Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: globalització neoliberal
El president de la Federacio russa visita Zapatero
09 feb 2006
Els interessos comercials centren aquests dies la trobada entre els presidents Zapatero i Putin, durant la visita del líder rus a la capital de l´estat. ONGs demanen que l'agenda contempli el conflicte txetxè i els drets humans a la Federació Russa
Les dificultats que nombroses ONG tenen per treballar en la Federació Russa, la violació de drets humans a Txetxènia i els atacs que reben activistes i periodistes que s'atreveixen a denunciar la realitat de la població txetxena o que simplement discrepen del discurs oficial. Són els temes que, segons diverses ONG, haurien d'estar sobre la taula durant la visita d'aquests dies del president Vladimir Putin a l´Estat espanyol.

El líder rus es troba amb José Luis Rodríguez Zapatero els dies 8 i 9 de febrer, en diverses reunions en les quals sobretot es parla de com impulsar acords policials, de l'exportació de gas i petroli, dels acords entre la banca dels dos països i de la cooperació en la investigació científica.

Però temes bàsics com el respecte dels drets humans a Txetxènia i la llibertat de les ONG per treballar i expressar-se en la Federació Russa han quedat en un segon pla. La denúncia la fan entitats com Amnistia Internacional, Paz Ahora, Acsur Las Segovias i la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR), que reclamen al president espanyol que es faci ressò d'aquests temes i transmeti la seva preocupació a Vladimir Putin.

http://www.pazahora.org/

Les ONG denuncien atacs de les autoritats russes a organitzacions, defensors de drets i periodistes i recorden que la Federació Russa viu “un escenari general de violació de drets humans que té la seva manifestació més severa a Txetxènia� i acusen el president Putin de portar a terme accions que es justifiquen en una “suposada� lluita contra el terrorisme i la víctima principal de la qual és la població civil.

“A Txetxènia l'Exèrcit rus opera en la més absoluta impunitat sense que estiguin presents periodistes, observadors internacionals i jutges i fiscals que puguin realitzar la seva feina�, afirmen les entitats.

Un exemple clar d'aquesta situació és el cas d’Oksana Chelysheva, periodista russa i representant de l'organització Societat per a l'Amistat Russo-Txetxena. Com explica Chelysheva, que està a Espanya acompanyada per Amnistia Internacional i que aquests dies també visitarà la Moncloa, el Govern rus “tracta d'impedir que surti a la llum la veritable situació a Txetxènia� i porta a terme una “intensa campanya d'assetjament� a ONG com la seva.

“Rússia viu en l'absolutisme des de fa molts anys, però en el meu país la societat civil no existeix. El que hi ha actualment són una sèrie d'organitzacions que fan el que poden per formar-la, mentre el poble es dedica a la supervivència, perquè té gravat a foc la por als serveis secrets que dirigeixen el país�, afegeix la periodista russa.

http://www.es.amnesty.org/cms/index.php?&id=12&no_cache=1&tx_ttnews[tt_news]=629&tx_ttnews[backPid]=61


Problemes per a la població civil i les ONG

A Txetxènia, aquesta realitat es viu dia a dia i cada vegada és més difícil denunciar-la a causa dels problemes de les ONG per entrar en la regió. Entre les organitzacions que encara treballen en la zona destaca Metges Sense Fronteres, que té equips locals que intenten arribar a la població i assistir-la.

Com explica Aiza Masaeva, ginecòloga que treballa a l'entitat, el conflicte ha acabat amb les infraestructures locals de salut i la població necessita assistència mèdica mentre que la xifra de metges i infermers que s'exilien augmenta. Cada matí, en les àrees rurals de Txetxènia, Masaeva atén unes 80 persones i, com ella mateixa diu, s'assegura que si no pot guarir algú, almenys aquesta persona no empitjori.

La justícia russa ha tancat dues ONG estrangeres que atenien refugiats txetxens
Només en els últims sis anys, unes 31.000 persones s'han desplaçat i altres 5.000 han desaparegut a Txetxènia, apunta Amnistia Internacional, que critica les autoritats russes per intentar “restringir la informació sobre la situació dels drets humans� en aquesta regió.

Segons Amnistia, ONG, defensors de drets humans i periodistes pateixen “nivells extrems d'assetjament� per part de les autoritats russes i en els últims mesos ha augmentat “l'hostilitat� cap a les organitzacions no governamentals. Aquesta pràctica s'ha materialitzat en una llei que obliga les ONG russes i estrangeres a inscriure's en un nou registre oficial i que, en opinió d'organitzacions com Amnistia Internacional, pretén restringir la tasca de les entitats i impedir el finançament exterior d'ONG compromeses políticament.

Fa tres setmanes, de fet, la justícia russa va ordenar el tancament de dues entitats –una britànica i una altra alemanya- al·legant que no tenien autorització suficient per treballar en la regió. Les dues ONG atenien des de feia deu anys població refugiada txetxena.

This work is in the public domain
Sindicat Terrassa