|
|
|
Notícies :: antifeixisme |
|
Els cinc pilars del fonamentalisme
|
|
|
per David Garrido |
14 feb 2006
|
|
D’on es nodreix ideològicament el fonamentalisme islàmic? La ‘jihad’ com a doctrina va sorgir alhora que l’Islam, però avui dia ha estat influïda pel pensament de Sayyid Qutb i els Germans Musulmans egipcis. La guerra de l’Afganistan posà les bases d’una praxis quasi apocalíptica, bastida sobre cinc principis bàsics, que no dubta a enviar els seus militants al martiri. |
Cal cercar els orÃgens ideològics de la jihad, la causa suprema de déu o guerra santa, en els inicis de l’Islam, al llunyà segle VII, encara en vida de Mahoma, quan sorgà el primer estat islà mic a Medina. Des de llavors l’Alcorà indueix en bon nombre d’aleies –versicles– a combatre per la causa de déu (2: 190-191, 216-217, 8: 40, 9: 5), a sacrificar fins i tot la vida si cal, perquè “si moriu o fóssiu morts per la causa de Déu, sapigueu que la indulgència i la clemència de Déu és preferible a tot allò que atresoreu. I sapigueu que, tant si moriu com si sou morts, a Déu sereu tornatsâ€? (3: 157-158). Fins i tot una sura alcorà nica, la 61, As-Saff, pren el seu nom de la renglera d’una formació en combat: “Per cert que Déu aprecia els qui combaten en fila per llur causa, com si fossin una sòlida construccióâ€? (aleia 4).
La morada islà mica –Dar al-Islam– i particularment l’à rab se sentà especialment agreujada amb el reconeixement de l’estat confessional d’Israel, el 1948. El contenciós cobrà vitalitat a partir de la primera Intifada de 1987 i l’aparició de Hamà s, acrònim de Haraka al-Muqawama al-Islamiyya (Moviment de Resistència Islà mica), guanyador dels darrers comicis a l’Assemblea Legislativa Palestina. Derivació autòctona dels Germans Musulmans egipcis, des del 1988 predica la jihad contra Israel.
Hamà s i els altres grups jihadistes, com també els salafistes (partidaris de l’Islam primitiu), beuen en la doctrina de l’egipci Sayyid Qutb (1906-1966), que justificava l’ús de la força per establir un estat islà mic universal. La influència de Qutb arrelà en els sectors més rigoristes, tot inspirant grups d’ideologia semblant en altres països musulmans, malgrat les diferències d’Ãndole tà ctica, com el Laskar Jihad indonesi, que conceben la revolució islà mica paÃs per paÃs, o els voluntaris de la guerra de l’Afganistan (1979-89), de carà cter internacionalista.
La guerra de l’Afganistan esdevingué aixà la cobertura ideològica de la jihad internacional. A l’Afganistan confluïren voluntaris islamistes de tots els racons del món; allà reberen instrucció religiosa i militar que després traslladarien als seus països d’origen. Si la divisió a les files de les faccions afganeses va provocar l’ascens dels talibans (“estudiantsâ€?), és també en aquest context que sorgeix la figura d’Ossama bin Laden, un saudita ultraortodox i posseïdor d’una gran fortuna que combaté a l’Afganistan, per després trencar amb el seu paÃs per consentir l’entrada de l’exèrcit dels EUA a l’Arà bia Saudita en la primera guerra del Golf (1991).
A l’Afganistan, l’ideòleg jordanopalestà Abd Allah Azzam va fundar Al-Qaida as-Sulba “la Base Sòlida� el 1987, amb l’objectiu d’encarrilar les energies dels mujahidins –combatents jihadistes– à rabs envers altres objectius. Azzam i Bin Laden havien fundat a Peshawar (Pakistan) el 1984 la Maktab al-Khidmat li-l-Mujahidin al-Arab (MAK) o Oficina de Serveis per als Combatents Àrabs, també coneguda com Afghan Service Bureau. A través del MAK es difongué propaganda, es recaptaren diners i, sobretot, foren reclutats voluntaris per a la jihad afganesa. Acabada la guerra, Al-Qaida es transformà en nucli aglutinant des d’on es coordinava la jihad amb visió mundial. D’acà neix la ideologia jihadista, d’una mescla de les doctrines tradicionals dels Germans Musulmans i el pensament d’Azzam, que podem resumir en cinc punts, els cinc pilars de la filosofia guerrera dels mujahidins del segle XXI:
1. Instauració del bé i prohibició del mal, que només pot assolir-se amb la jihad. El mal, representat en vides i propietats dels que s’oposen a l’Islam, ha de ser destruït.
2. La maldat d’Occident. Argumenta que els EUA i Europa donen suport a l’estat d’Israel. A partir d’aquÃ, elucubra la teoria de la conspiració contra els musulmans, encapçalada pels EUA. No és, però, una idea original, puix que les teories de confabulació contra l’Islam ja són als escrits de Sayyid Qutb. Bin Laden afegeix, això sà i de collita pròpia, la idea que tots els ciutadans dels EUA són malvats, car el Govern nord-americà , que humilia el poble musulmà , ha estat escollit amb els seus vots.
3. Els governs col·laboracionistes musulmans són pèrfids. Tot començant pel Govern saudita, que ha permès l’ocupació de Terra Santa per infidels. Bin Laden declarà des de l’Afganistan que tornaria a l’Arà bia quan “la llei de Déu governés en aquella terra� i crida a la rebel·lió contra el Govern “titella� dels Estats Units.
4. Unió de la Dar al-Islam. La restauració del califat universal és la finalitat suprema dels jihadistes. En aquest sentit criden l’atenció les paraules dirigides a la pèrdua d’Al-Andalus i la comparació que fa amb la Palestina actual: “Wl món ha de saber que no permetrem que torni a repetir-se la tragèdia d’Al-Andalus a Palestina.�
5. ‘Jihad’. Per la resurrecció del califat Bin Laden predica la jihad. Per això, el 1998 fundà , a partir d’Al-Qaida, Al-Jabha al-Islamiyya al-Alamiyya li-Qital al-Yahud wa-s-Salibiyyun o “Front Islà mic Mundial per a la lluita contra Jueus i Croatsâ€?. El fonamentalisme jihadista dóna suport a la seva visió apocalÃptica en una anà lisi selectiva de les aleies alcorà niques sobre la jihad per justificar un Islam ofensiu, tot obviant les que conceben la causa suprema de Déu com un acte defensiu, com la que diu “Combateu per la causa de Déu els qui us combatin, però no provoqueu, perquè Déu no estima els agressorsâ€? (2: 190). També la base doctrinal de la jihad té gran presència en el conjunt de hadithat o successos atribuïts a Mahoma, com el que transmet Abu Hurayra (4, 52, 46), que “sentà l’Apòstol de Déu dir: l’exemple d’un lluitador per la causa de Déu –i Déu és qui millor coneix qui s’esforça de debò en la seva causa– és com el de la persona que dejuna i resa continuadament. Déu garanteix al combatent per la seva causa el paradÃs si mor, o el seu retorn sa i estalvi a la llar amb recompensa i botà de guerraâ€?. |
This work is in the public domain |
|
Re: Els cinc pilars del fonamentalisme
|
|
per satir |
14 feb 2006
|
..No m'extranya que davant d'això hi hagi qui tingui ganes de cagarse amb Mahoma i amb la mare de deu que el va parir.
I si als islamistes no els agraden les vinyetes que s'aguantin o que se'n vagin a veure a alguns psicòlegs argentins tipus Jorje Bucay, a que els ensenyin a controlar les seves obsesions, a millorar la seva relacio amb els demés, a quedarse a casa i ferse palles ..enlloc de sentir ganes d'agafar una arma cada cop que un imam diu algo així com "guerra santa a l'infidel!" |
|
Re: Els cinc pilars del fonamentalisme
|
|
per stop integristes de totes les religions |
15 feb 2006
|
Perdona satir però em sembla que el fet de voler agafar les armes no és per unes caricaturetes, si alguns estan utilitzant això són els integrismes de totes les bandes, els que els interessa crear tensió integrista islàmica i als que els interesa transmetrens que els musulmans estan bojos i mira com es posen per un dibuix. Si en molts paisos agafen les armes no és per un dibuix, la història de colonialisme i imperialisme occidental als anomenats països musulmans no comença amb aquestes caricatures. La repressió, submissió, xantatge i el manteniment de dictadures i països artificials fets sobre un mapa la van crear les potències occidentals. El dibuix és una excusa per integristes de tots els bandols per trivialitzar un problema greu de colonialisme, si voleu comencem a parlar de Palestina, Irak, Iran, Siria, Txetxènia, Egipte, arabia Saudí i veurem moltes més coses. Això no justifica la resposta integrista però motius per agafar les armes els han tingut sempre i no precissament per unes caricatures.
La cosa és més complexe i les caricatures són una gilipollada al costat de l'ofensa i repressió continua a aquests pobles, no barregem temes com volen els integrismes. |
