Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: laboral
Sobre el reportatge el ROIG i el NEGRE
09 feb 2006
Com a economista m'agradaria donar la meva opinió del reportatge emès ahir a TV3 sobre l'anarquisme i l'anarcosindicalisme a la guerra civil. ROIG i NEGRE.

Crec que el reportatge li va faltar molt l'enfoc de l'obra constructiva de la CNT i el moviment llibertari, les col.lectivitzacions, estudiat per molts autors i no només per anarcosindicalistes,, i que en comptes d'associar revolució com al fet violent i armat com van fer, crec que van obviar intencionadament, parlant-ne de passada només, del que els anarcosindicalistes consideraven i consideren com a REVOLUCIà en majúscules, que es el canvi total d'estructures economiques i socials (amb més o menys violencia necessaria), i que es va materialitzar amb una gestio obrera de les empreses, del camp i de l'economia en general, una distribució equitativa de riquesa, una reconversió total del sector industrial per fabricar material de guerra, la creació dâescoles i ateneus, aixi com de cliniques etc, etc. Sense aquesta tasca constructiva dels treballadors (no només de la CNT, sino també de la UGT), no hagués estat possible resistir el que es va fer, aixi com tampoc, per altra banda, no s'hagués aturat el cop militar ni s'haguéssin format la defensa organitzada en les columnes de milicies.
Per altra banda em sembla una manipulació total la de parlar per una part de 2400 assassinats a Saragossa pels franquistes i de dir els noms cognoms, fotos, com van morir, detalls del cos etc.. dels assassinats a catalunya perquè eren falangistes o capellans. Com es sabut el personalitzar afecta molt més l'espectador que no un numero, amb el cual no es pot sentir identificat. Almenys van tenir el detall de reconeixer que la CNT i la FAI com a tals estaven en contra d'això i que tant alguns dels seus membres com membres del PSUC, ERC, Estat Català, UGT, POUM, etc. van matar a gent (i no poca).
Per últim respecte a aquest tema, cal dir que van descontextualitzar aquests morts i el discurs de Garcia Oliver parlant dels pistolers de la FAI com els millors terroristes de la classe treballadora, doncs es sabut que la CNT va poder resistir el pistolerisme patronal, els assasinats selectius, dels anys 20 organitzant grups de defensa confederal que creaven "terror" entre els empresaris i policies. Aixi mateix molts d'aquells morts durant el pistolerisme per part de la burgesia es van ajustar durant la guerra civil, i això tampoc ho van dir.
Hi ha molts altres aspectes en els que seria critic però bàsicament és aquest tema i el de l'economia el que em va semblar més tendenciòs.

Aquí deixo un treball adjunt sobre el tema econòmic que resumeix lâexperiència.

http://www.sindominio.net/economiacritica/index.php?name=CmodsDownload&f

Per ultim, voldria citar un munt de llibres, dâalguns dels que estan publicats, sobre lâexperiencia col.lectivitzadora amb el que vull demostrar la importancia economica i social que va tenir el fenomen i la raó per la cual considero que el reportatge li va sobrar âpolitiqueoâ? i li faltà més analisi social i economic.

Mintz, Frank. âLa autogestión en la españa revolucionariaâ?. La piqueta, 1977.
Garrido González, Luis. âColectividades agrarias en andalucia: Jaen (1931-1939)â?. S. XXI
Carrasquer, Felix. âLas colectividades de Aragon. Un vivir autogestionado, promesa de futuroâ?. Laia, 1986
Federació Comarcal de Monzón. âRealizaciones revolucionarias y estructuras colectivistas de la Comarca de Monzón (Huesca)â?. Ed Cultura y Acción CNT, 1977
Varis. âCuadernos de la guerra Civil 2: Consejo de Aragon Iâ?. Ed FSSeguí, 1987
Bricall, Josep Maria. "Política economica de la Generalitat (1936-1939) VOLUM PRIMER, Evolució i formes de la producció Industrialâ?. Ed 62, bcn, 1970.
Bricall, Josep Maria. "Política economica de la Generalitat (1936-1939) VOLUM SEGON, El sistema financerâ?. Ed 62, bcn, 1979.
Castells Duran, Antoni. âEl proceso estatizador de la experiencia colectivista catalana (1936-1939)â?. Ed Nossa y Jara, Madre Tierra, Madrid, 1996.
CNT. âColectivizaciones, la obra constructiva de la revolución españolaâ?. CNT, 1973
Pérez Barò, Albert. âTrenta mesos de col.lectivisme a Catalunya (1936-1939)â?. Ariel, 1970.
Roca, Francesc. âPolítica, economia y espacio, la política territorial en Catalunya (1936-1939)â?. Ed del Serbal, bcn, 1983.
Varis. âCol.lectivitzacions al Baix Llobregat (1936-1939)â?. Centre dâestudis comarcals del Baix Llobregat, Abadia de Montserrat, 1989.
Castells Duran, Antoni. âLes Col.lectivitzacions a Barcelona (1936-1939)â?. Hacer editorial, bcn, 1993.
Castells Duran, Antoni. âLas Transformaciones colectivistas en la industria y los servicios de Barcelona (1936-1939)â?. Ed Fundació Salvador Seguí, Madrid, 1992.
Monjo, Anna; Vega, Carme. âHistòria dâuna industria catalana col.lectivitzadaâ?. Empuries, 1986
Cárdaba, Marciano. âCol.lectivitats Agraries a les comarques de Girona, 1936-1939â? CCG edicions, Girona, 2002.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Sobre el reportatge el ROIG i el NEGRE
09 feb 2006
bravo, tio.
Re: Sobre el reportatge el ROIG i el NEGRE
09 feb 2006
Entrevista a la directora de Roig i Negre, la Dolors Genovés

1. "L'anarquisme va fer un esforç molt important per guanyar la guerra"

"Roig i negre" és un documental històric sobre l'anarquisme. Què va representar el moviment anarquista a Catalunya?
Dolors Genovès: "El moviment anarquista de Catalunya va ser molt important, no es pot entendre la història de Catalunya dels anys 10, 20 i 30 si no es té en compte el factor anarquista i les organitzacions confederals que el representaven, CNT i FAI."

Què van significar els fets de maig del 37 per l'anarquisme català?
DG: "Per l'anarquisme català van representar dues coses. Pels sectors minoritaris va ser la fi de l'esperança de la revolució, però pel sector majoritari, tan de la CNT com de la FAI, va significar un puig. Els fets de maig s'han pogut interpretar de moltes maneres, com un puig comunista contra l'anarquisme, però també com una lluita interna dins la pròpia organització de la CNT-FAI, entre els sectors més radicals i els sectors que estaven a favor de la governamentalitat i la responsabilitat de guanyar la guerra."

Per què van entrar els anarquistes al govern de la Generalitat, si en teoria eren apolítics?
DG: "Jo crec que això s'ha valorat poc però va ser un dels sectors polítics que més esforç van fer per intervenir en el govern i per guanyar la guerra. Per tant, l'anarquisme com a tal va contradir els seus propis principis antiestatals i antipolítics en benefici de la guerra. Una altra cosa és que els sectors minoritaris de la CNT-FAI, que no veien amb bons ulls aquesta col·laboració amb els governs, es rebotessin i anessin en contra dels seus propis dirigents."

Quin paper van tenir les dones en l'anarquisme?
DG: "Les dones van tenir el mateix paper que van tenir en la resta de partits polítics, era encara un sector minoritari en l'escala de direccions de partits, malgrat la figura de Frederica Montseny, però també va significar el primer moment en què la dona s'incorpora al front, encara que sigui molt minoritàriament, cal dir-ho, en càrrecs de direcció dins els partits. Però passa a ser un dels moments importants en què la dona s'allibera una mica de tota aquella càrrega domèstica, tot i que és només un primer pas."

Amb quines dificultats us heu trobat a l'hora de fer la recerca d'informació i contactar amb els testimonis?
DG: "Hem de tenir en compte que han passat 70 anys de la guerra, que els commemorarem ara, i el fet és que els tres anarquistes que surten al documental pertanyen a les joventuts llibertàries d'aquell moment, és a dir, estem parlant de les generacions més joves. Els tres anarquistes que surten, Antònia Fontanillas, Enric Cassanyes o Abel Paz tenien entre 15 i 19 anys, cada vegada és més difícil trobar persones que hagin viscut en primera línia el que va passar. Nosaltres els hem trobat, hem fet una recerca bastant important, i a més un dels factors que teníem com a criteri és que hagués estat gent que hagués sortit poc als mitjans de comunicació, és a dir, noves veus, noves cares de l'anarquisme a Catalunya."
Lluís Montserrat (realitzador de "Roig i negre"): "Sempre busquem un fet diferencial a l'hora de realitzar un documental, aquest cop hem optat per les fotografies, ja que l'arxiu fílmic està molt dispers. Vam optar per imatges de fotògrafs una mica desconeguts, ja que sempre s'ha parlat de Frank Cappa com el gran fotògraf de la guerra civil, però a casa nostra també hi havia fotògrafs que es van trobar la revolució a sota de casa. També hem trobat unes imatges en color inèdites dels nacionals que no s'han vist mai, i uns arxius anglesos. És el més inèdit que tenim en el documental."

2. "El deure de la televisió pública és donar a conèixer la memòria i el passat"

El primer documental que vas dirigir, "Operació Nikolai", va fer canviar l'estructura dels documentals que es farien posteriorment a Catalunya?
DG: "Nosaltres vam incorporar el factor de la reconstrucció, que segons alguns sectors té mala premsa, però vam intentar apropar la història al màxim de teleespectadors possibles, i una manera d'apropar-la és reconstruir tot el que va passar a partir de dades i fets històrics ben documentats. Actualment hi ha cadenes especialitzades únicament en el que és la reconstrucció històrica. En aquells moments alguns ens van titllar com si desconcertéssim l'espectador posant imatges que no corresponien a l'època, però vam obrir nous camins que han encaixat i han tingut èxit en altres cadenes."

Per què Televisió de Catalunya ha decidit apostar per documentals històrics?
DG: "Un dels deures que té la televisió pública és donar a conèixer la memòria i el passat. Això no vol dir que aquesta memòria hagi de ser unilateral i consensuada, ja que cada autor que hi ha darrere el documental fa una interpretació dels fets i intenta que siguin el màxim de ben documentats. A més, la televisió pública catalana ha de fer aquells documentals que no poden fer els altres, i com a equip tenim l'ambició i la il·lusió de fer-ho al millor possible."

A més, la gent cada cop està més interessada en els documentals...
DG: "Sí, jo crec que vam obrir el camí del documental històric amb molt d'encert. Hi ha diferents registres: el divulgatiu, reportatges, de testimonis... Nosaltres ens hem especialitzat en el documental d'investigació històrica, crec que dóna bons fruits i a més comptem amb la complicitat dels nostres espectadors."

Cap a on està evolucionant el gènere del documental?
DG: "El gènere que nosaltres fem és un documental que es basa en la prova, no podem defensar cap tesi que no estigui provada. Això no vol dir que en el camp de la realització, els límits entre la ficció i no ficció sempre són difícils. L'únic límit que tenim és que tot allò que diem i ensenyem vingui corroborat per una prova, que pot ser un testimoni, una prova documental o un film."

3. "El nostre millor Oscar és tenir la complicitat de la gent"

Què ha de tenir un documental per arribar a guanyar un premi tan prestigiós com un Oscar?
LM: "Ha de ser original, ha de tenir vida. Com per exemple 'Balseros', la gràcia que té aquest documental són les vivències de la gent. Els que fem nosaltres tenen una temàtica molt diferent."
DG: "Cada vegada que fem un documental ens meravellem que algú ens miri, per tant el nostre millor Oscar és tenir la complicitat de la gent."

Fer un documental requereix molta inversió. Què fa TV3 com a cadena pública per tirar endavant aquests projectes?
DG: "Televisió de Catalunya fa possible que es posin en marxa aquests documentals i es puguin estrenar, per tant el que fa és donar el vistiplau a aquesta línia de documental, pressupostar-los i formar uns bons equips."

Tot el pressupost ve de TV3?
DG: "Sí, els pressupostos són de TV3 i en aquest cas dels serveis informatius de Televisió de Catalunya. Per tant, és una aposta de la cadena, jo crec que aquest és el gran mèrit que s'ha mantingut al llarg de molts anys i en concret nosaltres en commemorarem el 13è aniversari."

Quina és la producció més ambiciosa en què ha treballat o treballarà Televisió de Catalunya?
DG: "Els nostres documentals són les apostes més ambicioses que fa Televisió de Catalunya, entre moltes altres. La cadena confia en el que fem nosaltres i ens dóna suport pressupostari i personal, i amb això estem absolutament contentíssims."
Re: Sobre el reportatge el ROIG i el NEGRE
09 feb 2006
Igual la dolors ens podria explicar el perquè no van parlar més historiadors econòmics sobre com va funcionar l'economia catalana durant la guerra civil, un dels motors de la industria de guerra, aixi com de la materialització del que volien i entenien els anarquistes per revolució social.
Re: Sobre el reportatge el ROIG i el NEGRE
09 feb 2006
També ho entenen aixi avui en dia, per suposat ;)
Potser aquest és el problema de tot plegat.
Re: Sobre el reportatge el ROIG i el NEGRE
09 feb 2006
Molt bé X. Notícia encertadíssima i apreciació clara i rigurosa. Jo també et felicito
Re: Sobre el reportatge el ROIG i el NEGRE
10 feb 2006
a més no podem reduir el moviment llibertari a la cnt, ni a la fai. Quan es quantifica el recoltzament a l'anarquisme tenint en compte els militants de la cnt del moment, no es te en compte que el desig de revolució traspasva qualsevol afiliació concreta a una organització determinada.
Sindicat