Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: globalització neoliberal : corrupció i poder : amèrica llatina : pobles i cultures vs poder i estats
Per què baixa i baixarà la cotització de les accions de REPSOL-YPF?
per Repsol Mata Correu-e: repsolmata ARROBA moviments.net (no verificat!)	08 feb 2006
Comunicat REPSOL MATA número 6 repsolmata ARROBA moviments.net Febrer 2006 Les accions de REPSOL-YPF perden valor a la borsa per que incompleix la Constitució Boliviana. Però això no és més que el principi. Aquesta empresa transnacional espanyola ha deixat darrera de la seva actuació per Amèrica Llatina, tot un seguit de denúncies i actes delinqüents.
Acaba d’expirar l’acció d’or que el Govern tenia sobre REPSOL per reservar-se la última paraula en el cas d’operacions estratègiques. Encara resta una acció d’aquest tipus sobre la companyia YPF, reserva feta en el seu dia pel Govern Argentí quan fou adquirida per REPSOL. Aquests fets fan vulnerable avui a REPSOL-YPF segons diuen diferents mitjans de comunicació estatals i internacionals. Exxon Mobil, BP o la italiana Eni podrien estar interessades en adquirir-la. Per aquesta raó, veiem adient informar a aquests potencials compradors i a d’altres futurs, al seus actuals accionistes i a la societat civil en general, que atenent als successos de les darreres setmanes, i a la manera de fer “negocis� que REPSOL-YPF ha desenvolupat en la seva curta (en temps) però intensa (en lucre) expansió internacional, que les accions de l’empresa continuaran perdent valor en borsa, i que només és qüestió de temps. REPSOL-YPF va inscriure com pròpies les reserves de gas que controla a Bolívia a la Borsa de Valors de Nova York sota la denominació de “concessions sobiranes� emparant-se en la Ley 1689, que fou revocada al 2005. Per què contradeia aquesta llei a la Constitución Política del Estado Boliviano? La Ley de Hidrocarburos 1689 va ser conseqüència d’un Decret aprovat directament pel President de Bolívia, al 1996. Reconeixia a les empreses concessionàries petrolieres el dret a la lliure comercialització interna i externa dels hidrocarburs, atorgant-li la propietat dels hidrocarburs extrets a boca de pou. Aquesta llei fou revocada per que contravenia l’article 139 de la Constitución Política del Estado, que diu “Los yacimientos de hidrocarburos, cualquiera sea el estado en que se encuentren o la forma en que se presenten, son de dominio ‘directo, inalienable e imprescriptible del Estado’. Ninguna concesión o contrato podrá conferir la propiedad de los hidrocarburos…�. REPSOL-YPF, setena productora mundial d’hidrocarburs, amb un 4,7% de la seva producció provinent de Bolívia, al registrar com seves les reserves de gas natural bolivià, que són quasi el 22% de totes les seves reserves provades i les segones més importants de tota Sudamèrica. Això ens demostra el poder que les empreses transnacionals posseeixin i com per augmentar amb enganys el valor de les accions de la companyia, poden fer quelcom com això, encara que representi una clara violació de la sobirania d’un país, violant la seva constitució i les seves lleis, sense importar-li cometre inclús un delicte federal als Estats Units contra la fe pública per atemptar contra els interessos dels inversionistes . Sorprèn alhora la reacció dels mitjans de comunicació de l’Estat Espanyol, al tractar el problema com si el President Evo Morales no tingués el dret a fer respectar la democràcia, i REPSOL-YPF pogués ignorar completament els principis democràtics. Ara que a l’Estat Espanyol la nostra Constitució “val tant�, i tots la defensem, ¿val més el interès econòmic de REPSOL-YPF que la constitució boliviana? Però el que més crida l’atenció és que REPSOL-YPF actua a molts més llocs que a Bolívia de forma fraudulenta. Té un llarg expedient d’actuacions delictives, ben tapat pel seu departament de relaciones públiques, les seves “bones pràctiques de responsabilitat social corporativa� i la complicitat del govern i dels mitjans de comunicació espanyols. ¿Donem un tomb pel món i li fem un cop d’ull? REPSOL-YPF s’enfronta a l’Argentina al menys a 4 causes judicials. Al març de 2005 va perdre un judici al Tribunal Constitucional de Mendoza que l’obliga a retirar-se de la Laguna Llancanelo. Seguint una de les causes judicials, l’abril de 2002, les comunitats mapuches de Loma de La Lata, van demandar l’empresa REPSOL-YPF per 445 millones de dòlares pels danys patits al seu territori com a conseqüència de l’explotació hidrocarburífera. Es reclama per una banda, compensació per impacte, on s’incorporen conceptes tals com salut psicofísica, vegetació, fauna, i afectació sociocultural. I per l’altre es tracta el concepte del cost de la reparació de la superfície afectada, que inclou des de l’aigua fins el sòl, inclosa la repoblació de la fauna silvestre. La consultora Umweltschutz estima que els treballs de recuperació necessitaran al menys 20 anys. La Confederación de Nacionalidades Indígenas del Ecuador CONAIE, va exigir al govern transitori d’Alfredo Palacio, la revisió de tots els contractes que manté l’Estat Equatorià amb totes les companyies petrolieres i decidir l’expulsió d’aquelles que estan atemptant contra els drets humans i els interessos dels equatorians. La CONAIE recolza al Poble Huaorani en la seva decisió d’enfrontar-se a les arbitrarietats de REPSOL-YPF i PETROBRAS, que estan arribant al súmmum d’exigir, mitjançant personal militar equatorià, documents (vises, passaports) a tota persona que vulgui transitar pel Parc Nacional Yasuní, territori que pertany als habitants ancestrals de les Nacionalitats i Pobles de l’Amazonia, que veuen frustrada la possibilitat de circular lliurement per les seves terres, on han conviscut en pau i equilibri amb la natura . Qui defensarà als Huaorani? Amnistia Internacional (AI) en el seu informe internacional “Un laboratori de guerra: repressió i violència a Arauca� presentat l’abril de 2004 a Madrid, es va atrevir a acusar a REPSOL-YPF i a Occidental Petroleum, de no respectar els drets humans al facilitar ajuda financera a unitats militars de l’Exèrcit colombià « amb vincles provats » amb els grups paramilitars al departament d’Arauca. AI denuncia que a aquest departament colombià al nordest del país, on operen ambdues companyies, es cometen « abusos i violacions dels drets humans per part de les Forces de Seguretat, els paramilitars i la guerrilla ». Si tornem a Bolívia, el 30 de juny de 2005 van morir un pare i un fill que estaven pescant a un riu, a prop del Pou Surubi D, després d’encendre un cigarret. El segon fill restà greument ferit i fou traslladat a l’Argentina per ser atès. La família de pescadors fou engolida per les flames al inflamar-se una borsa de gas alliberat de forma il•legal per REPSOL-YPF en el procés d’extracció. Es més econòmic airejar el gas de forma discrecional, encara que sigui una pràctica il•legal i provoqui “petits incidents�, abans que cremar-lo. REPSOL-YPF no només segueix airejant, si no que ho fa a l’exterior de l’espai perimetral resguardat. La indemnització per l’esposa i mare, és vergonyosa, si la mesurem en euros europeus, que són els que importa via beneficis REPSOL-YPF de tota Amèrica Llatina. Però encara n’hi ha més, 20 contractes d’exploració i producció d’hidrocarburs vigents de REPSOL-YPF i les seves subsidiàries (Maxus, Andina S.A. i Pluspetrol) han estat declarats il•legals pel Tribunal Constitucional de Bolívia, per que devien haver estat aprovats pel Congrés i no només per l’executiu . Mentrestant, el govern d’Evo Morales va més enllá i el propi ministre anuncia que l’empresa Andina, amb majoria accionarial de Repsol i el usdefruit financer del BBVA i Zurcí, "està sent sotmesa per l’Aduana Nacional a una investigació per indicis de contraban de combustible i de falsedat en formularis d’exportació". La trasnacional espanyola, conjuntament amb les entitats financeres que l’acompanyen, té de termini fins el proper dia 2 de febrer per presentar els descàrrecs sobre les denúncies presentades en la seva contra. I a tot això, li podem afegir les declaracions de la pròpia REPSOL-YPF, informant que les “concessions sobiranes� existents a l’Argentina, Líbia, Algèria i Iran estan inscrites de la mateixa manera que les bolivianes a la Borsa de Valors de Nova York . Reaccionaran els altres països? Avui l’acció de REPSOL-YPF ha caigut un 10%, demà no sabem on pot arribar per que darrera de la seva actuació delinqüent a Bolívia, com hem vist, hi ha molt més. Acaben de descobrir la punta del iceberg.
This work licensed under a Creative Commons license

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more