmans estan bojos i mira com es posen per un dibuix. Si en molts paisos agafen les armes no és per un dibuix, la història de colonialisme i imperialisme occidental als anomenats països musulmans no comença amb aquestes caricatures. La repressió, submissió, xantatge i el manteniment de dictadures i països artificials fets sobre un mapa la van crear les potències occidentals. El dibuix és una excusa per integristes de tots els bandols per trivialitzar un problema greu de colonialisme, si voleu comencem a parlar de Palestina, Irak, Iran, Siria, Txetxènia, Egipte, arabia Saudí i veurem moltes més coses. Això no justifica la resposta integrista però motius per agafar les armes els han tingut sempre i no precissament per unes caricatures.

La cosa és més complexe i les caricatures són una gilipollada al costat de l'ofensa i repressió continua a aquests pobles, no barregem temes com volen els integrismes.
Sindicat Terrassa