|
|
|
Anàlisi :: altres temes |
|
sobre la supercvivencia del euskara
|
|
per Francesc Quintana Castello
Correu-e: fqincast@yahoo.es (no verificat!) |
11 feb 2006
|
|
al final de l'edat de ferro l'euskara estava a punt de dessararexer |
|
atacat al oest pels celtes i al est pels ibers, l'arribada dels romans el va salvar. els vascons es van al.liar amb el romans i van lluitat com a legionaris rebent com a premi quan es llicenciaven els fundi, terres sobre les que construien les villae, que despres es van transformar en pobles amb noms vascos desde Girona fins a Burgos. Despres el ducat de Vasconia va ser atacat pels francs y els visigots pero l'invasio musulmana va salvar els vascon qu e es van aliar amb ells per mig de matrimonis mixtos, per mes tard es van aliar amb el cristians i va començar la decadenia de l'euskara. Castella va cupar la Navarra maritima i occidental el 1200 i la resta del regne el 1512, l'euskera va quedar en estat agonic fins avui |
This work is in the public domain |
|
Re: sobre la supercvivencia del euskara
|
|
per B.R.S. |
11 feb 2006
|
No dic ke akesta información no tingui interès, però... kè vols dir amb tot això?
Jo, quan ho he vist, pensava ke parlaries de l'amenaça contra els dialectes navarresos i septentrionals de l'euskara, no pas del ke va passar fa segles. |
|
Re: sobre la supercvivencia del euskara
|
|
per Joseba |
11 feb 2006
|
|
Si aixo es una critica de B.R.S. al batua, he de dir-le que sense normalitzacio de l' euskara avui entre els vascos ni tan sols ens entendriem. et sembla be que quan a Urdiain diuen artua a Bakaikoa ja diuen maiza ? Els euskalkis no tenen futur. Tota llengua culta necessita una normativa i per aixo esta l'euskalzaindia. |
|
Re: sobre la supercvivencia del euskara
|
|
per B.R.S. |
11 feb 2006
|
Doncs no, Joseba, no era una critica al batua (ke ja en fan prou crítikes al País Basc), de fet, no era una crítica a res ni a ningú...
L'únic ke deia es ke em pensava que el text parlaria de com els dialectes d'Iparralde i Nafarroa Garaia estan amenaçats, segons diuen, per les polítikes lingüístikes dels governs francesos i navarresos.
Ni més ni menys |
|
Re: sobre la supercvivencia del euskara
|
|
per argizulo |
11 feb 2006
|
un euskara unificado y uniformizado es una falacia y una mentira. también el mentira que los vascos no nos entenderíamos, de iparralde a matxitxako cambian multitud de palabras, hay tantas variedades como ríos i valles i cualquier objeto puede ser descrito de varias formas ... eso es riqueza, y , lo reitero, nos entendemos ... academias y normas no nos hacen falta, encierran y restringen el idioma ... el euskara es una lengua libre y abierta en crecimiento que todavía, pese a su antigüedad y gracias a no haber tenido academia hasta hoy en día, sigue unida a cada piedra o a cada forma de sentirla, ... las academias que se las queden otros, los que dicen cómo se " tiene " que hablar ... con la unificación se perderá el recuerdo que aún conservan nuestros abuelos, su forma de ver el mundo y la convivencia que acumulan con un entorno ya arrasado por cemento.
que unificar sea necesario es como hablar de los beneficios de la autovía de leitzaran, o le la central de lemoiz, o del desastre de itoiz o del superpuerto de jaizkibel o el ave ... sí nos unirán más a l@s vasc@s pero a costa de nuestro pasado y raíces. de mi pueblo al siguiente cambian muchas palabras, pero nos entendemos ... las miradas unen más que gramáticas y sabios que presuponen lo que está bien o mal ...
gure hirria gure hiskuntza dek !!!
esto en euskara unificado sería "mal" pero el euskara real nos permite mezclar herria(pueblo) con hiria (ciudad) y decir dek en lugar de "da" porque ya hace 1000 años en mi pueblo lo decían así porque en matices siente distinto a los del pueblo siguiente, ya que aún habitando el mismo paisaje , tienen otra perspectiva ...
lurra ta askatasuna |
|
Re: sobre la supercvivencia del euskara
|
|
per Argitxu |
16 feb 2006
|
|
Quan escolto l'euskalki Biskai no puc entendre la manera com fan la conjugacio del verbs. Es molt dificil que un nabarres i un biskai s'entengin si no fan servir el batua .La teoria de Argizulo els encantara als valencians espanyolistes. El proper pas es dir que cada euskalki es un idioma diferent.Lurra, batasuna ta askatasuna. |
