|
|
|
|
|
Notícies :: antifeixisme |
|
Manifiesto de Hamas
|
|
per R.
Correu-e: muchalabia ARROBA gmx.de (no verificat!) |
09 feb 2006
|
|
Análisis de la carta fundacional de Hamas |
|
http://www.elpais.es/articulo/elpporopi/20060209elpepiopi_9/Tes/manifies;s |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Manifiesto de Hamas
|
|
per islamisme es feixisme |
09 feb 2006
|
L'OBJECTIU DE HAMAS ES EXTERMINAR TOTS ELS JUEUS:
the Islamic Resistance Movement aspires to the realisation of Allah's promise, no matter how long that should take. The Prophet, Allah bless him and grant him salvation, has said:
"The time will not come until Muslims will fight the Jews (and kill them); until the Jews hide behind rocks and trees, which will cry: 0 Muslim! there is a Jew hiding behind me, come on and kill him! This will not apply to the Gharqad, which is a Jewish tree." (cited by al-Bukhari and Muslim).
LA LLEI ISLAMICA S'IMPOSARA A TOTS ELS TERRITORIS CONQUERITS PELS ISLAMISTES
This is the status [of the land] in Islamic Sharia (law), and the same goes for all lands conquered by Muslims by force, during the times of (Islamic) conquests, and made thereby Waqf lands upon their conquest, for all generations of Muslims until the Day of Resurrection.
LA "IGUALTAT" DE LA DONA SEGONS HAMAS:
And this becomes an individual duty binding on every Muslim man and woman; a woman may fight the enemy even without her husband's authorization, and a slave without his masters' permission.
NO A UNA SOLUCIO NEGOCIADA O PACIFICA
[Peace] initiatives, the so-called peaceful solutions, and the international conferences to resolve the Palestinian problem, are all contrary to the beliefs of the Islamic Resistance Movement
There is no solution to the Palestinian problem except by Jihad. The initiatives, proposals and International Conferences are but a waste of time, an exercise in futility
ENSENYAMENT SERA ADOCTRINAMENT ISLAMISTA
We must accord the Islamic [young] generations in our area, an Islamic education based on the implementation of religious precepts, on the conscientious study of the Book of Allah; on the Study of the Prophetic Tradition, on the study of Islamic history and heritage from its reliable sources, under the guidance of experts and scientists; and on singling out the paths which constitute for the Muslims sound concepts of thinking and faith.
LA CONSPIRACIO JUEVA-MASONICA I ALTRES TOPICS ANTISEMITES EMPRATS PELS NAZIS
the various Zionist Organizations which take on all sorts of names and shapes such as: the Free Masons, Rotary Clubs, gangs of spies and the like. All of them are nests of saboteurs and sabotage. Those Zionist organizations control vast material resources, which enable them to fulfill their mission amidst societies, with a view of implementing Zionist goals and sowing the concepts that can be of use to the enemy
EL PAPER DE LA DONA: MARE I MESTRESSA DE CASA
The women in the house and the family of Jihad fighters, whether they are mothers or sisters, carry out the most important duty of caring for the home and raising the children upon the moral concepts and values which derive from Islam; and of educating their sons to observe the religious injunctions in preparation for the duty of Jihad awaiting them. Therefore, we must pay attention to the schools and curriculi upon which Muslim girls are educated, so as to make them righteous mothers, who are conscious of their duties in the war of liberation. They must be fully capable of being aware and of grasping the ways to manage their households. Economy and avoiding waste in household
LA CONSPIRACIO JUEVA-MASONICA I ALTRES TOPICS ANTISEMITES EMPRATS PELS NAZIS
With their money, they took control of the world media, news agencies, the press, publishing houses, broadcasting stations, and others. With their money they stirred revolutions in various parts of the world with the purpose of achieving their interests and reaping the fruit therein. They were behind the French Revolution, the Communist revolution and most of the revolutions we heard and hear about, here and there. With their money they formed secret societies, such as Freemasons, Rotary Clubs, the Lions and others in different parts of the world for the purpose of sabotaging societies and achieving Zionist interests.
LA CONSPIRACIO JUEVA-MASONICA I ALTRES TOPICS ANTISEMITES EMPRATS PELS NAZIS
As regards local and world wars, it has come to pass and no one objects, they were behind World War I, when they were able to destroy the Islamic Caliphate, making financial gains and controlling resources. They obtained the Balfour Declaration, formed the League of Nations through which they could rule the world. They were behind World War II, through which they made huge financial gains by trading in armaments, and paved the way for the establishment of their state. It was they who instigated the replacement of the League of Nations with the United Nations and the Security Council to enable them to rule the world through them. There is no war going on anywhere, without having their finger in it.
ENEMICS DE L'ESQUERRA I EL COMUNISME
The forces of Imperialism in both the Capitalist West and the Communist East support the enemy with all their might, in material and human terms, taking turns between themselves. When Islam appears, all the forces of Unbelief unite to confront it, because the Community of Unbelief is one.
NO AL LAICISME
PLO has adopted the idea of a Secular State, and that it how we view it.
Secularism completely contradicts religious ideology. Attitudes, conduct and decisions stem from ideologies
TOTS ELS MALS PROVENEN DE LA CONSPIRACIO JUEVA MASONICA
The Zionist invasion is a vicious invasion. It does not refrain from resorting to all methods, using all evil and despicable and repulsive ways to achieve its desires. It relies greatly in its infiltration and espionage operations on the secret organizations it gave rise to, such as the Freemasons, The Rotary and Lions clubs, and other sabotage groups. All these organizations, whether secret or open, work in the interest of Zionism and according to its instructions. They aim at undermining societies, destroying values, corrupting consciences, deteriorating character and annihilating Islam. It is behind the drug trade and alcoholism in all its kinds so as to facilitate its control and expansion.
LA JIHAD COMPREN TERRORISME I PROPAGANDA
Jihad means not only carrying arms and denigrating the enemies. Uttering positive words, writing good articles and useful books, support and solidarity and assistance, all that too is Jihad in the path of Allah, as long as intentions are sincere to make Allah's banner supreme.
TOTES LES ALTRES RELIGIONS HAN DE SOTMETRE'S AL DOMINI ISLAMISTA
Islam, Christianity and Judaism to coexist in safety and security. Safety and security can only prevail under the shadow of Islam, and recent and ancient history is the best witness to that effect. The members of other religions must desist from struggling against Islam over sovereignty in this region.
Mira també:
http://www.hamasonline.org/indexx.php?page=Hamas/hamas_covenant |
|
Reflexions sobre la victòria electoral de Hamas
|
|
per per Gilbert Achcar |
09 feb 2006
|
“La gestió catastròfica de la polÃtica nord-americana, sota la direcció de Bush, al mig Orient - coronant decennis de decisions imperials plenes de miopÃa i de “errorsâ€?- no ha deixat de proporcionar tots aquests amargs fruitsâ€?.
1) L'aclaparadora victòria electoral de Hamas no és sinó un dels productes de la contÃnua utilització –des dels anys 1950- feta pels Estats Units, en el món musulmà , del fonamentalisme islà mic com arma ideològica contra, alhora, el nacionalisme progressista i el comunisme (els PCs estalinistes).
Tot això ha estat fet en col·laboració estreta amb el regne saudita que és, de fet, un protectorat dels Estats Units gairebé des de la seva fundació. La promoció de la interpretació més reaccionà ria de la religió islà mica –explotant creences religioses profundament arrelades en capes populars- ha dut que aquesta ideologia omplÃs el buit deixat per l'esgotament –durant els anys 1970- dels dos corrents ideològics que ha servit per a combatre.
El camà estava, per tant, preparat en el conjunt del món musulmà per a la transformació del fonamentalisme islà mic en una expressió preponderant de les amargors i desil·lusions amb un carà cter de masses enfront de les il·lusions decebudes, nacionals i socials. Això es va produir davant el desconcert de Washington i del seu protectorat: l'Arà bia saudita. La història de les relacions de Washington amb el fonamentalisme islà mic és una de les il·lustracions modernes i més cridaneres de la metà fora de l'aprenent de bruixot /1
2) L'escena palestina no va ser una excepció en aquesta arquitectura regional de conjunt, encara que el procés s'efectués amb una certa distà ncia en el temps.
Inicialment, el moviment guerriller palestà va ocupar el primer plà nol com a conseqüència de l'esgotament del nacionalisme à rab més tradicional i com a expressió d'una radicalització. No obstant això, el moviment va conèixer una molt rà pida burocratització estimulada per una injecció impressionant de petrodólars. Va arribar a nivells de corrupció sense equivalent en la història dels moviments d'alliberament nacional. No obstant això, mentre aquest moviment romangués representat sota els trets de la OLP (Organització d'Alliberament de Palestina) –que pot ser descrita com un “aparell d'estat sense estat a la recerca d'un territori�-, el moviment nacional palestà podia seguir donant cos a les aspiracions de l'à mplia majoria de les masses palestines, a pesar dels nombrosos girs i traïcions als seus compromisos que jalonen la seva història.
No obstant això, quan una nova generació palestina es va implicar en la lluita a la fi dels anys 1980, amb la (primera) Intifada que va començar al desembre de 1987, la seva radicalització es va dirigir cada vegada més per mitjà del fonamentalisme islà mic. Això va ser facilitat pel fet que l'esquerra palestina –que era la força dirigent en els primers mesos de la Intifada- va desaprofitar aquesta última possibilitat històrica alineant-se ella mateixa més d'una vegada darrera de la direcció de la OLP, assegurant d'aquesta forma la seva pròpia derrota.
A una escala més petita, Israel va jugar també la seva pròpia versió d'aprenenta de bruixot donant suport al moviment islà mic fonamentalista com rival de la OLP, abans d'aquesta (primera) Intifada.
3) En 1993, els Acords d'Oslo van obrir la fase final de la degeneración de la OLP en la mesura que a la seva direcció –o, més exactament, el nucli dirigent de la seva direcció que va passar per sobre dels òrgans dirigents oficials- se li va oferir una tutela sobre la població palestina de Cisjordà nia i de Gaza. Això es va efectuar a canvi del que equival a una capitulació: la direcció de la OLP va abandonar les condicions mÃnimes requerides pels negociadors palestins des de l'ocupació en 1967 dels Territoris, abans de res el compromÃs israelià de congelar la construcció de les “colònies de poblamentâ€? (“implantacionsâ€?) que organitzaven la colonització del paÃs i després desmantellar-les. Les condicions mateixes d'aquesta capitulació –que condemnava els acords d'Oslo a un fracà s trà gic com amb raó predeien els seus crÃtics des del començament- no podien més que dur a una acceleració d'un canvi de l'actitud polÃtica de les masses populars.
L'estat sionista va utilitzar al seu favor la calma en els Territoris ocupats de 1967, imposada per l'Autoritat Palestina (AP) que, per la seva banda, complia amb el seu paper de força de policia que Israel li havia concedit per procuració. L'estat sionista es va aprofitar d'això per a intensificar fortament la colonització i la construcció d'una infraestructura que apuntava a facilitar el seu control militar sobre aquests territoris. En conseqüència, el descrèdit de l’AP va augmentar de forma inexorable. Aquesta pèrdua de suport popular va limitar cada vegada més la seva capacitat d'actuar contra el moviment islà mic fonamentalista palestÃ, el que li havia estat demandat (per l'estat sionista) i que havia posat en prà ctica des de 1994. Aquesta fragilització de la seva base no podia més que fer encara més difÃcil l'objectiu de marginar al moviment islà mic en els terrenys polÃtic i ideològic. A més, el desplaçament de la burocrà cia de la OLP de l'exili (entre altres parts, des de Tunis) als Territoris –com aparell dirigent dedicat a la tasca de vigilà ncia de la població que portava a terme la Intifada- va conduir molt rà pidament que la corrupció arribés a cims d’“Himalayaâ€?. La població dels territoris ha vist aquesta corrupció en primera fila.
Al mateix temps, Hamas com l'essencial de les fraccions del moviment islamista fonamentalista –a diferència de el “sustituÃsmeâ€? estrictament terrorista d'organitzacions de les quals al-Quaeda s'ha convertit en l'exemple més espectacular- manifestava una atenció extrema per oferir respostes concretes a les necessitats essencials de les capes populars, organitzant serveis socials, conreant una reputació d'austeritat en el seu comportament i de incorruptibilitat.
4) L'ascens irresistible d'Ariel Sharon al capdavant de l'estat israelià és el resultat de la provocació de setembre de 2000 (a l'entrar en l'esplanada de les mesquites), provocació que va desencadenar la “Segona Intifada� –un aixecament que, a causa de la seva militarització, no posseïa els trets més positius de la dinà mica popular de la “primera� Intifada. L’AP, donada la seva naturalesa, no podia recolzar-se en l'autoorganització de les masses; llavors no podia sinó comprometre's en la via que li era més familiar i la va reforçar: la de la militarització de l'aixecament.
L'ascens de Sharon era també el producte de l'atzucac al que s'enfrontava el “procés d'Oslo�: és a dir l'enfrontament entre, d'una banda, la interpretació sionista del marc d'Oslo –una versió posada al dia del “pla Alon� de 1967, segons el qual l'estat israelià abandonaria les regions més habitades dels territoris ocupats a una administració palestina, alhora que mantenia la colonització i la militarització de porcions estratègiques dels Territoris –i, per altra banda, la de la AP que contemplava recuperar tot, o gairebé, dels Territoris ocupats en 1967; sense això sabia que perdria el que li quedava d'influència en la població palestina.
La victòria electoral del criminal de guerra Sharon, al febrer de 2001 –un esdeveniment tan “xocantâ€? almenys, segons el llenguatge medià tic, com la victòria de Hamas- va reforçar inevitablement al moviment islà mic fonamentalista. És, d'una certa forma, la contrapartida, en termes de radicalització, de l'orientació sionista en un context de compromÃs històric (Oslo) nascut mort. Tot això va ser accentuat, evidentment, per l'accés (resistible però al que no es va fer resistència) a la presidència dels Estats Units de George W. Bush, acompanyada del desencadenament de les ambicions imperials més desenfrenades després dels atacs del 11 de setembre de 2001
5) Ariel Sharon ha jugat finament la dialèctica entre ell i el seu veritable oponent palestÃ, Hamas. El seu cà lcul era senzill: a fi de realitzar en la prà ctica, de forma unilateral, la seva pròpia versió dura de la interpretació d'una “colònia de poblamentâ€? (implantació) enfront dels palestins, tenia necessitat de reunir dues condicions: 1ª, reduir al mà xim la pressió internacional que es pogués exercir sobre ell –més exactament la dels Estats Units, l'única que importa a Israel; 2ª, fer la demostració que no havia cap direcció palestina que pogués “arribar a acordsâ€? amb Israel.
Amb aquest objectiu, havia de posar en relleu la debilitat i la dubtosa capacitat de la AP per a castigar al moviment islamista fonamentalista, sabent pertinentment que aquest últim representava una abominació per als estats occidentals.
AixÃ, cada vegada que una espècie de treva, negociada per l’AP, era conclosa amb les organitzacions islamistes, el govern de Sharon portava a terme alguna “execució extrajudicialâ€? –és a dir, una execució- a fi de provocar a aquestes organització perquè portessin a terme represà lies, amb els mitjans que són els seus “especialitatsâ€?, les seves F-16 com diuen: els atemptats suïcides.
Això tenia un doble avantatge: subratllar la incapacitat de l’AP per a controlar a la població palestina; augmentar la popularitat de Sharon a Israel. En veritat, la victòria electoral de Hamas (al gener de 2006) és el resultat que l'estratègia de Sharon buscava, com diversos observadors perspicaços no deixaven de subratllar.
6) Mentre Arafat vivia, podia utilitzar el que li quedava del seu propi prestigi històric. Al contrari del que nombrosos analistes han afirmat, el tancament (reclusió forçosa) d'Arafat per Sharon durant els últims mesos de la seva vida no ha “desacreditatâ€? al dirigent palestÃ. En realitat, la popularitat d'Arafat estava històricament al punt més baix abans de la seva reclusió; es va recuperar després de la seva “empresonamentâ€?.
De fet, la direcció d'Arafat va estar sempre directament alimentada pel carà cter demonÃac que li atribuïa Israel. La seva popularitat va augmentar quan es va convertir en el presoner de Sharon. Aquesta és la raó per la qual el candidat d'Israel i dels Estats Units, Mahmoud Abbas, no era capaç de prendre efectivament les regnes de la situació mentre Arafat visqués.
Aquesta és també la raó per la qual, tant l'administració Bush com Sharon no volien deixar als palestins organitzar noves eleccions –el que Arafat no deixava de reclamar en el moment que la seva representativitat era posada en qüestió (per Israel i els Estats Units) de forma hipòcrita invocant la necessitat d'engegar, anteriorment, “reformes democrà tiques�. La naturalesa mateixa dels “demòcrates� sostinguts per Washington i Israel –demòcrates certificats per aquest qualificatiu- és encarnada de forma exemplar per Muhammad Dahlan, el dirigent més corrupte d'un dels aparells de “seguretat� rivals que Arafat guardava sota el seu control, segons el model tradicional dels règims autocráticos à rabs.
7) La victòria electoral de Hamas constituïx una bufetada sonora per a l'administració Bush. És l'última il·lustració, espectacular, de la polÃtica d'aprenenta de bruixot portada a terme pels Estats Units en el Mig Orient. És l'últim clau en el taüt de la retòrica neoconservadora, demagògica i falsa sobre dur la “democrà ciaâ€? al “Gran Mig Orientâ€?. És certament massa aviat per fer prediccions fundades sobre el que pot succeit sobre el terreny. Tanmateix, és posible emitr algunes observacions i adelantar alguns pronòstics:
- 1º. Hamas no tiene motivación social para colaborar en el marco de la ocupación llevada a cabo por Israel, al menos de una forma parecida a la que encontraba su raÃz en el aparato de la OLP del que provenÃa la AP. Hamas debe actualmente enfrentarse a un cierto desconcierto bajo el efecto de su victoria. HabrÃa ciertamente preferido la posición mucho más confortable de ser la principal fuerza de oposición parlamentaria a la AP. A partir de ahÃ, hace falta mucho autoengaño y voluntad de predicciones autorealizadoras para creer que Hamas se adaptará a las condiciones puestas sobre el tablero por los Estados Unidos e Israel. Una colaboración es tanto menos creÃble debido al hecho de que el gobierno israelÃ, bajo la dirección del nuevo partido Kadima, fundado por Sharon, continuará su polÃtica, utilizando a fondo el resultado de las elecciones que tanto conviene a sus planes. Esto hace imposible un compromiso con Hamas. En fÃn, Hamas debe hacer frente a un rival que le quiere desbordar: la “Yihad islámicaâ€? que ha boicoteado las elecciones.
- 2º. A fin de intentar salvar la componente palestina neurálgica para el conjunto de la polÃtica medio oriental de los Estados Unidos –componente que Washington ha logrado llevar a una situación desesperada- la administración Bush va ciertamente a tomar en consideración tres posibilidades:
* La primera consistirÃa en llevar a cabo un giro de gran calado en dirección a Hamas, un giro comprado y efectuado gracias a la mediación de Arabia SaudÃ. Esto es sin embargo poco probable por las razones mencionadas más arriba; y el proceso serÃa tan largo como inciertos los resultados.
* Una segunda consistirÃa en estimular tensiones y oposiciones a Hamas a fin de provocar nuevas elecciones en un futuro no muy lejano; esto utilizando la ventaja del amplio poder presidencial que Arafat se habÃa atribuÃdo y que Mahmoud Abbas ha heredado, o haciendo que este último dimitiera y se tuviera que llevar a cabo una elección presidencial. Para que una operación de este tipo se viera coronada por el éxito, o tuviera algún sentido, hay que disponer de una personalidad que pueda recuperar una mayorÃa en favor de la dirección palestina tradicional. Pero la única personalidad que dispone de un mÃnimo de prestigio requerido para un papel asà es, hoy, Marwan Barghouti, que –desde su prisión israelÃ- ha llevado a cabo una alianza con Dahlan, antes de las elecciones. Es ya una posibilidad que Washington ejerza una presión sobre Israel a fin de que Barghouti sea liberado.
* Una tercera opción consistirÃa en poner en pie un “guión argelinoâ€?. Hago referencia a la interrupción del proceso electoral en Argelia, dictada por la Junta militar en 1992. Esta opción es ya contemplada según diversos artÃculos de la prensa árabe. El aparato represivo de la AP llevarÃa a cabo un ataque contra Hamas, impondrÃa un estado de sitio y establecerÃa una dictadura militar. Evidentemente, una combinación de las dos últimas opciones (o guiones) es también posible, retrasando en el tiempo la represión contra Hamas, hasta que las condiciones polÃticas existentes sean más propicias a la última opción.
Toda tentativa de los Estados Unidos y de la Unión Europea (UE) de someter por el hambre a los palestinos interrumpiendo la ayuda económica que conceden conducirÃa a un desastre tanto en el plano humanitario como en el plano polÃtico. Tal opción deberÃa encontrar la más firme oposición.
La gestión catastrófica de la polÃtica de los Estados Unidos, bajo la dirección de Bush, en Medio Oriente –coronando decenios de decisiones imperiales plenas de miopÃa y de “torpezasâ€?- no ha dejado de proporcionar todos estos amargos frutos.
27 de gener de 2006
1. Veure el meu llibre Le Choc des barbaries, 10/18, 2004.
Gilbert Achcar enseña ciències politiquees a Paris-8 i es autor de diversos llibres entre ells, L’Orient incandescent, 2003, i Le dilemme israélien. Un débat entre Juifs de gauche, 2006.
Traducción de Alberto Nadal del artÃculo aparecido en la pg web de la revista a l´encontre el 1 de febrero de 2006.
1 Hamas , OLP Hamas , autoengaño autorealizadoras Hamas , Kadima, , , Hamas fÃn, Hamas : “Yihad â€?
2 – :
* Hamas, ;
* Hamas ; atribuÃdo Mahmoud Abbas , , , , , Marwan Barghouti, – Dahlan, Barghouti
* “ � , 1992 AP Hamas, , ( ) , Hamas,
()
, , – miopÃa “â€?
27 2006
1 Choc , 10/18, 2004
Gilbert Achcar Paris8 , @'Orient incandescent, 2003, et Li dilemme israélien. Un débat entre Juifs de gauche, 2006
Traducció d'Alberto Nadal de l'article aparegut en la pg web de la revista a l'encontre el 1 de febrer de 2006. |
|
Re: Manifiesto de Hamas
|
|
per Mahoma |
09 feb 2006
|
Estracto de un discurso del "angelito" Hassan Nasrallah, lider del grupo "caritativo" Hezbollah:
http://memri.org/bin/articles.cgi?Page=countries&Area=egypt&ID=SP108506
Si algún musulmán hubiera llevado a cabo el fatwa del Imam Khomeini contra el apóstata Salman Rushdie, esos despreciables no se hubieran atrevido a insultar al Profeta Muhammad - ni en Dinamarca, ni en Noruega, y ni en Francia. De qué trata esta campaña de solidaridad? ¿Se supone que debemos convocar al embajador, y ya está? ¿Se supone que debemos boicotear productos daneses, y eso es todo? No. Llamo a los musulmanes jurisprudentes, a los estudiosos religiosos musulmanes, a los líderes de los movimientos islámicos, a los líderes de los países islámicos, y a todos los musulmanes a tomar una posición firme. Si toleramos esto ahora, sólo Dios sabe lo que ellos harán después - al igual que la tolerancia practicada con Salman Rushdie, y el llevar a cabo el fatwa. "Hoy, necesitamos tomar una posición diferente respecto a Dinamarca, si esta no le da importancia a este asunto, y respecto a Noruega, si no le da importancia al asunto, y respecto a Francia, si no le da importancia al asunto. Sobre este asunto, nosotros no somos libaneses, sirios, palestinos, egipcios, saudís, malasios, o indonesios. Esto es sobre el Profeta de los musulmanes, el Profeta de 1.4 billones de musulmanes. Estoy seguro de que no sólo millones sino centenares de millones de musulmanes están listos y dispuestos a sacrificar sus vidas para defender el honor de su Profeta. Y tu estás entre ellos |
|
|
